Cèrvols, astres

Neteja

Aquest disc va ser enregistrat la primavera de 2018 als estudis Ultramarinos Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols, per Santi Garcia i Borja Pdp. Mesclat a l’estiu per Santi Garcia i masteritzat després per Víctor Garcia.

Les Cruet som en Xavi Garcia a la guitarra elèctrica i acústica en “Al fons del mar”, Oscar Montero al baix, Pau Albà a la bateria i Laura Crehuet a la guitarra i la veu. En Borja Pdp va gravar unes maraques a “Carnaval” i una pandereta a “Cérvols”.

“Formigues i cigales” és una versió de La Célula Durmiente que l’amic Martí Sales va adaptar al català. La música i les lletres de tots els altres temes són propis de Les Cruet.

Agraïments infinits a tot allò que queda d’orgànic, especialment a tots els animals, plantes, arbres, fruits… Tots els éssers vius, els que ens envolten i els que ja no. Ens heu inspirat.

Crèdits

Després de l’extraordinari Pomes Agres, un debut aclaparador que oferia dosis d’energia i malenconia difícils de trobar en el mateix disc, el segon treball de Les Cruet era un repte difícil d’encarar. Si a això hi sumem un petit canvi de formació (Pau Albà, batería de Les Sueques i Unfinished Sympathy, s’incorpora a la banda), és fácil d’entendre que les espectatives cap al segon treball de Les Cruet fos alta.

Però Cérvols, astres no decep. Manté viva aquella màgia ancestral, emotiva i esquerdada, que fa de Les Cruet un dels grups de punk més personals que hagi parit l’escena catalana. Atmosferes contundents, guitarres fosques, alhora que delicades i ingàvides, i una veu que va per lliure i s’ho emporta tot cap a un territori tràgic, on riure i plorar formen part d’una mateixa acció, sempre a flor de pell. Perquè d’això va la música de Les Cruet, de sentiments soterrats, recollits entranyes endins i escopits amb força contra un horitzó que s’apaga.

En aquest nou treball, coherent amb el seu debut, la contundència rítmica i la ràbia s’apaivaguen un xic per deixar aflorar tot de matisos que ens demostren, si és que encara hi ha qui ho dubta, que el punkrock és molt més que eslògans repetitius i tornades hooligans. Només cal escoltar una cançó com Crits per adonar-se que la capacitat de generar emocions complexes i gens prefabricades, continua sent el punt fort de Les Cruet. Una sensibilitat genuïna que no queda neutralitzada pel volum i la distorsió, ans al contrari.

La naturalesa com a refugi i com alternativa a una civilització corcada és el nucli conceptual del disc. A través de joies com Esquirol o Sota tan de tot, més properes a un cert indie melancòlic i intens, les lletres dibuixen una sèrie d’imatges dominades pels animals i els elements (el fred i el vent, sempre presents), alhora que la música projecta tot de sensacions agredolces, una mescla que defineix a la perfecció l’univers de la banda. També ho aconsegueixen a Formigues i cigales, un himne trist que s’esquerda a la gola, o a la més arrauxada 2 de Març, un hit amb una de les arrencades mes encomanadisses i electritzants de tot el disc.

Ja ho veureu, després de mantenir Cérvols, astres en el reproductor durant dies, només hi ha una conclusió possible: les cançons de Les Cruet no s’escolten, les cançons de Les Cruet es senten, amb la pell i amb els ulls, se’t posen al cor i se t’emporten el cos, perquè les cançons de Les Cruet són alguna cosa viva (alguna cosa que t’acompanya), una emoció que s’enfila per l’espinada i s’instal·la a sota el pit.

BR113 / 2019

  • Animal

    Dins d'un sot, un bosc mort.
No és recent, però cos calent.
Ja no tinc cua!
Llarga serp, moll de l'os, cor de bou, no tinc dents, res!
Tot ple de plomes, i olor de aigua, la pell erecta, sols quatre escates. Un animal, un animal, un animal, un animal!

  • Matilde

    Planxat i recremat et porta el plat,
no és dislèxia, és confusió.
Que poc et va costar aprendre a fumar, el món és un gran torn,
nosaltres som el fang.
Matilde, Matilde!
Pa sec per als coloms,
coses senzilles que pesen tant. Matilde, Matilde!

  • 2 de març

    Un 2 de març, la cosa es tomba, tot rapapieja, esguerrem la història. Un fet tan gran però indulgent.
D'aquesta no pasarà, tros de truita i cap de pa i carajillos a alta mar. Dorm, dorm, dorm, dorm sola. Dorm, dorm, dorm, dorm fora.
Dorm sola i fora.

  • Crits

    Amb els peus a la galleda
i la boira al cap,
gripaus per terra,
anem rondant per tot arreu,
amb anells a les mans
i taps a les orelles,
per no sentir els crits,
com cucs de terra no hi podem veure.

  • Cérvols

    No és un lloc secret,
jo hi vaig a les nits,
és el millor moment,
és un bosc antic.
Infinits verd fosc,
blanc intens glaçat,
fum a la boca al respirar,
crec que sé qui sóc.
Cérvols, astres, boira a les branques. Cérvols, astres, molsa i pedres blanques. Espais sense sostres
coves sense portes.

  • Al fons del mar

    Sota el mar ja no tinc mal de cap. No plou ni neva ni pedrega,
però l'espai m'encarcara els genolls, el pit, els colzes i també les mans. Sota el mar no hi plou.
Sóc petit, no hi ha nit.
Anar al fons del mar però no al fons del tot.

  • Il·lògic

    No busquis la lògica dels fets,
o millor de l'inrevés.
Res a entendre és com saber-ho tot.
No ho entenc.
Corbata i faixa a rebentar, farcit de diamants.

  • Esquirol i geneta

    Un esquirol de nit i una geneta i, enfilats amunt, no hi falta ningú. Abrigada de lluny,
quieta com un mussol,
sense fer cap soroll, sshhhhh!
i tots dos se'n van.
Ha estat sols un instant.
Jo també hi vull anar,
ja us trobo a faltar.

  • Formigues i cigales

    Que difícil, sobreviure en aquest món.
Esclaus moderns, mil factures, cotxes nous.
I estima l'empresa, farà que visquis molt millor,
però demà passat, potser algo et faltarà.
No te'n pots escapar, quina mala cara fas,
ja has perdut el tren, què hi farem, però a mi deixa'm anar a peu. Què puc dir-te, si has vingut tan tendrament,
sé que t'esllomes per quatre dies de descans
i et creus que el sistema t'explicarà la veritat.

  • Ombres de gat

    Veig ombres de gat i mosques gegants,
obre la porta, compte amb el foc,
si pots, obre la porta i aixeca el vol, si pots.
La cosa es reparteix, dos dies bé, tres malament, dos dies bé, set de fatal,
obre la porta i aixeca el vol si vols.
I arribem al punt on ja res esclata,
obre la porta, compte amb el foc, si vols,
obre la porta i aixeca el vol, si vols.

  • Sota tant de tot

    Sortiré un dia corrent, encara que plogui i potser sense veure-hi,
un rato amb el vent i també amb els meus peus,
sota tant de tot.
Sortiré millor nedant, per aigües ben clares o contaminades, jo vull notar el fred i el líquid que es mou
sota tant de tot.
Sortiré segur volant, la boira a les galtes i sense sabates.
Jo no tinc radar, em deixo portar, sota tant de tot.

  • Carnaval

    Del carnaval, jo no en sé pas.
Al carnaval, ni de gos ni de gat.
Al carnaval no em vull pintar
de carnaval, tampoc de clown.
No vull ni pensar-hi d'anar al carnaval, encara que vulguis jo no hi vull anar.
Del carnaval no vull parlar
i encara que hi vagis, jo no hi vull anar. No, no em fa puta gràcia anar al carnaval. No, abans sí volia però no em vull pintar. No, anar al carnaval, ni de gos ni de gat. Anar al carnaval... jo no ho sé pas.