BR090 300

 

Créditos

Letras y músicas compuestas por Clara Viñals

Clara Viñals: voy y guitarra eléctrica

Víctor Ayuso: guitarra eléctrica, acústica y clásica, teclados, programaciones, bajo y batería

Hugo Alarcón: rhodes, piano, teclado, guitarra eléctrica y voz

Lluís Bestard: batería y percusiones en "Fins un altre dia", "Uns graus més" y "Instruccions"

Jaume Sanchis: saxo tenor en "Instruccions"

Joan Cabañas: trombó en "Instruccions"

Helio Garcia: trompeta en "Instruccions"

Arreglos de viento en "Instruccions" de Víctor Ayuso

Producido, grabado y mezclado por Víctor Ayuso a Zamenhof Estudi

Masterizado por Juanjo Muñoz en Catmastering

Portada y diseño de Guillem Ruiz http://www.joveguille.com

Lleida, verano y otoño de 2016

 

Nota de prensa (2017)

Si queréis escuchar una de las mejores canciones escritas en catalán, escuchad 'Gira-sols' de Renaldo & Clara, seguramente los dos minutos mejor aprovechados en nuestra música de todos los tiempos. Ahora sacan disco nuevo "Els Afores" y me piden unas palabras. Claro que sí, cualquier cosa si puedo contribuir al óptimo nivel de justicia estética en nuestro país.

Play. Aquí no van en broma, Clara Viñals empieza a cantar en seguida: verbo rápido, rima lúcida, ideas obtusas, armonías extrañas, morro, pasotismo, dominio. Algunas frases sueltas "no sería suficiente pero sí un pequeño detalle", "dejo de estar confortable", "yo intento mantener el buen gusto", "ahora me sobra pero me va a faltar luego", "otro ordren de prioridades", "en la perspectiva vas a ser un punto diminuto perdido por ahí"...

Es difícil de explicar pero diría que hay una carrera tranquila de obstáculos y que las soluciones que se encuentran son muy parecidas a las que hallaría Alicia si en lugar de encontrarse en el país de las maravillas fuera la protagonista de estas canciones. Todo divaga por una lógica que nos hace sentir la misma admiración que se nos despierta ante una obviedad. Hablando de prioridades: el sentido común antepuesto a los principios, facil por encima de difícil, práctico antes que filosófico, adaptación antes que lucha... pero también da la impresión que si esta Clara tuviese una metralleta en lugar de una Telecaster haría una escabechina, no sé, tendría que volver a escuchármelo, os voy contando...

Joan Miquel Oliver

 

Los moldes están para romperlos. Ya sabíamos que Renaldo & Clara era un gran grupo de pop, pero dentro del pop también se pueden dar giros y en este caso nos sorprenden con una verdadera pirueta. Dos palabras: luz y color. La vida es una tómbola –ok, quizá nos pasamos con la analogía...- y toca decir adiós a la melancolía para mirar hacia fuera. Y regalarnos unes canciones capaces incluso de traspasar la niebla invernal de Lleida.

Con "Els afores", Renaldo & Clara aceleran el tempo y se reinventan. Descubrimos ya el nuevo color con el tema de presentación, "Fent amics", que juega al gato y al ratón tanto por su alegría musical como por la historia que relata. "Fins un altre dia" atesora uno de los grandes estribillos del disco. La titular "Els afores" irradia luz desde un sutil enfoque electrónico, mientras que "Monument" sorprende con detalles afro-pop y un final contundente. Y sí, no faltan los temas intimistas marca de la casa: "Llindar absolut", "Els secrets"...

En las letras, Clara Viñals aparca la introspección que presidía el disco de debut para fijarse ahora en lo que tiene a su alrededor, tan cerca que a veces costaría darse cuenta. Tomar consciencia de tu entorno con los cinco sentidos. Dibujar un mapa con las personas y sitios que frecuentas, las cosas que te pasan. Y contarlo todo con un lenguaje a la vez crudo y sensible, depurado y conciso, a veces irónico, incluso ácido.

Renaldo & Clara habían publicado sólo dos EPs (el segundo, bajo el sello Elefant) cuando despuntaron en festivales como el BAM, Primavera Club, o Faraday. Se consolidaron con el primer disco largo, "Fruits del teu bosc" (Bankrobber, 2014), que les abrió nuevas puertas: Primavera Sound, Vida Festival, PopArb... además de girar por toda la península. El grupo también ha colaborado con artistas referenciales como Julio Bustamante o Xavier Baró.

La evolución en el sonido del disco comporta también cambios en la formación del grupo, con Clara Viñals (voy y guitarra eléctrica), Hugo Alarcón (teclado, guitarra eléctrica y coros), Víctor Ayuso (bajo y coros) y la incorporación de Lluís Bestard (batería). Víctor Ayuso ha sido el encargado también de la producción, gravación y mezcla del disco en los estudios Zamenhof de Lleida.

Os invitamos a dejaros llevar por la magia de Renaldo & Clara y compartir con ellos este viaje por las afueras. Por sus afueras, que también pueden ser las vuestras. Unas afueras de luz y de color.

 

Letras

 

Laberint

Des del costat del riu t'he vist venir

De lluny et sé distingir

Quasi estaves aquí

Quan m'he fixat en la sort que tinc.

Ha estat trobar el final d'un laberint

Després de perdre-m'hi a dins

Ha fet falta insistir

Però has aparegut, a la fi, per fi...

Al final has tornat,

Ja t'estava esperant.

Aparició estel·lar, cel adequat

El sol fonent-se a un costat

Has parat just davant

Tenia por que passessis de llarg.

Al final has tornat

Ja t'estava esperant.

Finalment hem quedat

Ja t'estava enyorant.


Monument

Et mereixes un monument

I també el nom a un carrer

No seria suficient

Però sí un detallet.

Aniré a l'ajuntament,

Per un cop que ho facin bé

Després de lo de Gardeny

Que no llancin més diners.

Poses cara de content

Escoltant superatent,

Saps que ho penso realment

I que ho dic seriosament.

La idea et convenç

Per moments ens animem

Llàstima de l'altra gent,

Ells ho veuen diferent.

A vegades el desert és molt àrid fins que véns

Sembla un miratge però no ho és.

A vegades el desert és molt àrid i el mullem

És un miracle el que aguantem.

A vegades el desert és molt àrid fins que véns

Sembla un miratge però no ho és.


Fent amics

M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se

Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se

Varis intents d'esquivar-se

No hi ha gaire bars on deixar-se caure.

Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui

El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi

Deixo d'estar confortable

Quan arriba el so d'aquell accent que gasta.

No se m'acut què contestar-li

És massa tard per concentrar-se

Més bé s'expliquen les mirades

Sense compliments.

El panorama és trist i són tristes les seves paraules

El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les

Hagués hagut d'amagar-me

És l'única manera de salvar-me'n.

No se m'acut que contestar-li

És massa tard per concentrar-se

Més bé s'expliquen les mirades

Sense compliments.


Llindar absolut

On és el criteri dels teus ulls?

M'ho sembla a mi o l'has perdut?

Se te'n va la vista més enllà,

No en tens ni idea de triar.

Jo intento mantenir el bon gust

Contemplant-te tant com puc.

És un dels costums quan estem junts.

On és el criteri dels teus ulls?

Sembla a l'atzar el seu impuls.

D'una a l'altra i de l'altra a un,

La ignorància et porta lluny.

Mentre jo conservo el bon gust

Contemplant-te tant com puc.

És així d'injust, el llindar absolut.


Uns graus més

Uns graus més i ens desfem.

Migdia a l'ombra, es va movent.

Què més voldria que fos etern.

Val la pena l'intent d'estar atents,

Retenir abans que canviï el temps.

Ara en sobra però en faltarà després.

Amb un gest ens entenem.

La veu va per l'aire i desapareix

Com tantes coses s'acaba perdent.

Val la pena l'intent d'estar atents,

Retenir abans que canviï el temps.

Ara en sobra però en faltarà després.

Val la pena l'intent d'estar atents,

Retenir abans que canviï el temps.

N'hi ha de sobres però en faltarà després.


Els afores

Tu ets els afores, vinc caminant.

Els barris s'ajunten com s'ajunten les mans.

Si no ho faig ara no ho faré mai.

Els semàfors ens paren o ens deixen passar

Si no hi ha cotxes per què esperar.

No suportava estar separats

M'he saltat moltes normes i algun senyal

Un altre ordre de prioritats.

Els descampats s'atansen fins a tocar.

Som extensions, som com els descampats.

Entre nosaltres, les novetats

I els límits que són cada vegada menys clars.

Part de la gràcia és arriscar.

Els semàfors ens paren o ens deixen passar

Si no hi ha cotxes per què esperar.

Els descampats s'atansen fins a tocar.

Som extensions, som com els descampats.

Els descampats s'atansen fins a tocar.

Som extensions, som com els descampats.


Sense voler

Per si de cas aquest invent

No s'esvaneix ni amb el temps.

Ni amb el temps ni amb contratemps

I a la intempèrie persisteix.

Si va caient pel propi pes

Com una roca en descens.

Sense voler, potser xoquem,

He tingut el pressentiment.


Fins un altre dia

Fins un altre dia,

Un que estigui lluny d'avui,

Tipus a uns anys llum.

Un descans merescut,

Un d'aquesta magnitud,

Per quedar-se a gust.

Tenia raó i vas dir que no,

Un procés esgotador.

Ni que fos per compassió

M'hagués fet il·lusió.

Amb la perspectiva,

Seràs un punt diminut

Per allà perdut.

Quan deu ser un any llum?

Més que una longitud

És com el futur.

Tenia raó i vas dir que no,

Un procés esgotador.

Ni que fos per compassió

M'hagués fet il·lusió.


Els secrets

Els secrets són transparents

Mentre ningú els coneix

Una calma aparent

Cadascú se sap lo seu.

Si algú més se n'assabentés

Ja no seria el mateix.

Ets invisible tu també

Ara que no hi ets

Pensava que hem de ser discrets

El vent escampa els secrets.


Instruccions

La qüestió és que mai se sap fins que ha acabat.

A mi el que m'ha desarmat és veure que ho tens tan clar.

Com en somnis que és tot normal i al despertar

resulta bastant estrany, de sobte la realitat.

La transició cap a l'amor, inevitable confusió.

La variació, hi ha mil opcions, incontenible evolució.

En el fons és casualitat, dins del que cap

Resulta bastant estrany preveure un resultat.

La transició cap a l'amor, inevitable confusió.

La variació, hi ha mil opcions, incontenible evolució.

La transició cap a l'amor, inevitable confusió.

La distracció, marge d'error, imprevisible situació.

 

 

 

Videos

Fent amics