BR076 Inspira 300

 

Créditos

El disco se grabó en “La Moleria” durante mayo, junio y julio de 2015
Grabado y mezclado por Dario Vuelta
Todas las canciones escritas por Jordi Lanuza
Producido por Inspira y masterizado por Yves Roussel
Jordi Lanuza: guitarras acústicas, eléctricas y voz
Cristian Diana: guitarras eléctricas
Fer Acosta: segundas voces y omnichord
Dario Vuelta: bajo
Xavi Molero: baterías y percusiones
Han colaborado en este disco:
Dani Ferrer: sintetizadores en “Al meu davant”, “ Vius”,
“Runes i martells”, “ Tot l'aire” y “Eterns”
Anaïs Pascual: segundas voces en “Vius”
Pau Vallvé, Víctor Moncayo y Valen Nieto: coros en “Algun dia”
Fotografías de Noemí Elías
Diseño y maquetación por Ramon Ponsatí y Inspira

 

Nota de prensa (2015)

Hay canciones que hablan de ti. Hay canciones escritas desde el yo. O canciones que se miran el mundo en tercera persona. Pero en el universo de Inspira las canciones se escriben en plural. “Greta” es un disco que habla de nosotros. De como afrontar juntos, codo a codo, las nuevas situaciones y retos que la vida nos plantea.

Inspira es ya un grupo de culto de la escena barcelonesa. Tras 10 años de trayectoria y tres discos con creciente reconocimiento de público y crítica –“Cova Placenta” (Cydonia, 2008), “Escapistes” (Amniòtic, 2010) i “Amunt!” (Amniòtic, 2013)- ahora presentan una nueva mutación con “Greta” (Bankrobber, 2015), donde las personales melodías de Jordi Lanuza, delicadas y a la vez poderosas, brillan con luz propia apuntaladas por una banda consolidada y cada vez más eléctrica, con Dario Vuelta (bajo), Xavi Molero (batería), Cristian Diana (guitarra eléctrica) y Fer Acosta (Omnichord). Además, también aportan su granito de arena amigos como Dani Ferrer (Love of Lesbian), que ha grabado todos los sintetizadores del disco.

“Greta” es un disco de revelaciones ("de repente la vida nos permite comprender la partida que estábamos jugando”), de descubrir todo el potencial que escondemos en nuestro interior. Un disco de bienvenidas luminosas ("ahora llegas para hacerlo todo más claro que antes") puntuadas con pequeñas gotas de melancolía. Pero sobretodo cargado de optimismo en su dimensión más enérgica. Canciones épicas, radicalmente románticas. De liberación: “Vamos a seguir deshilando los nudos, las historias que un día nos causaron dolor”. Un disco que habla de amistad, de amor, de espiritualidad. Inevitablemente habla también de algunas miserias cotidianas, aunque nunca consiguen desdibujar la energía positiva que emana de todo el disco.

Esta mirada colectiva la vislumbramos en las letras de Jordi Lanuza pero también en el papel que ha jugado la banda en todo el proceso de creación del disco, producido por primera vez por ellos mismos. Inspira no habían sonado nunca tan eléctricos, tan electrizantes. Intensos. Entre los cinco catapultan cada canción hasta hacerla estallar, hilvanando capas de voces que se balancean entre la épica y el intimismo, dibujando estribillos que ya cantas a la segunda escucha. El complejo universo sonoro de Inspira, con sus dinámicas y giros armónicos sorprendentes, aparece ahora más cercano y directo, buscando la esencia de cada canción y apostando por nuevos sonidos sintetizados.

Lo descubrimos ya al empezar con el primer single, "Al meu davant” y sus adictivos "aaaahs" que, casi sin tiempo de reacción, nos lanzan al optimismo a tumba abierta de "Eterns" y después a la tenaz esperanza de "Els nusos". Con "Podríem ser" rellenamos los pulmones con aire puro mientras se abre ante nosotros un mundo repleto de posibilidades. En contraste, “Algun dia” es una rabiosa maldición para aquellos que nos cortan las alas en función de sus intereses. El paréntesis nostálgico del disco llega con “El carrer nou”, compendio de recuerdos y bicicletas. Recuperamos la energía con “Runes i martells”, la intensidad con “Els nous instints” y una cierta inquietud en “L’espantaocells”, para ver de nuevo la luz con “Tot l’aire”, filigrana de pop de cámara que invita a silbar. En el cierre, “Vius” sintetiza el espíritu del disco, invitándonos a afrontar los retos y cambios que la vida nos pone delante.
Inspira han trazado un plan para ser, por un momento, eternos.

 

 

Letras

AL MEU DAVANT
quan de cop la vida/ ens fa entendre la partida/ que per dins jugàvem/ mentre ens inventàvem/ i tantes històries/ i altres que ens esperen/ de les nits sense final/ les que no s’acaben mai/ quants detalls observes/ des de la mirada immensa/ la que et deixa veure/ com segueix tota l’escena/ i de sobte ens hem trobat/ abraçant els canvis/ i ara sabrem on trobar/ tot l’alè que ens calgui/ ara has arribat per fer-ho tot més clar que abans/ quan no eres al meu davant

ETERNS
saps que la vida cura ferides/ noves o antigues, però mai les oblides/ quan les abrigues cauen adormides/ cantes i esperes alguna sortida/ i estàs esperant, estàs esperant/ les millors escenes i el millor final/ que pots esperar, només pots anar endavant/ hem traçat un pla per acabar/ amb tantes obvietats que tant ens costen d’oblidar/ hem triat de veure-ho molt més clar/ de viure-ho tan real, a ser per un moment eterns/ ara respires mentre van arribant/ aires que tornen que ja coneixies/ i estàs esperant, estàs esperant/ les millors escenes i el millor final/ que pots esperar, només pots anar endavant/ hem traçat un pla per acabar/ amb tantes obvietats que tant ens costen d’oblidar/ hem triat de veure-ho molt més clar/ a viure-ho tan real, a ser per un moment eterns

ELS NUSOS
on s’amaguen les paraules que alguns dies empassàvem?/ ara ens deixen sense forces, sense ganes, sense reptes/ com les cartes que pensàvem però que mai no escrivíem/ celebrem els temps que tornen, melodies que ens regalen/ que ens fem nostres al moment/ seguirem desfent els nusos/ les històries que algun dia ens van fer mal/ i totes les pors, que ens pesen/ deixarem d’arrossegar-les al caminar/ tots els dubtes que ens cremaven, avui deixen respirar-nos/ i les trampes que trobàvem, ara vénen a buscar-nos/ la distància que ens separa, ens esborra mentre passa/ fent algunes acrobàcies tornarem a dibuixar-nos/ a poder tornar-ho a fer/ seguirem desfent els nusos/ les històries que algun dia ens van fer mal/ i totes les pors, que ens pesen/ deixarem d’arrossegar-les al caminar

PODRÍEM SER
podríem ser com l’aire/ que arriba quan fa falta/ obrir de cop les portes/ per ventilar les cases/ podríem ser poetes/ poder descriure els reptes/ reviure mil escenes/ d’aquelles que ens sorprenen/ i ens deixen tan motivats davant el compte enrere/ ressituar i creure en el que esperes i esperes/ podríem ser més àgils/ i córrer molt més ràpid/ tenir alguns poders màgics/ per ajudar els més fràgils/ podríem ser grans mestres/ i mai deixar d’aprendre/ que esperes les vivències/ que et sumen i que et resten/ ens deixen tan motivats davant el compte enrere/ ressituar i creure en el que esperes i esperes/ podríem ser finestres/ trobar-nos cada vespre/ poder espiar les llunes/ i a totes les estrelles, tan belles

ALGUN DIA
cada pas que feu en fals ens trenca/ ens ofega i ens fa mal per sempre/ cada cop que giro el cap enrere, veig les naus tan impacients que esperen/ mentres arriben poc a poc, allà on crema el vostre foc/ cada dia és més pesat el veure-us/ que la misèria se us emporti lluny d’aquí/ mentre amago tanta por/ amb cançons que ho trenquen tot/ algun dia les paraules/ que escopíeu contra tots/ ja cauran a sobre vostre/ i coneixereu la por/ cada grau de tanta indiferència/ que portem tots al damunt i ens pesa/ ens ensenya a ser més forts/ a enfonsar-vos poc a poc/ algun dia les paraules/ que escopíeu contra tots/ ja cauran a sobre vostre/ i coneixereu la por

EL CARRER NOU
dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots/ tantes runes i racons, allò ens feia molta por/ tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats/ no erem més que adolescents quan res importava gens/ quan anàvem contra tot, el que ens havien dit/ i voler saltar les normes i el que era prohibit/ invocàvem esperits amb ouijes especials/ érem els més atrevits i res ens feia aturar/ quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop/ enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors/ agafàvem velocitat, res ens feia aturar/ espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits/ anàvem a l’habitació, on ens trobàvem tots/ i les llums de tants colors, que ens van treure la son/ i ballàvem a les fosques, les millors cançons/ ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons/ i aquelles nits plenes de màgia/ que no sabíem acabar del tot/ la casa on tots ens refugiàvem/ l’habitació del carrer nou

RUNES I MARTELLS
quants motius et faran fluir/ amb la vida i tot el que hi veus/ néixer a dins/ pots triar el que et fa oblidar/ o escoltar el que és teu/ i et sorprèn mentre ets viu/ abraçant les runes i els martells/ que han fet aixecar promeses / i objectius que avui estan fets/ de tants motius per seguir vius/ ara seus, davant l’ansietat/ la que es com un puny, la que arriba de lluny/ i després, hi haurà més parets/ que hauràs de trencar per poder començar a abraçar les runes i els martells/ que han fet aixecar promeses/ i objectius que avui estan fets/ de tants motius per seguir vius/ fas encendre les victòries/ i t’apagues fins demà al matí/ reps les forces que demanes/ i les guardes per seguir el camí

ELS NOUS INSTINTS
llença records tan ferits/ mou-te i prova de sortir d’aquí/ aire, que et fa ser petit/ fes-ho, escolta els teus nous instints/ i així serà poc a poc/ sembla que ja ho veus millor/ perds tots els papers, allò que has après/ trenques amb tantes parets presents/ cercles que ja vas tancar/ d’altres que ja s’obriran davant/ i ara et sents molt més fort/ sembla que ja ho veus millor/ i ara et veus més a prop/ sembla que has perdut la por

L’ESPANTAOCELLS
tantes nits t’hem esperat per veure’t/ i com sempre que has tornat, ens ensenyes a perdre/ els colors que hem oblidat, ens resten/ i els motius per somiar, els espantes com sempre/ les mirades còmplices faran oblidar-nos del món/ abraçades tòxiques, que fan allunyar-nos de tot/ ara voldrem tornar/ apreciar més cada pas/ a tornar a ser de veritat com abans/ massa dies, massa nits trencades/ ha tornat l’espantaocells a espantar-nos amb ganes/ pel matí tornarem aquí, on tot és tan viu i res pot morir/ ja ens has vist prou pel teu camí/ ja no ens trobarem mai més així/ has fet que volguem tornar/ apreciar més cada pas/ a tornar a ser de veritat com abans

TOT L’AIRE
cantes i no trobes les paraules/ i t’arriben mentre cantes/ les estones oblidades/ que t’han fet conèixer els moments més febles/ mentre cantes, a la vida i a les trampes/ a l’oblit i a l’esperança/ als records i a l’enyorança/ que de cop t’ensenyen/ que tot és possible/ quan deixem enrere/ els motius de sempre/ i cantes, i proves d’afinar les melodies/ que dins teu ressonen/ van enfilant amunt/ més enllà del teu cap/ caminarem plegats/ recuperant tot l’aire/ que ens cal per continuar / lletres, que en el fons només assenyalen/ que mai deixarem d’aprendre/ les paraules apropiades/ les que ens fan entendre/ que res és per sempre/ i més ens val creure-ho/ més ens val saber-ho

VIUS
surts, et trobes fora, amb la ciutat de ple/ sents la nit que marxa i no pots fer-hi res/ no hi ha ningú més, ni tan sols el temps perdut/ el camí, que no recordes, no saps on era ahir/ al teu cap, carrers i mantres, que et porten fins el llit/ recordant la nit, repassant cada motiu/ que us ha fet sentir tan vius/ veus com ara marxes, sense sortir del llit/ passejant, seguint el sostre, amb els ulls plens de nit/ recordant amics, mentre tot el que descrius/ us ha fet sentir més vius/ dorms i els somnis vénen/ i et porten allà on vols/ sempre et sorprenen, hi arribes mentre dorms

 

 

 

Videos