Créditos

Els Surfing Sirles éramos y somos:

Guillermo Caballero, Oriol Caballero, Xavi Garcia y Martí Sales.
Grabado por Joan Colomo.
Masterizado (2012) por Yves Roussel.
Diseño (2012): Ramón Ponsatí.
Dibujos de Xavi Garcia y Edurne Gallego

 

 

Nota de prensa (2012)

"Pubilla de cuixa forta", "Esplai girls" o "Poble d'stars" son verdaderos emblemas del repertorio de Els Surfing Sirles, como sabe cualquier persona que haya asistido a cualquiera de sus incendiarios conciertos. Hasta ahora, sin embargo, las grabaciones de estos temas sólo habían circulado de forma prácticamente subterránea. Grabadas originalmente como maqueta y posteriormente publicadas en el CD recopilatorio del llamado Tripartit Invertit, hoy eran prácticamente inaccesibles. Bankrobber recupera ahora las siete canciones seminales de los Surfing Sirles al vinilo Nedant en l'ambulància.

Tal como se explica en las notas interiores, estos temas "fueron registrados en un local de ensayo en Breda por Joan Colomo en junio de 2006; son seis temas propios más una versión, y cada uno de ellos tiene una vida que vale la pena reseñar ". El más antiguo es "Esplai girls", que proviene de la primera etapa del grupo e incluye una coda final que es todo un símbolo, aquel grito de "Fora catalans dels Països Catalans" que también presidía el llamado "Manifiest sirlero". Entonces vendrían "Fricandó", "El meu avi", la versión de "Poble d'Stars" (original de Pepe Sales) y "Lourdes".

Los dos temas restantes se compusieron poco antes de entrar a grabar. Uno de ellos se podría considerar el gran clásico de esta etapa temprana de los Sirles, "Pubilla de cuixa forta", con su emblemática intro en clave sardana-hammond. "Ets andorrana, de nissaga ufana i bons malucs", le cantan a la heroína protagonista. El otro tema también está culminado por una sentencia de calibre: "On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres".

Estos siete temas debían ser una demo autoeditada bajo el nombre de Nedant en l'ambulància, pero finalmente terminaron en un CD colectivo publicado por Carnús Records llamado D'aquí 100 anys no hi haurà alcaldes. Además de los Sirles participaban FP y El Mal Ja Està Fet, con quien compartieron gira durante todo el año 2007 bajo la marca de Tripartitt Invertit. "Fue una experiencia que marcó profundamente a sus integrantes y es difícil hablar de ello", se dice en las notas interiores del disco.

Ahora, al publicar estos temas en vinilo, Els Surfing Sirles "quieren poner al alcance del gran público lo que fueron sus primeros éxitos a nivel underground intercomarcal, así como recordar y homenajear a aquella escena y lo que fue el Tripartit Invertit".

Cabe destacar que, además de las siete canciones que forman el EP original, en la edición digital también incluye como bonus la remezcla que Guillamino hizo de "Pubilla de cuixa forta".

 

 

Notas interiores del disco (2012)

 

"Esto que tienes en tus manos es la primera grabación sonora de Els Surfing Sirles, realizada exactamente ocho años después de la creación del grupo, si bien la formación estable con cierta rutina de ensayos y de composición (lo que normalmente se llama "tomárselo de una manera mínimamente seria") contaba con pocos meses de vida. Estos temas fueron grabados por Joan Colomo en un local de ensayo en Breda el mes de junio de 2006; son seis temas propios más una versión, y cada uno de ellos tiene una vida que merece la pena ser reseñada.

El tema más antiguo, hoy aún presente en su repertorio habitual, es "Esplai girls". Es el único tema propio compuesto en la primerísima etapa del grupo, que duró exactamente tres ensayos y un concierto.

Los siguientes por orden cronológico son "Fricandó" y "El meu avi", compuestos por Martí y arreglados por Oriol con una guitarra acústica en casa de los padres del segundo durante una convalecencia previa a la segunda etapa sirlera, que, como la anterior, duró algunos ensayos y un concierto. De la misma época, es decir hacia el cambio de siglo, es "Poble d’Stars", adaptación de un tema de Pepe Sales realizada por los dos Sirles mencionados y la Lulú Martorell tiempo antes de que Albert Pla publicara su Canciones de amor y droga.

El siguiente tema es del 2002, ya con Xavi como batería y con un local donde reunirse semanalmente para tocar versiones sin más pretensiones durante unos meses, hasta que el local se inundó y sus gestores echaron al grupo por impago. Se trata de "Lourdes", que tranquilamente podía llegar a durar diez minutos o más. Los ensayos eran casi una mera excusa para desahogarse los viernes con el añadido de los amigos que se apuntaban cada vez. Sin embargo lograron tocar en público un par de veces.

Finalmente, a finales del 2005, se incorpora Guillermo y, ahora sí, la broma se convierte en algo parecido a un grupo. Se centran durante seis meses en los temas propios, dejando de lado las versiones y tratando de sonar mínimamente compactos antes de volver a tocar en público. Exactamente al revés que lo que habían hecho hasta entonces. Componen "Pubilla" y "On no hi ha sang", y en junio se ven capaces de ir a grabar durante dos días en los locales de ensayo de Breda. El resultado de lo que para la mayoría fue la primera experiencia en un estudio es lo que estás escuchando. En principio lo querían autoeditar como una demo con el nombre Nedant en l'ambulància EP. Pero justo después de estrenarse en directo surge la posibilidad de hacer un frente común con FP y El Mal Ja Està Fet, grupos a los que une gran amistad y afinidad, bajo el nombre de Tripartit Invertit.

El Tripartit Invertit fue una gira intermitente por Catalunya y Euskadi, con un concierto por mes, se inició el 13 de enero de 2007 en Preixana (Lleida) y terminó en el 8 º Sugar Illegal Fest en Vic, el 15 de septiembre del mismo año. Fue una experiencia que marcó profundamente a sus integrantes (no sólo los miembros de los grupos sino también los amigos que les seguían por todas partes) y es difícil hablar de ello, si queréis saber más lo mejor es que leáis la entrevista cruzada que se hicieron para el fanzine online MMAMM.

Durante los nueve meses de aventuras tripartitas se gestaron ocho fanzines que se entregaban con la entrada de cada concierto (podéis consultar la colección completa) y un CD editado por Carnús Records, D’aquí 100 anys no hi haurà alcaldes, hoy prácticamente agotado. El Mal Ja Està Fet grabaron especialmente para la ocasión, pero tanto FP como Els Surfing Sirles aprovecharon lo que tenían grabado hasta entonces. En el caso de FP los temas de su demo Tot funciona igual, editada también por Carnús un año antes en CD-R. En el caso del Sirles la grabación de Breda. Y fue así como estos siete temas, vieron la luz por primera vez el verano de 2007, un año después de ser grabados. El Mal Ja Està Fet se disolvieron junto con el Tripartit Invertit, y FP continúan en activo y mejorando en cada grabación y en cada concierto.

Con esta edición Els Surfing Sirles quieren poner al alcance del gran público lo que fueron sus primeros éxitos a nivel underground intercomarcal, así como recordar y homenajear a aquella escena y lo que fue el Tripartit Invertit, y por otro lado celebrar el décimo aniversario de la que hoy es su casa, Bankrobber. Sin todos ellos Els Surfing Sirles hoy no sólo no serían quienes son: sencillamente no serían. Así, sin más. "

Àngel Casas

 

Letras

Poble d'stars

Noi, va dir-me l'alcalde / Para compte el què fas / Això és un poble d'estrelles / Això és un poble de stars / Fuig quan vegis tres velles / Que omplen el càntir a la font / Fuig quan vegis tres velles / Penja't o tira't d'un pont / Qui en gaudeix però no en disfruta / De tres branques semaleres / Portem sang a les senyeres / Som un poble de captius / Noi, va dir-me l'alcalde / Para compte el què fas / Això és un poble d'estrelles / Això és un poble de stars (Lletra i música: Pepe Sales)

Fricandó

Baixes al bar / a fer l'aperitiu / seus a la barra / beus una cervesa / tothom et mira / perquè fas cara de boig / però no pots esperar / per menjar-te el fricandó! / Surts rabent del bar / vas corrent cap a casa / esquives a la gent / per què et surt sang del nas? / sembla que per fi / arribes al menjador / enfoses les orelles / dins la cassola de fricandó / Oh com m'agrada la seva carn tendra / oh com m'agraden els seus moixernons / oh com m'agrada el seu suc sucós / oh com m'agrada el fricandó

Pubilla de cuixa forta

Oh pubilla / pubilla de cuixa forta / de cuixa forta i bons malucs! / Ets andorrana / de nissaga ufana i cos formós / i cuixa forta! / Em fas anar pel mal camí / no vull pujar tant a Caldea / ets la més bella del país / d'Andorra la gran masovera / I cuixa forta!

El meu avi

El meu avi està tot el dia a l'asilo / diu que ja no té ganes de caminar / serà perquè les infermeres el droguen / serà perquè s'ha fet massa gran / I gotta roll, I gotta roll, I gotta roll / Jo ja fa tres anys que estic al talego / i us dic que estic ben fart de tant follar / el que passa és que aquí no puc armar jaleo / i m'aixeco cada dia amb ganes de plorar / Diazepan, diazepan, diazepan i vi negre, i viagra! / Diazepan, diazepan, diazepan i viagra, i vi negre!

Esplai girls

Escolta nena, escolta bé! / això no és pas el que has de fer / perquè és estiu i tota cuca viu / però si no calles t'ofego en un riu / Esplai girls make me sick / I wanna kill…Esplai girls! / Al voltant d'un foc de camp / allí elles cantant / atraient-me com sirenes / volen que els hi talli les seves trenes! / Esplai girls make me sick / I wanna kill…Esplai girls! / Catalanets som i serem / Esplai girls! / Fora catalans dels Països Catalans!

On no hi ha sang

Tinc varicel·la / tinc un gripau / i moriré, doncs, / si s'escau /Vaig en tricicle / bec molt d'anís / i dormiré / en el pedrís / On no hi ha sang no s'hi fan botifarres

Lourdes

Som deu nens per aula en aquesta guarderia / tot el dia classes, tot el dia tonteries / ve la meva mare, em porta xuxeries / però jo ja no en vull, faig una rebequeria / Mare, ja no vull més xuxes / el que molen són els xutes! / Calen molts esforços per fer-se gran / i dir-li a la teva nòvia que no et peti més els grans / no cal que cada dia et prenguis un sedant / millor fot quatre polvos amb el veí del davant / Mare, ja no vull més xutes / porta'm, porta'm a Lourdes! / Mare treu-me, treu-me de Lourdes!

 

El disco y su contexto:
Entrevista de Luis Hidalgo (2012)

 

Els Surfing Sirles poden semblar un grup de bocamolls, poca-soltes i estripats: personatges amb un sentit de l'humor esbojarrat moguts per la voluntat de fer soroll verbal i musical. I potser ho són, tot això. Però alhora hom pot veure que sota la pell del grup hi habita un sentit que ho qüestiona tot, una actitud vitalista, poc conformista i una visió social panoràmica que potser ells mateixos no valoren. No és que l'observador sigui més llest que el propi grup, és que, simplement, les coses es veuen d'una altra manera quan es mira des del perímetre.

Com tothom, els Sirles en tenen d'història, i els inicis d'aquesta es vinculen al disc que de fet va ser la seva primera obra, el disc "Nedant en l'ambulància", del qual parlem amb tres dels components del grup. Ah, i ha de quedar constància que una entrevista amb els Sirles no és un partit de tennis on les preguntes van i tornen en forma de resposta com si fossin una pilota: en una entrevista amb els Sirles el debat entre els membres de la banda està garantit i la bola sembla molt més aquella que rebota incessantment a l'interior d'un milió.

Quina impressió vau tenir quan Bankrobber us va proposar reeditar el vostre primer disc?

Uri: Ens ho vam pensar molt, no ho teníem molt clar. S'ha de dir que les cançons ja havien estat editades en un disc compartit amb dos grups més (FP i El Mal Ja Està Fet), amb els que vam formar el Tripartit Invertit. Era un col·lectiu d'amics vinculats a l'escena hardcore amb els que vam fer una gira, editàvem fanzines i formàvem part d'un secret, d'una escena tancada en si mateixa que només coneixien els amics i les persones més properes. I, és clar, editar ara el disc, un disc vinculat a un moment molt determinat de la nostra carrera, era com trencar la màgia d'aquell moment, era donar publicitat a un fet secret concebut per no ser conegut: treure-ho i  posar-ho a la venda trencava el secretisme amb el que les cançons havien estat publicades. Per això ens ho vam pensar tant.

I quin va ser l'argument que us va decidir favorablement?

Martí: Doncs que després d'editar el disc nosaltres vam continuar treballant i de mica en mica el públic va anar coneixent les cançons, es va assabentar del que havia estat el Tripartit Invertit i llavors volia les cançons tot i no formar part d'aquell moment ni detectar aquell secretisme. Volien tenir el disc, ja està. És per això que finalment hem acceptat editar-ho: aquell disc i les cançons ja no es podien trobar enlloc.

Guillem: I les cançons són bones.

Han estat molt retocades?

Guillem: Tan poc que només nosaltres ho notem.

I ara que torneu a sentir-les, què en penseu?

Uri: A mi em fa riure veure com les vam gravar. Se'm fa difícil pensar que hi ha gent que vulgui sentir-les. Quan les vàrem gravar semblaven l'hòstia, fregant la perfecció.

Martí: Jo crec que són els temes amb els que tinc més implicació emocional. Eren els primers temps, recordo com vam gravar les peces, em resulta difícil tenir una opinió distant sobre les cançons. Ara bé, no tinc la mateixa percepció que quan les van gravar, és clar.

"Poble d'stars", la peça que obre "Nedant en l'ambulància", és una cançó amb lletra de Pepe Sales. Veieu tan provinciana Catalunya?

Martí: Sí, Catalunya és molt de poble. Almenys aquesta és una sensació molt estesa entre els nostres amics que, és clar, no són catalans modèlics. Jo no sé si la resta de catalans tenen aquesta mateixa percepció. El cas és que Catalunya no és tan cosmopolita com presumeix, quan un català guanya qualsevol cosa ja estem traient pit i anem presumint. És veritat que el fet de tenir mar i port ens ha ajudat a no tenir la mateixa visió tancada pròpia d'altres llocs de la península, però vaja, que som molt de poble. Com diu la cançó.

Uri: A mi aquest rollo català de "que guais que som!" m'avorreix particularment, és molt pesat.

I "Fricandó" pot ser un avançament a l'actual onada costumista?

Uri: A mi és una de les que menys m'agraden del disc, tot i que quan vam fer la mescla era de les que més m'agradaven.

Martí: Jo crec que la cançó té un ganxo especial, potser per això és la que tots els meus nebots canten quan van en cotxe.

Uri: I no sé si recordeu que quan vam presentar aquestes cançons a Bankrobber va ser la que no els va agradar. De tora manera, tot i que no em mola molt, quan es diu de fer-la als concerts jo la gaudeixo molt.

Guillem: A mi el que em mola és la lletra.

I crec que la lletra d'"Esplai Girls" té història...

Uri: Està aprofitada d'un grup d'oi futbolero de Manresa que es reia de la resta de la penya oi. Recordo que tenien un mapa com el que fan servir els bascos per reivindicar que els presos tornin al País Basc, però amb el mapa de Catalunya i les fletxes cap enfora. Quan el grup es va desfer, vaig pensar que podíem fer servir la frase "fora catalans dels Països Catalans", i així va ser.

Recordo que als 80 hi havia un grup de Madrid, Séptimo Sello, que deia "todos los paletos fuera de Madrid"...

Martí: Aquí és més aviat que fotin el camp tots els guais. Que es quedin a Hollywood i ens deixin tranquils.

Per una banda tan física, natural i enèrgica com la vostra, el pas del temps és un argument que juga en contra o a favor?

Uri: El pas del temps potser ens fa més cínics, però al marge d'això ens veiem igual que llavors, amb la mateixa actitud. De fet jo crec que hem perfeccionat les intuïcions que teníem en aquella època.

Guillem: Jo no crec que degut a que les coses s'hagin posat socialment molt pitjor que llavors tinguem més fàcil perpetuar aquell ímpetu i salvatgisme. No crec que tingui relació. De fet, pots fer una cançó molt tranqui i mostrar un cabreig enorme.

Uri: Amb el temps estic agafant gust a dir les coses sense posar-me cafre, una mica com fer un caramel enverinat, que sembli una cosa i sigui altra.

Podeu ser percebuts com un poca-soltes, ho creieu un error de percepció?

Uri: M'agradaria que fos un error de percepció.

Guillem: Quan defineixes una banda defineixes els seus membres. És complicat. Jo crec, més aviat, que som impetuosos, no poca-soltes.

Uri: De tota manera hem de reconèixer que una mica gamberros sí que ho som. Tot sigui dit.

I quina es la intenció de fons de la banda?

Uri: És un debat que encara no tenim tancat.

Guillem: Amb l'altre disc van dir que érem canalles, i jo crec que no és veritat.

Martí: La forma de ser percebuts depèn del bagatge de cadascú. Per un rockero som una banda de rock, per un escolanet podem ser uns canalles.

Uri: El que jo intento amb els Surfing Sirles és explicar que la vida que fa ciutat a una ciutat, la vida subterrània, està desapareixent a Barcelona, que cada dia sembla una ciutat més morta. Tinc una altra intenció, i és evidenciar que malgrat totes aquestes cançons que parlen de baixar a comprar el pa i fer el cafè amb la xicota, cançons en les que sembla que no passa res,  jo crec que estan passant moltes més coses, i són coses molt fortes i crues.

Martí: No som dels que criden a la vaga general amb les lletres, però crec que amb les lletres, el so i l'actitud del grup es pot percebre la insatisfacció amb les coses que estan passant. No crec que tot sigui tan inocu i transparent com sembla escoltant determinats grups.

Us considereu més irònics o més cínics?

Martí: Jo crec que som més irònics, tenim molta càrrega de "cachondeo".

Guillem: Sí, però no oblideu que Panero afirmava que fins i tot la ironia marca una barrera de superioritat amb el destinatari de la mateixa. S'ha d'anar en compte perquè en cas contrari és fàcil posar-se en un pla de superioritat.

Martí: D'acord, però el sentit de l'humor és una eina molt útil i integradora. De fet, tots els artistes que m'interessen tenen alguna espurna de sentit de l'humor. El riure és molt sa. Allibera moltes endorfines.

I en un grup tan iconoclasta com el vostre, a què venen aquestes "poses" tan rockeres a l'escenari, aquesta implícita reivindicació de qüestions físiques lligades al rock més "machorro"?

Uri: El nostre to rockero prové del hardcore, un món estanc i tancat on tothom es coneix, on hi ha un contacte físic, la gent es tira pel terra. Tot aquest to catàrtic i fàcil prové del hardcore. Sóc hardcoreta fa molt de temps,  ja als 12 anys sentia el que jo volia sentir. No el que em donaven. I sí, l'assumpte de les "poses" potser sí és una contaminació del rock.

Més rauxa que seny?

Guillem: M'interessen el seny i la rauxa. De fet són dues cares de la mateixa cosa, són inseparables.

Luis Hidalgo
Barcelona, abril de 2012