BR088 300

BRANCA SANTA - TROMPES D'ASSALT

 

Crèdits

Roger Pistola: veu i guitarra

Xarim Aresté: veu i guitarra

Pep Garau: trompeta

Tomeu Garcias: trombó

Miquel Gayà: trombó

Miquel Àngel Rigo: saxo

Josep Munar: guitarra

Jordi Àlvarez: guitarra i veu

Llorens Barceló: hammond

Ricard Sohn: teclats

Esteve Huguet: bateria

Teo Salvà: bateria

Pep Lluís Garcia: percussió

Joan Garau: imatge

 

Nota de premsa (2016)

De les Balears sempre n'han sortit grandíssims artistes, com és sabut. Però no és exagerat afirmar que ens trobem davant d'una generació extraordinària. Des del jazz fins a la cançó d'autor, passant per tots els sons que hi puguin cabre en aquest petit racó del Mediterrani, Branca Santa és una altra clara il·lustració d'aquesta estratosfèrica inquietud que, poc a poc, va consolidant se en la realitat de les illes. Branca Santa, més que una banda però, és una matriu o un mapa des d'on es pot explicar gran part de l'explosió artística que s'està vivint a Mallorca i que esquitxa de ple Barcelona. Músics de diferents procedències, tots ells irrepetibles, per fi junts vibrant el mateix uníson. Al final, un grapat d'amics enyorats trobant-se en un estudi de gravació per celebrar l'amor que els uneix tot improvisant música com si no hi hagués demà. És a dir, fent allò que més els agrada, en total llibertat i a la vegada deixant una foto de família històrica pel record. Amb l'experiència audiovisual sempre en primer pla, aquestes improvisacions han esdevingut finalment cançons enormes plenes de matisos i textures que transpiren sensibilitat i brutalitat a parts iguals. Música negra, blanca... sabors d'aquí, d'allà... Tretze músics i un artista visual deixant-se anar, generosos, agermanats pel respecte mutu, abraçats en el caliu de la tribu i fent pinya en front d'aquest món malalt cada dia més individualitzador. Finalment desembarquen les trompes d'assalt!

 

Lletres


Arpons

Mentre esmoles les paraules, claves els arpons

Aniran bé per quan hi vegi en dues dimensions

Tanmateix, el coll de la botella s'ha romput del tot

Ademés, ja et pots fer enrere, és massa perillós

Ho vas perdre i ho cercaves per tots els racons

I entre calcetins i bragues tornes dir que no

Tanmateix, no hi ha res perfecte i es tuda tot

Ademés, ja no et pots fer enrere, és massa perillós

 

Desigual

Veus llums

Intermitent cadascun

Et paralitzen i t'enrampen el nas

Véns de lluny

Sense equipatge, vas buit

Amolles la mosca en moments inesperats

Vius amb un munt

D'andròmines en desús

El teu cap va per un altre canal

Has estat tu

Amb els cabells com tot u

És la teva gràcia natural

Equilibri desigual

Dedins, tancat

Tot és espiritual

Dedins, tancat

Treus fum

Bufant a dedins del tub

Tant el cor com l'òptica són de gegant

 

Coq au vin

No ets guapo ni gaire intel·ligent

No tens talent, ni rius

Davant de tot estas indiferent

Ets insolent, esquiu

Fas coses just per agradar a la gent

Ets repel·lent, repulsiu

Aplicant un criteri intransigent

Prepotent, mesquí

Basta! Calla ja!

Pollastre re-re-pe-pe-ti-ti-ti-ti-tiu!

Puc dir que ets un perfecte negligent

Ets dolent, malaltís

Somrius i t'estufes inútilment

Malpresent, estantís

Basta! Calla ja!

Pollastre re-re-pe-pe-ti-ti-ti-ti-tiu!

 

Qualsevol altra cosa

Després de la tempesta, quan torna la calma

Estens tot el que queda, damunt la taula

La llum s'ha despertat

I renta tot allò que feia tanta nosa

I surt la veritat

Per damunt de qualsevol altra cosa

Després de tota la merda i tots els desastres

Entenc els fonaments que ens aguantaven

La llum s'ha despertat

I renta tot allò que feia tanta nosa

I surt la veritat

Per damunt de qualsevol altra cosa

 

Vídeos: