BR104 300

 

 

Créditos

Letra y música: Carles Dordella

Excepto "Dóna'm la mà", brillante poema de Joan Salvat-Papasseit

Producido por Roger Gascon

Grabado y mezclado por Roger Gascon en Cadenza Estudios el verano de 2017

Masterizado por Víctor Garcia en Ultramarinos.

Diseño: Ramon Ponsati y Kenneth Santos

Fotografías de Kenneth Santos

Carles Dordella: voz, guitarra acústica y bajo; guitarra eléctrica ocasional y percusiones de vez en cuando.

Roger Gascon: batería, piano, hammond (y teclas en general), guitarras eléctricas, percusiones, sitar, tabla... Y, de hecho, lo que haga falta. Gracias, maestro.

Kenneth Santos culminó el apoyo estructural y emocional (que nunca podré agradecer lo suficiente) añadiendo guitarras eléctricas y clásica en "Melmelada, oli i vi" y "Trau".

Ester Umbert acarició con destreza y amor el violoncelo en "Fàrmacs al foc", "Dóna'm la ma", "Temps de dol" y "Closques de plom"... y los ángeles cantaron.

Pau Torrents dejó su única y genial huella armònica en las voces de "Fàrmacs al foc", "Trau" y "Si arriba mai un demà" (Crosby, Stills, Nash & Pau!).

Louis Lambeau me produjo una sana envidia infinita tocando el contrabajo en "Fàrmacs al foc".

 

Nota de prensa (2018)

L'Espiadimonis es el nuevo proyecto en solitario de Carles Dordella, que fue bajista y cantante de Les Philippes. Su primer disco, "Estimar la vida o témer la mort" ["Amar la vida o temer la muerte"] nace, en sus propias palabras, "con la determinación de cantar al amor, como toda la música pop, y también un poco a la lucha, como el buen folk".

Éste sería un poco el papel que Carles Dordella se reserva en sus canciones de clave más social, un poco a la manera de los trovadores que señalan los abusos de los poderosos. Aportar un granito de arena para hacer un mundo mejor. En este apartado destacan canciones como "Si arriba mai un demà" o "Temps de dol".

La lucha es, por lo tanto, uno de los motores de este disco. El otro es el amor. El primer sencillo es "Grans herois", una reflexión optimista sobre cómo nos ayuda a crecer como personas el hecho de tener un hijo. Pero son muchas las canciones bañadas por el amor, con todos los contrastes pero siempre con un inevitable deje optimista. Otros ejemplos: "Melmelada, oli i vi" -que centra el primer videoclip- o "Dóna'm la mà" –adaptación del poema de Joan Salvat-Papasseit.

Más allá de la temática, el disco está marcado por un pop luminoso marca de la casa, donde Carles Dordella recoge el ADN musical de Les Philippes. Canciones pop de factura perfecta, de talante acústico y marcadas por unas melodías redondas y adictivas. Contribuye también la producción de Roger Gascón y las colaboraciones puntuales del resto de antiguos miembros de Les Philippes.

 

Letras


NO ÉS EL MATEIX

No és el mateix

estimar la vida

que témer la mort.

MELMELADA, OLI I VI

Ens llevaríem tard,

quan el sol ja no ens deixés dormir;

després de tants anys treballats

tenim el dret de fer-ho així.

Prepararia l'esmorzar,

te'l portaria fins al llit

i embrutaríem els llençols

de melmelada, d'oli i de vi.

Tu t'enfotries dels meus cabells

i jo t'idolatraria els pits,

i riuries amb aquell riure infantil

que treu el boig que porto dins.

Ai, si no fóssim tan vells

faríem l'amor com descosits

i embrutaríem els llençols

de melmelada, d'oli i de vi.

Recordes aquell hivern

quan ens vam conèixer i vam prometre amor etern?

Sabíem que etern pot ser l'amor

però mai els amants

poden ser immortals.

Vas dir que mai em deixaries sol,

no et perdono que em mentissis en això.

Després de tants anys de lluitar,

ara que el camí es feia més pla.

Però si hi ha una cuina al cel

i si t'hi han deixat un llit,

et juro que quan vingui portaré

melmelada, oli i vi.

FÀRMACS AL FOC

Si encenem un foc

en aquest racó al mig del bosc,

i ens ho expliquem tot:

desitjos, valors, anhels i pors.

I si et miro als ulls

hi veig un nou món, hi veig el nord;

i t'abraço fort

i em dius un cop més que soc el teu heroi.

I llencem els fàrmacs al foc,

doncs sabem que darrera els diagnòstics

estem tu i jo.

Amagats i esquius,

saber que algú ens busca ens fa sentir vius.

Fugint de tothom,

fugint del destí que els altres escriuen amb el nostre nom.

I llencem els fàrmacs al foc

i parlem de filosofia;

i ens perdem entre el son i els petons,

i esperem que es faci de dia

per decidir qui som.

TRAU

Fa mal però no fa sang,

pica de tant en tant.

Si el mires de ben a prop

gairebé fa la forma d'un cor.

El dolor fou només un instant,

cou però no és res important.

Se t'escapa un somriure sincer quan el veus,

com aquella ferida que quan eres petit va fer un trau

que, encara avui quan el veus, t'emociones en recordar

les bestieses que feies quan creies que eres immortal.

Somnis de quan érem infants

i tot era possible, el món estava a les nostres mans.

Ara en queden els records

i alguns que s'escampen per tot el teu cos

dibuixant un mapa ple de cicatrius,

geografia que explica que ets el que vius;

i lIuny d'amagar-la, la llueixes amb l'honor que li escau,

com aquella ferida que quan eres petit va fer un trau

que, encara avui quan el veus, t'emociones en recordar

les bestieses que feies quan creies que eres immortal

Quin orgull que aquest petit trau ja forma part de tu!

Trau, que, encara avui quan el veus, somrius en recordar

les bestieses que feies quan creies que eres immortal

i encara avui quan el veus, et recorda a tu.

DÓNA'M LA MÀ (Joan Salvat-Papasseit)

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,

a l'amor, tota cosa a prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la basada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

SI ARRIBA MAI UN DEMÀ

Els teus plans, els teus somnis, els anhels

que tens avui que fas 15 anys,

no ets capaç d'imaginar com migraran,

amb les gavines,

quan demà el cel es faci gris,

quan demà et robin el somrís,

quan demà la violència esclati al teu país.

Els teus dits premen fort el fred fusell

que tens avui que fas 16 anys;

un fusell fet en un país ben collonut

per un senyor important,

que tot just ara encenc la tele i veig parlant

de quant li preocupen la guerra i la fam,

dels milions que ha facturat el darrer any

i del partit que representa en el senat,

i de les lleis que en plena crisi estan votant,

que tanquen fronteres i declaren la gent il·legal.

Els teus ulls han vist el foc d'un tret,

just avui que n'havies de fer 17;

un tret sec disparat per un noiet

que plora i crida als seus companys:

un grup de marrecs de 13 i 14 anys

amb uniformes 4 i 5 talles més grans,

que s'acosten observant com surt la sang,

i n'hi ha un que et toca i diu que no estàs respirant,

i després resa i et tanca els ulls amb les mans,

i es queden tots callats per un instant

pensant que el seu torn potser arribarà demà

...si arriba mai un demà.

TEMPS DE DOL

És temps de dol per la música morta,

ara hi ha pors que no saben on anar.

Potser sí, hi ha temps que el temps se'ls emporta,

posem tinta al plor i deixem-lo brollar:

descriurà antics viatges que enlloc van arribar,

mostrarà somiats paisatges que en somni es van quedar,

on els pobles que deixàvem al darrere

ens muntaven comiats espectaculars.

I sé que aquell temps no tornarà,

que la glòria és pels que no es rendeixen mai.

És temps de dol per la música morta,

però tan viu el record d'allò últim que em va dir

en el seu últim sospir però amb la veu forta,

amb una passió ancestral als ulls que em va colpir:

"No hi ha viatger sense camí

i la màgia és oblidar-se del destí".

I sé que aquell temps no tornarà,

que la glòria és pels que no es rendeixen mai,

que la glòria és pels que no ens rendirem mai

GRANS HEROIS

Tots els colors de la tardor,

dins els teus ulls,

em miren amb la serenor

d'un àngel vingut

a treure'm la por

d'un salt al buit, d'un salt de nou,

d'un salt essencial

de proporcions descomunals;

d'un saltiró

que em dugui allà on estan

vells savis grecs, guerrers valents,

els grans herois de tots els temps;

i després de parlar amb ells,

descobrir amb gran emoció

que estan fets del mateix que tu i que jo.

Tota la llum d'un raig de sol,

tenaç i precís,

forada el vidre, et trenca el son

i vens cap a mi

amb el teu gran somrís

a omplir de vida el meu matí,

a il·luminar

les parts més fosques d'un camí

que haig de seguir,

que em dugui allà on estan

vells savis grecs, guerrers valents,

els grans herois de tots els temps;

i després de parlar amb ells,

descobrir amb gran emoció

que estan fets del mateix que tu i que jo

CLOSQUES DE PLOM

Encara escriu cartes d'amor

i compra segells a l'estanc,

entaula conversa amb el noi de correus

tot escrivint remitenets i destins

totalment inventats.

Aquest matí s'ha pintat

les ungles dels dits de les mans;

somia desperta que avui li diran

aquelles paraules que tot gran amant

algun dia ha somiat que li diran.

Som com tortugues amb closques de plom,

ànimes porugues de mostrar qui som.

Els seus poemes no arribaran mai

al pobre noi de correus, que no sap

que aquella noia que li te el cor robat

escriu cada vespre el que no s'atreveix

a confessar l'endemà.

Aquest matí el noi s'ha cordat

cent vegades la corbata devant del mirall,

repetint amb eloqüent claredat

aquelles paraules que tot gran amant

algun dia ha somiat que dirà.

Som com tortugues amb closques de plom,

ànimes porugues de mostrar qui som.

Som dos erugues a qui tot fa por,

Toccata i fuga en puto Re major.

LAIA

I miraré de lluitar contra els molins,

i ho faré amb la ferma convicció

que és possible un món millor;

i ho faré per tú, no nat,

perquè somriguis feliç i que juguis amb el meu fill.

I miraré d'ignorar el clamor de les evidències

i les tendències a dir que ara ja no hi ha solució.

I per si encara no s'han dit prou,

explicaré i cantaré coses

que ja s'han dit i cantat;

com que els pessimistes no són optimistes ben informats,

i demà

caldrà que comprenguin que lluiten al nostre costat

per trobar

la manera d'explicar als infants

que junts som tots una mateixa Humanitat.

Cabries al meu palmell,

però amb tot i això tens molt més poder

que tots aquells que volen encinistrar-nos amb els diners;

tens tota la força d'un ideal, d'una esperança,

doncs abans de néixer ja ets immortal.

PER DESCOBRIR

Si tingués un destí

no dubtaria a fer el camí,

per descobrir

que tots els camins porten a mi.

I si tingués un bon munt de calers

fóra temptat a fer-ne més.

per descobrir

que el ric és qui no en vol, no qui en té més.

 

Videos

Melmelada, oli i vi