Els vessaments químics d’Ercros al pantà de Flix havien de tenir la seva part positiva. Potser sense aquests adulterants no haurien sorgit personatges com Xarim Aresté, que de petit va beure d’aquelles aigües i ara, com caigut a la marmita de la poció màgica, escampa arreu el seu do en forma de cançons. Ara ens en brinda una nova i brillant dosi en el seu nou disc, “La rosada”.

Llancem una breu mirada enrere: Xarim Aresté tenia només 13 anys quan va muntar a Flix la seva primera banda de punk, Ratera, que donaria pas a Dog Hair, Mala Sang i alguna més. Tot just aterrar a Barcelona, es va enrolar en el projecte de rumba postmoderna Pantanito, que compaginava amb el garatge de Monoxide Pills. En aquestes bandes, Xarim Aresté ja captava l’atenció sense proposar-s’ho, escorat en un racó de l’escenari però generant riffs incendiaris sense parar.

Aquesta energia es va projectar al seu primer gran projecte personal, Very Pomelo, banda que ens ha llegat tres discos excel•lents, autèntiques bombes de rock’n’roll destartalat, amb l’incunable “Xurrac asclat” com a cim creatiu i una col•laboració amb Josele Santiago com a cirereta del pastís. Paral•lelament, Xarim Aresté va començar a posar la seva guitarra al servei d’altri, tocant amb artistes com Sanjosex, Maika Makovski, Paul Fuster o Antonio Arias. La seva presència va captivar també els seguidors de Sopa de Cabra que van omplir tres Sant Jordis en la gira de retrobada del grup. Llavors vindria el debut en solitari, “Lladregots”, i el disc “Tothom ho sap” cuinat a quatre mans amb Gerard Quintana. L’última infidelitat: un parell de col•laboracions esporàdiques amb Pascal Comelade.

Deu cançons fresques com la rosada

I arribem al disc que ens ocupa, “La rosada”. Després de la cruesa i la sinceritat a raig de “Lladregots”, ara Xarim Aresté aparca la guitarra. O millor dit: aparca una forma de tocar la guitarra per relacionar-se d’una altra manera, nova, fresca, amb el seu instrument de sempre. La guitarra és la base de tot, sí, però no reclama protagonisme sinó que esdevé coixí, al servei de les necessitats més bàsiques de cada cançó. El vell guitar-hero deixa enrere els solos i els riffs pirotècnics per esdevenir un artesà de les cançons. A més, en Xarim hi descobreix també una nova forma de cantar, més serena, més propera, tot i no renunciar quan cal a aquella veu quasi esqueixada que ja és part de la seva identitat musical.

I és que “La rosada” és un disc de cançons. 10 cançons com 10 sols. 10 paisatges. 10 aventures. Totes ben diferents, cadascuna més addictiva que l’anterior. Un disc que desprèn màgia i frescor en estat pur. No és, de fet, la rosada el millor refrigerant natural que existeix?

Les pinzellades musicals que trobem en aquest disc són incalculables. Del folk més despullat (“Bon vent”, “Lleons marins”) a un impressionisme propi dels Beach Boys o The Dodos (“Pensant en cercles”); de la rauxa balcànica (“Ple de gom a gom”) al cru intimisme de “Jo t’estimo”, potser la peça més sincera del disc. Gotes de jazz manouche, aromes de Marc Ribot i Tom Waits, salabror mediterrània (“Quatre fulles”) i un mig temps d’escola Van Morrison del calibre de “La Santa Espina”. I no ens oblidem del mordaç tema que obre el disc, “A l’Univers li sua”, per recordar-nos com rellisquen, a la resta de la humanitat, la majoria de coses que proclamem als quatre vents per les xarxes socials.

“La rosada” és un disc lluminós, edificat sobre una base austera però sòlida, amb els guarniments justos que reclamava cada cançó, com per exemple subtils arranjaments de metall. És una obra pensada i construïda en primera persona, que creix amb les aportacions de grans músics amics. Després de donar forma a l’esquelet del disc en la intimitat domèstica, Xarim Aresté va destil•lar-ne l’essència per enriquir la paleta de colors a l’estudi amb la complicitat d’un company ja habitual de viatge, Ermengol Mayol.

Poesia i banda sonora

Coincidint amb l’aparició de “La rosada”, Xarim Aresté també revela noves facetes fins ara ignotes. El disc arriba acompanyat d’un CD de regal anomenat “Cine Ebro”, amb 17 miniatures musicals que podrien ser bandes sonores de pel•lícules imaginàries, un experiment colorista que en Xarim ha volgut ubicar al vell cinema de Flix on el seu avi havia exercit temps enrere de projeccionista.

L’altra sorpresa és literària. L’editorial 66RPM publica aquests dies, també coincidint amb la sortida del disc, el primer recull de poemes signat per Xarim Aresté, “Catacumba umbilical”.

Crèdits

Lletra i música de Xarim Aresté.

Xarim Aresté: Veu, guitarra, baix, contrabaix, mandolina, banjo, harmònica, xilòfon, flauta, xelo, sintetitzador, orgue de gats, piano atrotinat i percussió casolana/casundena.
Ermengol Mayol: Bateria, percussió i altres coses que no acabarem mai de saber del tot.
Ricard Sohn: Dits de pianista màquina i orgue play.
Pep Garau: Trompeta de la mort i pesca salada.
Tomeu Garcias: Trombó de la mort i pesca submarina.
Sergi Carós: Baix a “La Santa Espina” i carícies a totes les demés.
Roger Pistola: Coros, cants i encants.
Pol Batlle: Coros, santeria i amanida de cigrons amb vinagreta de mandarina.
Joan Vila: Violoncel preciós a “Bon Vent” i marimba imaginària a gairebé totes les altres.

Produït per Marx Esteria i Mongoe Marley.
Enregistrat als Estudis Primaris, les golfes de Sant Quiric, els Estudis Rata, el local d’assaig dels Mine!, l’escola de música DaCapo Músics de Santa Eulàlia de Ronçana i The Room Barcelona, especialment durant el gener del 2015.
Mesclat a The Room Barcelona per Gorka Dresbaj.
Masteritzat per Yves Roussel.

Il·lustrat per Joan Garau.
Disseny gràfic de Ramon Ponsatí.

BR074 / 2015

• A l'univers li sua

  Junts, vàrem començar-ho junts.
  Sempre esperant la gran hòstia,
  sempre volent estar a punt.
  Farcits de fatigues i d'amor
  sempre tan atents a la cosa,
  sempre vigilant el forn.
  
  Paranoics preciosos
  per a qui ploureu?
  Tan bé i tan bonic…
  a l'Univers li sua.
  
  Tan maco i ben parit…
  Si ets príncep o bandit…
  fills de puta i eixerits…
  tan si ets pobre com si ets ric…
  si ets religiós o escèptic…
  a l'Univers li sua.
  
  Cansats, comencem a estar cansats.
  Sempre hem anat a la nostra
  sempre ens hem comptat a part.
  Vivim com soldats enfarlopats
  sempre som en peu de guerra
  sempre acabem asclats.
  
  Paranoics preciosos
  per a què reseu?
  Tant temps
  tan deprimits
  tan clar i tots ho hem vist.
  A l’Univers li sua.
  
  Si ets digne o ets un frau…
  Si ets l'amo o ets l'esclau…
  si vius tranquil i estàs en pau…
  amb un diploma o un postgrau…
  si tot depèn d'un dau…
  Margalida o Maripau…
  Una donzella o un gripau…

• Ple de gom a gom

  Amb la mostassa a la bartola
  tot l'estiu en un videt.
  Cantant ‘L’estaca’ amb noies maques
  fingint interès atentament.
  Som la morralla encantadora
  els que paguem els pastís.
  Jo no jec al terra
  ni pixo als arbres
  ja vaig rebre el primer avís.
  
  Ple de gom a gom
  ple de gom a gom
  el carrer està ple,
  ple de gom a gom
  
  ple de goma-2
  ple de goma-2
  abans que esclati toquem el dos.
  
  Ens falta l'aire
  ens sobra esperma
  som víctimes i botxins.
  Si estem de conya
  no es veu la ronya.
  No tots sabem pas mirar endins.
  Cada dia hi ha algú que guanya
  alguna copa del món
  i tots diuen que així és la vida
  però ja no ens creiem res
  ni estant d'acord.
  
  Ple de gom a gom
  ple de gom a gom
  el carrer està ple,
  ple de gom a gom
  ple de goma-2
  ple de goma-2
  abans que esclati toquem el dos.

• Jo t'estimo

  Ben perplexe i transparent
  està ferida i n'és conscient.
  No hi ha queixa, ja ho entén
  i si plora és perquè ho sent.
  Jo l'abraço però no sé
  si fracasso, què faré.
  Jo l'estimo.
  Jo l'estimo quan fa com si res.
  Jo l'estimo.
  Jo l'estimo quan em perd la fe.
  Em perd la fe.
  
  Jo t'estimo.
  Jo t'estimo.
  Jo t'estimo.
  Jo t'estimo.
  
  Ben perplexe i transparent
  hi ha ferida, en sóc conscient.
  Però no em queixo, ja ho entenc.
  No es pot viure eternament.

• Pensant en cercles

  Ha fet un salt
  i ara es troba allà dalt.
  Està mut com un sant
  pensant en cercles,
  pensant en cercles.
  
  Ara ets gegant
  tens el cor d'un infant
  no et mous del centre
  duus una rosa al ventre.
  
  Lliure sense pecat
  a la fresca del terrat.
  Lliure, si no s'encega
  pensant en cercles.
  Pensant en cercles.

• Mentre tu dorms

  Mentre tu dorms
  jo rebusco entre la brossa.
  Mentre tu dorms jo procuro no fer nosa.
  I tu somnies que ets una índia.
  
  Mentre tu dorms
  jo reviso les engrunes
  Mentre tu dorms
  vaig comptant totes les llunes.
  No sigui el cas que em perdi alguna pista.
  Si em vol ajudar faci'm una llista.
  Mentre tu dorms…

• Lleons marins

  Si no trobes forma de treure'n partit
  oh, primer que tot, entén el neguit.
  Que no et mengin el fetge
  aquests lleons marins,
  que no entrin no,
  portes endins.
  
  Si busques una llum
  hauràs d'ignorar el fum.
  El camí es va fent a cada passa.
  Només hem de posar
  la imaginació al poder.
  Aquest món cada dia em sorprén.
  
  No cal que preguntis,
  ningú sap res.
  Tot el que vols saber
  ja ho tens après.
  Només pinta amb colors l'aire
  tots som uns drapaires.
  Si no trobes forma de treure'n parit,
  oh primer que tot, escolta el brunzit.

• Quatre fulles

  Només queden quatre fulles
  no les arranqueu, no les arranqueu.
  Ja de la darrera fruita no ens en recordem.
  no sabem si fa maduixes
  o ets un llimoner
  o és un llimoner.
  
  Si caigués ara la pluja ens treuria la pols.
  Tot el que baixa puja.
  No ens en cansarem,
  no ens en cansarem.
  
  Només queden quatre fulles
  no les arranquem, no les arranquem.
  Ja de la darrera fruita no ens en recordem.
  No ens en recordem.

• La Santa Espina

  Palpo la pedra
  i sé que he arribat
  És temps de cirera
  i n'agafo un grapat
  No hi ha cap tempesta
  que no m'hagi enxampat
  Però no sabré que dir-te
  si em preguntes on he estat.
  
  Mars i muntanyes
  castanyers i pins.
  Postes rosades
  nits de bon matí.
  No hi ha cap deesa
  que no m'hagi estafat.
  No sabré què dir-te
  si em preguntes què ha passat.
  
  Treu-te l'espina
  tot s'il•lumina.
  
  Aquesta vida és un regal.
  Tracta-la bé,
  l'hauràs de tornar.
  
  Treu-te l'espina
  tot s'il•lumina.

• Magenta

  Quan els teus ulls es claven en mi
  entenc l'origen del somni
  Quan els teus ulls es claven en mi
  sento la veu del dimoni
  Quan els teus ulls es claven en mi
  la meva veritat rebenta
  Quan els teus ulls es claven en mi
  veig un món que comença
  Quan els teus ulls es claven en mi
  llegeixo la pau i la menta
  Quan els teus ulls es claven en mi
  viatjo a travès decla inèrcia
  Quan els teus ulls es claven en mi
  sé que tot és una còpia
  Quan els teus ulls es claven en mi
  sé que només som antenes
  Quan els teus ulls es claven en mi
  sé que no sento cap pena
  Quan els teus ulls es claven en mi
  percebo algun to magenta
  Quan els teus ulls es claven en mi
  comprenc que això és la guerra
  Quan els teus ulls es claven en mi
  sabem que els valors són al terra
  Quan els teus ulls es claven en mi
  m'enfronto contra una serra
  Quan els teus ulls es claven en mi
  sé que l'ànima és fèrria
  Quan els teus ulls es claven en mi
  tota la boira s'escampa
  Quan els teus ulls es claven en mi
  tota la por s'espanta
  Quan els teus ulls es claven en mi
  em sento com una rata
  Quan els teus ulls es claven en mi
  sé que o creixo o em mates
  Els teus ulls
  els teus ulls...

• Bon vent

  Així doncs si vas per aquí
  jo llavors aniré per allà.
  Tot i que els tambors que vaig sentint
  tenen la pell més tensa que mai.
  
  Però,
  Només puc pensar per mi
  i Déu m' en guard si fés mai res per tu.
  
  Des del rovell de l'ou
  no et puc enganyar.
  No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.
  
  Em pregunto com s’ho fan…
  ells com s'ho fan…
  Avui ens ha plogut fang,
  ens ha plogut fang.
  Entre les dunes he perdut l'anell.
  Entre les runes em deixo la pell.
  Vibra la terra, vibra el món sencer.
  I entre la sorra busco el teu alè.
  Però des del rovell de l'ou no em puc enganyar.
  No em quedaré en pau fins que no et deixi marxar.
  
  Així que bon vent.
  Bon vent.
  Bon vent.
  Bon vent.