El projecte “Ludwig” podria ser, tan sols, el nou disc o espectacle de Mazoni: deu noves cançons del músic empordanès, una nova baula en una trajectòria de tres lustres marcada per temes clàssics com “Eufòria”, “No tinc temps” o “A.I.L.O.D.I.U” que el converteixen en un dels noms referencials de la música en català del que portem de mil·lenni.

Però “Ludwig” va més enllà. L’inconformisme s’està revelant fa temps com una peça clau en l’ADN de Jaume Pla, i aquesta vegada la tombarella musical que es proposa és realment sorprenent. A més dels músics habituals de Mazoni, en aquest projecte suma a la banda el que podríem definir com un membre fantasma, arribat del més enllà. Ni més ni menys que Ludwig Van Beethoven.

I és que l’obra del compositor alemany esquitxa tot el nou projecte de Mazoni, introduint-se a cadascuna de les cançons a base de sàmplers i referències musicals diverses. Les noves cançons de Mazoni s’han construït a partir de fragments deconstruïts i reorganitzats de l’obra del mestre, que s’integra amb naturalitat en un nou context on governa la cançó i el joc musical esdevé a la vegada repte i aventura.

Afinant més, Mazoni empra l’obra de Ludwig van Beethoven per extreure’n samples de diferents mides que serveixin com a llavor de cançons pròpies. Aquesta selecció acurada es basa sobretot en les sonates de piano, els quartets de corda i les sinfonies.

En el terreny musical, Jaume Pla compta de nou amb els músics habituals que l’han acompanyat des de sempre a Mazoni: Aleix Bou a la bateria i Miquel Sospedra al baix. El disc s’enregistra entre Cardamomo Studios (la Bisbal d’Empordà) i l’Espai Ter (Torroella de Montgrí), sota la producció d’Emili Bosch (B1N0). Jordi Mora s’ocupa de les mescles al seu estudi de Corçà. I finalment masteritza el disc Víctor Garcia a Ultramarinos (Sant Feliu de Guíxols), completant un recorregut musical i geogràfic que abasta tot el talent baix-empordanès.

Per tots aquests motius, el projecte “Ludwig” ha estat guardonat amb el III Premi Espai Ter que atorga l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i compta també amb el suport a la producció de l’Espai Marfà (Girona). El disc es publicarà el 5 de novembre de 2021 sota els segells Bankrobber i Seed Music. Les primeres presentacions en viu tindran lloc el 31 d’octubre a l’Espai Ter (Torroella de Montgrí) i el 13 de novembre a l’Auditori de Girona.

BR152 / 2021

• Zombies

  Asseguts al tren cara a cara
  mirem per la finestra
  Jo vaig mirant el que vindrà
  i tu el que deixem enrera
  Fugim lluny dels pessimistes
  que son a tot arreu
  He intentat informar-me del que passa
  però es com tirar-se un tret al peu
  Bye bye no em penso quedar aquí
  Tant és que no tinguem destí
  Eternament en moviment
  Evitarem tornar-nos zombies
  Ves amb compte amb les mossegades
  que després no hi ha remei
  Encara ets a temps de salvar-te
  si puges amb nosaltres a aquest tren
  Ciao Ciao no em penso quedar aquí
  Tant és que no tinguem destí
  Eternament en moviment
  Evitarem tornar-nos zombies

• No ho puc fer per tu

  No és tant el que passi, és el que vulguis veure
  Ja ho tens decidit, vols creure el que vols creure
  Llançant pilotes fora quan són al teu terrat
  Víctima constant dels complots mundials
  T’hauràs d’encarregar dels teus psicodrames
  Si ets bo per començar també vull veure si ho acabes
  No senyor, això no ho puc fer per tu
  No senyor, això no ho puc fer per tu
  La llei de l’entropia juga en contra teu
  El que està ordenat tendeix a desordenar-se
  Sempre falta gent a la cua de fer
  Sempre sobra gent a la cua de queixar-se
  T’hauràs d’encarregar de les teves merdes
  T’hauràs d’encarregar de les teves putes merdes
  No senyor, això no ho puc fer per tu
  No senyor, això no ho puc fer per tu
  Aquest cop, això ho hauràs de fer tu
  Aquest cop, això ho hauràs de fer tu

• Aldarulls emocionals

  Volen cadires al meu estómac
  Hi ha barricades al meu esòfag
  Hi ha manifestos als meus pulmons
  Les mans alçades són les neurones
  Aldarulls emocionals fins que s’apagui el foc
  La policia no és el meu cos
  La lluita armada, la que tinc jo
  Cacofonia i estats d’opinió
  Només volia llibertat d’expressió
  Aldarulls emocionals fins que s’apagui el foc

• És veritat perquè és bonic

  Insomni
  És sortir del port quan es comença a fer fosc
  sabent que patiràs però que no hi ha més remei
  i navegar tota la nit en la foscor
  L’angoixa
  fins que albires el nou dia i les noves terres
  on amarres el vaixell de les teves guerres
  i tot, tot torna a començar
  De sobte un en el radar
  De sobte un en el radar
  D’on ha sortit aquest extrany desig
  Que em fa por on se m’emporta
  però em farà sortir
  d’aquesta via morta
  Vols el benefici del dubte pel perjudici de la veritat
  però en realitat
  és veritat el que és bonic
  i és bonic el que és veritat
  és veritat el que és bonic
  i és bonic el que és veritat
  De sobte un en el radar
  De sobte un en el radar
  D’on ha sortit aquest estrany desig
  Que em fa por on se m’emporta
  però em farà sortir
  d’aquesta via morta

• On vull estar

  Tot és soroll
  i confusió
  I gent que no sap on va
  Però poc a poc he trobat qui soc jo
  I no ho canviaria per deu anys menys
  no ho canviaria per guanyar
  Pel camí s’aprenen coses i altres es trenquen
  M’ha costat però ara estic on vull estar
  És el moment de fer el que cal fer
  De no deixar-ho per demà
  Però al mateix temps no manar la pressa
  I no ho canviaria per deu anys menys
  no ho canviaria per guanyar
  Pel camí s’aprenen coses i altres es trenquen
  M’ha costat però ara estic on vull estar

• T'estimes?

  Obre el joc i mou les fitxes
  Surt d’aquesta melangia
  Fes servir la bruixeria
  Sent la vida com respira
  Fa molt temps narcotitzada
  dins la seda embolcallada
  Digue’m que t’estimes quan et veus
  Digue’m que t’estimes quan et veus
  Digue’m que defenses el teu feu
  que davant la por no fugiràs
  que aquest bell somriure no el perdràs
  Per les peces que no encaixen
  Per les lluites que no es guanyen
  Per la immensa minoria
  Brindo per la companyia
  Els teus ulls tornen a riure
  els cavalls ja corren lliures
  Digue’m que t’estimes de veritat
  Digue’m que t’estimes quan et veus
  Digue’m que defenses el teu feu
  que davant la por no fugiràs
  que aquest bell somriure no el perdràs

• Pollastres sense cap

  Quan la llum del sol em desperta
  les teves mans m’acaricien els cabells
  Sento els nusos com s’afluixen
  Sento que no hi ha necessitat de moure’s
  cap enlloc
  Ens passem tot el temps desitjant, envejant
  esperant, aspirant, anhelant, satisfent
  com pollastres sense cap
  corrent histèrics sense rumb
  Ens perdem volent estar a tot arreu
  Massa opcions alimenten el dubte
  Obsessionats amb la punta de l’iceberg
  Qui vol seguir baixant a les profunditats
  del que som
  Ens passem tot el temps desitjant, envejant
  esperant, aspirant, anhelant, pretenent
  com pollastres sense cap
  corrent histèrics sense rumb

• Mai no falla

  Mai no falla, davant la pantalla
  Dorm tres hores sense desvestir-se
  Tros de pizza, persianes baixades
  Tot el dia a la recerca
  del que mou els fils, del que mou els fils
  del que mou els fils, del que tothom es pensa
  que mou els fils
  I creu que ara ho té a tocar
  De tant mirar Saturn s’ha tornat boig
  De tant mirar Saturn s’ha tornat boig
  I ha perdut l’oremus poc a poc
  I ha perdut l’oremus poc a poc
  Perduts en el desert
  del que és i no és cert
  El gos borda, el gat s’enfila a l’arbre
  els ocells s’espanten i fugen preguntant-se
  què ha passat
  Amb una mica d’astrologia, numerologia
  radiografies la realitat
  dels reptilians, tertulians i australians
  que encara que somriguin sempre t’han semblat
  els més estranys
  Les caixes negres no ho expliquen tot
  Les caixes negres no ho expliquen tot
  El misteri sempre troba el lloc
  El misteri sempre troba el lloc
  Perduts en la immensitat
  del que és o no és veritat
  El gos borda, el gat s’enfila a l’arbre
  els ocells s’espanten i fugen preguntant-se
  què ha passat
  Ningú ho sap

• No pateixis

  Ei, he volgut trucar-te quan m’ho han dit
  Com ho portes? Cor descosit
  Tot això ja passarà,
  només t’ho has de mirar des de lluny
  Ara no toca jutjar,
  el que sentis només ho saps tu
  No pateixis, soc aquí
  No pateixis, em tens a mi
  Mira’t-ho com un passeig a la platja a l’hiven
  on les ones ballen només per tu
  Mira’t-ho com un passeig a la platja a l’hiven
  on les ones ressonen només per tu
  Ei, sac de nervis, no està perdut
  que ens serveixi el que he viscut
  Per escoltar-te si vols,
  tinc tot el temps del món
  Si m’ho expliques et sentiràs bé,
  mira el neguit com es fon
  No pateixis, soc aquí
  No pateixis, em tens a mi
  Només nosaltres sabem el que costa arribar fins aquí
  i es inútil no treure’n partit
  Només nosaltres sabem el que costa arribar fins aquí
  alliberem aquest cor encongit.
  Vet aquí un gos i un gat
  Aquest dolor s’ha acabat

• Adéu

  Flors que es tanquen
  Quan em dius adéu
  Muntanyes en silenci
  Valls amb rius d’aigües gelades
  Ciutats buides
  Quan em dius adéu
  Cases sense sostre
  I el vent que udola entre finestres