BR107 300

 

Nota de prensa (2018)

Guillamino llevaba cuatro años sin dar prácticamente señales de vida cuando se encerró una semana en una celda del moasterio de Poblet. La vida entre los monjes, la atmósfera del claustro, los paisajes intuídos desde la ventana... todos estos elementos le inspiraron una serie de canciones prácticamente místicas, escritas desde el yo más íntimo y proyectadas hacia lo más infinito. Esa estancia es el embrión del nuevo proyecto que finalmente se materializa ahora: "Fra Júpiter".

El grueso de las canciones del disco nacieron durante la estancia en solitario de Pau Guillamet en el monasterio cisterciense de Poblet, una semana en el rigor de la clausura y el voto de silencio. En la soledad de la Torre Reial, en la sala gótica de música, grabó ascéticamente las primeras tomas, acompañándose de la guitarra y aprovechando la reverberación natural. Estas grabaciones primigenias conforman la base sonora del disco y le confieren su espíritu etéreo, en ocasiones fantasmal.

Pero la producción de los temas todavía tenía por delante un buen viaje. Después de Poblet vinieron nuevas grabaciones en Vallvidrera y Solsona, con parada en Granollers para contar con la participación vocal del coro infantil Petits Cantors Amics de la Unió, dirigido por Marta Dosaiguas. Las mezclas finales corrieron a cargo de Joan Pons (El Petit de Cal Eril) en su estudio-teatro de Guissona, para acabar el viaje en Canadá con el mastering de Harris Newman en los estudiós Grey Market.

Aunque la mayoría de temas del disco son obra del propio Pau Guillamet, encontramos también algunos versículos prestados del Antiguo Testamento; una adaptación de "Cançó", el último poema escrito por Màrius Torres; así como una imprevisible versión del grupo de hard-rock catalán Sangtraït, "Els senyors de les pedres".

.

 

Letras t créditos

lletra i música: pau guillamet

excepte "cançó", a partir d'un poema de màrius torres

"els senyors de les pedres", de marc gonzález, josep maria corominas, martín rodríguez, joaquim mandado, juli ortín i guadalupe villar (sangtraït)

i alguns versicles manllevats de l'antic testament

tots els instruments: pau guillamet

cor: petits cantors amics de la unió de granollers, dirigit per marta dosaiguas.

gravat a:

sala de la música, torre reial del monestir de poblet (veu i guitarra)

estudi jezz records, solsona (bateria i orgue)

antic hospital de sant domènec, granollers (cor)

mescla: joan pons, teatre de ca l'eril, guissona

mastering: harris newman, grey mastering, quebec

fotografia: jordi geli

disseny gràfic: ramon ponsatí

objecte-disc: jordi rovira (carpepack)

agraïments:

a fra borja (hostatger) i tota la comunitat de monjos del monestir de poblet.

als nens i nenes del cor petits cantors amics de la unió de granollers: gerard profitós, mariona salamero, carla gómez, berta vila, martina vives, enric casanovas, gemma comín, eloi prat, carlota garrell. a la directora marta dosaiguas i a oriol padró.

a màrius torres i el seu últim poema.

a sangraït.

a en joan pons per la seva hospitalitat.

© bankrobber 2018

càntic d'entrada

menja la meva carn, sigues en mi

beu la meva sang i jo en tu

guarda'm mentre jec al llit

per llevar-me bé de bon matí

no comencis a xerrar

fins que algú no et vulgui escoltar

és aquest pa que jo dono

per aquesta vida, per aquest món

vigila que no facis el mal

que la posta de sol no et trobi encara disgustat

no t'allunyis encara, que el perill és a prop

i jo no tinc, jo no tinc ningú que m'ajudi

de nit, recorda com em dic

obre els llavis amb tot el delit

vetlla pensant en la llei del cel

aprendràs tots els meus manaments

no em cridis mai en va

mai caiguis esclau de males arts

és aquest pa que jo dono

mira'm i compadeix-te de mi

i no facis el mal

que la posta de sol no et trobi encara disgustat

no t'allunyis encara, que el perill és a prop

i no tinc ningú, jo no tinc ningú que m'ajudi

serpent

oooh, has de ser tu

que m'estàs rondant

no hi ha mai ningú

per aquests voltants

serpent, que em vens a veure avui

com m'has conegut

no t'ho ha dit ningú

que era aquí amagat

no t'ho creguis, no, quan et cridi

et tinc por de veritat

el teu verí és tan dolç i em dona vida

em dona tot el que he somniat

oooh, has de ser tu

que m'estàs rondant

no hi ha mai ningú

per aquests voltants

serpent, que em vens a veure avui

com m'has conegut

no t'ho ha dit ningú

que era aquí amagat

no diguis res, no, quan te'n vagis

millor no saber-ho mai

has deixat la casa perfumada

durant tots aquests anys

cançó

"nell'aer dolce che dal sol s'allegra..."

inferno, VII

melangia, el teu somni canta

i una ombra a voltes l'enmudeix

quan et tinc massa prop, m'espanta

el silenci, dins teu, que em reflecteix

de la crida sense resposta

que fan els últims raigs del sol,

tan endalt que aquell que s'hi acosta,

cal que guanyi la nit en el seu vol

d'on ve la música que et trenca,

melangia, fràgil cristall,

al vespre, quan la son blavenca

ve, com la bruma al fons de cada vall?

perdura eternament el teu amor

un misteri que no es pot explicar

les abelles que moren a grapats

la boira que escampa al migdia

per on haurà marxat?

una matinada em llevo, a fora tot glaçat

amb la certesa que m'escoltes, estem comunicats

aquella mirada tan fugaç

qui la pogués caçar?

creador dels astres gegants

perdura eternament el teu amor

el sol que impera sobre el dia

perdura eternament el teu amor

governen la nit els estels i la lluna

perdura eternament el teu amor

el pas de les hores no el pot esborrar

perdura eternament el teu amor

amb mà forta i braç poderós

perdura eternament el teu amor

conduí pel desert el seu poble

perdura eternament el teu amor

quantes vegades es va haver d'aixecar

perdura eternament el teu amor

amb la por de no arribar més enllà

perdura eternament el teu amor

fra júpiter

té boca però no parla

té ulls però no hi pot veure

les orelles que no hi senten

no van bé

i el nas que res no olora

ni té veu la seva gorja

ni el gust a la llengua

fet malbé

les seves mans no palpen

els seus peus no caminen

ha deixat de tocar a terra

no van bé

caminant sol en filera

levitant entre les pedres

amagat del sol per un

clos de xiprers

sempre tinc els ulls posats en...

allibera els peus del meu pa...

mireu-me i compadiu-vos del meu...

que em sento sol i desvalgut, perdut

veniu fills meus, pugem, veurem la...

us ensenyo com heu de creure en...

menjeu d'aquí aquesta meva...

beveu, feu-ho per celebrar la...

fe

perquè tu, perquè jo

perquè tu, perquè jo

vàrem ser fets l'un per l'altre

perquè tu, perquè jo

hi ha una màgia entre nosaltres

vine aquí una estona que estarem tranquils els dos

fes-ho així, m'agrada, ara em fas aquí un petó

just aquell mal dia o el moment de mal d'humor

quan m'aturo i et miro i no busco més raons

no puc parar de mirar

no puc deixar de remenar

perquè tu, perquè jo

vàrem ser fets l'un per l'altre

perquè tu, perquè jo

ja no ens cal ni parlar gaire

quan la nit s'allarga, et retrobo en la foscor

però el matí s'aixeca per il·luminar-ho tot

vine aquí una estona que estarem tranquils els dos

fes-ho així, m'agrada, ara em fas aquí un petó

just aquell mal dia o el moment de mal d'humor

quan m'aturo i et miro i no busco més raons

perquè tu, perquè jo

vàrem ser fets l'un per l'altre

perquè tu, perquè jo

hi ha una màgia entre nosaltres

un tros de pa

baixa per la carretera

molla i molla tira a terra

que ningú no el pugui veure

gira el cap i mira enrere

ha estudiat una dreçera

feia dies, jo, ja us ho deia

que aquest noi no el podem creure

fa el que pot per fer-se veure

però és un tros de pa

esgarrapa i esbufega

és el més fort de la selva

després jeu com una fera

un petó i tot s'arregla

diu que és l'últim cop que peca

que demà segur que ho deixa

ja ningú no el vol ni creure

baixa el cap i mira a terra

però és un tros de pa

mare

mare, mare

sempre la mare

mareta, mare

ai la mare

eixuga el plor i eixuga tot un mar

alleta el fill, també l'home gran

obre el camí com l'estrella polar

mare, mare

sempre la mare

mareta, mare

ai la mare

cor durador, curat d'espant

cel protector que et tinc al meu davant

des del meu llit ets tan i tan gran

mare, mare

sempre la mare

mareta, mare

ai la mare

tremolor

és aquella tremolor ∞

s'apodera del teu tot

m'ho he estat treballant ∞

en una llengua que no podia parlar

als racons on era fosc ∞

ara hi plou i hi fa calor

d'ara en endavant ∞

sembla que tot anirà baixant

una mà agafada, deixa'm reposar

em vas fer aquella foto i ara hi vull tornar

fas aquella cara que m'agrada tant

sembla que s'acaba però torna a pujar

hi ha dies que no paro i tot em fa mal

fas una rialla i t'atravessa un raig

és aquella vella olor ∞

que es genera amb el cos a cos

t'has deixat anar ∞

entent tot el que deia sense pas parlar

aquelles ombres i racons ∞

les inunda un gran foc

m'ho estàs demanant ∞

sembla que tot anirà baixant

els senyors de les pedres

hey, els seus ulls t'estan mirant

anem, ells ens estan esperant

foc, s'està cremant el castell

surt, és el senyal de la nit (esperit)

hey, tu estaràs preguntant

quin camí hem de seguir

per a poder-nos trobar

hey, hem de guiar-nos pels ulls

pels ulls foscos del falcó

buscant el rastre perdut

volen que vinguis amb l'aire

quan faci fred

són els senyors de les pedres

et criden a tu

hey, hem arribat a la fi

ara només ens cal esperar

noia, estàs sentint el poder

escolta, ja són aquí

són els senyors de la nit

volen que vinguis amb l'aire

quan faci fred

són els senyors de les pedres

et criden a tu

 

Videos