Reïna és un grup de pop de Manacor, Mallorca, que es troba afincat a Barcelona. Després de la publicació del seu àlbum debut, Arts Marcials (2021), produït per Lluís Cabot (Da Souza), arriba el seu segon llarga durada, Retirada a temps, que es publicarà el setembre de 2023. Els primers avançaments d’aquest segon treball són Maldecap i Flors, dues cançons esmolades i transparents que recorden a la sonoritat de grups de pop i rock dels anys 80 i 90. Per a aconseguir aquest so han comptat amb la producció del músic mallorquí Jorra Santiago (Jorra i Gomorra, Pujà Fasuà, Roig…), qui ha contribuït a potenciar i desplegar els elements que componen les cançons del quartet manacorí.

Els deu talls que conformen el disc presenten un exercici d’estil de pop en diverses vessants. Les guitarres i les veus s’alliberen i es maximitzen per a reforçar la profunditat i el punt pessimista que projecten habitualment les lletres del grup, les quals, tot i tractar temes similars a l’anterior disc, adopten una sensibilitat més gran. A partir de la il·lusió i la voluntat d’experimentació, el grup evoluciona de manera natural cap a cançons amb més energia i tempos accelerats, sense deixar de banda la intensitat i la nostàlgia que els caracteritza.

Crèdits

Carme Vives: veu principal, cors, teclats i vibràfon
Biel Riera: baix, guitarres elèctriques i acústiques
Pere Amer: guitarres elèctriques, acústiques i clàssiques
Adrià Mayordomo: bateria i percussions
Jorra Santiago: guitarres elèctriques, acústiques i teclats
Michael Mesquida: guitarres acústiques
Maria Jaume: veu a 2A
Simó Femenias: veu a 3B
Paula Martos: violoncel a 4B

Lletres: Biel Riera

Arranjaments: Jorra Santiago i Reïna
Producció i assistent de mescla: Jorra Santiago
Gravació, mescla i producció addicional: Michael Mesquida a Estudis Favela (Palma de Mallorca)
Gravació 5A i 6B: Toni Gelabert
Gravació veus 2A i violoncel 4B: Jorra Santiago

Art, direcció artística i fotografia d’Adrià Mayordomo i Carla Pérez Vas
Escultures, pintures, art: Adrià Mayordomo
Disseny gràfic de Tomeu Mulet

BR189_EJA004 / 2023

• Flors

  Just davant ca teva hi neixen flors
  Margalides, roses i roselles
  Els ocells canten la cançó
  Que cantaves tu sempre
  Just davant ca teva hi moren flors
  I quan tu no hi ets creixen
  Sé que si ho fan és a contracor
  Per no convertir-se en mala herba
  Just davant ca teva no hi ha flors
  I tu saps bé que és culpa teva
  Les mires en silenci i tot sol
  I la casa a poc a poc se crema

• Dolent

  Ja m’ha quedat clar que ara vols ser tu el dolent
  Que m’escoltes per a no estar tot sol amb els teus pensaments
  Que tots els camins que teníem encara hi són
  Tot i que ara semblin més llargs i torts
  Ja m’ha quedat clar que no tenc clar si t’entenc
  I que te m’acostes per a no estar tot sol en els mals moments
  I que tot el temps que teníem s’ha fos
  Entre els dits que ara semblen més llargs i torts
  Ets tan dolç que per dins me mata
  Te tenc tan a prop que sempre m’enrampes
  És tan fort que ja no té importància
  Ets tan dolent que m’arriba a fer gràcia
  Ja m’ha quedat clar que ara ets tu el dolent
  I que m’enyores només quan saps que ho has fet malament
  I maldament ens enteníem, ara ja no
  I d'ençà els dies crec que tornen més llargs i tot

• Mals costums

  Tant de bo no haver-te conegut
  I no sentir aquell mal en mirar-nos
  Tant me fa si agafam mals costums
  Si ho feim junts, no m'importa aguantar-los
  Tant de bo no haver-te conegut
  O haver-ho fet en un altre moment
  Potser hauria estat més clar el futur
  Però segur que no serem mai tan valents
  T'he fet créixer les ferides
  Però aparentment a tu t'és ben igual
  I ara couen, sagnen i brillen
  I són molt més fosques i opaques que abans
  Tant de bo no haver-te conegut
  I no saber què és fer-nos falta
  Te tenc present i pens en tu
  I procur no oblidar la teva cara
  T’he fet créixer les ferides
  I aparentment a tu t'és ben igual
  I ara couen, sagnen i brillen
  I són molt més fosques i opaques que abans
  I potser no se n’aniran mai

• Maldecap

  Com pesen els dies quan te veig tan lluny
  Com feren les paraules, a pics semblen cops de puny
  I què té més si jo vaig fent i pens en tu poc?
  I què té més si mirar-te és com si m'enlluernàs el sol?
  Com pesen les cadenes que te mantenen allunyat
  de seguir les meves passes, punyen com un maldecap
  I què té més si he perdut les claus i no tenc on dormir?
  I què té més si des que no hi ets me sent així?
  Tot el mal que ens hem fet no m'importa gaire
  Perquè te seguesc a tu malgrat me falti aire
  Tot el mal que ens hem fet no m'importa gaire
  Per què te seguesc a tu si ja sé que me falta aire?
  Com pesen els dies quan vos veig tan junts
  Com tallen les mirades, a pics semblen un conjur
  I què té més si passa el temps i pesa molt més poc?
  I què té més si només hi ha cendra de tot aquell foc?

• Mitja part

  Mitja part i no aguant ni un minut més
  Jug amb seny, però estim de demés
  Amb el pit foradat, a les mans un trofeu
  De sobte s’ha trencat, m’ha caigut als peus
  No hi ha remei, no hi ha res a fer
  Per molt que m’hi esforci
  Sempre guanyen els dolents

• A prop

  Me feia molta por haver-te de mester
  Perquè mereixes qualcú millor o potser qualcú diferent
  Per què ignorar-te si sé que me fas sentir bé?
  Encara que me rodi el cap sempre que ets a prop
  Me feia molta por sentir que perdia el temps
  Perquè no te meresc gens si tanmateix no t’entretenc
  Per què cercar-te si quan no hi som tu vas fent?
  Sempre estàs diferent quan saps que no me tens a prop

• Absurd

  Jo ho veia cru d’un bon principi
  I així i tot hi vaig confiar
  Entre tu i jo, un precipici
  I un caminoi que no acaba mai
  Jo creia en tu malgrat els prejudicis
  I així i tot te vares equivocar
  Més que amor, això és pur artifici
  Un trencaclosques que no acaba mai
  Com pot ser mai que esperar tant qualcú sigui tan absurd?
  Com pot ser mai que esperar tant de qualcú sigui tan absurd?
  No ho sabíem dur, era un sacrifici
  I així i tot me vaig voler arriscar
  Més que amor, això és un deliri
  Un laberint que no té final

• Retirada a temps

  Vaig i no torn
  Me’n vaig i no torn
  I ara aquests records m’encalcen i m’agafen pels talons
  I m’estiren i m’arrosseguen cap a un lloc més fosc
  Vaig i no torn
  Me’n vaig i no torn
  I els llocs que trepitj amb tu són millors, molt millors
  I m’abraça una nostàlgia, que me tapa i m’arrabassa
  les pors que tenc dins jo
  Ni guany, ni perd, ni sé si estic aprenent gaire
  Però sé de tot cor que, dins el teu cos, hi tenc una petita casa

• Cor caparrut

  Ha estat divertit estimar-nos
  Però potser aquest era el problema
  I els dubtes varen pesar tant
  que no ho aguantàvem de cap manera
  Xerrant petit per no contaminar-nos
  I que no se trenquin els esquemes
  I la por ens esclafa tant
  que no ens aixecam mai d'enterra
  I estimar-nos ens ha deixat vençuts
  Però és que el meu cor és massa caparrut

• Mala sort

  Esquivant les ombres de la gent
  Pensant que per fi te trobaré
  Però ara no és el moment
  I només tenc mala sort
  La teva cara ocupa el meu pensament
  Però per tu estimar és un passatemps
  Tu no entens el que dic, ni jo què sents
  I només tenc mala sort
  Encara que hagi passat un temps
  Els records me feren a cada racó de la pell
  Me prenen la força i se fan permanents
  I ara només tenc mala sort
  Només tenc mala sort