Neteja

Al disc “Udolç” (coeditat pels segells Microscopi i Bankrobber), Alba Careta i Henrio emprenen un viatge oníric per diverses d’aquestes i altres cançons de bressol, principalment de les comarques gironines i recollides en l’arxiu del Càntut. La voluntat és recuperar les cançons utilitzades en els moments més tendres de la criança i que han passat de generació en generació amb l’objectiu de tranquilitzar i fer adormir els infants.

El repertori escollit consta de 12 cançons de bressol reinterpretades amb arranjaments delicats de collita pròpia i també de quatre poemes d’Enric Casasses recitats per ell mateix, ambientats en el món de la nit, del son i dels somnis. Tant el disc com l’espectacle en directe compta amb la producció i les guitarres de Santi Careta, que hi aporta un acompanyament musical i personal per actualitzar les melodies menys conegudes (que només es troben en el cançoner del Càntut) i també tonades que la majoria hem escoltat o cantat com “El Noi de la Mare” o “Son son”.

Crèdits

Alba Careta Veu, trompeta, xiulet, percussions i carilló
Henrio Veu, guitarres, xiulet i carilló
Santi Careta Guitarres, veu i sintetitzador analògic
Enric Casasses Poesia

Totes les cançons són música popular excepte Udolç i Un àngel… (Alba Careta, Henrio i Santi Careta) i Angelina (Compositor Vicens Bou i Geli / Lletra C. Bayer). Tots els poemes recitats han estat escrits per Enric Casasses en les cançons 3, 11, 15 i 18.

Arranjaments: Alba Careta i Henrio
Producció musical: Santi Careta
Enregistrament: Adrià Serrano
Mescles: Adrià Serrano i Santi Careta
Mastering: Yves Roussel

Discogràfica: Segell Microscopi i Bankrobber
Management: Diàspora Colab i Allau Management

El disc ha estat enregistrat a Santa Eugènia de Relat durant el mes de juny de 2023, les cançons 15 i 18 amb Enric Casasses han estat enregistrades en directe amb un magnetòfon de bobina oberta.

El disc ha estat mesclat amb sistema analògic als Estudis Silvestres del 2 al 5 de juliol de 2023.

Fotografia Sílvia Poch
Localització Torre Modernista Abadal
Disseny gràfic Ramon Ponsatí

Agraïments especials a:
Francesc Viladiu, Albert Massip, Alda Rodríguez, Lluc Solés, Alba Ramírez, Olivia Casas, Olga Molina, Dani López, Sanders, Sr Cuadrado (Albert C.), Mònica Abadal, Sonia Fuentes, Lord Bujons, Dolors Arnaus i Gemma Ferrer Carreras.

BR196 / 2023

  • Preludi de «Sant Josep, feu-lo dormir»

  • Sant Josep, feu-lo dormir

    Sant Josep, feu-lo dormir,
    Sant Josep, feu-lo ser gran,
    que sa mareta del camp
    li’n portarà una coseta.

    Nore, nore, tenoià,
    nore, nore, tenoià, ane.
    Nore, nore, tenoià,
    nore, nore, tenoià, ane.

  • Makou / De nit (amb Enric Casasses)

    En aquest viure tan senzill
    de tantes vides complicades
    sobreposades i trenades
    has sapigut no perdre el fil
    i saps cantar moltes tonades
    senzillament perquè és bonic

    i quan tot dorm i tu descanses
    i amb el cap planxes el coixí
    qui sap els somnis on viatgen
    ni quin ball balla l'esperit

  • Tampatantam, Pauleta

    Tampatantam, Pauleta,
    guanya diners quan plou
    i a la matinadeta
    quan la puput fa l'ou.

  • Udolç

  • Dorm, fillet meu del meu cor

    Dorm, fillet meu del meu cor,
    que la nit és arribada;
    demà quan vingui un sol d'or,
    seràs fresc com una rosa.
    Fes non-non.

    Un àngel vora el bressol
    vindrà amb les ales esteses
    perquè quan jo et deixi sol,
    no et quedis sense tendresa.
    Fes non-non,
    dorm, fillet, dorm.

  • Sant Jaume del Corraló

    Sant Jaume del Corraló
    i vós santa Anna beneita,
    feu tenir una bona son
    en aquesta criatureta.

    El meu fill no vol dormir
    però amb la vostra miradeta
    ja la tenim adormida
    la meva criatureta.

    Gràcies sant Jaume del pelegrí.
    Per molts anys ho puguem dir!

  • El noi de la mare

    Mentre Maria gronxava i vestia
    son hermós tendre fillet del seu cor,
    perquè no en plori, ni en terra s'enyori,
    dolça li canta dolceta cançó.

    Què li darem, en el noi de la mare?
    Què li darem, que li sàpiga bo?
    Panses i figues, anous i olives,
    i una plateta de mel i mató.

    No en ploris no, manyagoi de la mare,
    no en ploris no, que jo en canto d'amor;
    cada gronxada, et daré una besada,
    cada besada un bes amorós.

    Què li daràs tu, divina pastora?
    Què li daràs a aquest noi tan petit?
    Jo li’n daré un xai i una ovella,
    un xai i una ovella i un cabrit petit.

  • La mare de Déu


    La mare de Déu
    quan era xiqueta,
    anava a costura
    a aprendre de lletra.

    En un cistellet
    duu quatre pometes,
    un bocí de pa,
    també avellanetes.

    Filava finet
    i teixia beta
    estant retirada
    dintre sa cambreta.

    L’àngel hi va entrar
    per la finestreta:
    -Déu vos guard, Maria,
    de Gràcia sou plena.

    La nit de Nadal
    sereu mare i verge,
    en tindreu un noi
    bonic com l’estrella.

    Per nom es dirà,
    per nom s’anomena,
    es dirà Jesús,
    Rei de cel i terra.

    La mare de Déu,
    quan era xiqueta,
    clavades en creu
    va veure les lletres.

  • Non non

    Non, non,
    non, non,
    canta la mare
    junt al bressol,
    cluca els ullets, vida meva,
    cluca’ls i dorm.

    No feu remor, criatures,
    que el nen té son,
    no feu remor, criatures,
    que el noi ja dorm,
    que el noi ja dorm.

  • Un àngel… (amb Enric Casasses)

    Un àngel es desperta
    venint de somni endins
    i estira bé les ales,
    es vol desemmandrir,

    té ganes d’envolar-se,
    té ganes de fugir,
    de volar amb ganes, ganes,
    i endur-se-me’n a mi.

  • Angelina

    Non noneta, non nonenta, non,
    el fillet de la mare té una son
    i la mare li canta la noneta,
    noneta, non.
    I tot bressant l'amanyaga
    i amb amor dolç li parla.

    Reiet meu, la tendresa
    és mon goig, ma riquesa
    més preuada.
    Tu ets la sort benaurada,
    reiet meu.
    Si t'estimo, que ma vida
    i cor són teus.

    Noneta, non.
    I tot bressant l'amanyaga
    i amb amor dolç li parla.

    Reiet meu,
    si t'estimo, que ma vida
    i cor són teus.

  • Introit d'«El noi de la mare» IV (malson)

  • La dida

    La reina ha tingut un noi
    més bonic que un sol i lluna;
    no se l'ha pogut criar,
    l'han tingut que donar a dida.

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    No se l'ha pogut criar,
    l'ha tingut que donar a dida.
    L’infant no li’n vol callar
    ni en bressola ni en cadira;

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    L’infant no li’n vol callar,
    només i en falda de la dida.
    La dida en fa un gros foc
    de carbó i llenya d’aulina

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    La dida fa un gros foc
    de carbó i llenya d’aulina
    i amb a l’esc(u)for del foc,
    la dida n’hi és adormida.

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    I amb a l’escufor del foc,
    la dida n’hi és adormida.
    Quan ella s’hi despertà,
    trobà l’infant amb cen(d)ra viva.

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    Quan ella s’hi despertà,
    trobà l’infant amb cen(d)ra viva.
    I ella en fa un g(a)ros crit:
    -Valga’m la Verge Maria!

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    I ella en fa un gros crit:
    -Valga’m la Verge Maria!
    Que si cas no m’hi ajudeu,
    del rei seré perseguida.

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    Que si cas no m’hi ajudeu,
    del rei seré perseguida.
    Mentre està dient això,
    el rei i la reina arriben,

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    I ella puja escala amunt,
    tota trista i afligida;
    quan és a dalt al bressol,
    l’infant se li’n posà vida.

    La non, non,
    feu-li non, non;
    que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    Que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

    Que si cas la dida canta,
    l'infant dorm.

  • La son son / Sota dels set estels (amb Enric Casasses)

    Somnio amb tu,
    que estic amb tu,
    amb els meus dits,
    i els llavis teus.

    I que després de somniar
    ens adormim
    junts i abraçats.
    Sota dels set estels.

    Son, son, vine, vine, vine;
    son, son, vine son.

    La son ve de Peralada
    per fer adormir la mainada,
    la son ve de Castelló
    per fer-nos dormir millor.

    Son, son, vine, vine, vine;
    son, son, vine son.

    La son ja arriba a Palau
    per fer dormir els infants,
    la son ja no vol marxar
    perquè aquí es vol quedar.

    Son, son, vine, vine, vine;
    son, son, vine son.

  • El fill de la mare

    A dintre el bressol,
    un bell infant plora.
    La mare ha marxat,
    ni se l'ha mirat,
    com tant se li'en dóna.

    Aquell fill per ella és un destorb,
    que per ell no sent més que despreci.
    Ell és sols una farsa d'amor
    per fer caure a ses mans algun neci.

    I passa la nit
    i en el cabaret,
    mentres que el petit
    s'escanya de set.

    Quan torna a deshora,
    l'infant s'ha rendit,
    té el dit a la boca
    i al fi s'ha adormit.

    Home ja és l'infant
    del treball aimant.
    I sap que sa mare
    al món ha viscut
    com arbre perdut,
    i que no té un pare.

    I a la dona que ell parla d'amor
    el desprecia perquè és fill del vici.
    I a la mare diu foll de dolor
    per ta culpa és ma vida un suplici.

    Visquent en el front
    de tan gran patir
    per què venir al món?
    Jo no em vaig morir?
    La dona que aimava
    per mi sent horror.
    Per tu culpa mare
    tinc sagnat el cor.

    Malalt ha caigut
    i resta abatut,
    la mare no el deixa.
    L'amor per un fill
    davant del perill
    ella sentí créixer.

    I al mirant-lo lluitar amb la mort
    la mundana crida amb gran follia:
    -Salva, Déu, en el fill del meu cor
    i després pren amb paga ma vida.

    Somriu el malalt
    i diu feblement:
    -Sentint-te, ja el mal
    no em dóna torment.

    Ben lluny de ta vida,
    dingú no ho sabrà
    i el fill que et perdona
    sols per tu viurà.

  • Introit d'«El noi de la mare» VII (el somni del trobador)

    Mentre Maria gronxava i vestia
    son hermós tendre fillet del seu cor,
    perquè no en plori, ni en terra s'enyori,
    dolça li canta dolceta cançó.

  • La son son / Din din yuma / Que brillis com brilles (amb Enric Casasses)

    Son, son,
    vine, vine, vine,
    vine que tinc son.

    Que brillis com brilles i cantar cançons
    son coses que son germanes i filles.

    Son, son,
    vine, vine, vine,
    vine que tinc son.

    La fada que fa florir els presseguers
    li ha escrit una carta al bruixot que va inventar la farina,
    però és tan antic tan antic que encara no li ha arribat.

    Son, son,
    vine, vine, vine,
    vine que tinc son.

    Tanta por li fa la foscor de la nit
    com la claror de les nits de lluna plena que es veu tot.

    Son, son,
    vine, vine, vine,
    vine que tinc son.