BR062 300

 

Créditos

Canciones compuestas por Clara Viñals

Clara Viñals: Voz, guitarra eléctrica y acústica
Víctor Ayuso: Guitarra acústica, eléctrica, programaciones y hammond
Hugo Alarcón: Piano, teclados, violín, mandolina y guitarra eléctrica
Jordi Rexach “Mante”: Bajo y contrabajo
Eric Herrera: Batería, percusiones y trombón

Ferran Palau: voz en 'Migrador'

Grabado en Garate Studios (Guipuzkoa) por Kaki Arkarazo y Txabi Ábrego
Producción y mezcla: Víctor Ayuso
Masterización:  Juanjo Muñoz en Catmastering

Ilustraciones: Guillem Ruiz
Diseño: Ramon Ponsatí

 

Nota de prensa (2014)

Las canciones de Renaldo & Clara son un secreto contado al oído, un secreto que poco a poco va expandiéndose, sin prisa pero con paso firme. Este grupo de Lleida lleva ya unos años dejándonos pistas. Tocaron en festivales como BAM, Faraday o Primavera Club y su último EP, "Lilà", salió bajo el sello Elefant. Ahora se encuentran ante el reto del primer disco largo, que lleva por título "Fruits del teu bosc".

"Pretendes llevarme hacia un clima menos seco Como haríamos si fuésemos pájaros. Comprende que quiera quedarme aquí igual que yo comprendo que tu quieras irte"

Acreedores del folk británico de los 70, del indie más minima- lista y también del Donosti Sound, Renaldo & Clara sorpren- den con unas canciones sutiles pero cargadas de detalles como "Gira-sols", "Els dies s'allarguen" o "Les runes". Melodías de en- caje que, tras una apariencia inocente, esconden una paleta de matices que va de la caricia al arañazo. Un disco rico en emocio- nes y magia donde cada decisión ha sido cuidada hasta el más mínimo detalle, con especial búsqueda de la calidez analógica.

En el universo sónico de "Fruits del teu bosc" brilla especial- mente la voz suave, cándida pero sensata, de Clara Viñals, au- tora también de todas las canciones. Canciones donde añoran- za rima con esperanza, donde los rayos de sol siempre llevan el tamiz de la niebla perenne de su ciudad. Canciones que son epístolas alguien quizá presente, quizá lejano. Dulce pero no azucarada, afable pero con las cosas claras.

"Fallidos los planes de no extrañarte. Ya empiezo a echarte en falta"

Pero detrás de las canciones de Clara hay una banda solvente, que no pierde de vista que en el pop la sencillez cotiza al alza. La acompañan en este viaje los habituales Víctor Ayuso (guitarra acústica y también productor del disco) y Hugo Alarcón (tecla- do, violín, mandolina) y una sección rítmica que finalmente se ha consolidado con Jordi Rexach "Mante" (bajo y contrabajo) y Eric Herrera (batería). Todos juntos construyen u evocativos paisajes sonoros ricos en matices y edificados siempre sobre so- nidos orgánicos.

Renaldo & Clara es Bacharach y es Vashti Bunyan. Es Entrese- mana y es Soidemersol. Son los Young Marble Giants perdidos en la niebla de Lleida. Y es, claro está, aquella críptica película de Dylan, tan citada y a la vez tan desconocida.

 

Letras

Gira-sols

Els meus ànims s’orienten a tu,
com gira-sols s’acotxen
quan hi deixa d’haver llum.

Els meus ànims decauen amb tu
quan fas alguna cosa
que em desvia l’atenció,
quan véns i els destrosses
en cosa de segons.

Derrotats tornen a tu,
per molt esforç que facin
de mirar a un altre cantó.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.

Els meus ànims s’orienten a tu,
com gira-sols s’acotxen
quan hi deixa d’haver llum.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.

Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.

Els dies s’allarguen

Els dies s’allarguen per tenir temps,
per poder acomiadar-me del que em cuida des de l’hivern.
Ara no sé quan ens veurem, el paisatge es mereix que el mirem més.

Em mal acostumes i després se’m fa etern
desaprofitar-te a l’entretemps.
Els dies s’allarguen per poder no fer res més.

De la boca et cau el que em tens guardat...


Fallits els plans

Començo a trobar-te a faltar
i ara m’aguanto per haver tardat tant,
no haver anat coordinats.
Per haver just començat
quan tu te n’estaves afartant
ara m’acusaràs.

Fallits els plans de no enyorar-te
em recreo recordant.

Si he tardat en reaccionar
és pels defectes que t’he estat perdonant
i ja tinc oblidats.

Fallits els plans de no enyorar-te
començo a trobar-te a faltar.


Homenatge

No t’han de caldre més pistes per donar-te per al•ludit
que qualsevol cosa que digui sobre lo bé que estic.
En el  seu moment hi havia queixes,
sort que últimament són meravelles.

No t’han de caldre més pistes per donar-te per al•ludit
que qualsevol cosa que sentis sobre lo bé que estic.
En el seu moment tot eren queixes,
sort que últimament te’n meravelles.

Les runes

Es deu notar que et tinc a davant,
el temps va a una altra velocitat,
però algunes males llengües s’acaben colant.

De tant voler que marxin, se’n van,
el qual no treu que fossin veritat,
sols ho saben les culpables del teu passat.

Aquestes runes del teu davall
que es quedin a l’antiguitat,
amagades, les arribo a oblidar.

Aquestes runes del teu cavall
que es quedin a l’antiguitat,
amagades, les arribo a oblidar.

Veueta

Per un cop que es reguen les flors de la paret
també gotes als cables, seus o meus, que ja estaven liats.
Les parets empaperades s’estan empapant
com nosaltres al pis que em quedava a prop quan encara estava aquí.

Deu seguir anant sense abric,
i això a ple hivern era massa per mi.

Deu seguir anant sense abric,
i això a ple hivern era massa per mi.


El camí

Abans arribaria a comptar fins a infinit
que a entendre com ens mantenim.
Abans arribaria a comptar fins a infinit
que a entendre com ens mantenim.

Amb el que fas per mi et podries extingir
i no descobririen ni rastre del camí.

Ningú sospitaria que encara ens tenim,
jo com a molt ho puc intuir.
Potser és massa paciència la que s’ha d’invertir,
ni més ni menys que la que tinc.

Amb el que fas per mi et podries extingir
i no descobririen ni rastre del camí.


Migrador

Pretens emportar-te’m
cap a un clima menys sec
com faríem sent ocells.
Comprèn que vulgui quedar-me aquí
igual que entenc que vols marxar.

Per molt que allà fumis
sempre al meu costat,
la boira no em rodejarà.

Et seguiràs lamentant mentre travessis sol el mapa?
Et seguiràs lamentant quan no aguantis la distància?

Per molt que aquí regui
sense parar mai,
no hi faria sortir el mar.

Et seguiràs lamentant mentre travessis sol el mapa?
Et seguiràs lamentant quan no aguantis la distància?

 

 

Vídeos

Gira-sols


Els dies s'allarguen


Migrador (en acústic per The Camera Album)


Après la fête/Gira-sols (en directe per Tots Sants)