BR062 300

 

Crèdits

1. Scambalena (Rolando Alphonso)
2. Color Him Father (Richard Spencer, popularitzada per The Winstons)
3. Miracles (Bobby Taylor / Mark Capanni, popularitzada per Jackson Sisters)
4. Can’t Get Enough (Barry White)
5. Wise Two (Genís Bou)
6. Sophisticated Babylon (Lluc Casares)
7. I Wish (Stevie Wonder)
8. (When) Twistin’ I Love Him So (Sam Cooke / Ray Charles)
9. If You Can Want (Smokey Robinson)
10. Funky Kingston  (Toots Hibbert)

Músics:
Lluc Casares: saxo alt i soprano
Genís Bou: saxo tenor i flauta
Pau Vidal: saxo tenor i flauta
Pere Miró: saxo baríton
Pep Garau: trompeta i flugel
Andrés Tosti: trompeta i flugel
Pep Tarradas: trompeta i flugel
Albert Costa: trombó
Sidru Palmada: trombó
Judit Neddermann: veu
Adrià Plana: guitarra
Eloi Escudé: piano i teclats
Vic Moliner: baix i contrabaix
Jordi Rodríguez: percussió
Aleix Bou: bateria

Arranjaments, direcció musical i producció artística: Genís Bou.
Revisions i correccions dels arranjaments: Pep Tarradas, Lluc Casares i Sergi Vergés.

‘Sophisticated Babylon’ és una composició i arranjament original de Lluc Casares.
‘Funky Kingston’ està arranjat sobre ‘Give Up Or Turn It A Lose’, escrita per Charles Bobbit i popularitzada per James Brown.
‘(When) Twistin’ I Love Him So’ és un medley de ‘Twistin’ The Night Away’ (Sam Cooke) i ‘Hallelujah I Love Her So’ (Ray Charles).
‘Wise Two’ està dedicat a John Coltrane però també a Aleix Bou, Pau Vidal i Lluc Casares (bomboclat!) per haver donat tanta energia en la gestació de ‘Jazzmaica’.

Gravat i mesclat als Estudis Ground de Cornellà de Terri per Jaume Figueres durant el juliol del 2014. Masteritzat per Juanjo Muñoz durant l’agost de 2014.
Fotografies del llibret per Enric Coromina (www.enriccoromina.com)
Artwork: Ramon Ponsatí.

 

 

Nota de premsa (2014)

The Gramophone Allstars publica el seu quart disc, ‘Jazzmaica’, on busca el punt de trobada entre la música afroamericana dels seixanta i els ritmes jamaicans. El grup, ampliat ara fins al format de big band, explora i reescriu el camí recorregut dècades enrere pels músics de l’illa caribenya en descobrir per les emissores nord-americanes els hits del soul, el funk o el rhythm & blues.

Aquestes són ara les matèries primes del projecte ‘Jazzmaica’: temes clàssics de Stevie Wonder, Sam Cooke o Ray Charles al costat d’altres referents potser menys reivindicats com The Winstons, Jackson Sisters o Smokey Robinson. Els seus temes prenen una nova dimensió gràcies als sorprenents arranjaments, en clau jamaicana i amb la potència d’una big band. Tot un repte musical que, amb 15 músics sonant alhora, eleva a la màxima potència l’energia i l’explosivitat d’unes cançons que van néixer amb l’objectiu de fer ballar.

‘Jazzmaica’ representa l’aposta més ambiciosa en la trajectòria de The Gramophone Allstars. Una personalitat musical que ja s’ha plasmat en els discos ‘Just delightin’ (Silver Bullets, 2008), ‘Simbiosi’ (Liquidator, 2010) i ‘Levitant a la deriva’ (Liquidator, 2011). Sis anys de treball intens que els ha dut a tocar al principal festival europeu de l’escena jamaicana, el Rototom Sunsplash, a fer de backing band del reconegut Mr. T-Bone o a penjar un sold-out en la presentació del darrer disc a l’Auditori de Barcelona.

La banda, sota la direcció musical de Genís Bou, compta en el seu line-up amb alguns dels joves talents més sol•licitats de l’escena jazzística catalana com Judit Neddermann, Lluc Casares, Vic Moliner o Adrià Plana.

 

Recordo anar, en algun moment dels noranta, a una botiga de discos de segona mà d’Anglaterra. Vaig preguntar al propietari si tenia ska i reggae i em va fer una ganyota i em va dir que no, que no era prou sofisticat per un amant del jazz com ell. Finalment, vaig acabar comprant alguns discos d’Eddie Harris, James Brown i Monty Alenxander (!) i, tot fent que no amb el cap, vaig abandonar l’establiment d’aquell botiguer incorregible.

D’ençà d’aquell incident, durant el últims vint anys he topat amb dotzenes de grups d’ska d’arreu que són ben conscients que les arrels del gènere es troben en el jazz, el r’n’b, el boogie i la música tradicional caribenya –tal i com van fer els Skatalites quan estaven en actiu durant els seixanta, barrejant el talent musical amb els beats més ballables.

Una de les bandes més notables d’aquest gènere són els catalans The Gramophone Allstars, que mai han deixat d’impressionar-me i que, des de la seva aparició l’any 2008, es van superant disc rere disc. Just quan semblava impossible que poguessin seguir millorant, es treuen un altre as de la màniga. Aquest bon àlbum, amb arranjaments per a big band, és una barreja d’ska, jazz, reggae, latin, funk i soul que ressuscita a la perfecció l’esperit i les intencions dels seus inventors i està tocat per un gran equip de músics consumats. Em sento privilegiat de poder escoltar aquesta feina apassionada que farà sentir orgullosos els Skatalites i que hauria d’avergonyir algun pobre botiguer d’Anglaterra.

Dr. Ring Ding


El 2008 ens vam veure sorpresos per l'aparició d'una nova constel•lació en el nostre firmament musical: la formació liderada per Genís Bou va començar la seva brillant trajectòria com estrelles sorgides d'un imaginari gramòfon per recrear l’esdevenir de les músiques d'arrel afroamericana agermanades amb el reggae i el so jamaicà. Des de llavors ha plogut molt i ens han arribat tres meravelloses instantànies discogràfiques de jazz elegant i intemporal, únic i emocionant. Ara, The Gramphone Allstars ens ofereixen un gir sensacional a la seva proposta, redimensionats en big band per portar-nos a un viatge sense retorn a la terra de les mil danses: Jazzmaica!

David “Dr. Decker” Vilches


Sempre m’han entusiasmat per igual el so de les big bands i el so de la música jamaicana. És per això que aquest àlbum m’encanta! Felicitats a en Genís i aquesta increïble big band d’ska!

Mr. T-Bone

 

Vídeos


If you can want | The Gramophone Allstars Big Band from Tots Sants on Vimeo.


Miracles | The Gramophone Allstars Big Band from Tots Sants on Vimeo.