En una època on tot sembla col·lapsar, les intel·ligències artificials dominen cada cop més espais i la música es converteix en un producte de consum programat, Extraño Weys tornen a la càrrega fidels a la seva manera de fer les coses, de construir el so i de posicionar-se.

“Les abelles palmen però els pàjarus encara canten” és una declaració d’intencions i, sobretot, un nou viatge a una cova inexplorada per extreure’n el que sigui que hi hagi amagat, sense preocupar-se de si són diamants o carbó. El resultat, com sempre, és pura artesania. Un collage de llum i foscor honest i sense artificis.

Amb Viktor Pizza al capdavant de la producció, aquest nou treball explota la idea del remix fins les últimes conseqüències (un detall significatiu: només una de les cançons va ser gravada originalment amb la base instrumental definitiva). Beats impossibles que creen el context ideal per les barres de Rodrigo Laviña: descol·locant-lo i deslocalitzant-lo quan convé i generant canvis d’atmosfera inesperats que a cada cançó porten l’oient a una nova dimensió, un viatge de 25 minuts sense pauses.

El disc compta amb les col·laboracions del Noi de Tona, Poor Tràmit, Marta Garrett, C.H.A. i, com no podia ser d’una altra manera, del Gordo del Puru, membre díscol del projecte i col·laborador inevitable en totes les seves aventures. Combinant estils, generacions i influències per oferir un treball ric en textures i perspectives. 100% quilòmetre zero de l’escena hip-hop ultra-local.

Com sempre, cal remarcar que l’àlbum d’estudi és només una de les dues cares del projecte Extraño Weys. Als concerts descobrim l’altra, la complementària: una proposta de hip-hop mediterrani elevant-se sobre una orquestra de luxe que congrega un equip de músics de renom del món jazzístic local. Un espectacle que té el seu pilar en el rap però ofereix tota una paleta de colors musicals que van del jazz a la bossa, del garatge a la psicodèlia setentera o del groove al free.

Extraño Weys es va donar a conèixer l’any 2014 amb un EP que ja es pot considerar de culte, “Variacions en fu-remoll de la 5a Simfonia inèdita de Roger Linn”. Entrarien llavors en un guaret latent fins la publicació, l’any 2021, del seminal disc “Rodrigo Laviña y su combo”, premi Enderrock a millor disc de música urbana 2022. I ara finalment ens n’arriba l’esperada continuació.

Sense buscar complaure ningú, ni encaixar en cap tendència, Extraño Weys segueix sent una celebració de la creativitat lliure, del hip-hop fet sense filtres i amb esperit irreverent. Els rius s’assequen, les abelles palmen, però aquests pàjarus -per sort- encara canten.

Crèdits

Música i Producció: Viktor Pizza

Veus i lletres: Rodrigo Laviña, Viktor Pizza, 

Marta Garrett, Poor Tràmit, El Noi de Tona, 

El Gordo del Puro i C.H.A

Piu-piu-pius a terra/pols: Júlia Rodríguez

Mescla i Màster a Hardly Brez Studio: Ivan Vizcaya 

aka Ilogike aka Amazing Bèstia

Il·lustració: Roger Pelàez

Maquetació: Ramon Ponsatí

“Almenys mosseguen” està construït sobre un sàmpler de “Ràdio Capvespre”, de Maria Cinta. Amb l’amable autorització de Salseta Discos i Satélite K / Corre la Voz.

Molt d’amor a les que heu vingut a jugar al disc: Amazing Bèstia, Poor Tràmit, C.H.A., Marta Garrett, El Noi de Tona, El Gordo del Puro i Júlia Rodríguez aka Chunli, visca vosaltres! Al Roger Pelàez pels dibuixos, els monigotes, les risses i per fer el que li dóna la gana. Molt agraïts també a la Maria Cinta per deixar-nos potinejar la seva música. 

Als músics i tècnics que han passat per Extraño Weys Orquestra: Santi Careta, Irene Reig, Ramon Vagué, Alba Careta, Aleix Bou, Elisabet Raspall, Cristian González, Marta Garrett i Òscar Montesinos. Heu fet cada moment irrepetible, mil gràcies. També als que han vingut una o moltes vegades com en Martí Sales, Aina López Pla, Juan R. Berbín, Alba Pujals, Pol Gómez, Joan Casares, Néstor Pérez, Jordi Dobem, Guiem Pons i Robert Dulsat. Gràcies per fer-ho tan fàcil i portar la millor vibe!

Al Jep Jorba per deixar-se enredar i per la màgia de la seva mirada. A les amigues, amics i família que ens suporten i a les coopes que ens aguanten Versembrant i La ciutat invisible. A la tropa de Bankrobber per deixar-nos entrar fins a la nevera.

I sobretot a tu que t’has pillat el disco, gràcies pel suporteig.

BR213 / 2025