Greta

Neteja

Hi ha cançons que parlen de tu. Hi ha cançons escrites des del jo. O cançons que es miren el món en tercera persona. En l’univers d’Inspira, però, les cançons s’escriuen en plural. “Greta” és un disc que parla de nosaltres. De com afrontar junts, colze a colze, les noves situacions i reptes que la vida avui ens planteja.

Inspira és ja un grup de culte de l’escena barcelonina. Després de 10 anys de trajectòria i tres discos amb un creixent reconeixement de públic i crítica –“Cova Placenta” (Cydonia, 2008), “Escapistes” (Amniòtic, 2010) i “Amunt!” (Amniòtic, 2013)- ara presenten una nova mutació amb “Greta” (Bankrobber, 2015), on les personals melodies de Jordi Lanuza, delicades i a la vegada poderoses, brillen amb llum pròpia apuntalades per una banda consolidada i més elèctrica que mai, amb Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria), Cristian Diana (guitarra elèctrica) i Fer Acosta (Omnichord). A més, també aporten el seu gra de sorra al disc amics com Dani Ferrer (Love of Lesbian), que ha enregistrat tots els sintetitzadors del disc.

“Greta” és un disc de revelacions (“quan de cop la vida ens fa entendre la partida que per dins jugàvem”), de descobrir tot el potencial que amaguem dins nostre. Un disc de benvingudes lluminoses (“ara has arribat per fer-ho tot més clar que abans”) puntuades amb petites gotes de nostàlgia. Però sobretot carregat d’optimisme en la seva dimensió més enèrgica. Cançons èpiques, radicalment romàntiques. D’alliberament: “Seguirem desfent els nusos, les històries que algun dia ens van fer mal”. Un disc que parla d’amistat, d’amor, d’espiritualitat. Inevitablement parla també d’algunes misèries quotidianes, però mai aconsegueixen desdibuixar l’energia positiva que desprèn tot el disc.

Aquesta mirada col•lectiva la trobem en les lletres de Jordi Lanuza però també en el paper que ha jugat la banda en tot el procés de creació del disc, produït per primer cop per ells mateixos. Inspira mai havien sonat tan elèctrics, tan electritzants. Intensos. Entre tots catapulten cada cançó fins a l’esclat, teixint capes de veus que es balanceigen perfectament entre l’èpica i l’intimisme, dibuixant unes tornades que ja cantes a la segona escolta. El complex univers sonor d’Inspira, amb les seves dinàmiques i girs harmònics sorprenents, se’ns fa ara més proper i directe, buscant l’essència de cada cançó i apostant per noves sonoritats més sintetitzades.

Ho descobrim ja d’entrada amb el tema d’obertura i primer senzill, “Al meu davant”, amb els seus addictius “aaaahs” que, quasi sense temps de reacció, ens aboquen a l’optimisme a tomba oberta d’ “Eterns” i tot seguit en l’abnegada esperança d’ “Els nusos”. Amb “Podríem ser” ens omplim els pulmons d’aire pur mentre s’obre davant nostre un món ple de possibilitats. En contrast, “Algun dia” és una maledicció carregada de ràbia contra aquells que ens volen tallar les ales pels seus interessos. El parèntesi nostàlgic del disc arriba amb “El carrer Nou”, compendi de records i bicicletes. Recuperem l’energia amb “Runes i martells”, la intensitat amb “Els nous instints” i una certa inquietut en “L’espantaocells”, per tornar a veure la llum de manera diàfana amb “Tot l’aire”, filigrana de pop de cambra que podries xiular a la primera. Finalment, “Vius” exerceix d’epíleg i sintetitza l’esperit del disc, empenyent-nos a afrontar els reptes i canvis que la vida ens proposa.

Inspira han traçat un pla per ser, per un moment, eterns.

Crèdits

El disc ha estat enregistrat a “La Moleria” durant el maig, juny i juliol de 2015
Gravat i mesclat per Dario Vuelta
Totes les cançons escrites per Jordi Lanuza
Produït per Inspira i masteritzat per Yves Roussel
Jordi Lanuza: guitarres acústiques, guitarres elèctriques i veu
Cristian Diana: guitarres elèctriques
Fer Acosta: segones veus i omnichord
Dario Vuelta: baix
Xavi Molero: bateries i percussions
Han col·laborat en aquest disc:
Dani Ferrer: sintetitzadors a “Al meu davant”, “ Vius”,
“Runes i martells”, “ Tot l’aire” i “Eterns”
Anaïs Pascual: segones veus a “Vius”
Pau Vallvé, Víctor Moncayo i Valen Nieto: coros a “Algun dia”
Fotografies de Noemí Elías
Disseny i maquetació a càrrec de Ramon Ponsatí i Inspira

BR076 / 2015

  • Al meu davant

    Quan de cop la vida
    ens fa entendre la partida
    que per dins jugàvem
    mentre ens inventàvem

    I tantes històries
    I altres que ens esperen
    de les nits sense final
    les que no s'acaben mai

    Quants detalls observes
    Des de la mirada immensa
    la que et deixa veure
    com segueix tota l'escena

    I de sobte ens hem trobat
    Abraçant els canvis
    i ara sabrem on trobar
    tot l'alè que ens calgui

    Ara has arribat per fer-ho tot
    Més clar que abans
    quan no eres al meu davant

  • Eterns

    Saps que la vida cura ferides
    noves o antigues, però mai les oblides
    Quan les abrigues cauen adormides
    Cantes i esperes alguna sortida

    I estàs esperant, estàs esperant
    Les millors escenes i el millor final
    Que pots esperar, només pots anar endavant

    Hem traçat un pla per acabar
    Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
    Hem triat de veure-ho molt més clar
    De viure-ho tan real, a ser per un moment eterns.

    Ara respires, mentre van arribant
    Aires que tornen que ja coneixies

    I estàs esperant, estàs esperant
    Les millors escenes i el millor final
    Que pots esperar, només pots anar endavant

    Hem traçat un pla per acabar
    Amb tantes obvietats que tant enscosten d'oblidar
    Hem triat de veure-ho molt més clar
    A viure-ho tan real, a ser per un moment eterns

  • Els nusos

    On s'amaguen les paraules que alguns dies empassàvem?
    Ara ens deixen sense forces, sense ganes, sense reptes
    Com les cartes que pensàvem però que mai no escribíem
    Celebrem els temps que tornen, melodies que ens regalen
    Que ens fem nostres al moment

    Seguirem desfent els nusos
    Les històries que algun dia ens van fer mal
    i totes les pors, que ens pesen
    deixarem d’arrossegar-les al caminar

    Tots els dubtes que ens cremaven, avui deixen respirar-nos
    I les trampes que trobàvem, ara vénen a buscar-nos
    La distància que ens separa, ens esborra mentre passa
    Fent algunes acrobàcies tornarem a dibuixar-nos
    a poder tornar-ho a fer

    Seguirem desfent els nusos
    Les històries que algun dia ens van fer mal
    i totes les pors, que ens pesen
    deixarem d’arrossegar-les al caminar

  • Podríem ser

    Podríem ser com l'aire
    que arriba quan fa falta
    obrir de cop les portes
    per ventilar les cases

    Podríem ser poetes
    poder descriure els reptes
    reviure mil escenes
    d'aquelles que ens sorprenen

    i ens deixen tan motivats davant el compte enrere
    ressituar i creure en el que esperes i esperes

    Podríem ser més àgils
    i córrer molt més ràpid
    tenir alguns poders màgics
    per ajudar els més fràgils

    Podríem ser grans mestres
    i mai deixar d'aprendre
    que esperes les vivències
    que et sumen i que et resten

    ens deixen tan motivats davant el compte enrere
    ressituar i creure en el que esperes i esperes

    Podríem ser finestres
    trobar-nos cada vespre
    poder espiar les llunes
    i a totes les estrelles, tan belles

  • Algun dia

    Cada pas que feu en fals ens trenca
    Ens ofega i ens fa mal per sempre
    Cada cop que giro el cap enrere,
    veig les naus tan impacients
    que esperen
    mentres arriben poc a poc,
    allà on crema el vostre foc

    Cada dia es més pesat el veure-us
    que la misèria se us emporti lluny d aquí
    mentre amago tanta por
    amb cançons que ho trenquen tot

    Algun dia les paraules
    que escupieu contra tots
    ja cauran a sobre vostre
    i coneixereu la por

    Cada grau de tanta indiferència
    que portem tots al damunt i ens pesa
    ens ensenya a ser mÉs forts
    a enfonsar-vos poc a poc

    Algun dia les paraules
    que escupieu contra tots
    ja cauran a sobre vostre
    i coneixereu la por

  • El carrer nou

    Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots
    Tantes runes i racons, allò ens feia molta por
    Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats
    No erem més que adolescents quan res importava gens

    Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit
    I voler saltar les normes i el que era prohibit
    Invocàvem esperits, amb ouijes especials
    Erem els més atrevits i res ens feia aturar

    Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop
    Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors
    Agafàvem velocitat, res ens feia aturar
    Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits

    Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots
    I les llums de tants colors, que ens van treure la son
    I ballàvem a les fosques, les millors cançons
    Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons

    I aquelles nits plenes de màgia
    que no sabíem acabar del tot
    la casa on tots ens refugiàvem
    l'habitació del carrer nou.

  • Runes i martells

    Quants motius et faran fluir
    amb la vida i tot el que hi veus
    néixer a dins
    Pots triar el que et fa oblidar
    o escoltar el que és teu
    i et sorprèn mentre ets viu

    Abraçant les runes i els martells
    que han fet aixecar promeses
    i objectius que avui estan fets
    De tants motius per seguir vius

    Ara seus, davant l'ansietat
    la que es com un puny,
    la que arriba de lluny
    i després, hi haurà més parets
    Que hauràs de trencar per poder començar a...

    Abraçar les runes i els martells
    que han fet aixecar promeses
    i objectius que avui estan fets
    De tants motius per seguir vius

    Fas encendre les victòries
    i t'apagues fins demà al matí
    reps les forces que demanes
    i les guardes per seguir el camí

  • Els nous instints

    Llença records tan ferits
    mou-te i prova de sortir d’aquí
    Aire, que et fa ser petit
    Fes-ho, escolta els teus nous instints
    I així serà poc a poc
    Sembla que ja ho veus millor

    Perds tots els papers, allò que has après
    Trenques amb tantes parets presents
    Cercles que ja vas tancar
    D'altres que ja s’obriran davant

    I ara et sents molt més fort
    Sembla que ja ho veus millor
    I ara et veus més a prop
    Sembla que has perdut la por

  • L'espantaocells

    Tantes nits t'hem esperat per veure't
    i com sempre que has tornat, ens ensenyes a perdre
    Els colors que hem oblidat, ens resten
    i els motius per somniar, els espantes com sempre

    Les mirades còmplices faran oblidar-nos del món
    Abraçades tòxiques, que fan allunyar-nos de tot

    Ara voldrem tornar
    apreciar més cada pas
    A tornar a ser de veritat com abans

    Massa dies, massa nits trencades
    ha tornat l'espantaocells a espantar-nos amb ganes
    Pel matí tornarem aquí, on tot és tan viu i res pot morir
    Ja ens has vist prou pel teu camí
    Ja no ens trobarem mai més així

    Has fet que volguem tornar
    apreciar més cada pas
    A tornar a ser de veritat com abans

  • Tot l'aire

    Cantes i no trobes les paraules
    I t'arriben mentre cantes
    les estones oblidades
    Que t’han fet conèixer
    Els moments més febles.
    Mentre cantes,
    A la vida i a les trampes
    A l'oblit i a l'esperança
    Als records i a l'enyorança
    Que de cop t'ensenyen
    Que tot és possible
    Quan deixem enrere
    Els motius de sempre

    I cantes, i proves d'afinar les melodies
    Que dins teu ressonen
    Van enfilant amunt
    Més enllà del teu cap
    Caminarem plegats
    Recuperant tot l'aire
    Que ens cal per continuar

    Lletres, que en el fons només assenyalen
    Que mai deixarem d'aprendre
    Les paraules apropiades
    Les que ens fan entendre
    Que res és per sempre
    I més ens val creure-ho
    Més ens val saber-ho

  • Vius

    Surts, et trobes fora, amb la ciutat de ple
    Sents la nit que marxa i no pots fer-hi res
    No hi ha ningú més, ni tan sols el temps perdut
    El camí, que no recordes, no saps on era ahir
    Al teu cap, carrers i mantres, que et porten fins el llit
    Recordant la nit, repassant cada motiu
    Que us ha fet sentir tan vius
    Veus com ara marxes, sense sortir del llit
    passejant, seguint el sostre, amb els ulls plens de nit
    recordant amics, mentre tot el que descrius
    us ha fet sentir més vius
    Dorms i els somnisvenen
    i et porten allà a on vols
    Sempre et sorprenen,
    hi arribes mentre dorms