“El que ens mou és el desig de trencar totes les coses”, canten els Surfing Sirles. I en qualsevol dels seus concerts incendiaris estan a un mil•límetre de confirmar-ho. Calia una banda que portés el rock’n’roll fins a aquest límit, on l’actitud i el soroll esclaten per regalar-nos una explosió d’idees.
Sempre amb la navalla a la mà, en el món dels Surfing Sirles coexisteixen Sideral i JV Foix. Canten a la Fageda d’en Jordà, als ionquis de Can Tunis, als zombis que okupen la mansió de Michael Jackson, a l’alquímia, als paios punks rumberos… Si convé, tiren de trompetes mariachis o fins i tot introdueixen Nicolau Casaus en una història de bandolers que acaba pervertint l’himne del Barça. Sembla complicat, però quan escoltes el disc, tot és molt senzill. És garatge. És rock’n’roll. Perdó: és una obra magna del rock’n’roll ibèric!
Bregats en l’underground més underground barceloní (són un terç del quasi-llegendari Tripartit Invertit), Els Surfing Sirles són Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i veus), Uri Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria). El disc l’ha produït Joan Colomo, servint el descontrol sirlero en el seu punt just.
Crèdits
Guillem Caballero, teclats i coros
Uri Caballero, guitarra
Xavi Garcia, bateria
Martí Sales, veu i guitarra
BR027 / 2010
Escolti senyora onada
Escolti senyora
Escolti senyora
Escolti senyora
Senyora onada!El trineu
Ets com la gasolina
ets la Massiel
t’assembles al Yul Brinner
no tens pas pèl
Mai res no et despentina
et falta un peu
Baixes rabent les pistes
de Font Romeu
Ves amb compte
et robarem el trineu (x2)
Si et descuides
ens quedarem el trineu (x2)
Te les promets felices
llences coets
prossegueix l’escrutini
de les jet-sets
Dibuixes serpentines
damunt la neu
A tots fas molt de fàstic
perquè vas en trineu
Ves amb compte
et robarem el trineu (x2)
Si et descuides
ens quedarem el trineu (x2)El ie-ié de l'alquimista
Vull viure arrauxat
vull viure espitregat
i més igual fer-me burilles
si la sang no vessa del meu nas
si brilla és que per dins sóc diamantat
He forjat el meu cor
a pic i barrina
canyes rom i cacaolat
per treure’m l’espina
Excavar-te és el meu fat
quars, mica i feldespat
he fet cursos d’alquimista
no et preocupis jo ja sé el què em dic
si dubtes nena mira bé el meu alambic
He forjat el meu cor
a pic i barrina
canyes rom i cacaolat
per treure’m l’espina
I és quan rius que et veig les dents
al dir 33
Tiro la corda, m’hi aboco una mica
no m’hi penso gaire i cap endins
I es va fer la obscuritat
perduts dins tes entranyes
vam renéixer transformats
en reis de les espanyes
ens pintem les pestanyesNeverland
Un pot de tomàquet
et van demanar
i la caixera no te’l
volia donar
Nen, vine, apropa’t
et va dir
i mentre ho deia li van
caure els dits
La caixera, la caixera
és un zombi (x2)
Surts del súper
esparverat
el carrer és ple de fetge
i de sang
Gent a trossos
i al solar
un duel de gossos
sense cap
El teu colze, el teu cosmos
carn podrida
Caus a trossos, fas molt tufo,
ets un zombi, ets un zombi
Sembla mentida que no te n’hagis adonat que el teu cor s’havia aturat (x2)
El teu colze, el teu cosmos
carn podrida
Caus a trossos, fas molt tufo,
ets un zombi, ets un zombiHan atropellat el gat
Marrameu torra castanyes
de Can Tunis al Raval
ja duu el turulo als morros
i a les mans el paper albal
Diu que diuen que
han atropellat el gat
Diuen que diuen que avui
han atropellat el gat
Marrameu se’n va anar al Nitsa
i va conèixer el Sideral
ell no sospitava q’era
el principi del final
Diu que diuen que
han atropellat el gat
Diuen que diuen que avui
han atropellat el gat
Ofegat per l’hedonisme
dels modernos de postal
el que en uns fou esnobisme
per ell resultà fatal
Marrameu compte quan creuïs
no t’enlluernin els fanals
ets una taca a la vorera
a la vorera ets un bassal
Diu que diuen que
han atropellat el gat
Diuen que diuen que avui
han atropellat el gatUK a cavall
En un rectangle blau m’estic
pengen algues de les vores
el que ens mou és el desig
de trencar totes les coses
Qui té fam qui es mor de gana
qui té fam qui no té res
qui té fam qui es mor de gana
somnia truites (x2)
i de tant en tant
ous ferrats
Sota el mar hi ha una esfinx
té respostes de les bones
dalt la figuera s’hi està bé
no sé pas si en baixaré
Qui té fam qui es mor de gana
qui té fam qui no té res
qui té fam qui es mor de gana
somnia truites (x2)
i de tant en tant
ous ferratsA la Fageda
T’enterraran dins dels arbres
just quan arribi l’hora foscant
vius entre flors i obagues
en els verds t’has trobat tancat
I quan surtis d’aquí
asilvestrat i ofuscat
et costarà ser feliç
els arbres alts et mancaran
El teu enemic el sol
duràs sempre ulleres fosques
recorreràs tots els garitos
et convertiràs en detritus
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la Fageda. De la Fageda d’en Jordà.
La molsa t’ha omplert per dins
t’has plantat en una placeta
creixes amb el cap ben alt
fas ombra a les iaietes
I quan bufa el vent del nord
et sembla sentir els teus ancestres
fas tap-tap amb les arrels
i deixes ploure resina...Saltamarges
Ets un saltamarges sense remei
amb les pròpies mans et despintes el cervell
Puges per l’escala baixes en ascensor
ningú no et demana perquè fas pudor
perquè ets un
paio punk rumbero (x2)
No tens cap ni peus no tens perdó de déu
atraques a les velles pels carrers de canovelles
Surt una nit de festa homenatge a en Bonyegut
l’enteniment abans de néixer ja te l’havies begut
perquè ets un
paio, punk, rumbero (x3)
Envoltat d’amics que l’armen per les places
una colla de gitanos et fan els coros i les palmes
a punt de sortir el sol la guitarra rasca-rasca
i els gitanos et bategen tot dient-te que ets un
paio, punk, rumbero (x3)
Dic shake-shake-shake
aixeca l’aixella (x2)
Xampú, xampú, xampú, xampú (x2)Lo xicotet bandoler
Vas seguint la pista
sents un soroll rar
és l'anestesista
que et porta cap al far
dalt de la muntanya
sent un esquellot
mates a la dona
i et fas bandolerot
ets estraperlista
ets de l’almirall
creues la carena
amb queviures al cavall
però algú t’ha sentit
sents els trets a prop
fas mitjavolta
i encares a la mortCap al sol
Cap al sol vaig cap al sol
deixo enrere els satèlits
el meu vol no el sap ningú
faig la via dels famèlics
Tinc un urc que’m fa orbitar
a la vora dels misteris
em faig gran em faig petit
sóc com un globus que perd heli
Cap al sol vaig cap al sol
deixo enrere els satèlits
el meu vol no el sap ningú
faig la via dels famèlics
Tinc un urc que’m fa orbitar
a la vora dels misteris
em faig gran em faig petit
crec que he perdut tot el senderi