Créditos

Els Surfing Sirles somos:
Guillem Caballero: teclados, voces, coros, llaves, melódica, palmas, panderetas. Mordió una corteza.
Oriol Caballero: guitarra eléctrica, coros, guitarra española, palmas. Hizo de Flowers.
Xavi García: batería, pandereta, coros, maracas, palmas. Le dió a la Xibeca.
Martí Sales: voz, guitarra eléctrica, coros, palmas. Abrió una puerta.

Colaboraciones:
Vientos en 'Montseny': Genís al saxo, Andrés a la trompeta y Sidru al trombón (cortesía de The Gramophone Allstars)
Coros por todas partes: Joan Colomo.
Coros en 'La gravetat': Maria Rodés.
Diatriba en 'Vols rock’n’roll? Puesté!': Roger Peláez.

Música y letra de todas las canciones: Els Surfing Sirles,
excepto 'I Feel Love', de Summer/Moroder/Bellotte:
Grabado y mezclado durante 10 días en junio de 2011 en Ultramarinos
Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols por Santi Garcia y Joan Colomo.
Producido por Santi Garcia, Joan Colomo y Els Surfing Sirles.
Masterizado por Víctor Garcia.

Fotos: Laura Crehuet.
Dibujo: Roger Peláez.
Diseño gráfico: Ramon Ponsatí.

 

Nota de prensa (2011)

Els Surfing Sirles van a ser recordados durante años como los protagonistas de la actuación más incendiaria del festival popArb. No tuvo lugar en ningún gran escenario, sinó en un garito claustrofóbico, petado de gente y a temperatura de ebullición, a altas horas de la madrugada. Esa noche, las personas volaban por encima de las cabezas, acercándose peligrosamente a las aspas de los ventiladores, intentando seguir el frenético ritmo que marcaba la banda.

Los que estuvieron allí son incapaces de relatarlo con palabras. Los que no estaban, ya han escuchado la historia más de una vez. Y otros ya sabían de qué iba la cosa y no se sorprenden, porque credenciales como éstas los Sirles las muestran a cada concierto, aunque la leyenda es la leyenda. En fin, que todos los conciertos de los Sirles son incendiarios por norma general. Igual que sus canciones. Igual que este nuevo disco que ahora presentan y que se llama “Romaní, semen i sang”.

Tal como explica en la contraportada Miquel J. Foix, “finalmente les ha quedado un disco muy bonito. Será porque lo llevaban muy ensayado y porque cada mañana llegaban pronto al estudio para aprovechar al máximo todas las horas”. Un disco muy bonito, sí, dónde vuelven a poner a prueba los límites del rock’n’roll. Actitud. Ruido. Derivaciones psicodélicas. Multitud de ideas. Arte poética. Canallismo ilustrado y sentido del humor. Y, como novedad, unas trompetas.

Algunas cosas que merece la pena saber...

El primer single se llama “Taxista” pero no es una versión de Pau Riba, es una canción completamente nueva y no tiene nada que ver más allá del homenaje.

Y hablando de homenajes, esta vez hay reverencias a Francisco Casavella, Donna Summer, Jacint Verdaguer y Flowers.

Els Surfing Sirles son Martí Sales (voz y guitarra), Guillem Caballero (órgano y voz), Oriol Caballero (guitarra) y Xavi Garcia (batería). El disco lo produce el habitual Joan Colomo, lo grabó Santi García en Ultramarinos Costa Brava y se vivió intensamente en el bar de al lado.

 

 

Letras

Montseny

He vist salzes que s’envolen, he vist gorgs que ragen sang, he vist tantes meravelles aquí del Montseny estant. He vist fosques absolutes, del dimoni l’esvoranc. Aquí anem amb la fal·lera, duem l’infern a la sang. Som del Montseny, sardanistes amb jersei. Som del Montseny, xamanistes sense seny. He trobat donzelles negres refregant-se pels estanys, he fet ritus estrambòtics: romaní, semen i sang. He vist bruixes i dimonis en rotllana tots dansant, he vist a la vall secreta un gegant damunt d’un nan. Som del Montseny, xandalistes sense frens. Som del Montseny, anarquistes i senseis.

Watusi '65

Senyor, dóna’m unes ales o treu-me les ganes de volar. Quan no hi ha por ni esperança acabes al Tres Tombs, quan no hi ha por ni esperança acabes al Rincón,quan no hi ha por ni esperança acabes a l’Azul, quan no hi ha por ni esperança acabes dalt d’una columna. Quan no hi ha por ni esperança acabes mort i inflat al port, amb una jaqueta de cuir on hi posa: Watusi ‘65.

Taxista

Bon dia, on vol que el porti?
A les xemeneies del Besòs.
Digui’m, vostè és de Logronyo?
Sóc de Logronyo, sí senyor.
Diuen que avui hauria de ploure.
Ma dona va morir fa quatre anys.
Jo visc sol amb dues gosses.
Jo visc tot solet amb un caimà.
Taxista, com m’agrada el seu clatell.
Que li fa res si fumo?
Jo el que tinc és una fam de llop.
Sembla que ja clareja...
Conec un lloc on s’hi menja bé.
Que li agraden els carajillos?
I tant! I les gambes i els cigrons.
Doncs no triguem més, apa, som-hi.
Molt bé, fabulós. Per cert, i com et dius?
Aturi’s, vull estimar-lo fins al fons, a l’emissora l’Isaac Hayes, i vostè sense jersei.
Taxista, vull estimar-lo fins al fons,
més val que es tregui els pantalons,
i a l’emissora l’Isaac Hayes, amb els pitrams ben plens d’amor.

Anunnakis (Gracias por su visita)

Haureu sentit dir d’unes fes ancestrals i de religions amb solera que afirmen que d’aquí a un parell o tres d’anys tot s’esfondrarà. Qualsevol indret de perquí i de perllà fotrà un pet electromagnètic,
el cel serà boira i el mar bullirà, tot s’esfondrarà. Els amos del món s’han fet l’orni del tot, no escolten les sàvies estrelles. Que facin més guerres i plans de pensions, ja s’ho trobaran. Suècia, Xina i la veïna, tot a dar pel sac. Però si al final no passa res, U2 treurà més devedés. I si al final no passa res no ens desfarem d’aquest merder. Anunnakis us esperem, sense valtros què farem? No sigueu com la grip A, que al final ens va fallar. Anunnakis ens és igual si sou d’Urà o de la Bisbal. Anunnakis no trigueu, us esperem al cap de Creus.

Peatge

A l’autopista, de matinada, entre Navarcles i el no-res, hi ha sis cabines il·luminades,sis carrils buits, i què hem de fer? Ningú passa, ni motos ni cotxes, només se sent entre els arbres el vent. No passa ningú, i com bufa el vent, ja n’estem ben farts, no sé què farem. A l’autopista, de matinada, brilla la lluna, fa una llum rara. Hi ha sis cabines il·luminades, hi ha sis persones amb una idea clara. Tenim la Núria que mira en Ricard i en Ricard que mira en Josep i en Josep que mira la Tere, que mira la Marta, que mira l’Andrés. I alcen les barres, i els cotxes s’estrellen, i Abertis s’enfonsa, i cremen les alzines. Crema l’alzina i l’asfalt. La lluna brilla, és el senyal: la cendra no serà el final. Per l’autopista recremada passarem l’aixada.

Recomane tenebres

Gran foc del cel davallarà; mars, fonts i rius, tot cremarà. Daran los peixos horribles crits i arribarà l’Anticrist! Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor. T’has perdut rere els turons, no hi ha sol, colors, ni res. Pensatiu xucles fonoll, ara s’acabarà el món. Passa un núvol cel enllà, l’ombra s’escampa pels camps. Es fa fosc, tot brilla més. Somrius i xucles fonoll, ja pot acabar-se el món. Veus un bosc tot d’aire encès, t’hi encamines a poc a poc. I ara què és el que vindrà després de la publicitat?

Tòniques i calendaris

Hi ha un exfotògraf que és sensacional, va amb els seus discos de Gràcia al Raval. És ben possible que no et digui pel nom. No et desesperis, que ho fa amb tothom. Vint fredperris dins l’armari, “ja te tinc el calendari”. Sísísísísí, sí! És tot un dandi, ningú sap com es diu, ni quant medeix ni on collons viu. Si les seves històries et semblen molt poc, furta un exemplar del Visines del rock. “Ja m’ha dit en Kevin Ayers que toqueu demà a Versalles”. Sísísísísí, sí! Calendaris. Guaita com balla, com balla iè-iè, com mou les cametes, sembla en Nureiev. Preserveració de l’art. Sísísísísí, sí!

Anunnakis (reprise)

Presidents i davanters, despediu-vos dels diners. Funcionaris, porcs, babaus, us hem de dir adéu siau. Prostitutes, pidolaires, volarem tots junts pels aires. Gent de borsa, literats, plegueu veles, s’ha acabat.Però si al final no passa res ja et pujaran més l’IPC. Buda, Al·là i Jesucrist, reseu pel vostre paradís. Flora, fauna i minerals, tranquils que ja ve el final. Boy-scouts i cosmonautes i aquells qui toquen la flauta. Aquí no es salva ningú, aquí no et salves ni tu. Però si al final no passa res darà pel cul la TV3, però si al final no passa res no ens desfarem d’aquest merder. Però si al final no passa res ja et pujaran més l’IPC, però si al final no passa res darà pel cul la TV3. Però si al final no passa res cremarem el món sencer. I si cremem el món sencer beneït infern, beneït cendrer.

La gravetat

Un nen cau del gronxador. La llum d’aquell estel llunyà. És una llei universal: quan un cau és que era a dalt. I no ens fa el pes però el pes ens xucla. És per la gravetat. Nou amb vuit metres per segon, és per això que gira el món. Newton té tota la raó. No, si ja m’ho ensumava jo. I no ens fa el pes però el pes ens xucla. És per la gravetat. I quan la poma cau al cap el dubte s’ha acabat.

 

Videoclips

Taxista

Montseny