La història del jazz és plena de grans discos socialment compromesos. Fem una petita llista:

”We insist! Max Roach’s Freedom Now Suite”
“Liberation Music Orchestra”, de Charlie Haden.
“Black, brown & beige”, de Duke Ellington.
“Freedom Suite”, de Sonny Rollins.

I podríem seguir.

Des de Barcelona, Tarannà fa la seva aportació a la llista amb “Pintades d’amor i de guerra”, un títol que no enganya a nivell de temàtica. Si parlem de música, però, cal dir que el jazz és tan sols el punt de partida.

Tarannà no es posa límits. I en aquest segon disc ens trobem un grup en plenitut, que ha trobat la seva formació estable i ha rodat llargament els temes en directe. Això es tradueix en un disc més compacte i unitari. La veu és un instrument més i la melodia deixa pas a la rapsòdia o, fins i tot, a les reflexions escrites sobre el paper. És la música la que parla, descobrint-nos uns paisatges que, malgrat tot, mai deixen de ser cançons.

El grup està encapçalat pel saxofonista Sisu Coromina, director musical i autor de la majoria de les composicions. Completen la formació David Sitges Sardà (bateria), Jordi Sánchez (baix i contrabaix), Ruth Barberan (trompeta), Diego Pedragosa (saxo), Sabina Witt (veu) i Carles Pedragosa (piano).

Tarannà va publicar el primer disc, “Senyals de vida”, l’any 2007, amb una excel•lent rebuda per part de la crítica i actuacions en punts calents de l’escena jazz barcelonina com el Harlem o el Jamboree, a més de la Fira de Vila-seca, les gires de la Xarxa de Músiques o el festival inVICtro.

BR022 / 2009