Un nou incendi

Neteja

Barba Corsini és un grup de música electrònica amb influències del dub, la poesia sonora, el collage i el noise format per Eduard Escoffet i Pope. Creat el 2017, des de llavors es troben immersos en la recerca d’un llenguatge propi a mig camí entre el pop i l’experimentació. Després d’editar un cassette el 2018 i l’EP Clot al gener de 2020, ara presenten “Un nou incendi”, gravat i produït al seu estudi del Clot, davant del trànsit sorollós de la Gran Via, que es cola literalment en el tema final, un homenatge a Víctor Nubla a través d’un relat de novel·la negra. En els deu temes que componen el disc apareixen trompetes reverberants i greus contundents acompanyats de textos que parlen sobre dies que no van existir o els nous models econòmics, així com infinites capes de veu i ritmes imparables. Tot i que formen un conjunt homogeni, cada pista apunta a mons musicals diferents: de l’spoken word a Laurie Anderson, de Lee Scratch Perry a la música industrial, de GAS al text-sound, de Planningtorock a Dan Deacon, passant per Macromassa, Darkstar i Ghédalia Tazartès, entre d’altres mons.

La majoria dels temes tenen una estructura pop, com “Cap mot”, “Llei” i “De tenir-te”, encara que d’altres tenen un desenvolupament més conceptual, com el que relata l’amor entre els poetes Mina Loy i Arthur Cravan, o “Moneda”, que aprofundeix en l’origen de l’economia amb la veu de Barbara Held. En tots aquests temes, loops, veus superposades, sons mutants i efectes imprevisibles es fonen en un núvol lisèrgic carregat de THC, imatges impactants i contrastos de tota mena. A “Teoria actualitzada de l’esclavisme”, que tracta el tema de la “nova economia col·laborativa” —de la lletra del qual surt el títol del disc—, barreja aquesta doble ànima sorollista i pop; “Un cel amb purpurina, un nou incendi”: així acaba aquest tema, que et farà aixecar de la cadira i desconnectar internet. A “5 d’octubre” es troben el ritme més contundent i repeticions de dates inexistents que tard o d’hora et faran buscar a Wikipedia per treure’n l’entrellat. Les veus estridents de “Llei” contrasten amb el text, que invita a parlar menys i esperar com una pedra. I “Crisis”, una balada sobre el desamor i les noves etapes, aporta un to més íntim al disc. En general, el disc bascula entre les ferides del sistema capitalista i les ferides de l’amor: tot allò que tensa els nostres cossos cada dia, en definitiva. Un disc per fer ballar cames i neurones.

El disc, publicat pel segell Bankrobber, està disponible en vinil (edició limitada) i en format digital. L’edició física, amb disseny de Todojunto, consisteix en un gran pòster plegat que fa de funda. Un cop desplegat, s’hi pot llegir aquest text, que resumeix una de les idees destacades del disc: «Els pobres fan més rics els rics, es conformen amb les molles que els regalen. Patrons i subalterns viuen feliços en harmonia: els uns s’exhibeixen amb orgull davant l’admiració dels pobres, els altres aplaudeixen els privilegis dels escollits i dels seus fills. Han inventat un luxe còmode i barat que dissimula l’esclavisme: han posat purpurina al cel perquè els pobres s’hi facin fotos. Feudalisme 2.0. I mentrestant les formes de vida sensible —tots els animals, el planeta, l’aire, també el regne mineral— criden a l’uníson contra el dring de l’or malvat i l’extinció. Un nou incendi davant dels nostres ulls que pretén arrasar-ho tot. Un vell malson humà que no mor mai.»

BR144 / 2021