Crèdits

8 anys fent la viu-viu, 2 anys “Al marge d’un camí”, 40 cançons a sota el braç i la banda sonant tan bé que vam pensar en fer un final de gira, gravar-lo i si tot anava bé treure’n un disc.

El resultat són aquestes 18 cançons. N’hi podria haver més, però un cd ja no té més espai... El que sona és el que vam tocar i, amb totes les ganes i mitjans disponibles, simplement hem intentat fer-ho sonar com si encara fóssim a la Luz de Gas, amb tota l’energia i sinceritat del moment.

Els músics vam ser en Richie Álvarez, en Xarim Aresté, en Pep Mula, en Carles Sanjosé i en Miquel Sospedra.
El tècnic de sala va ser en Lluís Ferrer. Els backliners van ser en Marc Sospedra i en Gerard Cantero. Els que ho van gravar van ser 44.1. Qui ho ha mesclat hem sigut en Jaume Pla i una mica en Carles Sanjosé. Qui ho ha masteritzat ha sigut l’Yves Roussel. Les fotos les va fer la Noemí Elías i el disseny en Ramon Ponsatí. Qui ho ha editat ha sigut Bankrobber. Qui ho escolta ets tu.

Gràcies a tots i també a l’equip del Barnasants.  

Totes les cançons compostes per en Carles Sanjosé menys “Muntanyes del Canigó” que és una cançó tradicional. “Pico l’Ullet” és una adaptació del poema “Pico l’Ullet”
de Miquel Martí i Pol. "Són instints" conté cites a "Volando voy" (Kiko Veneno), "Borriquito" (Peret) i una frase d'Antònia Font.

 

Nota de premsa (2012)

Després de dos anys de gira, Sanjosex va aturar màquines durant tres nits de gener a la sala Luz de Gas. Aquells concerts es van enregistrar i ara, recollint el millor de tres actuacions excepcionals, donen lloc al primer disc en directe del grup empordanès: “La viu-viu: Sanjosex en concert”.

Amb aquests concerts, emmarcats en el festival Barnasants, Sanjosex tancava la gira "Al marge d'un camí" i obria un període de reflexió i letàrgia per anar explorant nous camins de futur que encara és una incògnita on el duran. Calia, però, deixar constància de l’excel•lent moment que vivia la banda, formada a més de Carles Sanjosé per Richie Álvarez (teclats), Pep Mula (bateria), Miquel Sospedra (baix) i Xarim Aresté (guitarra elèctrica), aliats musicals i vitals en tota la gira.

El disc en directe “La viu-viu” recull tota l’energia i el talent d’aquesta banda, sumada a la calor del públic i al cançoner excepcional que ha generat Sanjosex amb els –fins ara- tres discos d’estudi que ha publicat. Clàssics de la banda com “Temps o rellotge”, “Animal salvatge” o “Fem l’amor” conviuen aquí amb novetats com “Pico l’ullet” (adaptació d’un poema de Miquel Martí i Pol) o la tradicional “Muntanyes del Canigó”. En total, fins a 18 cançons que recullen i canalitzen tota l’energia de tres nits excepcionals.

El disc també reflecteix l’evolució de la banda al llarg de l’última gira. Els ritmes africans prenen protagonisme a “Corriol” i “Techno”, on trobem el pòsit que ha deixat en el grup la seva actuació al Féstival du Désert, a Mali. També trobem un intimista homenatge acústic a Bob Dylan, moments per la calma (“Córrer”, “No som res”) i explosions d’adrenalina com “Puta” o “Et menjaria a petons”, a més del batec tel•lúric de “Baix Ter Montgrí”.

“La viu-viu” és un document que certifica el moment especialment dolç d’una banda i unes cançons, però sobretot és un disc per gaudir i per viure intensament la música que ofereix. Qui l’escolti a casa se sentirà com un espectador més, notarà el caliu del públic i alhora podrà viure de prop tots els matisos d’una música tan arrelada com universal, la joia de la corona d’un dels músics més excepcionals que ha sorgit a casa nostra en l’última dècada.