BR128 300

 


Crèdits

Totes les cançons compostes per en Carles Sanjosé

Gravat a Musiclan i a LaSala

Mesclat a LaSala

Gravació, mescles i assessorament: Jordi Mora

Masterització: Ultramarinos Mastering

Un agraïment a en Jordi Mora per la seva passió. Un altre a en Quimi Portet per la guitarra flamenca. Un altre a la Vicky de Clascà per la seva implicació. Un altre a en Carles Belda. I un de molt gros a la meva família


Nota de premsa (2020)

Pocs músics del nostre país posseeixen un signe d'identitat tan característic com la guitarra clàssica de Sanjosex. Una pulsió única i inconfusible, que relliga amb gust i naturalitat la tradició ibèrica dels Països Catalans. Si hi sumem la seva veu, unes lletres marca de la casa i el so de la banda que l'acompanya, retrobem la fórmula que va impregnar clàssics ja intemporals com "Animal salvatge" o "Futur incert" i ara reapareix al servei d'una colla de cançons originals, el primer material inèdit que publica en (atenció) sis anys. I és que el temps passa volant. Aquell animal salvatge que admiraves en les ombres de la nit, ara viu amb tu, és la mare que llegeix un conte als teus fills mentre rentes els plats. Quan te n'adones, comences a estirar un fil d'argent que relliga moments molt allunyats d'una mateixa vida. "Dos somnis" és un disc de dimensió fractal: viatja de les escenes més quwotidianes a un imaginari quasi mític ("Les estrelles"), alhora que connecta amb la tradició ("Els gegants") i indaga en el mirall de les generacions ("hi ha una foto casa on estic tot sorrut, estic mirant els pares ben enfadat, ben geniüt"). Un disc que també pren el pols al moment actual, amb cançons com "La revolució" que semblen dibuixar un pont entre l'1 d'octubre i els dies del confinament. Primer s'anaven omplint les places i de cop les places s'han buidat, però la revolució continua al sofà de casa, educant teu fill estimat. Un disc breu i concís que Carles Sanjosé ha plantejat amb els peus a terra i amb esperit de quilòmetre zero, comptant amb els seus músics habituals (Miquel Sospedra al baix, Pep Mula a la bateria, Xarim Aresté a les guitarres) i amics col·laboradors com Bikimel o Carles Belda.


Lletres

Dos somnis

De dos somnis n'hem fet un

I encara costa de creure

Ni una casa a prop del mar

Ni un vida a les muntanyes

Des dos somnis un infant

Que també tindrà els seus somnis

Els seus somnis els més grans

I després els nostres somnis

És així com passem els dies

És petit i els pares s'estimen

Atordits, són els primers dies

Fan patir, però el món avança així

De dos somnis un mirall

Un mirall pels pares

Ara el món és de cristall

I el perill ens glaça

Una nova vida

Una vida vella

I ara un dol que hem de passar

Però l'alegria espera

És així com passem els dies

És petit i els pares s'estimen

Ensopits, són els primers dies

Fan patir, però el món avança així

De dos somnis n'hem fet dos

I ara això ja és una festa

De dos somnis quatre mons

I una vida intensa

És així com passem els dies

És petit i els pares s'estimen

Atordits, són els primers dies

Fan patir, però el món avança així

 

Els gegants

Els gegants i les gegantes

Corren lliures pel carrer

El meu fill mira i s'espanta

Són molt grossos, ja ho se

No t'espantis, no t'espantis

Que els gegants són de paper

Hi ha un senyor que és com nosaltres

Sota d'aquest paripé

Aquest gran vestit que porta

És buit d'aire tot per dins

No té ànima ni força

No té vida ni destins

Fet de llaunes i de fustes

Fet de plàstics i cargols

Si li trobes els punts febles

Es desmuntarà tot sol

Fan servir mil estratègies

Per fer-te sentir inferior

No és veritat, les diferències

Són petites de debò

No t'espantis, no t'espantis,

No t'estressis, no t'estressis

No t'espantis, no t'espantis,

No t'estressis, no t'estressis

 

Les estrelles

Una a una les estrelles

Una a una iran caiguent

Poc a poc quedarà fosc

El firmament

Una a una les ideies

Que ara ens marquen el camí

Aniran quedant enrere

I sense sentit

Però tu i jo tenim un regne

I per ara un bon magí

I aquest nen entre nosaltres

És el nostre destí

Jo per sempre et vull viure

Totalment enamorat

Com en un conte de fades

Encantat

Les estrelles que teníem

Poc a poc es van fonent

Van brillar mentre servien

Incansablement

Al damunt d'aquesta escala

Suspesa en el firmament

Pujarem graons enlaire

Il·lusòriament

Si tu fossis el meu regne

Jo seria el teu magí

I aquests nens entre nosaltres

El nostre destí

Jo per sempre et vull viure

Totalment enamorat

Com en un conte de fades

Encantat

Com m'agrada,

És bonic i generós

Com m'agrada

El teu cos

Si per tu jo fos un regne

Tu series el magí

I aquests nens entre nosaltres

El nostre destí

Jo per sempre et vull viure

Totalment enamorat

Com en un conte de fades

Encantat

Com m'agrada,

És bonic i generós

Com m'agrada

El teu cos

 

La revolució

La revolució ha arribat

I jo sóc al sofà de casa

Amb el meu fill estimat

Mentre es van omplint les places

Jo vull anar-hi però no

Haig d'estar-me aquí a casa

Fem bombolles de sabó

I li ensenyo com s'enlairen

Jo faig la revolució

Des d'un poblet de la plana

Cuidant de l'educació

Del vailet de la mare

Jo faig la revolució

Per internet des de casa

Cuidant-nos entre veïns

Vinguts de fora o de dins

A casa

Tancats a casa

Bombolles enlaire

Bombolles enlaire

La revolució ha marxat

I jo sóc al sofà de casa

Amb el meu fill estimat

Mentre es van buidant les places

Tot canvia però aquí no

Tot comença aquí a casa

Fent bombolles de sabó

I ensenyant-li a enlairar-se

Jo faig la revolució

Des d'un poblet de la plana

Cuidant de l'educació

Del vailet de la mare

Jo faig la revolució

Per internet des de casa

Cuidant-nos entre veïns

Vinguts de fora o de dins

A casa

Tancats a casa

Bombolles enlaire

Bombolles enlaire

Ens volen a casa

Enlaire, enlaire

Bombolles a casa

A casa

A casa

 

Pare

Ara sóc jo el pare

Ara el meu fill s'enfada

Ell s'ha d'enfadar

I jo l'he d'escoltar

És vida, és llei de vida

Jo no era com ella ara

Ni sóc com era el pare

Tot és diferent

Però hi ha un fil d'argent

Que lliga, ai si lliga

Cada matí un guerra

Tots els juguets per terra

Ara hi vull parlar

Però no em voldrà escoltar

És vida, és llei de vida

L'ensenyo

M'han ensenyat

L'estimo

M'han estimat

No és perfecte, no

No sóc perfecte

Però amb respecte

Tot s'arregla

Hi ha un foto a casa

On estic tot sorrut

Estic mirant els pares

Ben enfadat ben geniüt

Ara sóc jo el pare

Ara el meu fill s'enfada

Ell s'ha d'enfadar

I jo l'he d'escoltar

Es vida, és llei de vida

L'ensenyo

M'han ensenyat

L'estimo

M'han estimat

No és perfecte, no

No sóc perfecte

Però amb respecte

Tot s'arregla

 

Punxes

Punxen les espines que algun dia et van clavar

Puc provar de treure-les però no se si em vull punxar

Mira'm bé, de debò veus l'enemic aquí?

De debò creus que jo sóc així?

L'enemic no ve de cares

Mira'm va, que no veus que no t'imposes?

Treu-te tot aquestes noses

i tornem a començar

Punxen les espines que algun dia et van clavar

Puc provar de treure-les però no se si em vull punxar

No em vull punxar

Punxes però no claves perquè no tens mala llet

Gastes l'energia en va, lluitant sempre contra vent

Ja t'entenc però ara descansa

Mira'm bé, de debò veus l'enemic aquí?

De debò creus que jo sóc així?

L'enemic no ve de cares

Mira'm va, que no veus que no t'imposes?

Treu-te tot aquestes noses

I tornem a començar

Punxen les espines que algun dia et van clavar

Vull provar de treure-les tant m'és si m'he de punxar

Em vull punxar, sí

Punxes però no claves perquè no tens mala llet

Gastes l'energia en va i ara jo et vull ajudar!

M'és igual equivocar-me

Mira'm bé, de debò veus l'enemic aquí?

De debò creus que jo sóc així?

Jo he vingut aquí a mostrar-me

Mira'm va, que no veus que no t'imposes?

Treu-te tot aquestes noses

I comencem'ns a estimar

 

Videoclips