Créditos


Judit Neddermann: voz
Genís Bou: saxos barítono y tenor, flauta y percusión menor
Andrés Tosti: trompeta y flugelhorn
Isidre Palmada: trombón
Adrià Plana: guitarra elèctrica y acústica
Eloi Escudé: piano y teclados
Vic Moliner: bajo eléctrico y contrabajo
Aleix Bou: batería y percusión menor

Arreglos, producción y dirección musical: Genís Bou
Grabado por Jaume Figueres y Cèsar Martínez en Ground (Cornellà de Terri, Girona)
Masterizado por Yves Roussel

Diseño gráfico: Ramon Ponsatí
Fotos de Judit Neddermann: Noemí Elías
Los fotogramas provienen de films originales de Pere Calders.

Este disco y el espectáculo al que acompaña no habrían sido posibles sin la amabilidad y predisposición de toda la familia Calders y, especialmente, de Diana Coromines.

Gracias a Josep Maria Dutrén, Anna Martínez, Joaquim Garrigosa y todo el equipo de l’Auditori; Oriol Izquierdo y Iolanda Pelegrí en la Institució de les Lletres Catalanes; Taller de Músics; la Butxaca; Joana Serrat, Adrià Cortadellas, Oscar Martorell, Ferran Miàs, Robert Tagarro y Zoel Codolà.

Gracias también a todos los miembros del equipo técnico del espectáculo que no han intervenido directamente en el disco: Lluís Ferrer, Andreu Fàbregas, Joan Teixidor, Rita Peré, Laia Roca y, especialmente, Raúl Cuevas.

Para terminar, muchas gracias a todos los compositores que se han adentrado en el mundo de Calders para inspirarse y componer las canciones que son la materia prima de este disco: Vicky de Clascà, Jordi Lanuza, Pere Agramunt, Mireia Madroñero, Joan Pons, Maria Rodés, Joan Colomo, Guillem Caballero, Ramon Faura, Jaume Pla y Pau Guillamet.

 

Nota de prensa (2012)

Pere Calders fue uno de los más grandes escritores del siglo XX. Sus cuentos, que como los de Cortázar o Borges tiene los pies firmes en la realidad pero se elevan hacia lo imprevisible, han despertado la imaginación de muchas generaciones. Este año 2012 se celebra el centenario de su nacimiento y queremos recordarle transformando sus cuentos en canciones.

Once autores de la nueva escena independiente catalana se han inspirado en las historias de Calders para hacer trajes a la medida de la voz Judit Nedderman. Tras llevar el espectáculo a escena, ahora aparece en formato de libro-disco.

La dirección musical de “Cançons de la Veritat Oculta” va a cargo de Genís Bou (The Gramophone Allstars), que ha trabajado a partir de canciones escritas por Jaume Pla (Mazoni), Maria Rodés, Pere Agramunt (La Brigada), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo, Vicky de Clascà (Bikimel), Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Pau Guillamet (Guillamino) y Jordi Lanuza (Inspira).

Todos ellos se han inspirado en el universo de Pere Calders, ya sea a partir de libros emblemáticos como “Crónicas de la verdad oculta” o “Invasión sutil y otros cuentos”, con incursiones en su etapa mexicana o incluso a partir de sus geniales cuentos cortos.

Además de las 11 canciones grabadas en el estudio por Judit Neddermann, el libro-disco de “Cançons de la veritat oculta” cuenta con un texto escrito por la nieta del escriptor, Diana Coromines, y también se pueden ver fotogramas extraídos de la interesante obra fílmica del mismo Pere Calders.

 

Letras

Xiulets espacials
(Vicky de Clascà)

Genis sonats i visionaris
empírics, coronats, distants...
viatjaré amb tu per sempre
però aquí és estret i entre colors
ple d'orientals ben catalans
fent un xiulet un xiquet estrany.

Modulador de figures mentals
amb un gran cor i bons modals
que fan de porta divisòria,
imaginària, a la consciència del mirall
allò que un gos no entendria mai.
estàs atrapat dins un mirall
i com la història, acaba així:
Tururut.

La noia amb qui he quedat ha trucat a la porta
és bella i amable com un àngel que em porta esperances
que la vida no és tan fosca
ha aconseguit donar-me forces per tirar endavant...
i m'ha ensenyat el cant de la llibertat.

Un fetixista enmig de la pista
li cauen tots els botons
cremalleres vintanyeres,
cinturons que fan d'avions amb sofàs vells, taps-ocell,
encenedors i papereres, pistoleres... tot s'encén!
i visca la revolució!

L'ordre humà no ha contingut
a cap rellotge en cap minut
només el caos ha vençut...
Viatjaré amb tu per sempre, lluny.

Coses de la providència
(Jordi Lanuza)

És un matí especial d’un diumenge com cal
Es vesteix elegant per anar a passejar dins la gran ciutat
I quan va caminant veu que no té les claus
I decideix tornar, per sort és al costat, la serventa l’obrirà

Però tot sembla tan normal fins que, al trucar,
obre la porta un senyor vestit com ell, que no ha vist mai abans
i no enten res, no sap qui és…

Queda ben trastocat, deu ser un malentès
Vol fer entendre al vell que aquí es on viu ell, però el vell no enten res
Diu que si vol passar, que es quedi a dinar
i veu del tot sorprès que els mobles són els seus, que tot allò és seu!

Ell vol demostrar que diu només veritats
que no s’ho inventa, tot és tan surreal i estrany com no ha vist mai abans
i no enten res, no sap on és…

L’avi desconcertat pregunta si és ell
Un d’aquells pretendents que es volen casar amb la filla gran
Ell diu que no en sap res, que ja és suficient
no és més que un malson, que ja n’hi ha prou, ja n’ha tingut prou

Però de sobte l’enlluerna la claror de la bellesa
És la dona més preciosa que ha vist mai abans
que mai veurà, i no enten res…

Pensa en el seu passat i el veu tan llunyà
Sap que s’ha enamorat, que res tornarà a ser com abans
Ara seuen tots a taula celebrant la benentesa
És la història més preciosa que han vist mai, que mai veuran
i no entenen res, però els hi fa el pes

La verge de les vies
(Pere Agramunt)

D’un guix, un retrat.
La verge brillà.
Amb traça obrera em vaig manifestar.

Bany de multituds
La via i l’altar.
Passant d’heroi a Judes en un ram.

Qui són els guardians?
L’essència és letal.
I uns altres l’hem anat alambicant.

Magnífic dibuix,
tirànic tros d’art.
Sóc presoner i m’han tallat les mans.

Em diuen què valc,
i un càstig sever
m’espera, prop les vies, per blasfem.

Nens, dones i vells,
homes amb un destí,
em renyen i em preparen el camí.

La finestra
(Mireia Madroñero)

Un secret és un secret.
conforta i fa companyia.
Pot ser coixí d’un mal dia
També un passatemps distret.

Guardo en processó interior
El meu secret a cera encesa
Neix un estiu d’infantesa
Entre suma, resta i divisió.

Poc pacient amb l’aritmètica
Una tarda de pluja i trons
Inspecciono amb vista poètica
a la masia de l’àvia tots els racons.

A les golfes interdites
Aroma de marialluïsa i un bagul
Escarbo entre corcs i mites
I una finestra d’arc de mig punt.

Barrada amb fusta travessera
I enterenyinada pels anys
La curiositat primera
D’obrir porticons i panys.

I mentre sento com la pluja rega la teulada
De sobte m’esclata davant dels ulls un raig de sol
I, com un miratge, veig palmeres i una platja
Sal i calç, sorra daurada
i la silueta d’una barca de tres pals
que alta mar l’onatge guia cap on vol.

L’endemà al dinar familiar
just abans d’entrar a les postres,
pregunto si des de les golfes
creuen que es pot veure el mar.

La mare nega la pregunta
‘el Tibidabo el tapa’ diu.
Però l’àvia la idea apunta
Tot pensant en l’avi quan encara era viu.

Poc més tard a l’hort petit
se m’endú l’àvia a collir pèsols
I confessa que el meu secret protegit
el veia també l’avi alguns mesos.

Quan va tornar del Carib
L’avi enyorava aquell paisatge
I per suplir el neguit
Va evocar tan fort la imatge
que perdura encara viva al pis més àtic
perquè els moments que ens són simpàtics
queden sempre.

Experiències de bricbarca
que empeny mar endins la brisa
i el perfum i les potències
d’una branca de marialluïsa
Cal obrir finestres a la llum dels dies càlids
I és que els bons records s’hereten,
vagis allà on vagis.

La fi
(Joan Pons)

Quina llàstima, tan ros com era
Mai no ha portat barret
Camino pel carreró amb les mans creuades
Quan de sobte un vélo m'atropella

La fi, la fi, la fi

Quina llàstima, tan ros com era
Duu barret d'un verd tristoi
I les mans a les butxaques, són deu cèntims que val una vida
Sóc mort de profecia, que vaig avall a

La fi, la fi, la fi

Hora en punt
(Maria Rodés)

La mort es presentà quan no se l’esperava
I ell li digué que no li havia donat hora
Ella li respongué: L’hora la dono jo
Però ell va replicar: No sempre, no sempre.

Tinc coses per fer – És l’hora
No us vindrà d’aquí - És l’hora
Avui no em va bé morir...

Ara a mi no em va bé, que tinc l’agenda plena
Truqueu dimarts que ve, ja trobarem millor hora
Això és irregular, va contra els reglaments
No m’ho pots demanar, no trobaràs una altra hora.

 

El meu nou estat civil
(Joan Colomo)

Digui agent, què em passa?
Vostè és un fantasma.
No hauria de patir?
És molt pitjor ser un vampir

Sóc un fantasma, aixo és el que han dit
Sóc un fantasma, és el meu nou estat civil
 

Invasió subtil
(Guillem Caballero)

Disculpin la molèstia, em voldria presentar
Vinc d’una terra estrangera més enllà de Perpinyà
No vinc a fer fotografies ni a muntar un restaurant
El propòsit del missatge és quelcom més elevat

Sóc home astut, això és així
Tot forma part d’un pla d’invasió subtil

Volen comprovar amb sorpresa que no faig cara d’oriental
M’ha costat un bon sac de iens l’operació facial
Fins diré que venc icones de la seva religió
Fins i tot lluiré una xapa amb l’escut del seu club de futbol

Sóc home astut, això és així
Tot forma part d’un pla d’invasió subtil

Qui sap si algú em descobrirà
Tant fa, segur que no se’l creuran pas
No li faran cas
Jo ja els he avisat

Mentre dorms
(Ramon Faura)

Dius que sempre em falta algun botó
Saps que de vegades no tinc humor
Però el que no saps és que jo sempre et miro mentre dorms

Saps que ja no sóc aquell tio fort
Que ja sóc grandet per jugar als herois
Però el que no saps és que jo sempre et miro mentre dorms

Quan marxes ben aviat
I et dic adéu des del balcó
Veig com te’n vas amb un tros del meu cor
L’únic consol és pronunciar el teu nom

Saps que si he begut, puc ser un beneit
Potser és veritat, no tinc remei
Però el que no saps és que jo sempre et miro mentre dorms

Quan marxes ben aviat
I et dic adéu des del balcó
Veig com te’n vas amb un tros del meu cor
L’únic consol és pronunciar el teu nom

Puny
(Jaume Pla)

A la fi d’un mes de juny
La mà dreta marcant el puny
Que per res no pot afluixar
O la vida se li escaparà

Un matí assegut al llit
La salut se li enfila pels nervis
Amb l’intent de fugir per la boca
Però l’Enric clou la ma i l’empresona

Però vigila
Més tard o més d’hora
Hauràs de dormir

Per no escriure ha de deixar la feina
El doctor no hi troba sentit
Busca consol en la Joana
Que li vol teixir un guant sense dits.

Després de veure amics i família
Només li queda viure-ho sol
Enfonsa els peus quan camina
I es comença a fer fosc

Ai, vigila
Més tard o més d’hora
Hauràs de dormir

Fa cops de cap en un banc
Quan arriba un circ a la ciutat
Una trapezista el saluda
I ell no pot evitar ser educat
Descloent la seva mà

Demà a les 3 (de la matinada)
(Pau Guillamet)

Demà a les 3 de la matinada
Canvio l'hort del poble per la lluna de ciutat
Demà a les 3 abans no canti el gall
mirant el cel abans de començar
Demà a les 3 de la matinada
farem història damunt un full en blanc
Donant-hi voltes tots al teu voltant
Lluna, Lluna... per quant temps em faràs, em faràs ballar el cap?

Vaig d'esma amb la ment ocupada, visions profanes em tenen ofuscat
I en èpoques de zel n'hi ha prou amb encenalls per fer cremar un bon foc
Un home casat ho podria provar però que sigui casat de nou
Mapes celestes són el meu consol, sol a les festes us miro quan vaig de tort.

Demà a les 3 de la matinada
Canvio tot l'or del món per poder contemplar-te
Demà a les 3 abans no canti el gall
mirant el poble per última vegada
Demà a les 3 de la matinada
mesell i xai tancat al teu estable
Marxo aviat no et voldria despertar
Lluna, Lluna... digue'm quan ens ens podrem retrobar

Vaig llegir els diaris tot esperant
que potser algú n'hagués parlat
de com s'hauria estavellat el nostre cor trencat
com dos astres quèiem abraçats
en una platja o en un camp llaurat

Vaig saber que ens trobaríem allà dalt
com dos astres quèiem en picat
provocant incendis forestals
o danys considerables en alguna propietat

Demà a les 3 de la matinada
Canvio tot l'or del món per poder contemplar-te
Marxo aviat, no et voldria despertar
Lluna, Lluna... digue'm quan ens podrem retrobar

 

Videoclips

Coses de la providència

Invasió subtil

La finestra

 

Imágenes en vivo

Mentre dorms

Demà a les 3 (de la matinada)

Invasió subtil