BR123 300

 

 

Créditos

Jaume Pla: voz, guitarra y sintetizador

Miquel Sospedra: bajo

Aleix Bou: batería

Lisa Bause: violín en "M'han sortit dues ales"

Grabado por Jordi Mora en la Casa Murada

Mezclado por Jordi Mora

Producido por Jaume Pla con la ayuda de todos los implicados.

 

 

Nota de prensa (2019)

Jaume Pla –podríamos llamarle Mazoni, pero esta vez preferimos llamarle por su nombre- es un artista que se desnuda un poco más en cada disco. Si el anterior, "Carn, os i tot inclòs" (2017) era espartano en las formas, este flamante "Desig imbècil" aporta doble dosis de sinceridad, esta vez a través de la energía del rock. Actitud a destajo i textos viscerales, sin domesticar, con una importante dosis de mala leche.

Como transluce en las letras, para Jaume Pla cada intento es un acantilado. Para Jaume Pla no hay zona de confort. Siempre con la nevera vacía y nunca con los pies en el suelo. Se cae, se cae, se cae y se levanta. Es un brújula errática. Y justo cuando la bola de billar con el símbolo de infinito se mete en el agujero negro, se pone frente al espejo y descubre alguien que le mira a los ojos y le perdona.

"Desig imbècil" aporta once canciones directas y sin filtros, grabadas en crudo por el trío esencial mazónico que, con Pla, completan Aleix Bou (batería) y Miquel Sospedra (bajo), mezcladas por Jordi Mora y masterizadas por Victor Garcia.

El nuevo disco se presentará en vivo el 25 de octubre en la Sala Apolo de Barcelona, es el noveno de una carrera musical rica y diversa. Protagonista de experiencias singulares como la ya mítica gira de los 31 días y autor de clásicos como "Eufòria", "No tinc temps" o más recientemente "A.I.LO.D.I.U.". También protagonizó el documental "Per primer cop" donde su música viajaba hasta Estambul.

   

 

Letras

 

Brúixola erràtica

Vaig tancar amb un cop de porta

Vaig rodolar cap a la ciutat

No vaig voler mirar enrere

i aquí segueixo esparracat

Totes les meves certeses són cendres

l'ànima em pesa, udola i demana consol

sóc una brúixola erràtica

però pots venir amb mi d'excursió

I a part de la lluna plena

ara mateix no envejo a ningú

ara tothom me la pela

se'n pot anar tothom a prendre pel cul

jo el primer

tu també

m'és igual

al final

m'és ben igual

La llum del sol em desperta

no sé qui dorm aquí al meu costat

menjar menjar d'astronauta

fa més lleugera la gravetat

Tinc voluntat de mantega si em toques

però si vols desfer-te de mi no ho pots fer ni amb sabó

soc una brúixola erràtica

però pots venir amb mi d'excursió

I a part de la lluna plena

ara mateix no envejo a ningú

ara tothom me la pela

se'n pot anar tothom a prendre pel cul

jo el primer

tu també

m'és igual

al final

ja no fa mal
 

Desig imbècil

Pluja de vidre

Fruita podrida

Desig imbècil

Sang que no corre

Peix a la sorra

Desig imbècil

Casa tancada

Clau rovellada

Desig imbècil

Cada intent un penya-segat

Cada intent un penya-segat

Cada intent un penya-segat

Cada intent un penya-segat

No hi soc, hi ets

Ungla trencada

Ametlla amarganta

Desig imbècil

Sang que no corre

Peix a la sorra

Desig imbècil

Aigua estancada

Vida inventada

Desig imbècil

Cada intent un penya-segat

Cada intent un penya-segat

Cada intent un penya-segat

Cada intent un penya-segat

Hi soc, no hi ets

Obre els ulls o te'ls cosiran

Obre els ulls o te'ls cosiran

Obre els ulls o te'ls cosiran

Obre els ulls o te'ls cosiran

No hi soc, no hi ets
 

El mirall

No vaig frenar quan podia haver-ho fet i ara em sap molt greu per tu

Fent-me el sord al que m'anaven dient i ara em sap molt greu per tu

I ara vull però no puc, no sé com demanar-te perdó

I ara vull però no sé i l'estiu que era viu gairebé és tardor

Fins que al final ho he entès, davant del mirall, que m'has mirat als ulls

I m'has dit que em perdonaves, davant del mirall, quan m'has mirat als ulls

Vaig passar l'agost al refugi del Puigmal per allunyar-me de tu

No vaig contestar les trucades de la Bisbal i ara em sap molt greu com a tu

I ara vull però no puc, no sé com començar a desfer aquest nus

I ara vull però no sé, no hi ha drecera que eviti l'embús

Fins que al final ho he entès, davant del mirall, quan m'he mirat als ulls

i m'has dit que em perdonaves, davant del mirall, quan m'he mirat als ulls


El crim de les germanes Amanita

Caesarea surt del seu pis al matí, l'aire és fred, saluda els veïns

S'acosta fins al bar de la cantonada on té aquarel·les exposades

firma les làmines amb el pseudònim d'Ou de Reig,

i n'agafa una, la lluna la pruna, per regalar-li, per portar-li

a la seva germana que fa temps que no veu, quan pensa en ella se li trenca la veu

3 estrofes fins el crim

Muscaria internada des del juny, en un centre prop de la plaça d'Osca

A la seva vida n'ha vist de tots colors, els mes intensos dins de la seva closca

S'arrepenteix de moltes coses que ha fet, com liar-la al ja mític casament

pero ara les visions només les té quan dorm, de dia, respira, tranquila

i ara espera contenta, que siguin les sis, que arribi la Caesarea i arreglin l'embolic

2 estrofes fins el crim

Phalloides fa dies que dorm malament, pensant en les terres obsessivament

van obrir el testament, quan la mare va morir, va fer una setmana abans d'ahir

Com que és la gran, pensava en gran, pensava que tot s'ho emportaria

però ai l'alegria, que poc li va durar quan va veure el seu tros partit en tres

Res la fa contenta, res la fa feliç, des que se n'ha assabentat

1 estrofa fins el crim

Phalloides roba l'aiguarràs que fa servir la Caesarea per pintar

el posa dins una xeringa i visita la Muscaria per oferir-li el xute d'amagat

i mor enverinada, la poli investiga i troba l'origen a l'estudi d'art

i acusen la pintora que no entén res, emmanillada cap a la comisaria

una al cementiri, l'altra a la presó i és l'assasina la que es queda amb tot

l'amanita assessina
 

Amb el símbol d'infinit

Minuts que semblen hores

Mesos que semblen anys

anys que semblen un instant

Minuts que semblen hores

Mesos que semblen anys

anys que semblen un instant

Bola de billar amb el símbol d'infinit entrant en el forat negre

Quan fas l'acció correcta

just en el moment

que ja no és adequada

correcte és incorrecte

Quan forces contràries

estan en equilibri

l'aposta de futur

és diu desequilibri

Bola de billar amb el símbol d'infinit entrant en el forat negre

I surto a l'altra banda

d'aquest forat de cuc

i busco la sortida

fins a perdre els trucs

I surto a l'altra banda

d'aquest forat de cuc

i ho haig de tornar a aprendre

ho haig de tornar a aprendre
 

Prat de vellut

Prat de vellut vora el mar

digue'm tu com t'ha anat des que ets aquí

Has vist passar neanderthals, reis feudals,

pescadors i tots els animals

I ara hi soc jo assegut cantant i plorant

pels que ja no són aquí

i ara hi soc jo assegut cantant i pensant

en els que encara puc fer feliç

Prat de vellut vora el mar

bufa el vent i el color va canviant, va corrent

com els amics, els amors,

les ciutats i el que passa dintre meu

I ara hi soc jo assegut cantant i plorant

pels que ja no són aquí

i ara hi soc jo assegut cantant i pensant

en els que encara puc ser-hi feliç
 

M'han sortit dues ales

No hi ha premi, no hi ha sort

No hi ha zona de confort

Quan m'abraça el fracàs

Quan em sento com un dimarts

Però de sobte, quan desperto,

m'han sortit dues ales

són de ploma blava

pujo a la terrassa

flexiono les cames

per agafar impuls

i salto ben amunt

Sense baqueta ni tambor

sense riure interior

Quan m'abraça el fill bastard

quan em sento com un dimarts

Però de sobte, quan desperto,

m'han sortit dues ales

són de ploma blava

pujo a la terrassa

flexiono les cames

i empleno els pulmons

i salto sense por

Volo sobre els carrers

volo sobre els rius

volo amb estornells

i sobre els seus nius

volo amb els drons

volo amb llamps i trons

volo amb altra gent

que han saltat com jo

Volo sobre les mentides,

per sobre el silenci

i totes les coses

que mai em vas dir

i totes les coses

que mai em vas dir
 

Fil invisible

La nit que ens vam presentar no parlàvem

i en aquella festa al cap d'un any no parlàvem

Ens miràvem, no ens calia dir-nos res

I anàvem teixint un fil invisible

fins que el fil ens va espantar, impossible

Ens miràvem però ja no ho fem

Tots dos sabem que no pot ser

Hem enterrat aquest plaer però

saber-ho i entendre-ho

fa que em senti bé

El que has despertat en mi, ho agraeixo

i ho guardaré sempre dins meu, no menteixo

Ens miràvem pero ja no ho fem

Tots dos sabem que no pot ser

Hem enterrat aquest plaer però

saber-ho i entendre-ho

fa que em senti bé

 

Jaume Pla

Cau, cau, cau, cau

cau i s'aixeca, cau i s'aixeca

cau i s'aixeca

Somiatruites

Nevera buida

Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla

Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla

Té un roc, roc, roc, roc

Roc a la faixa, roc a la faixa

Roc a la faixa

Rock, rock, rock, rock

roc a la faix, rock a la platja

rock al garatge

Inestable

Però també amable

Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla

Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla
 

Crec en tu

Tens pressa sense mapa, odi sense lluita

Lluita sense força, força sense nervi

Has de desaprendre si vols tornar a creure

Deixa anar el teu plor i tot darrere la por

Deixa que germini la teva llavor

Tot això que et canto és per dir-te que jo crec en tu

M'escoltes?

O no hi ets?

Que sí, que sí, que sí

Crec en tu

Lluito amb tu

Compto amb tu

Vull amb tu

Murs que eren de pedra i que s'han esberlat

Flors de primavera que s'han assecat

Busca't un refugi que fugi de l'elogi

Busca't un refugi que fugi de l'elogi

Deixa que germini la teva llavor

Tot això que et canto és per dir-te que jo crec en tu

M'escoltes?

O no hi ets?

Que sí, que sí, que sí

Crec en tu

Lluito amb tu

Compto amb tu

Vull amb tu
 

Vint-i-suite

Tinc gana, tinc gana, tinc gana...

Galileo Galilei

Galileo Galilei

Galileo Galilei

Galileo Galilei

El club dels 27, el club dels 27

per sobre 26, per sobre el 2 i el 6

El club dels 27, el club dels 27

per sobre 26, per sobre el 2 i el 6

per sobre 2, 6

per sobredosi

 

 

 

 

Videoclips

Amb el símbol d'infinit

 

M'han sortit dues ales