Trompes d’assalt
De les Balears sempre n’han sortit grandíssims artistes, com és sabut. Però no és exagerat afirmar que ens trobem davant d’una generació extraordinària. Des del jazz fins a la cançó d’autor, passant per tots els sons que hi puguin cabre en aquest petit racó del Mediterrani, Branca Santa és una altra clara il·lustració d’aquesta estratosfèrica inquietud que, poc a poc, va consolidant se en la realitat de les illes. Branca Santa, més que una banda però, és una matriu o un mapa des d’on es pot explicar gran part de l’explosió artística que s’està vivint a Mallorca i que esquitxa de ple Barcelona. Músics de diferents procedències, tots ells irrepetibles, per fi junts vibrant el mateix uníson. Al final, un grapat d’amics enyorats trobant-se en un estudi de gravació per celebrar l’amor que els uneix tot improvisant música com si no hi hagués demà. És a dir, fent allò que més els agrada, en total llibertat i a la vegada deixant una foto de família històrica pel record. Amb l’experiència audiovisual sempre en primer pla, aquestes improvisacions han esdevingut finalment cançons enormes plenes de matisos i textures que transpiren sensibilitat i brutalitat a parts iguals. Música negra, blanca… sabors d’aquí, d’allà… Tretze músics i un artista visual deixant-se anar, generosos, agermanats pel respecte mutu, abraçats en el caliu de la tribu i fent pinya en front d’aquest món malalt cada dia més individualitzador. Finalment desembarquen les trompes d’assalt!
Crèdits
Roger Pistola: veu i guitarra
Xarim Aresté: veu i guitarra
Pep Garau: trompeta
Tomeu Garcias: trombó
Miquel Gayà: trombó
Miquel Àngel Rigo: saxo
Josep Munar: guitarra
Jordi Àlvarez: guitarra i veu
Llorens Barceló: hammond
Ricard Sohn: teclats
Esteve Huguet: bateria
Teo Salvà: bateria
Pep Lluís Garcia: percussió
Joan Garau: imatge
BR088 / 2016
Arpons
Mentre esmoles les paraules, claves els arpons
Aniran bé per quan hi vegi en dues dimensions
Tanmateix, el coll de la botella s'ha romput del tot
Ademés, ja et pots fer enrere, és massa perillós
Ho vas perdre i ho cercaves per tots els racons
I entre calcetins i bragues tornes dir que no
Tanmateix, no hi ha res perfecte i es tuda tot
Ademés, ja no et pots fer enrere, és massa perillósDesigual
Veus llums
Intermitent cadascun
Et paralitzen i t'enrampen el nas
Véns de lluny
Sense equipatge, vas buit
Amolles la mosca en moments inesperats
Vius amb un munt
D'andròmines en desús
El teu cap va per un altre canal
Has estat tu
Amb els cabells com tot u
És la teva gràcia natural
Equilibri desigual
Dedins, tancat
Tot és espiritual
Dedins, tancat
Treus fum
Bufant a dedins del tub
Tant el cor com l'òptica són de gegantCoq au vin
No ets guapo ni gaire intel·ligent
No tens talent, ni rius
Davant de tot estas indiferent
Ets insolent, esquiu
Fas coses just per agradar a la gent
Ets repel·lent, repulsiu
Aplicant un criteri intransigent
Prepotent, mesquí
Basta! Calla ja!
Pollastre re-re-pe-pe-ti-ti-ti-ti-tiu!
Puc dir que ets un perfecte negligent
Ets dolent, malaltís
Somrius i t'estufes inútilment
Malpresent, estantís
Basta! Calla ja!
Pollastre re-re-pe-pe-ti-ti-ti-ti-tiu!Qualsevol altra cosa
Després de la tempesta, quan torna la calma
Estens tot el que queda, damunt la taula
La llum s'ha despertat
I renta tot allò que feia tanta nosa
I surt la veritat
Per damunt de qualsevol altra cosa
Després de tota la merda i tots els desastres
Entenc els fonaments que ens aguantaven
La llum s'ha despertat
I renta tot allò que feia tanta nosa
I surt la veritat
Per damunt de qualsevol altra cosa