Crèdits

Carles Sanjosé: veu i guitarres
Enric Álvarez: teclats
Paco Jordi: baix i trombó
Toni Molina: bateria

Carlos Sanjosé: harmònica a "Fem l'amor"
Sisu Coromina: saxo a "De Girona al Japó", "Quatre pensaments" i "El dia després"

Gravat, mesclat i masteritzat per Jaume Pla a la Bisbal d'Empordà (Paracetamol Studios)
Totes les cançons de Carles Sanjosé excepte "Plana", basada en un poema de Xavier Lloveras.
Disseny: Narcís Balaguer "Nitis"

 

Nota de premsa (2005)

Sanjosex podria haver nascut d'un coit accidental entre Bob Dylan i Beck. O millor dit, d'una orgia on també hi haurien participat Pau Riba, Gainsbourg, Andrés Calamaro, Neil Young i els Radio Tarifa al complet. Aquesta festa dels genis hauria tingut lloc, és clar, en ple Empordà. Tal embaràs va donar lloc a un personatge insòlit i inclassificable, la gran esperança blanca de la música en català.

En el seu disc de debut, Sanjosex explica amb un estil absolutament propi les històries més quotidianes, exterioritzant sense vergonya els seus pensaments. Una mica d'amor (Et menjaria a petons) i molt de desamor (Fem l'amor), himnes localistes (Les mitgeres al descobert), ressaques emboirades (El dia després)... A més, entre les seves cançons hi trobem indiscutibles hits en potència com Quatre pensaments, Puta o De Girona al Japó. Tot plegat, explicat en un llenguatge directe i quotidià, sense amagar els girs dialectals empordanesos.

Mestre de la guitarra, Carles Sanjosé es fa acompanyar en aquesta aventura per músics de Holland Park i Jellyfish Skies. Solvència musical contrastada per donar vida a un disc fresc i orgànic, enregistrat pràcticament en directe i amb l'espurna de la música tocada entre amics. L'atmosfera del disc, vital i caradura però alhora sensible, es va dibuixant a través de cançons plenes de soul, de blues i gotes de folk. Hi destaquen elegants detalls de hammond i saxo i un sentit del ritme emocional, herència de Veneno.

Resumint, Sanjosex es presenta amb un plantejament atrevidíssim i signa un disc amb prestacions de clàssic, que promet quedar-se gravat a la memòria musical de manera perenne. Pocs artistes s'atreveixen a seguir, en català, els camins dibuixats pel Dylan de Desire o el Van Morrison de Moondance. El necessitàvem.

 

Lletres

De Girona al Japó

He sortit del cine i no sabia on era ni tampoc quina hora era.
Tornava cap a casa pensant en tot això, es pot fer una cançó d'aquesta sensació?
La peli m'ha portat fins al Japó.
He entrat en trànsit com quan canto una cançó.
He arribat a casa i estava ple de gent, he hagut de tornar a terra immediatament!
Rere cada gest, dins de la mirada, es veia clarament que estava a la parra.
He entrat al quarto a escriure aquesta cançó.
Cal aprendre a afrontar qualsevol situació.
Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment.
No li dic mai res, i mira que m'agrada, dintre del meu cap ja me l'he tirada.
Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap.
He d'aprendre a afrontar tota la realitat.
Vivint aquí a Girona he passat els meus moments i m'he sentit enganyat.
Camino pels carrers mirant les cantonades, si busques més diners per terra hi ha xavalles.
A ningú li agrada veure que està perdut.
A ningú li agrada dir que no hi ha futur.
A ningú li agrada no saber on anar.
A ningú li agrada dir que no hi ha demà.

Quatre pensaments

Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res, no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
I m'enfado amb mi mateix i em tanco a casa meva.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.

Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat.
Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat.
Però què vols fer-hi, res! No podem pas fugir de la nostra ment.
Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i em fan sentir malament.
Vull que entenguis aquest missatge tal com l'he pensat.
Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat.
Rememoro aquella mirada, com el primer cop,
encara és l'hora d'ara que se m'infla el cor.
Sé que s'ha de fer molt menys per arribar on ets tu.
Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut.

Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no, podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em vénen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
Però ho torno a intentar...
i estàs despistada...
i jo quedo tocat...
I m'enfado amb tothom i em tanco a casa meva.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.

Les mitgeres al descobert

Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d'aquest lloc.
No hi ha res que m'uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla estrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m'ha dit res, me'n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m'ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s'hi han de prendre corrent!
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s'hi està molt bé...
Avui me'n torno a la Bisbal. Allà, a l'Empordà...
No hi tinc nòvia però m'és igual! M'agraden molt les noies de la Bisbal!
T'hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis "hola guapa com estàs".
Si un dia véns pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...
Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me'n torno a la Bisbal! Tant se'ns en fot quedar bé com mal!
Els dimecres ja n'estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m'he preguntat si hi ha algú realment que sigui d'aquesta ciutat.
Diumenge setze d'abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me'n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s'estàn fent rics!
Aquest és un poble ben avorrit, però m'agrada, a vegades pot ser divertit..
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s'hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me'n torno a la Bisbal! Tant se'ns en fot quedar bé com mal!

El dia després

El dia després sempre és de més a més.
Els records de la nit quan t’aixeques del llit són tan presents
El dia després pot durar tres dies més...

Qui neteja els carrers? qui recull els papers?
Quan la festa s’acaba el dia ens delata!
No ho faré mai més, estaré per tu,
prou d’aquest color, amb tu és molt millor...

I amb aquesta malenconia que apareix de dia...
I amb aquesta malenconia...

Tothom et diu bon dia, per tu és bona nit.
La ciutat ja treballa quan te’n vas a dormir,
que bé que s’hi està al llit!

L’aurora és massa d’hora, el sol ens ha sorprès,
la ciutat ja treballa, jo no sé qui va al revés...

I amb aquesta malenconia que apareix de dia...
I amb aquesta malenconia...

Defugint pensaments! Fora remordiments! El mal ja està fet!


Puta

Vull que em toquis fins al moll de l’os.
No vull que miris al cel si estic enganxat.
Vull que gemeguis, que també ho vols,
l’altre dia em vas dir que t’agradava molt,
acosta’t al meu cos, brut és molt millor,
vull que em diguis mascle ets el millor.

No vull veure un mort al davant.
Vull que et moguis a un ritme constant.
Només cal seguir el meu compàs,
és un dos per quatre tu ja ho saps,
anant i vinguent, enrera endavant,
no cal pas parar fins al final.

Digue’m bruta, bruta.
Digue’m truja, truja.
Digue’m puta, puta.


Et menjaria a petons

I tots al teu voltant caient com papallones.
Tu rius tot destriant el que et faci més patxoca.
Ho saps, ho saps prou bé, els teus ulls fan caure homes.
I dius tot somrient que en tenen per estona.
Et menjaria a petons.
Per tu ho faria tot, perdria l’honor,
et seré molt franc, sempre t’he estimat.

Et mous sempre al teu grat bufi el vent d’on bufi.
Oh tots hem intentat portar-te cap a casa.
Però tu sí que ho tens clar, a tu no et van els pactes.
Dius tens immunitat a qualsevol contracte.
Et menjaria a petons, que bons.
Si mai perdo el meu amor, no tinguis pas por,
et vindré a buscar per poder oblidar.

Carai, quin goig que fas el dia de Sant Jordi.
Els teus enamorats t’han vestit de roses.
Ni un llibre has regalat, no has trobat encara
aquell que esdevindrà company de viatge.
Et menjaria a petons, que bons.
Per tu ho faria tot, perdria l’honor,
et seré molt franc, sempre t’he estimat.

I tots al teu voltant caient com papallones.

Fem l'amor

Torno a casa, estic cansat. Si algú m’estés esperant...
I aquest pany no es vol obrir. Aquí tot s’està espatllant.
No pot ser estar tan sol, aquí està fallant quelcom.
Ja em començo a posar trist. Ai! si em veiés algun amic!

I a la tele no hi fan res, i el meu llit és massa fred,
la calor m’està matant, els mosquits acribillant.
I és que avui no puc dormir! No sé per què tant de neguit.
I és que a vegades costa trobar la postura a adoptar.

Si em volguessis escoltar, tot el que t’haig d’explicar,
que no he dit mai a ningú, un secret per mi i per tu.
Però abans fes-me volar, estira't aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...

No em preguntis res, no vull. No et preocupis, no vull res.
No m’ho facis explicar, no ho intentis, puc picar.
Quan estic allà pensant no hi ha clau per obrir el pany.
I a la tele no hi fan res, i ja ho he dit i no estic sorprès.

Ai la vida quin disbarat! Estira't aquí al meu costat.
Avui queda’t a dormir, fem l’amor aquesta nit!
Vine amb mi, fes-me volar, estira’t aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...


No sé per què rius

No sé per què rius, quina gràcia et fa?
Un pallasso diu coses que em fan vomitar.
Quan menys t’ho esperis et donarà pel cul.
Et vindrà per darrera i et donarà pel cul.

Ets molt feliç, oh quines dents tan maques que tens.
A l’oficina els tens tots tan contents.
Això s’acaba de pressa, tot s’ho pot endur el vent.
Si penses una mica hauràs perdut el temps...

Dormint!

L’altre dia et vaig veure passejant el gosset.
L’excusa perfecta, déu n’hi do quin tipet.
Però prepara’t bonica: el temps passa per tu.
Seràs tan coqueta quan et caigui el cul?

No et vull sentir més plorar perquè t’han deixat sola.
Jo també em sento sol i no per això em poso tova.
Ja t’ho he dit mil cops, la vida és una broma.
Que no hi busquis sentit perquè ningú n’hi troba.

Més val que et busquis un noi ben polit i eixerit.
Que et trobi bonica de cos i esperit.
Que t’estimi per sempre tot i estar-te pansint.
Que t’estimi per sempre i et mimi si estàs al llit...

Dormint!

No t'ho diré pas

Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.

Si un dia la veus i té un neguit molt gran, no t’ho creguis pas.
Si et mana consol amb tanta pena que és que et fa fredar.
Si et mira amb ullets de bona nena, si és que et fa escalfar.
Demana-li que not et faci confident del seu llarg ocàs.

Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.

No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...

Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.

No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...

El camí

Un dia un home em va dir “si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí s'anava embardissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.

De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà i les ferides em va curar.

I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors, fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al·lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla estrany, quan vas acompanyat, el camí es fa molt menys llarg.


Plana

Quan veig aquesta plana veig la terra desitjada,
plena de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la civada.

Cada vegada que et veig em cau la baba, mel líquida blanca saba,
que degota de maragall, oh qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

Ple de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la civada, el blat i la userda.
degota de Maragall, qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

Carpe diem

A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus? s’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tu et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...

Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.

Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!

cla cla cla, cla cla cla....

Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.

Demà, demà no puc quedar!

 

Videoclips

El camí