Trompes d’assalt

Neteja

De les Balears sempre n’han sortit grandíssims artistes, com és sabut. Però no és exagerat afirmar que ens trobem davant d’una generació extraordinària. Des del jazz fins a la cançó d’autor, passant per tots els sons que hi puguin cabre en aquest petit racó del Mediterrani, Branca Santa és una altra clara il·lustració d’aquesta estratosfèrica inquietud que, poc a poc, va consolidant se en la realitat de les illes. Branca Santa, més que una banda però, és una matriu o un mapa des d’on es pot explicar gran part de l’explosió artística que s’està vivint a Mallorca i que esquitxa de ple Barcelona. Músics de diferents procedències, tots ells irrepetibles, per fi junts vibrant el mateix uníson. Al final, un grapat d’amics enyorats trobant-se en un estudi de gravació per celebrar l’amor que els uneix tot improvisant música com si no hi hagués demà. És a dir, fent allò que més els agrada, en total llibertat i a la vegada deixant una foto de família històrica pel record. Amb l’experiència audiovisual sempre en primer pla, aquestes improvisacions han esdevingut finalment cançons enormes plenes de matisos i textures que transpiren sensibilitat i brutalitat a parts iguals. Música negra, blanca… sabors d’aquí, d’allà… Tretze músics i un artista visual deixant-se anar, generosos, agermanats pel respecte mutu, abraçats en el caliu de la tribu i fent pinya en front d’aquest món malalt cada dia més individualitzador. Finalment desembarquen les trompes d’assalt!

Crèdits

Roger Pistola: veu i guitarra

Xarim Aresté: veu i guitarra

Pep Garau: trompeta

Tomeu Garcias: trombó

Miquel Gayà: trombó

Miquel Àngel Rigo: saxo

Josep Munar: guitarra

Jordi Àlvarez: guitarra i veu

Llorens Barceló: hammond

Ricard Sohn: teclats

Esteve Huguet: bateria

Teo Salvà: bateria

Pep Lluís Garcia: percussió

Joan Garau: imatge

BR088 / 2016

  • Arpons

    Mentre esmoles les paraules, claves els arpons
    Aniran bé per quan hi vegi en dues dimensions
    Tanmateix, el coll de la botella s'ha romput del tot
    Ademés, ja et pots fer enrere, és massa perillós
    Ho vas perdre i ho cercaves per tots els racons
    I entre calcetins i bragues tornes dir que no
    Tanmateix, no hi ha res perfecte i es tuda tot
    Ademés, ja no et pots fer enrere, és massa perillós

  • Desigual

    Veus llums
    Intermitent cadascun
    Et paralitzen i t'enrampen el nas
    Véns de lluny
    Sense equipatge, vas buit
    Amolles la mosca en moments inesperats
    Vius amb un munt
    D'andròmines en desús
    El teu cap va per un altre canal
    Has estat tu
    Amb els cabells com tot u
    És la teva gràcia natural
    Equilibri desigual
    Dedins, tancat
    Tot és espiritual
    Dedins, tancat
    Treus fum
    Bufant a dedins del tub
    Tant el cor com l'òptica són de gegant

  • Coq au vin

    No ets guapo ni gaire intel·ligent
    No tens talent, ni rius
    Davant de tot estas indiferent
    Ets insolent, esquiu
    Fas coses just per agradar a la gent
    Ets repel·lent, repulsiu
    Aplicant un criteri intransigent
    Prepotent, mesquí
    Basta! Calla ja!
    Pollastre re-re-pe-pe-ti-ti-ti-ti-tiu!
    Puc dir que ets un perfecte negligent
    Ets dolent, malaltís
    Somrius i t'estufes inútilment
    Malpresent, estantís
    Basta! Calla ja!
    Pollastre re-re-pe-pe-ti-ti-ti-ti-tiu!

  • Qualsevol altra cosa

    Després de la tempesta, quan torna la calma
    Estens tot el que queda, damunt la taula
    La llum s'ha despertat
    I renta tot allò que feia tanta nosa
    I surt la veritat
    Per damunt de qualsevol altra cosa
    Després de tota la merda i tots els desastres
    Entenc els fonaments que ens aguantaven
    La llum s'ha despertat
    I renta tot allò que feia tanta nosa
    I surt la veritat
    Per damunt de qualsevol altra cosa