BR084 lescruet 300

 

 

Créditos

Les Cruet somos:

Narcís Prat. Batería.
Oscar Montero. Bajo.
Xavi Garcia. Guitarra.
Laura Creuhet. Guitarra y voz.

Grabado y mezclado en el estudio CalaCari de Santa Maria de Palautordera por Mau Boada.

Masterizado en Ultramarinos por Víctor Garcia. 

 

 

Nota de premsa (2016)

¿Dónde están las entrañas del bosque? ¿Qué comparten árboles y asfalto, calles y montañas? ¿Y qué nos convierte en hermanos de todo ello? El grito. Un grito rasgado, primigenio, anterior al lenguaje, incubado bajo el nido del que surgen palabras y emociones, de lo más hondo del pozo de la felicidad y la pena. La energía vital que todo lo mueve y que nos pone los pelos de punta. El vínculo de las personas con el mundo.

Así grita Laura en las canciones de Les Cruet: dejándose su piel y destripando la tuya, aboliendo todo lo que nos separa. Sus cuerdas vocales vibran tan fuerte que automáticamente cualquier guitarra debe volverse eléctrica y toda batería, pura contundencia. Paridos en un vómito especialmente creativo, se nota que la docena de temas de Pomes agres son obra de cuatro personas arraigadas al Montseny y al hardcore: la melancolía y la introspección que les dieron origen se van transformando en puñetazos emociones y distorsionados que te dejan en vilo.

Las letras son una llamada a vivir con todas las consecuencias. No son para nada ingenuas y sí del todo genuínas, repletas de fuerza y de verdad. "Si le asustara el futuro, no lo haría / o sea, no lo teme / caminando descalzo, silbando, cruzando la ciudad / con la cabeza alta / sin freno". "Y al final, un caballo adelanta a un camión". "Nos subimos a los árboles, sin bajarnos / sin estrella que nos guíe a ningún portal".

Los miembros del grupo han tocado en grupos como Zeidun, La Célula Durmiente, Assot o Els Surfing Sirles y se nota: forman parte de la savia rockerola de Sant Celoni. El disco lo han grabado en su casa, en el estudio que comparten con Mau Boada. Son una comunidad musical de la cabeza a los pies, como los Novos Baianos o los MC5, y se nota que llevan la música en la raíz del bigote, la practican de la misma forma como harían un guisado, como harían el amor, como si fueran a recoger a los niños al cole.

Les Cruet son un puñetazo melódico y bestial, una mezcla de Janis Joplin y Exene Cervenka de los X, de punk ibérico 5 Jotas y ruralidad animista cotidiana. No existe nada parecido: son un aguacero, un revulsivo, una alegría furibunda. Pomes agres es su primer disco, solamente un puñado de canciones, y, sin embargo, la adhesión es instantanea: se te quedan grabadas enseguida en la cabeza, reconoces la llamada atávica, la señal pactada y, sin pensarlo dos veces, te pones a correr hacia adónde quiera que vayan.

 

Letras


CREURE

si li espantés el futur, no ho faria/ per tant, no el tem/ caminant descalç, xiulant, creuant la ciutat/ amb el cap ben alt, sense fre o fent-ho veure/ decidit, només dubtant/ si el camí serà prou arriscat/ sense fre, o fent-ho veure o fent-ho creure/ si li espantés el futur, no ho faria/ per tant, no el tem.

NÚVOLS DAURATS

núvols daurats, enganxats amb suor/ nits de claror total per embalar/ t'enyoraré fins al final/ núvols daurats, pedres dansant, dies d'amor per emmarcar/ t'amagaré dins el meu cap/ t'enyoraré fins al final/ somnis, savis i unicorns/ calamars i lluentons brillants/ i al final un cavall adelanta un camió/ un fort impuls i una explosió/ núvols daurats, pedres dansant, dies d'amor per emmarcar/ t'enyoraré fins al final/ núvols daurats enganxats amb suor/ nits de claror total per embalar/ t'enyoraré fins al final/ t'amagaré dins del meu cap.

FOLLS

folls de terror, que se us cremin els ulls/ folls de la mort, trobareu ben segur/ folls de terror/ folls de la mort/ inútils déus, sense destí: reseu sense resposta/ folls de dolor, eunucs de mort, reseu sense resposta.

PALS I TRONCS

sento, sento, sento que tinc ganes/ tinc ganes de fer-me una cabana/ allà sota aquell arbre i no sortir-ne/ que els dies s'allarguin tant com vulguin/ aquí sota no hi ha temps, només ortigues/ salta, vigila i no ensopeguis, això és una trampa, no hi veig cap vidre/ simples fets poc importants/ els peus negres dins el fang/ em creix herba del cap.

INSTANTÀNIA

tot el nostre ser és res quan res no vol/ sobreviure és quan morir no es vol/ quan el sol surt a l'hivern/ quan la sort corre per aquí/ no anirem pas a l'infern/ jo em vull quedar sempre aquí/ la llum ho inunda tot/ saturant tots els colors/ deixa córrer l'aviram/ que el vent ja els guiarà.

BUSCA'M

amagada sota fulles i arbustos en silenci/ esperant que em trobis tu/ sorollets del bosc, em pica tot el cos i el batec del cor/ insectes que caminen per la pell, camuflar-me entre els racons del bosc/ 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30/ respiració per sota lo normal, no passa res, m'ho faig jo sola/ respiració per sota lo normal, m'ho faig jo sola, estic jugant/ sorollets del bosc, em pica tot el cos i el batec del cor/ insectes que caminen per la pell, camuflar-me entre els racons del bosc/ 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30.

CAURE MORT

dins la caixa dels peluixos m'he trobat/ una rata morta de veritat/ i quina tristor que sento de veure't/ morir ben acompanyat/ enverinat, enverinat, enverinat/ dins la capsa dels peluixos has triat morir ben acompanyat/ i quina tristor que sento de veure't/ quina tristor em fa tot plegat/ enverinat, enverinat, enverinat.

ANEM PERDENT

i on són els meus records/ enterrats en un sot/ i ara que els vull trobar/ potser faig massa tard/ i on són aquells sorolls/ que escoltava abans/ i on deu ser el meu abric/ que m'abrigava tant/ ja fa massa temps que no comptem els trens/ ja n'hem perdut uns quants/ tot és recargolat/ metàfores a part i anem pel camí pla/ i on deu ser el meu esclop/ és marró o és groc?/ sota el coixí del gos del veí/ el gust és més amarg, tot sona diferent/ i d'un ull ja no m'hi veig/ el gust és més amarg i em pica sempre el cap i ja no em crec res!

OCELLS

farem volar ocells, farem volar ocells de paper/ i vinga com riurem, i vinga com riurem, ens enfilem als arbres, no baixem/ sense estrella que guia a cap portal, cruïlles de camí ral/ fletxes i vectors/ donant voltes i voltes, confonent dalt i baix/ ens enfilem als arbres, ens enfilem als arbres, ens enfilem als arbres/ no baixem/ farem volar ocells, farem volar ocells de paper.

TERAPÈUTIC

i potser vindré a buscar tot allò que em vaig deixar/ semblen banalitats però només dir-ho ja és terapèutic/ i potser ja no ho tindràs, m'has deixat de maleïr, ja sé que han passat molts anys/ però només dir-ho ja és terapèutic.

A PEU

no cal rumiar-s'ho tant i tant/ ja s'ensuma sota la porta/ no caure en normalitats i tal, si al final tots anirem a peu/ no serveix de res, de res, enganyar-se a un mateix/ inventem-nos la realitat i una bonica mentida/ però que sigui nostra, però que sigui nostra/ potser fes-ho tot de nou, al teu gust i al teu color/ subestima la veritat, això és tot teu i t'ho has guanyat/ però que sigui nostre, però que sigui nostre.

B/N

blanc i negre de records/ ombres blanques, fums de vapor/ sacs de sorra i rellotges de sol/ fil i agulla, llums de la por/ anys fa!/ mai més m'he tornat a enrecordar/ del que podria haver estat/ la memòria em fa caure en un forat.

 

Vídeos