Acaba i comença

Neteja

Amb 15 anys de trajectòria, Inspira és tot un grup de culte de l’escena barcelonina, amb el carismàtic Jordi Lanuza al capavant. “Acaba i comença” és el seu nou disc, que arriba després d’un parèntesi de cinc anys. Està produït per Pau Vallvé. 

Un disc que mira enrere però obre el prisma cap a nous horitzons. La nostàlgia i el record es confronten als múltiples camins que s’obren després d’un adéu. I la memòria mai deixa de cremar encara que ens dirigim cap a nous horitzons. Moltes pistes, moltes preguntes. Incerteses que es resolen amb la imperiosa necessitat de mutar per seguir endavant.

Les noves cançons signades per Jordi Lanuza són transparents ja des del títol, apel·lant a conceptes com “La teva memòria”, “El desig original” o “Una nova vida”. I evidentment, passant pel Vinil, l’emblemàtic bar gracienc regentat durant anys per Jordi Lanuza i que es podria considerar la seu oficiosa del grup. El tema d’obertura és tota una carta d’amor a les hores passades entre les seves parets.

Musicalment, “Acaba i comença” combina magistralment subtilesa i èpica, moments de calma amb clímaxs àlgids, sempre amb la veu càlida i propera de Jordi Lanuza com a guia. S’acompanya de tres membres de llarg recorregut de la banda: Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria) i Fer Acosta (cors), que van enregistrar el disc tocant tots junts a la Casa Murada.

En aquests 15 anys de trajectòria, Inspira ha publicat cinc discos: “Cova Placenta” (2008), “Escapistes” (2010), “Amunt!” (2013), “Greta” (2015) i aquest darrer “Acaba i comença” (2022). Entremig, Jordi Lanuza també va publicar un disc acústic en solitari, “Com a casa” (2018). Un llegat ric que els situa com una de les bandes clau de l’escena barcelonina d’aquest mil·lenni.

Crèdits

Totes les cançons i les lletres escrites per Jordi Lanuza 

Producció i arranjaments: Pau Vallvé 

Veu i guitarres: Jordi Lanuza 

Segones veus: Fer Acosta 

Baix: Dario Vuelta 

Bateria: Xavi Molero

Teclats: Pau Vallvé

Percussions i palmes a “A la teva memòria”: Pau Vallvé,  Victor Garcia, Xavi Molero i Jordi Lanuza 

Coros a “A la teva memòria”, “Una nova vida” i “Espiral ascendent”:

Pau Vallvé i Jordi Lanuza 

Sonorització: Victor Garcia

Tècnic de gravació: Jesus Rovira 

Mescla: Dario Vuelta, Pau Vallvé i Víctor Garcia 

Mastering: Victor Garcia 

Gravat en directe a la Casa Murada el 13, 14 i 15 de juliol del 2020.

Fotos: Tina Riera

BR156 / 2022

  • Al bar Vinil

    Tots els canvis que hem hagut d'anar encaixant
    Les històries que arribem a recordar
    Les mirades que em pogut tenir al davant
    Totes elles s'han quedat
    Com estius per no oblidar

    Tots els viatges, al davant de tres miralls
    Uns trajectes, que ens han fet anar més enllà
    Temporades amb inicis i finals
    Tantes cares t'has creuat
    Més les altres que vindran
    Quan menys t'ho esperis

    Si les parets poguessin parlar
    I recordar els dies més sonats
    Poder guardar les nits sense final
    Veure’ns ballar quan tot s’hagi acabat

    Melodies que atrapaven a l'instant
    I les lletres de cançons que vam cantar
    A la barra mentres seiem al voltant
    I explicàvem acudits
    Recordàvem esperits d'antigues glòries
    I altres històries

  • La teva memòria

    Veus, ja no ens cal res més
    Ja tenim el que volem
    I només ens queda ser conscients
    De tot el que hem aprés

    I seu, deixa't respirar
    Poder veure-ho molt més clar
    I saber que tot el que ha passat
    I tot el que hem trobat
    El temps ho amagarà

    Creus que sabrem tornar
    A on s'amaguen les cançons
    A on encara sonen melodies
    Que un dia vam cantar

    I abans de seguir endavant
    Repassem les nostres vides
    Hi trobem moments per no oblidar
    Abans no sigui tard

    I passaran els anys
    I el que recordaràs
    Serà tot teu per sempre
    A la teva memoria

    I el temps ens va cambian
    Que res no ho pot parar
    I ho has de guardar sempre
    A la teva memoria
    Que el temps anirà esborrant
    Al fer-nos grans

    Que ho has de guardar sempre
    A la teva memòria

  • El desig original

    El temps que hem esperat
    Per veure arribar
    Les hores més sinceres

    Les trampes del passat
    on erem encallats fins ara
    Les hem deixat enrere
    I ens poden les ganes
    d'arribar fins el final

    I demà seguir cantant
    Per poder espantar aquells mals
    I el desig original
    Dibuixant-nos com abans
    Abrigant-nos ara més que mai

    I ens quedarem desperts
    Fins que arribi el moment
    Que serà tard o serà d'hora
    Ens aproparem
    Cap al desig més esperat

  • Mentre cauen els demés

    Son els dies que no acaben
    Com si algú parés el temps
    Son els dies que ens sorprenen
    I que arriben sense més
    I juguem les millors cartes
    I brindem per aquests moments
    Que la màgia que ens regalen
    S'ens emporta

    I t'observo mentre cauen els demés
    I alhora balles, fas com si res
    I la resta de la gent,
    ja comença a estar de més
    Aquí, en els marges del present
    D' aquest present

    Son els dies que no marxen
    Que es tatuen dins la pell
    I ens expliquen les històries
    Que recordarem de vells

    I s'encenen les alarmes
    Quan s'acaba la cançó
    I al final només ens quedarà
    recordar-la

  • Reflex i mirall

    Amb la certesa d’haver caminat
    Entre els boscos més amagats
    I els refugis a on vam arribar
    M´acompanyaran

    I el temps em deixa mirar pel forat
    Les històries que vam acabar
    Mil victòries que ens van aixecar
    M acompanyaran, de per vida

    Som el reflex i mirall
    Tot el que vam sembrar
    Després d’anys d’esperar
    Els seus fruits ja ens han arribat
    I no oblidarem no mai no oblidarem
    Tot el que haurem aprés
    Tot aquest temps

    Quan res ens pesa per caminar
    Tot canvia a cada pas
    L’esperança que vam enterrar
    Avui tornarà a la vida

    Som el reflex i el mirall
    Tot el que vam sembrar
    Després d’anys d’esperar
    Els seus fruits ja han arribat
    Som el reflex i el mirall
    Tot el que vam sembrar
    Després d’anys d’esperar
    Els seus fruits ja ens han arribat
    I no oblidarem no mai no oblidarem
    Tot el que haurem aprés
    Tot aquest temps

  • El pla adequat

    Deixa't allunyar del que t espanta
    Prova a començar a caminar
    No et caldrà res més que la distància
    I observar
    Per poder triar el més important
    De tots aquells records
    que hauràs guardat a la vida

    Deixa a un costat el que et fa caure
    El que et feia estar dins d'un forat
    I ara has arribat amb la paciència
    De la mà
    I en qualsevol moment veuràs passar
    Les oportunitats de remuntar a la vida

    Has deixat de mirar enrere
    Has pogut traçar aquell pla
    Tombaràs per les dreceres
    Trobaràs el pla més adequat

    Deixa't arribar a ser com l'aire
    Que respiraràs cada matí
    No et caldrà res més que la distància
    I caminar per la vida

    Has deixat de mirar enrere
    Has pogut traçar aquell pla
    Tombaràs per les dreceres
    Trobaràs el pla més adequat

  • Acaba i comença

    Ara no deixem d’enfilar-nos
    Però cuideu-nos les arrels
    Que tornarem en unes hores
    Que marxem a on res ens espera
    I deixem per un moment
    De saber que ens atabala
    De voler saber perquè
    Tot comença i tot s'acaba

    I que depèn només de nosaltres
    Despertar en aquest present
    Que la vida ara ens regala
    I apreciar cada moment
    A on comença i a on s'acaba i ara

    Que veiem en la distància
    En un cercle que mai no es tanca

    En espiral la vida gira
    I ara ens porta
    allà on res será igual

    I celebrem tot aquell silenci
    A on les mirades s'evaporen
    I tornem a les arrels
    I sabem que ja no ens espanta
    Que potser no arribaran
    Les paraules adequades
    Que potser no trobarem
    Les preguntes que buscàvem i ara

  • Al final

    Te’n recordes dels moments de les cançons
    Que ballavem quan deixava de ser fosc?
    On ens portaran els camins que vam triar?
    Plens de dubtes i raons per avançar
    Que ens esperarà allà dalt?

    Cada viatge que hem pogut sumar
    I caminar entre oportunitats
    Ens han fet entendre
    que tot és per sempre al final

    I en silenci total quan tornàvem a ser els dos
    Dins de l'aigua quan jugàvem a fer el mort
    I somreies poc a poc

    Cada viatge que hem pogut sumar
    I cada cop que tan bé hem encaixat
    Ens han fet entendre
    que res és per sempre al final
    I els motius que ens han fet continuar
    I caminar entre oportunitats
    ens han fet entendre
    que res és per sempre al final

  • La ignorància extrema

    Sempre caminem enrere
    pels que pensen que no cal entendre's
    Mentre ens deixen la moral pel terra
    Però insisteixen
    I pel que sembla passarà com sempre
    Com ens pesa la ignorància extrema
    Mentre riuen al donar l'esquena
    Quan s'amaguen rere les guerres
    I es que aquells que els creuen
    Que els aguanten, res no els desespera
    fins fer caure, families senceres
    Que cal recordar i fer-ho per sempre

    Sempre caminem enrere
    Com ens trenca la ignorància extrema
    Mentre riuen al donar l'esquena
    Quan s'amaguen com ho han fet sempre