Crèdits

Tarannà són:
David Sitges-Sardà (Bateria)
Jordi Sànchez (Baix i contrabaix)
Carles Pedragosa (Piano, teclats i cors)
Sabina Witt (Veu)
Ruth Barberán (Trompeta)
Diego Pedragosa (Saxo tenor i cors)
Sisu Coromina (Saxo alt, crits i cors)
Jordi Salvadó (Tècnic de directe)

Música i lletra: Sisu Coromina
Exepte "Crisi és moviment", de Carles Pedragosa.
Arranjaments de Sisu Coromina i Tarannà.

“Pintades d´amor i de guerra” ha estat produit l´any 2009 per Sisu Coromina i Tarannà. Gravat el 9 d’abril a 44.1 d´Aiguaviva per Toni París i l’1 de març per Rubén Román a Estudis Blaxound d´Esplugues De Llobregat. Postproducció i mescla per Diego Pedragosa, Jordi Sànchez, Jordi Salvadó i Sisu Coromina a
Iristudis de Badalona els mesos de juny i juliol. Masteritzat a Barcelona per Ferran Conangla. Art gràfic: L’Enric Farrés i Ramon Ponsatí.

Gràcies a l’amor, la dona, l’aigua, la lluna, la nit, el riure, el mar, les pedres, la gent honesta, l’amistat, els gats, la foguera de Sant Joan, la pintura, Galícia, la improvisació, l’estufa de llenya, la sopa, l’ou ferrat, la sal, Xile i els xilens, la guitarra i la cançó, el Penedès, la verema, la fruita, la gent en lluita, el sol, el mar, les set del matí, l’esmorzar, el ioga, les fletxes, el vent, les festes, les converses, la feina.

A tothom qui ha fet possible aquest disc i aquest projecte humà i musical (tècnics, músics, mànagers, públic). Als fills dels músics del grup que han nascut durant el procés del disc, l´Adrià Sànchez Sànchez i el Joan Pedragosa Iniesta. A tots els pobles i persones que pateixen la perversitat de l´avarícia i el capital, una forta abraçada. A tothom qui encara creu en un món millor. A tothom qui encara recorda que la vida és màgia.

Salut.

 

Nota de premsa original (2009)

La història del jazz és plena de grans discos socialment compromesos. Fem una petita llista:

”We insist! Max Roach’s Freedom Now Suite”
“Liberation Music Orchestra”, de Charlie Haden.
“Black, brown & beige”, de Duke Ellington.
“Freedom Suite”, de Sonny Rollins.

I podríem seguir.

Des de Barcelona, Tarannà fa la seva aportació a la llista amb “Pintades d’amor i de guerra”, un títol que no enganya a nivell de temàtica. Si parlem de música, però, cal dir que el jazz és tan sols el punt de partida.

Tarannà no es posa límits. I en aquest segon disc ens trobem un grup en plenitut, que ha trobat la seva formació estable i ha rodat llargament els temes en directe. Això es tradueix en un disc més compacte i unitari. La veu és un instrument més i la melodia deixa pas a la rapsòdia o, fins i tot, a les reflexions escrites sobre el paper. És la música la que parla, descobrint-nos uns paisatges que, malgrat tot, mai deixen de ser cançons.

El grup està encapçalat pel saxofonista Sisu Coromina, director musical i autor de la majoria de les composicions. Completen la formació David Sitges Sardà (bateria), Jordi Sánchez (baix i contrabaix), Ruth Barberan (trompeta), Diego Pedragosa (saxo), Sabina Witt (veu) i Carles Pedragosa (piano).

Tarannà va publicar el primer disc, “Senyals de vida”, l’any 2007, amb una excel•lent rebuda per part de la crítica i actuacions en punts calents de l’escena jazz barcelonina com el Harlem o el Jamboree, a més de la Fira de Vila-seca, les gires de la Xarxa de Músiques o el festival inVICtro.

 

Lletres

L'enemic

Hi ha un traïdor que vol fer-me empassegar
Remolins que xuclen cap a la fosca
Negre nit, el dia fou amenaça
Quan el desamor i la pena són un de sol...

Enemic pitjor que un mateix no hi ha
Vigila´t les dents si mosseguen ungles
Vaig voler fugir de la meva ombra
L´alegria queda a set hiverns de la vall...

Voltes a dins del llit, per no poder sortir
el meu pitjor enemic
M´he estat enganyant a mi mateix

Quan ja tot era fosc, el cor de calabós
somnis de ferro fos
Jo només volia parar el temps

Quan la ràbia es fa la pedra de l´estómac i pesa, humitat a dins del pit, cor agre que crema. Ganes de plorar. Hi ha una cosa que m’apreta el coll. És un crit ofegat. Dits que es mengen mans que em menjo. La pell m´arranco a tires. Sensació de novullser-hi. Vull marxar a l’arribar. He vingut per marxar. Tu tranqui, tranquil, relaxa’t... Respiro humitat. A dins del cap, pressió. Una nosa que m´apreta el coll. Quan la ràbia es fa la pedra de l´estómac i una cosa que m’apreta el pit. Quan la ràbia es fa la pedra de l´estómac i pesa...

Càntic de plor i lloança a la mort d'un home jove

Xumbo vol dir paleta de colors
Viure, guerra a dins i a fora
Seré fidel al sentiment
D’una lluita quotidiana, anarquista,
L’idealisme d’aprendre cada dia un color

Xumbo va dibuixar-se a si mateix lliure,
cap a la llum blanca,
amb la mirada en un present fixe,
tal com diu el somni paisatgista

L’idealisme de quan la feina es torna el color que buscaves, Xumbo.

Vals dels cotxes cremats

Vint-i-una nits de batalles franceses
legions romanes i nens d´esperit africà
El vent porta un núvol de cendra i sang
Dies de crits i d´angoixa i de cotxes cremats

Europa crema per fora
i l´Àfrica crema per dintre de la gent
L´estaca que ja no tomba
fumeja la plaça de la Llibertat

I des del país veí jo ploro ploro ploro plor...
Llàgrimes de foc, gent del sud i el nord...

Lluís, ho has vist?
La història es repeteix
L´estaca enmig del ventre de la gent

Per això ploro plor, pel núvol que de França porta el vent

Dorm amb mi aquest son

Cosa meva, amor
cosa del meu cor
dorm amb mi aquest son
ets el meu tresor
amor.

 

Videoclips

L'heroi Xumbo