Acaba i comença
Amb 15 anys de trajectòria, Inspira és tot un grup de culte de l’escena barcelonina, amb el carismàtic Jordi Lanuza al capavant. “Acaba i comença” és el seu nou disc, que arriba després d’un parèntesi de cinc anys. Està produït per Pau Vallvé.
Un disc que mira enrere però obre el prisma cap a nous horitzons. La nostàlgia i el record es confronten als múltiples camins que s’obren després d’un adéu. I la memòria mai deixa de cremar encara que ens dirigim cap a nous horitzons. Moltes pistes, moltes preguntes. Incerteses que es resolen amb la imperiosa necessitat de mutar per seguir endavant.
Les noves cançons signades per Jordi Lanuza són transparents ja des del títol, apel·lant a conceptes com “La teva memòria”, “El desig original” o “Una nova vida”. I evidentment, passant pel Vinil, l’emblemàtic bar gracienc regentat durant anys per Jordi Lanuza i que es podria considerar la seu oficiosa del grup. El tema d’obertura és tota una carta d’amor a les hores passades entre les seves parets.
Musicalment, “Acaba i comença” combina magistralment subtilesa i èpica, moments de calma amb clímaxs àlgids, sempre amb la veu càlida i propera de Jordi Lanuza com a guia. S’acompanya de tres membres de llarg recorregut de la banda: Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria) i Fer Acosta (cors), que van enregistrar el disc tocant tots junts a la Casa Murada.
En aquests 15 anys de trajectòria, Inspira ha publicat cinc discos: “Cova Placenta” (2008), “Escapistes” (2010), “Amunt!” (2013), “Greta” (2015) i aquest darrer “Acaba i comença” (2022). Entremig, Jordi Lanuza també va publicar un disc acústic en solitari, “Com a casa” (2018). Un llegat ric que els situa com una de les bandes clau de l’escena barcelonina d’aquest mil·lenni.
Crèdits
Totes les cançons i les lletres escrites per Jordi Lanuza
Producció i arranjaments: Pau Vallvé
Veu i guitarres: Jordi Lanuza
Segones veus: Fer Acosta
Baix: Dario Vuelta
Bateria: Xavi Molero
Teclats: Pau Vallvé
Percussions i palmes a “A la teva memòria”: Pau Vallvé, Victor Garcia, Xavi Molero i Jordi Lanuza
Coros a “A la teva memòria”, “Una nova vida” i “Espiral ascendent”:
Pau Vallvé i Jordi Lanuza
Sonorització: Victor Garcia
Tècnic de gravació: Jesus Rovira
Mescla: Dario Vuelta, Pau Vallvé i Víctor Garcia
Mastering: Victor Garcia
Gravat en directe a la Casa Murada el 13, 14 i 15 de juliol del 2020.
Fotos: Tina Riera
BR156 / 2022
Al bar Vinil
Tots els canvis que hem hagut d'anar encaixant
Les històries que arribem a recordar
Les mirades que em pogut tenir al davant
Totes elles s'han quedat
Com estius per no oblidar
Tots els viatges, al davant de tres miralls
Uns trajectes, que ens han fet anar més enllà
Temporades amb inicis i finals
Tantes cares t'has creuat
Més les altres que vindran
Quan menys t'ho esperis
Si les parets poguessin parlar
I recordar els dies més sonats
Poder guardar les nits sense final
Veure’ns ballar quan tot s’hagi acabat
Melodies que atrapaven a l'instant
I les lletres de cançons que vam cantar
A la barra mentres seiem al voltant
I explicàvem acudits
Recordàvem esperits d'antigues glòries
I altres històriesLa teva memòria
Veus, ja no ens cal res més
Ja tenim el que volem
I només ens queda ser conscients
De tot el que hem aprés
I seu, deixa't respirar
Poder veure-ho molt més clar
I saber que tot el que ha passat
I tot el que hem trobat
El temps ho amagarà
Creus que sabrem tornar
A on s'amaguen les cançons
A on encara sonen melodies
Que un dia vam cantar
I abans de seguir endavant
Repassem les nostres vides
Hi trobem moments per no oblidar
Abans no sigui tard
I passaran els anys
I el que recordaràs
Serà tot teu per sempre
A la teva memoria
I el temps ens va cambian
Que res no ho pot parar
I ho has de guardar sempre
A la teva memoria
Que el temps anirà esborrant
Al fer-nos grans
Que ho has de guardar sempre
A la teva memòria
El desig original
El temps que hem esperat
Per veure arribar
Les hores més sinceres
Les trampes del passat
on erem encallats fins ara
Les hem deixat enrere
I ens poden les ganes
d'arribar fins el final
I demà seguir cantant
Per poder espantar aquells mals
I el desig original
Dibuixant-nos com abans
Abrigant-nos ara més que mai
I ens quedarem desperts
Fins que arribi el moment
Que serà tard o serà d'hora
Ens aproparem
Cap al desig més esperat
Mentre cauen els demés
Son els dies que no acaben
Com si algú parés el temps
Son els dies que ens sorprenen
I que arriben sense més
I juguem les millors cartes
I brindem per aquests moments
Que la màgia que ens regalen
S'ens emporta
I t'observo mentre cauen els demés
I alhora balles, fas com si res
I la resta de la gent,
ja comença a estar de més
Aquí, en els marges del present
D' aquest present
Son els dies que no marxen
Que es tatuen dins la pell
I ens expliquen les històries
Que recordarem de vells
I s'encenen les alarmes
Quan s'acaba la cançó
I al final només ens quedarà
recordar-laReflex i mirall
Amb la certesa d’haver caminat
Entre els boscos més amagats
I els refugis a on vam arribar
M´acompanyaran
I el temps em deixa mirar pel forat
Les històries que vam acabar
Mil victòries que ens van aixecar
M acompanyaran, de per vida
Som el reflex i mirall
Tot el que vam sembrar
Després d’anys d’esperar
Els seus fruits ja ens han arribat
I no oblidarem no mai no oblidarem
Tot el que haurem aprés
Tot aquest temps
Quan res ens pesa per caminar
Tot canvia a cada pas
L’esperança que vam enterrar
Avui tornarà a la vida
Som el reflex i el mirall
Tot el que vam sembrar
Després d’anys d’esperar
Els seus fruits ja han arribat
Som el reflex i el mirall
Tot el que vam sembrar
Després d’anys d’esperar
Els seus fruits ja ens han arribat
I no oblidarem no mai no oblidarem
Tot el que haurem aprés
Tot aquest temps
El pla adequat
Deixa't allunyar del que t espanta
Prova a començar a caminar
No et caldrà res més que la distància
I observar
Per poder triar el més important
De tots aquells records
que hauràs guardat a la vida
Deixa a un costat el que et fa caure
El que et feia estar dins d'un forat
I ara has arribat amb la paciència
De la mà
I en qualsevol moment veuràs passar
Les oportunitats de remuntar a la vida
Has deixat de mirar enrere
Has pogut traçar aquell pla
Tombaràs per les dreceres
Trobaràs el pla més adequat
Deixa't arribar a ser com l'aire
Que respiraràs cada matí
No et caldrà res més que la distància
I caminar per la vida
Has deixat de mirar enrere
Has pogut traçar aquell pla
Tombaràs per les dreceres
Trobaràs el pla més adequat
Acaba i comença
Ara no deixem d’enfilar-nos
Però cuideu-nos les arrels
Que tornarem en unes hores
Que marxem a on res ens espera
I deixem per un moment
De saber que ens atabala
De voler saber perquè
Tot comença i tot s'acaba
I que depèn només de nosaltres
Despertar en aquest present
Que la vida ara ens regala
I apreciar cada moment
A on comença i a on s'acaba i ara
Que veiem en la distància
En un cercle que mai no es tanca
En espiral la vida gira
I ara ens porta
allà on res será igual
I celebrem tot aquell silenci
A on les mirades s'evaporen
I tornem a les arrels
I sabem que ja no ens espanta
Que potser no arribaran
Les paraules adequades
Que potser no trobarem
Les preguntes que buscàvem i ara
Al final
Te’n recordes dels moments de les cançons
Que ballavem quan deixava de ser fosc?
On ens portaran els camins que vam triar?
Plens de dubtes i raons per avançar
Que ens esperarà allà dalt?
Cada viatge que hem pogut sumar
I caminar entre oportunitats
Ens han fet entendre
que tot és per sempre al final
I en silenci total quan tornàvem a ser els dos
Dins de l'aigua quan jugàvem a fer el mort
I somreies poc a poc
Cada viatge que hem pogut sumar
I cada cop que tan bé hem encaixat
Ens han fet entendre
que res és per sempre al final
I els motius que ens han fet continuar
I caminar entre oportunitats
ens han fet entendre
que res és per sempre al final
La ignorància extrema
Sempre caminem enrere
pels que pensen que no cal entendre's
Mentre ens deixen la moral pel terra
Però insisteixen
I pel que sembla passarà com sempre
Com ens pesa la ignorància extrema
Mentre riuen al donar l'esquena
Quan s'amaguen rere les guerres
I es que aquells que els creuen
Que els aguanten, res no els desespera
fins fer caure, families senceres
Que cal recordar i fer-ho per sempre
Sempre caminem enrere
Com ens trenca la ignorància extrema
Mentre riuen al donar l'esquena
Quan s'amaguen com ho han fet sempre