Acapulco
Per explicar el que trobem al nou disc de Macrobukkake cal recórrer a Pata Negra. No pas perquè s’hagin passat al flamenc, que de moment encara no. Sinó perquè un títol com el clàssic “Inspiración y locura” seria la millor definició de l’estat creatiu d’aquest col•lectiu. Atrinxerats als seus misteriosos Boqueria Studios, entre un garbuix de cables i trastos analògics, com un comando terrorista preparant artefactes en un pis franc, s’han convertit en una font inesgotable de música alhora inquietant i captivadora, un laberint de psicodèlia on perdre’s és tot un gust. No és casualitat que els escollissin per obrir els concerts de !!! a Madrid i Barcelona.
I és que les aventures musicals de Macrobukkake mai dónen peu a res previsible. Cada tema és un viatge que transita per mons dispars i a vegades inconnexos, passant de la incertesa a la hipnosi, sempre sota l’amenaça d’un perill latent. Com una novel•la de Jules Verne narrada per David Lynch. Aventura rere aventura, amb una inevitable sensació d’estar perdent el contacte amb la realitat. Potser per això no encaixen en cap escena ni en cap gènere. Macrobukkake no segueix cap patró previsible i aquest és el seu encant. Electropop esquizoide? Potser.
Si això ja es donava en el sorprenent album de debut (“Landscape of your brain”, 2013), s’accentua ara amb aquest nou treball, “Acapulco”, homenatge a la ciutat que temps enrere fou la Meca del turisme a la costa del Pacífic mexicà i actualment viu submergida en la més profunda i irreversible decadència.
“Acapulco” ofereix un còctel bizarre de psicodèlia electrònica, rock futurista, ambient exòtic, hip-hop gens ortodox i altes dosis de bogeria. Tot molt desconcertant, però altament màgic, resultat d’una explosió d’idees gens previsible. És una banda esquizofrènica d’un extrem a l’altre, sempre entrant i sortint de la paranoia. Per moments t’obligarà a posar-te a ballar, per més tard transportar-te al costat fosc amb
temes menys amables, penjades i moments de mal rollo.
Darrera aquest còctel s’hi amaguen uns personatges singulars. Si inicialment Macrobukkake era un duet, amb aquest nou projecte esdevé un col•lectiu creatiu amb cinc membres de ple dret. Es mantenen al capdavant l’escorredís David Cabello, artista plàstic que aporta al projecte el seu raggamuffin còsmic i indesxifrable, i un músic tan polièdric com Oscar Martorell, també guitarrista de Sanjays i que a Macrobukkake esdevé un alquimista digital que manipula els instruments més diversos, entre ells el singular Ratatech. Però a Macrobukkake hi juguen, de manera ja fixe, un paper destacat el baixista Natán Arbó, el bateria i percussionista Malcus Codolà i sobretot les capes de teclats i electrònica que aporta Pau Giralt. A més, Demmy Sober exerceix de veu convidada a “Jellyfish” i “Attacks”.
La música està molt bé, sí. Però igual com deia Ringo Starr de Beethoven, el millor de Macrobukkake són les lletres.
Crèdits
Written, recorded and mixed at Boqueria Studios (Barcelona) by Macrobukkakek.
Mastered by Yves Roussel.
Produced by Macrobukkake.
Performed by:
David Cabello, Oscar Martorell, Pau Giralt, Natán Arbó, Malcus Codolà.
With the collaboration of:
Demmy Sober, Guillermo Martorell, Genís Bou, Artur Tort.
Original cover painting: “Le montreur de Aras” by José Silbert
Design by Ramon Ponsatí
Special thanks to:
Miquel Matas, Nik Bribián, Demmy Sober, Jaume Pla, Jordi Bosch, Carles Hidalgo, Jordi Hidalgo, Genís Bou, Aleix Bou, Sanjay Motiani, Guillermo Martorell, Artur Tort, Marc Roca, Rafel Mateu, Bankrobber family, our families and friends.
BR069 / 2014