“Em pregunto qui sóc”, canta Guillamino. Si ell no sap la resposta, imagineu-vos els oients despistats que obren els ulls com taronges amb cadascuna de les seves mutacions. Guillamino no té un altre jo, en té quinze. El que sorprèn és que en aquest disc en mostra només un: el seu jo més funky. Un jo fet de sons orgànics, veu soulera i el groove de sempre, estirant el fil de la seva cançó més popular fins avui, “La vida” (2008). Soul i funk per la vena, sí.

“Voldràs rebobinar, buscaràs el control zeta”… Doncs no. Guillamino estrena banda, els Control Z’s. I ho fa curiosament en un disc produït sense control Z. Està gravat en calent, buscant que la primera presa sigui la bona. Tres dies de gravació analògica, mescla en cinta i cap a casa. Recollint l’adrenalina que desprenen els músics quan toquen junts i se senten a gust, amb la secció de metalls donant-ho tot. Energia i sensibilitat a parts iguals, capturades al vol.

Un esperit que enllaça amb la factoria Daptone i encara més amb artistes com Mayer Hawthorne o Jamie Lidell que -com Guillamino- arranquen en l’electrònica per derivar cap al soul. I cal no oblidar els grans referents, des d’Al Green fins a Stevie Wonder. Zero màquines, els humans al poder!

“Tot el que m’envolta a vegades sembla una il•lusió…”

“Un altre jo” és un disc de cançons, carregades de groove però cançons al cap i a la fi. 10 noves cançons, totes en català per primer cop en un disc de Guillamino.

S’obre amb “És fosc”, un passeig nocturn per l’Empordà que comença intimista i emprèn un crescendo metàl•lic on els Control Z’s ja mostren les seves millors cartes. És el moment de mostrar els temes més vitals del disc, el punch de “Verd verd verd”, “Cel tan blau” o el primer senzill, “Un altre jo”, a més de temes pop que poden donar sorpreses, com la persistent “Un altre cop”. La segona part del disc és territori de balades soul, algunes carregades d’energia continguda (“Quan quan quan”) i altres marcades per una màgica senzillesa (“Nina”). Es completa amb “Demà a les 3”, inspirada en el conte homònim de Pere Calders.

Per més que la música camini sola i faci ballar, cal no oblidar la importància que els textos tenen en aquest disc. Les lletres, sovint fent tirallongues de monosíl•labs, revelen un univers introspectiu (“Vaig veure els problemes passar rodant com les boles de pols gegants abans d’escombrar”) que no exclou clucades d’ull a l’actualitat, uns “sobres blancs plens de bitllets molt grans”. Al final, el consol de sempre: “Quan l’amor s’hi posa, sobren tantes coses que ens han preocupat”. Doncs sí.

Crèdits

Gravat en directe entre el 22 i el 25 de juliol de 2013 als estudis Ground de Cornellà de Terri per Jaume Figueres.
Arranjaments de vent de Genís Bou.
Masteritzat per Yves Roussel.

Els Control Z’s són:
Toni Molina, bateria
Gerard Cantero, baix
Jordi Rudé, guitarra elèctrica, piano, hammond i coros
Genís Bou, saxo tenor, baríton i flauta travessera
Sidru Palmada: trombó
Andrés Tosti, trompeta
Judit Neddermann, coros

Música i lletra de Pau Guillamet.

BR058 / 2013

• És fosc

  És fosc, a casa dormim i jeiem a dins del llit / És fosc, a casa dormim però aquell gall fa quiquiriquí / És fosc, a casa dormim i jeiem a dins del llit / És fosc, a casa dormim i per sort el sol encara no ha sortit // Des del llit estant veig el campanar, toquen a quarts i la neu cau / Cau en un gran silenci que es va amplificant / Apareixo en un somni estrany // He deixat la porta oberta i la boira ja va entrant / Nenes, no patiu, dormiu fins demà que tot plegat només era un gat negre amagat / Però semblava tan gran... // Cau la nit i sento aquell rellotge amb el seu tic tac / Es van allargant totes les ombres i són tan grans / I jo tant petit / Sembla que s'han esvaït / Demà serà clar però... // És fosc, a casa dormim i jeiem a dins del llit / És fosc, a casa dormim però aquell gall fa quiquiriquí / És fosc, a casa dormim i jeiem a dins del llit / És fosc, a casa dormim i per sort el sol encara no ha sortit // Entre els aiguamolls, Castelló i Palau amb els ulls tancats / He apagat els llums, ja s'hi veu prou clar, carreteres i vorals / Hi sou totes les estrelles, ja ens podreu guiar / Nenes, no patiu, dormiu fins demà que potser arribarem tard.

• Un altre jo

  Em pregunto qui sóc però sempre respon algun altre jo / M'ho he fet mirar però el metge repeteix que no és estrany / No ho tinc tant clar i ho discuteixo amb mi mateix / Un altre jo // Vaig fins al fons de la questió / Però sempre apareixo en un altre lloc / Volia viatjar fins al fons del mar per després remuntar / Veure'm plorar per saber d'una vegada qui sóc jo // Tot el que m'envolta a vegades sembla una il•lusió / He de confessar que hi ha hagut cops que ho he fet sense cap motivació / I quantes vegades he cantat la mateixa cançó? / Hi ha respostes amagades pero no n'hi ha cap que sigui de veritat la solució // Per això em pregunto qui sóc / Si és que algú aquí dins em pot donar una bona raó / Volia cantari així guanyar-me el cel pel dia de demà / Ja m'és igual i discuteixo amb mi mateix i un altre jo.
  

• Un altre cop

  Un altre cop / Ho descobreixes un altre cop / Ensopegues un altre cop / Tot segueix igual un altre cop / No et contesten un altre cop / T'has tornat a tacar altre cop / Ja no marxa mai cap més cop / T'has quedat amb ben poc // Avui ja he tancat / Ja no m'espero res / És el meu dia en blanc / No he parlat amb ningú des d’ahir a les 3 / M’ho dic tot a mi mateix / Aquest cop serà diferent / Podràs reflexionar i llepar-te les ferides / Un racó per amagar-te / Lluny de tantes punyalades / Fins que t'oblidis del mal que fa i t'hi llencis // Un altre cop / T'ho pregunto un altre cop / Però no és el dia un altre cop / Tinc mal de cap, sóc jo / Potser m'ho imaginava un altre cop / Que m'ho demanes un altre cop / I te m'amorres un altre cop/ I en acabat dormim // Si no és desperten un altre cop / Torno a creure en tu un altre cop / M'enfado amb el món un altre cop / I en acabat em dic // Surt a caminar / Deixa-ho tot aparcat / No miris per on vas / Fes un tallat i xerra una mica amb el del bar / T'hi faràs molt mala sang / T'explotarà el cap / Voldràs rebobinar, buscaràs el control Z / O un botó per apagar / Aquest cap que no para mai / Fins demà ben d'hora que tot torna a començar.
  

• Verd verd verd

  Verd verd verd / Ja es hora que maduri / Groc groc groc / Cuita que ja arriba la tardor / Però és que a mi m'agrada / M'agraden les coses a poc a poc / Però és que a mi m'agrada / Gos com fuig / Crec que avui sense cafè no puc / Marró marró ben gros / Un rere l'altre, aquest sóc jo / Per què m'agrada una mica d'això, una mica d'allò / Per què m'agrada? // Desitjant-te, esperant-te, imaginant-te / El primer que em passa pel cap és el millor / Acotxant-te, abrigant-te, adormint-te / Altre cop em fas ballar al teu so / Destrossant tot el que se't posa per davant / Alimentant-te / Quan ja no en vols més m'ho acabo jo / Suplicant-te / Tu fent-te forta / Enfandant-nos / Ja n'hi ha prou d'aquest color // Tot és gris / I aquest només que rima amb quelcom ben trist / Vermell d'aquell que es fa estimar / En tindrem per avui i en guardem per demà / Negre ben negre ben negre és / El futur i el present / Blanc sobre blanc / Sobres blancs plens de bitllets molt grans // Per què no m'agrada fer cap mena d'assaig, fer cap mena de plans / Per què no m'agrada? // Gos com fuig / Marrò marró / Tot és gris / Vermell d'aquell / Negre ben negre és / Blanc sobre blanc / I una mica de groc / I també verd.
  

• Cel tan blau

  Vaig tocar amb les mans un cel tan blau / Però era com tenir les mans tacades de sang / Vaig fer com si no hi hagués demà / Però més aviat el demà em va venir a despertar // Cel tan blau / Gairebé a tocar / Cel tan blau / En un toll de sang // Vaig veure els problemes passar rodant per davant / Com les boles de pols gegants abans d'escombrar / Vaig delirar i pensar coses que mai podré explicar / I va ser quan el cel se'm va obrir de bat a bat // Cel tan blau / Gairebé a tocar / Cel tan blau / En un toll de sang // Vaig i vinc i torno i sempre torno a marxar / Però sempre m'ha acompanyat aquell sentir-se una mica estrany / No em facis gaire cas / Només quan et dic que no sóc jo.

• Has de fer

  Ja tinc clar que no tinc remei / Però no em contestes els putos mails / Si més no hi deixarem la pell / I arribarà el dia que em tractis més bé / Però fins llavors // Has de fer / Hem de fer / Crec que sí / Crec que sí / No hi fa res / No hi fa res / No em va bé / No em va bé / Tu mateix / Tu mateix / Però potser / Però potser / Un cop més / Un cop més / No pot ser / No pot ser // I tot el dia diu que pensa en ell / Només fa falta que es distregui un pèl / I no sé com podem rentar-li el cervell / Amb unes birres potser el convencem // I deixo clar que no puc fer-hi res més / I potser el mes que ve quan vingui el bon temps / Ens trobarem en algun lloc amb més gent / I finalment t'agafaré pel coll i et diré...
  

• Quan quan quan

  No, no, no, no pot ser millor / Quan, quan, quan et tinc, et tinc a prop / I dius, dius, dius que vols i vols estar / Però quan, quan, quan m'acosto ja te’n vas // El cel s'està fent clar / Amb els ulls tancats / El gel s'està trencant / I ajuntem les mans / El tel d'un got de llet de matinada / Em té captivat / La mel que regalima desfermada / És el camí que em porta al teu costat // No, no, no, no pot ser millor / Quan, quan, quan et tinc, et tinc a prop / I dius, dius, dius que vols i vols estar / Però quan, quan, quan m'acosto ja te’n vas // Ets niu i ets estol a la vegada / Em cantes ben a prop un cu-cu-cu de tant en tant / Esquitx, pintes el cel a la tornada / M'ha semblat que et veia avui a prop de casa / Desig, una paraula que t'espanta / Tots els maldecaps / Ets ritme i ets cançó desesperada / D'aquest segon que ja ha marxat // No, no, no, no pot ser millor / Quan, quan, quan et tinc, et tinc a prop / I dius, dius, dius que vols i vols estar / Però quan, quan, quan m'acosto ja te’n vas.
  

• Demà a les 3

  Demà a les 3 de la matinada / Canvio l'hort del poble per la lluna de ciutat / Demà a les 3, abans no canti el gall / Mirant el cel abans de començar // Demà a les 3 de la matinada / Farem història damunt un full en blanc / Donant-hi voltes tots al teu voltant / Lluna, Lluna, per quant temps em faràs ballar el cap // Vaig d'esma amb la ment ocupada / Visions profanes em tenen ofuscat / En èpoques de zel n'hi ha prou amb encenalls / Per fer cremar un bon foc / Un home casat ho podria provar però que sigui casat de nou // Mapes celestes són el meu consol / Sol a les festes us miro quan vaig de tort // Demà a les 3 de la matinada / Canvio tot l'or del món per poder contemplar-te / Demà a les 3, abans no canti el gall / Mirant el poble per última vegada / Demà a les 3 de la matinada / Mesell i xai tancat el teu estable / Marxo aviat, no et voldria despertar / Lluna, Lluna, digue'm quan ens podrem retrobar // Vaig llegir els diaris tot esperant / Que potser algú n'hagués parlat / De com s'hauria estavellat el nostre cor trencat / Com dos astres quèiem abraçats / En una platja o en un camp llaurat // Vaig saber que ens trobariem allà dalt / Com dos astres quèiem en picat / Provocant incendis forestals / O danys considerables en alguna propietat // Demà a les 3 de la matinada / Canvio tot l'or del món per poder contemplar-te / Marxo aviat, no et voldria despertar / Lluna, Lluna, digue'm quan ens podrem retrobar.
  

• Nina

  Nina, ets tan lluny i jo no tinc remei, no vull marxar / Nina, t'he trucat avui i potser no podies parlar / Mira si és fàcil, mira dintre teu, hi ha llum encara / Demà seré a casa, demà ens veurem la cara // Nina, fa molts dies que et miro però guardo les distàncies / Nina, sembla que sigui ahir quan somrèiem per qualsevol cosa / Mira si han passat els anys i ens ha passat també a nosaltres / Demà serem tot plors i rialles, demà tindrem molta més feina per tirar endavant // Et tinc tan a prop però no puc veure qui, no puc veure qui ets / Et truco un altre cop però no puc dir-te res, no puc dir-te res / Ja ho sé que no puc, no puc fer-hi res, no puc fer-hi res més / Et tinc a prop, et tinc a prop... // Nina, t'he trobat algun dia en la mirada d'alguna altra / Nina, quin esclat aquest matí, ja no sé ni quants dies feia / Mira, quan et poses així no pots fer res per aturar-me / Demà seré a casa, demà ens veurem la cara.
  

• Quan l'amor s'hi posa

  Quan l'amor s'hi posa / Calen més estrofes / Quan rius no hi ha cosa / Que m'importi més que tu i el teu futur brillant / Ressegueixo el teu nom amb la mà / Penso de tornar-te a trucar més tard / M'amago molt ben amagat / I espero que comptis a 10 i em vinguis a trobar // Cansat, t'escolto el cor de nit tot tremolant / T'estaves adormint però t'he volgut tocar / No em puc creure que estiguis al meu costat / I et vas fent gran / És tard / Molts dies no t'he vist, m'estaves esperant / Grans somriures, ets la vida al meu davant / Aprendràs de mi, seré el teu mirall / Però et faràs gran / Quan no saps si et deixo o no / Calen més explicacions, perquès i coms / Veure't, quina cosa / Com t'arrossegaves i més tard ja caminant / Quan dius tot el que ja saps / Fas que s'il•lumini tot al teu voltant // Quan l'amor s'hi torna a posar / Sbren tantes coses que ens han preocupat / La teva mirada / Jo no sé si l'he perduda fa molts i molts anys / Quan fas que t'agrada / Fas aquell soroll tan teu i jo també te'l faig.