Ludwig
El projecte “Ludwig” podria ser, tan sols, el nou disc o espectacle de Mazoni: deu noves cançons del músic empordanès, una nova baula en una trajectòria de tres lustres marcada per temes clàssics com “Eufòria”, “No tinc temps” o “A.I.L.O.D.I.U” que el converteixen en un dels noms referencials de la música en català del que portem de mil·lenni.
Però “Ludwig” va més enllà. L’inconformisme s’està revelant fa temps com una peça clau en l’ADN de Jaume Pla, i aquesta vegada la tombarella musical que es proposa és realment sorprenent. A més dels músics habituals de Mazoni, en aquest projecte suma a la banda el que podríem definir com un membre fantasma, arribat del més enllà. Ni més ni menys que Ludwig Van Beethoven.
I és que l’obra del compositor alemany esquitxa tot el nou projecte de Mazoni, introduint-se a cadascuna de les cançons a base de sàmplers i referències musicals diverses. Les noves cançons de Mazoni s’han construït a partir de fragments deconstruïts i reorganitzats de l’obra del mestre, que s’integra amb naturalitat en un nou context on governa la cançó i el joc musical esdevé a la vegada repte i aventura.
Afinant més, Mazoni empra l’obra de Ludwig van Beethoven per extreure’n samples de diferents mides que serveixin com a llavor de cançons pròpies. Aquesta selecció acurada es basa sobretot en les sonates de piano, els quartets de corda i les sinfonies.
En el terreny musical, Jaume Pla compta de nou amb els músics habituals que l’han acompanyat des de sempre a Mazoni: Aleix Bou a la bateria i Miquel Sospedra al baix. El disc s’enregistra entre Cardamomo Studios (la Bisbal d’Empordà) i l’Espai Ter (Torroella de Montgrí), sota la producció d’Emili Bosch (B1N0). Jordi Mora s’ocupa de les mescles al seu estudi de Corçà. I finalment masteritza el disc Víctor Garcia a Ultramarinos (Sant Feliu de Guíxols), completant un recorregut musical i geogràfic que abasta tot el talent baix-empordanès.
Per tots aquests motius, el projecte “Ludwig” ha estat guardonat amb el III Premi Espai Ter que atorga l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i compta també amb el suport a la producció de l’Espai Marfà (Girona). El disc es publicarà el 5 de novembre de 2021 sota els segells Bankrobber i Seed Music. Les primeres presentacions en viu tindran lloc el 31 d’octubre a l’Espai Ter (Torroella de Montgrí) i el 13 de novembre a l’Auditori de Girona.
BR152 / 2021
Zombies
Asseguts al tren cara a cara
mirem per la finestra
Jo vaig mirant el que vindrà
i tu el que deixem enrera
Fugim lluny dels pessimistes
que son a tot arreu
He intentat informar-me del que passa
però es com tirar-se un tret al peu
Bye bye no em penso quedar aquí
Tant és que no tinguem destí
Eternament en moviment
Evitarem tornar-nos zombies
Ves amb compte amb les mossegades
que després no hi ha remei
Encara ets a temps de salvar-te
si puges amb nosaltres a aquest tren
Ciao Ciao no em penso quedar aquí
Tant és que no tinguem destí
Eternament en moviment
Evitarem tornar-nos zombiesNo ho puc fer per tu
No és tant el que passi, és el que vulguis veure
Ja ho tens decidit, vols creure el que vols creure
Llançant pilotes fora quan són al teu terrat
Víctima constant dels complots mundials
T’hauràs d’encarregar dels teus psicodrames
Si ets bo per començar també vull veure si ho acabes
No senyor, això no ho puc fer per tu
No senyor, això no ho puc fer per tu
La llei de l’entropia juga en contra teu
El que està ordenat tendeix a desordenar-se
Sempre falta gent a la cua de fer
Sempre sobra gent a la cua de queixar-se
T’hauràs d’encarregar de les teves merdes
T’hauràs d’encarregar de les teves putes merdes
No senyor, això no ho puc fer per tu
No senyor, això no ho puc fer per tu
Aquest cop, això ho hauràs de fer tu
Aquest cop, això ho hauràs de fer tuAldarulls emocionals
Volen cadires al meu estómac
Hi ha barricades al meu esòfag
Hi ha manifestos als meus pulmons
Les mans alçades són les neurones
Aldarulls emocionals fins que s’apagui el foc
La policia no és el meu cos
La lluita armada, la que tinc jo
Cacofonia i estats d’opinió
Només volia llibertat d’expressió
Aldarulls emocionals fins que s’apagui el focÉs veritat perquè és bonic
Insomni
És sortir del port quan es comença a fer fosc
sabent que patiràs però que no hi ha més remei
i navegar tota la nit en la foscor
L’angoixa
fins que albires el nou dia i les noves terres
on amarres el vaixell de les teves guerres
i tot, tot torna a començar
De sobte un en el radar
De sobte un en el radar
D’on ha sortit aquest extrany desig
Que em fa por on se m’emporta
però em farà sortir
d’aquesta via morta
Vols el benefici del dubte pel perjudici de la veritat
però en realitat
és veritat el que és bonic
i és bonic el que és veritat
és veritat el que és bonic
i és bonic el que és veritat
De sobte un en el radar
De sobte un en el radar
D’on ha sortit aquest estrany desig
Que em fa por on se m’emporta
però em farà sortir
d’aquesta via mortaOn vull estar
Tot és soroll
i confusió
I gent que no sap on va
Però poc a poc he trobat qui soc jo
I no ho canviaria per deu anys menys
no ho canviaria per guanyar
Pel camí s’aprenen coses i altres es trenquen
M’ha costat però ara estic on vull estar
És el moment de fer el que cal fer
De no deixar-ho per demà
Però al mateix temps no manar la pressa
I no ho canviaria per deu anys menys
no ho canviaria per guanyar
Pel camí s’aprenen coses i altres es trenquen
M’ha costat però ara estic on vull estarT'estimes?
Obre el joc i mou les fitxes
Surt d’aquesta melangia
Fes servir la bruixeria
Sent la vida com respira
Fa molt temps narcotitzada
dins la seda embolcallada
Digue’m que t’estimes quan et veus
Digue’m que t’estimes quan et veus
Digue’m que defenses el teu feu
que davant la por no fugiràs
que aquest bell somriure no el perdràs
Per les peces que no encaixen
Per les lluites que no es guanyen
Per la immensa minoria
Brindo per la companyia
Els teus ulls tornen a riure
els cavalls ja corren lliures
Digue’m que t’estimes de veritat
Digue’m que t’estimes quan et veus
Digue’m que defenses el teu feu
que davant la por no fugiràs
que aquest bell somriure no el perdràsPollastres sense cap
Quan la llum del sol em desperta
les teves mans m’acaricien els cabells
Sento els nusos com s’afluixen
Sento que no hi ha necessitat de moure’s
cap enlloc
Ens passem tot el temps desitjant, envejant
esperant, aspirant, anhelant, satisfent
com pollastres sense cap
corrent histèrics sense rumb
Ens perdem volent estar a tot arreu
Massa opcions alimenten el dubte
Obsessionats amb la punta de l’iceberg
Qui vol seguir baixant a les profunditats
del que som
Ens passem tot el temps desitjant, envejant
esperant, aspirant, anhelant, pretenent
com pollastres sense cap
corrent histèrics sense rumbMai no falla
Mai no falla, davant la pantalla
Dorm tres hores sense desvestir-se
Tros de pizza, persianes baixades
Tot el dia a la recerca
del que mou els fils, del que mou els fils
del que mou els fils, del que tothom es pensa
que mou els fils
I creu que ara ho té a tocar
De tant mirar Saturn s’ha tornat boig
De tant mirar Saturn s’ha tornat boig
I ha perdut l’oremus poc a poc
I ha perdut l’oremus poc a poc
Perduts en el desert
del que és i no és cert
El gos borda, el gat s’enfila a l’arbre
els ocells s’espanten i fugen preguntant-se
què ha passat
Amb una mica d’astrologia, numerologia
radiografies la realitat
dels reptilians, tertulians i australians
que encara que somriguin sempre t’han semblat
els més estranys
Les caixes negres no ho expliquen tot
Les caixes negres no ho expliquen tot
El misteri sempre troba el lloc
El misteri sempre troba el lloc
Perduts en la immensitat
del que és o no és veritat
El gos borda, el gat s’enfila a l’arbre
els ocells s’espanten i fugen preguntant-se
què ha passat
Ningú ho sapNo pateixis
Ei, he volgut trucar-te quan m’ho han dit
Com ho portes? Cor descosit
Tot això ja passarà,
només t’ho has de mirar des de lluny
Ara no toca jutjar,
el que sentis només ho saps tu
No pateixis, soc aquí
No pateixis, em tens a mi
Mira’t-ho com un passeig a la platja a l’hiven
on les ones ballen només per tu
Mira’t-ho com un passeig a la platja a l’hiven
on les ones ressonen només per tu
Ei, sac de nervis, no està perdut
que ens serveixi el que he viscut
Per escoltar-te si vols,
tinc tot el temps del món
Si m’ho expliques et sentiràs bé,
mira el neguit com es fon
No pateixis, soc aquí
No pateixis, em tens a mi
Només nosaltres sabem el que costa arribar fins aquí
i es inútil no treure’n partit
Només nosaltres sabem el que costa arribar fins aquí
alliberem aquest cor encongit.
Vet aquí un gos i un gat
Aquest dolor s’ha acabatAdéu
Flors que es tanquen
Quan em dius adéu
Muntanyes en silenci
Valls amb rius d’aigües gelades
Ciutats buides
Quan em dius adéu
Cases sense sostre
I el vent que udola entre finestres