La vida és curta però ampla
Viure amb intensitat cada moment, però sense sucumbir al ritme frenètic del món. Aquest és el full de ruta que guia els Marialluïsa al seu nou disc “La vida és curta però ampla”. Un deliciós tractat
de pop sensual que et farà enlairar amb els cinc sentits.
Després de sorprendre amb l’EP “Pren-t’ho amb calma” i consolidar-se amb el primer disc “És per tu i per mi”, el quartet igualadí retorna amb vuit noves melodies lluminoses marca de la
casa, himnes per quan l’estiu dóna pas a la tardor o quan la tarda es fon amb el capvespre. El seu so encanta i acull, evolucionant ara cap a una instrumentació més orgànica i terrenal.
El nou disc de Marialluïsa convida primer a tancar els ulls, deixar-se endur i respirar profundament. I tot seguit t’encomana unes ganes immenses d’aprofitar al màxim aquesta gran
casualitat que ens ha fet coincidir ara i aquí. Hi trobem amor i lluita; desig i sexe; principis i finals, delícies i amargors. I molta bellesa. Cançons brillants com un sol (“Veig la sort”), moments càlids com un vespre d’hivern a prop del foc (“Oh my Love”), tornades exultants (“Cauen flors”) i fins i tot un pic d’alt voltatge sexual on la temperatura es dispara (“Tot és dolç quan fem el que tu saps”).
Marialluïsa són Pau Codina (veu i guitarra), Carles Guilera (guitarra elèctrica i teclats), Andreu Dalmau (baix) i Pol Mitjans (bateria). El disc ha estat gravat i mesclat per Joan López Torruella i Carles Guilera, i masteritzat pel canadenc David Parry (Alice Phoebe Lou, Loving).
BR145 / 2021
Que guai quan estem bé
Que si fa sol, tot ens fascina
Amb tu s'allarga tant el dia
Rius i em dius que si, quedem on tu saps.
No tenim pla, allò fet a mida
Seguim lluitant contra rutina
Avui fem-ho tot: platja, sol i amor
No volem tenir res amable
Però ens fem l'amor com ningú altre
T'ho confessaré, amb tu estic tan bé
Que compartim el que ens agrada
Sigui aquesta cançó o una altre
Vols venir a dormir? Ho vull repetir
Oh ja ho sé, que guai quan estem bé
Oh ja ho sé, que guai quan estem tan bé
Veig la sort
Veig la sort
de creure en els teus ulls
com ho fas tu amb mi
com ho faig jo amb tu
sento el temps
com neix i se'n va
i jo et vaig cantant que amb tu em vull
fer gran
tot el que vull
és deixar-me portar
és tan difícil
aprendre a estimar
puc sentir
tot el que no saps
explica'm com m'ho faig
si només em vols de pas
veig la sort
de creure en els teus ulls
com ho fas tu amb mi
com ho faig jo amb tu
tot el que vull
és deixar-me portar
és tan difícil
saber el que vindrà
Què farem demà?
Tinc la mania de rumiar
Qui sóc avui, que faré demà
Creu-me que no tinc res controlat
És el més complicat
Buscar l’estiu al meu costat
Nits, enrotllo flors i gots de vi
No em cal res més, vull viure així
No hem vingut aquí, pas a patir
Segueixo el meu instint
Que tot va bé, que no hi ha fi
Diuen que m’estic fent gran
Que no puc perdre el temps cantant
Apartat d'aquí
Ja em faré jo el meu camí
Sé que només puc fer-ho així
Tens la mania de rumiar
Qui ets avui, què faràs demà
Creu-me que no tens res controlat
És el més complicat
Tu fes tranquil, ja t'ho faràs
Tot és dolç quan fem el què tu saps
Tot el cos, se’ns eriça la pell
És la fam de menjar-nos lentament
Dolç, segueixo el teu coll, tu mentens
Que som a ple agost però ens volem els dos
Com m'ho fas, com t'ho faig
Sóc dins teu i tu ets dins meu
Quan respires em sento tot teu
Fem dels cossos un sol moviment
El teu crit el puc veure dins meu
Que som a ple agost però ens volem els dos
Com t’ho faig, com m’ho fas
Ets dins meu i jo a dins teu
Que salvatge és acariciar el cel
Tu m'abraces, em dius que en vols més
Saps prou bé que jo penso el mateix
Que som a ple agost però ens volem els dos
Cauen flors
Com et puc dir adéu
Si sé que et sap tan greu
Com t'ho podré dir
Si sé que et fa patir
Et seré sincer,
Ja ho sé
Que no faig bé
És punt i final
No em miris
que em fa mal
D'aprendre a estimar
ja ho veus
no se'm dóna bé
Cauen flors del cel
neixen núvols sota
els teus peus
tens tan clara la veu
Cauen flors del cel
neixen núvols sota
els teus peus
tens tan clara la veu
Com et puc dir adéu
Com t'ho podré dir
Et seré sincer
Vull que et vagi bé
Com t'ho podré dir
Si saps, que hem fa patir
Cauen flors del cel
neixen núvols sota
els teus peus
tens tan clara la veu
Turmells al riu
Busco l'horitzó
Si estem sols o no
Em pregunto, què hi fem aquí?
Si quan marxi, tot tindrà fi?
Quan t'enyoro, tot és fràgil
Si m'estimes, és més fàcil
Sec al bosc tranquil
Els turmells al riu
Les respostes les trobo aquí
Lluny de casa faig el camí
Quan t'enyoro, tot és fràgil
Si m’estimes, és més fàcil
Tenim tant a dir i tan poc a fer
Sento un buit a dins, se m’esquerda el cor
Tenim tant a dir i tan poc a fer.
La vida és curta però ampla
Tinc tan poc a perdre
El dia mai s'acaba
El dia mai s'acaba
Quin és el problema
Si tot de tu m'agrada
Si tot de tu m'agrada
El meu cor és pedra
I tu l'aigua que baixa
I tu l'aigua que baixa
Fas que el vent reposi
I neix la primavera
I neix la primavera
Com sabré si puc estimar-te
Que la vida és curta però ampla
Saps prou bé, que amb tu vull jugar-la
Oh my love (ho tens tot per fer)
Ai, com trontolla el món
Tinc el cor tou i la pell dura
Brut, el cor, còmplices de tot
La vena als ulls i la rutina
Saps amor, pots comptar amb mi
Si et cau la nit i tot t'ofega
Si, jo també he plorat
Puc ser el teu sol als dies grisos.
Jo també he plorat
Jo també he plorat
Ei, ho tens tot per fer
Oh my love, no t'apaguis.