Neteja

Aromàtica i mediterrània, les qualitats de la murtra bé podrien aplicar-se a les cançons d’Isaac Ulam. És un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època.

Anem a pams. Isaac Ulam no és un músic com els altres. La seva proposta artística és radical, insubornable. “No som gent disposada a acceptar a un compromís que ens faci esclaus per sempre”, canta a “Estranys”. És potser per aquest motiu que, fins avui, només ha arribat a algunes orelles afortunades i el seu primer disc, “En els prats més llunyans” (2009), ostenti la categoria de peça de culte. Ara és hora de trencar la maledicció amb un excel•lent successor, “Murtra”, nova joia d’aquest brillant artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica.

A “Murtra”, Isaac Ulam descobreix un nou univers, igualment místic però ara més lluminós i obert als quatre vents. Ja li coneixíem la capacitat de tocar l’ànima amb la punta dels dits, d’emocionar cantant des de la malenconia. Ho torna a fer amb udols intimistes com “Estranys” o “Fugitius”. Ara, a més, ens sorprèn amb melodies lluminoses, unes tornades que emocionen i que és inevitable retenir. Qui es pot resistir a càntics com “Viure amb tu”, “Dona ocell” o “Objecte pur”?

Ens vénen més coses al cap: Isaac Ulam és silvestre. Hippy. Magnètic. És Pau Riba i Bill Callahan. És San Francisco l’any 67. És una branca que es trenca en un bosc ple de neu. És un western per la Costa Brava. Un ésser salvatge i lliure. Èpic. I extremadament romàntic: “Algun dia serem dos estranys atravessant el país en un cotxe robat”.

Que la murtra us obri els sentits i us faci alçar la vista. Cau el sol i el dia s’endurà tota la tristor de la gent!

BR043 / 2012