Després de les excel•lents crítiques del seu disc de debut, la font d’Espaldamaceta no s’ha eixugat i n’aporta noves proves en forma de cançons. “Cae algo al suelo” és un EP on el tarragoní es manté fidel al seus plantejaments. N’hi ha prou amb la veu una guitarra de nylon per emocionar i tocar la fibra.

“Cae algo al suelo” és una selecció de cançons que mostren les diverses cares d’Espaldamaceta. La simplicitat espartana dels arranjaments es matisa amb un intens a capella (“Mientras tu duermes tranquilo”) i el xiulet que ens fa somriure a “Canción silbada”. Però és al tema titular, “Cae algo al suelo”, on topem amb la veritable essència d’Espaldamaceta: tristesa infinita.

Entre les cançons de l’EP també destaca “Mil millones de veces”, versió de Los Planetas que ja havia circulat per la xarxa i ha estat una de les peticions més habituals del públic als concerts d’Espaldamaceta.

Amb el seu disc de debut, Espaldamaceta va actuar en festivals com Primavera Club, BAM i Altaveu, a més d’acumular comparacions amb tòtems de la cançó com Nick Drake o Jeff Buckley i crítiques excel•lents dels mitjans. El suplement Culturas (La Vanguardia) el va considerar “una pieza de muchos quilates en el cofre de los tesoros de la canción”, mentre que Rockdelux el situava entre els discos de l’any i afirmava que “el comentario recurrente entre quienes le ven en vivo es: piel de gallina”.

BR021 / 2009