Ludwig

Neteja

El projecte “Ludwig” podria ser, tan sols, el nou disc o espectacle de Mazoni: deu noves cançons del músic empordanès, una nova baula en una trajectòria de tres lustres marcada per temes clàssics com “Eufòria”, “No tinc temps” o “A.I.L.O.D.I.U” que el converteixen en un dels noms referencials de la música en català del que portem de mil·lenni.

Però “Ludwig” va més enllà. L’inconformisme s’està revelant fa temps com una peça clau en l’ADN de Jaume Pla, i aquesta vegada la tombarella musical que es proposa és realment sorprenent. A més dels músics habituals de Mazoni, en aquest projecte suma a la banda el que podríem definir com un membre fantasma, arribat del més enllà. Ni més ni menys que Ludwig Van Beethoven.

I és que l’obra del compositor alemany esquitxa tot el nou projecte de Mazoni, introduint-se a cadascuna de les cançons a base de sàmplers i referències musicals diverses. Les noves cançons de Mazoni s’han construït a partir de fragments deconstruïts i reorganitzats de l’obra del mestre, que s’integra amb naturalitat en un nou context on governa la cançó i el joc musical esdevé a la vegada repte i aventura.

Afinant més, Mazoni empra l’obra de Ludwig van Beethoven per extreure’n samples de diferents mides que serveixin com a llavor de cançons pròpies. Aquesta selecció acurada es basa sobretot en les sonates de piano, els quartets de corda i les sinfonies.

En el terreny musical, Jaume Pla compta de nou amb els músics habituals que l’han acompanyat des de sempre a Mazoni: Aleix Bou a la bateria i Miquel Sospedra al baix. El disc s’enregistra entre Cardamomo Studios (la Bisbal d’Empordà) i l’Espai Ter (Torroella de Montgrí), sota la producció d’Emili Bosch (B1N0). Jordi Mora s’ocupa de les mescles al seu estudi de Corçà. I finalment masteritza el disc Víctor Garcia a Ultramarinos (Sant Feliu de Guíxols), completant un recorregut musical i geogràfic que abasta tot el talent baix-empordanès.

Per tots aquests motius, el projecte “Ludwig” ha estat guardonat amb el III Premi Espai Ter que atorga l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i compta també amb el suport a la producció de l’Espai Marfà (Girona). El disc es publicarà el 5 de novembre de 2021 sota els segells Bankrobber i Seed Music. Les primeres presentacions en viu tindran lloc el 31 d’octubre a l’Espai Ter (Torroella de Montgrí) i el 13 de novembre a l’Auditori de Girona.

BR152 / 2021

  • Zombies

    Asseguts al tren cara a cara
    mirem per la finestra
    Jo vaig mirant el que vindrà
    i tu el que deixem enrera
    Fugim lluny dels pessimistes
    que son a tot arreu
    He intentat informar-me del que passa
    però es com tirar-se un tret al peu
    Bye bye no em penso quedar aquí
    Tant és que no tinguem destí
    Eternament en moviment
    Evitarem tornar-nos zombies
    Ves amb compte amb les mossegades
    que després no hi ha remei
    Encara ets a temps de salvar-te
    si puges amb nosaltres a aquest tren
    Ciao Ciao no em penso quedar aquí
    Tant és que no tinguem destí
    Eternament en moviment
    Evitarem tornar-nos zombies

  • No ho puc fer per tu

    No és tant el que passi, és el que vulguis veure
    Ja ho tens decidit, vols creure el que vols creure
    Llançant pilotes fora quan són al teu terrat
    Víctima constant dels complots mundials
    T’hauràs d’encarregar dels teus psicodrames
    Si ets bo per començar també vull veure si ho acabes
    No senyor, això no ho puc fer per tu
    No senyor, això no ho puc fer per tu
    La llei de l’entropia juga en contra teu
    El que està ordenat tendeix a desordenar-se
    Sempre falta gent a la cua de fer
    Sempre sobra gent a la cua de queixar-se
    T’hauràs d’encarregar de les teves merdes
    T’hauràs d’encarregar de les teves putes merdes
    No senyor, això no ho puc fer per tu
    No senyor, això no ho puc fer per tu
    Aquest cop, això ho hauràs de fer tu
    Aquest cop, això ho hauràs de fer tu

  • Aldarulls emocionals

    Volen cadires al meu estómac
    Hi ha barricades al meu esòfag
    Hi ha manifestos als meus pulmons
    Les mans alçades són les neurones
    Aldarulls emocionals fins que s’apagui el foc
    La policia no és el meu cos
    La lluita armada, la que tinc jo
    Cacofonia i estats d’opinió
    Només volia llibertat d’expressió
    Aldarulls emocionals fins que s’apagui el foc

  • És veritat perquè és bonic

    Insomni
    És sortir del port quan es comença a fer fosc
    sabent que patiràs però que no hi ha més remei
    i navegar tota la nit en la foscor
    L’angoixa
    fins que albires el nou dia i les noves terres
    on amarres el vaixell de les teves guerres
    i tot, tot torna a començar
    De sobte un en el radar
    De sobte un en el radar
    D’on ha sortit aquest extrany desig
    Que em fa por on se m’emporta
    però em farà sortir
    d’aquesta via morta
    Vols el benefici del dubte pel perjudici de la veritat
    però en realitat
    és veritat el que és bonic
    i és bonic el que és veritat
    és veritat el que és bonic
    i és bonic el que és veritat
    De sobte un en el radar
    De sobte un en el radar
    D’on ha sortit aquest estrany desig
    Que em fa por on se m’emporta
    però em farà sortir
    d’aquesta via morta

  • On vull estar

    Tot és soroll
    i confusió
    I gent que no sap on va
    Però poc a poc he trobat qui soc jo
    I no ho canviaria per deu anys menys
    no ho canviaria per guanyar
    Pel camí s’aprenen coses i altres es trenquen
    M’ha costat però ara estic on vull estar
    És el moment de fer el que cal fer
    De no deixar-ho per demà
    Però al mateix temps no manar la pressa
    I no ho canviaria per deu anys menys
    no ho canviaria per guanyar
    Pel camí s’aprenen coses i altres es trenquen
    M’ha costat però ara estic on vull estar

  • T'estimes?

    Obre el joc i mou les fitxes
    Surt d’aquesta melangia
    Fes servir la bruixeria
    Sent la vida com respira
    Fa molt temps narcotitzada
    dins la seda embolcallada
    Digue’m que t’estimes quan et veus
    Digue’m que t’estimes quan et veus
    Digue’m que defenses el teu feu
    que davant la por no fugiràs
    que aquest bell somriure no el perdràs
    Per les peces que no encaixen
    Per les lluites que no es guanyen
    Per la immensa minoria
    Brindo per la companyia
    Els teus ulls tornen a riure
    els cavalls ja corren lliures
    Digue’m que t’estimes de veritat
    Digue’m que t’estimes quan et veus
    Digue’m que defenses el teu feu
    que davant la por no fugiràs
    que aquest bell somriure no el perdràs

  • Pollastres sense cap

    Quan la llum del sol em desperta
    les teves mans m’acaricien els cabells
    Sento els nusos com s’afluixen
    Sento que no hi ha necessitat de moure’s
    cap enlloc
    Ens passem tot el temps desitjant, envejant
    esperant, aspirant, anhelant, satisfent
    com pollastres sense cap
    corrent histèrics sense rumb
    Ens perdem volent estar a tot arreu
    Massa opcions alimenten el dubte
    Obsessionats amb la punta de l’iceberg
    Qui vol seguir baixant a les profunditats
    del que som
    Ens passem tot el temps desitjant, envejant
    esperant, aspirant, anhelant, pretenent
    com pollastres sense cap
    corrent histèrics sense rumb

  • Mai no falla

    Mai no falla, davant la pantalla
    Dorm tres hores sense desvestir-se
    Tros de pizza, persianes baixades
    Tot el dia a la recerca
    del que mou els fils, del que mou els fils
    del que mou els fils, del que tothom es pensa
    que mou els fils
    I creu que ara ho té a tocar
    De tant mirar Saturn s’ha tornat boig
    De tant mirar Saturn s’ha tornat boig
    I ha perdut l’oremus poc a poc
    I ha perdut l’oremus poc a poc
    Perduts en el desert
    del que és i no és cert
    El gos borda, el gat s’enfila a l’arbre
    els ocells s’espanten i fugen preguntant-se
    què ha passat
    Amb una mica d’astrologia, numerologia
    radiografies la realitat
    dels reptilians, tertulians i australians
    que encara que somriguin sempre t’han semblat
    els més estranys
    Les caixes negres no ho expliquen tot
    Les caixes negres no ho expliquen tot
    El misteri sempre troba el lloc
    El misteri sempre troba el lloc
    Perduts en la immensitat
    del que és o no és veritat
    El gos borda, el gat s’enfila a l’arbre
    els ocells s’espanten i fugen preguntant-se
    què ha passat
    Ningú ho sap

  • No pateixis

    Ei, he volgut trucar-te quan m’ho han dit
    Com ho portes? Cor descosit
    Tot això ja passarà,
    només t’ho has de mirar des de lluny
    Ara no toca jutjar,
    el que sentis només ho saps tu
    No pateixis, soc aquí
    No pateixis, em tens a mi
    Mira’t-ho com un passeig a la platja a l’hiven
    on les ones ballen només per tu
    Mira’t-ho com un passeig a la platja a l’hiven
    on les ones ressonen només per tu
    Ei, sac de nervis, no està perdut
    que ens serveixi el que he viscut
    Per escoltar-te si vols,
    tinc tot el temps del món
    Si m’ho expliques et sentiràs bé,
    mira el neguit com es fon
    No pateixis, soc aquí
    No pateixis, em tens a mi
    Només nosaltres sabem el que costa arribar fins aquí
    i es inútil no treure’n partit
    Només nosaltres sabem el que costa arribar fins aquí
    alliberem aquest cor encongit.
    Vet aquí un gos i un gat
    Aquest dolor s’ha acabat

  • Adéu

    Flors que es tanquen
    Quan em dius adéu
    Muntanyes en silenci
    Valls amb rius d’aigües gelades
    Ciutats buides
    Quan em dius adéu
    Cases sense sostre
    I el vent que udola entre finestres