Crèdits

Carles Sanjosé Bosch: Veu, guitarra classica, guitarra elèctrica i palmes.
Miquel Sospedra Garcia: Baix elèctric i veus a 4.
Pep Mula Forné: Bateria i percussió corporal.
Richie Álvarez Cals: Piano i teclats.
Narcís Coromina Vidal: Saxo tenor a 5.

Ricky Falkner Miracle: Percussions, guitarra acústica, guitarra elèctrica a 1 i 10, i teclats a 3 i 5.
Jaume Pla Cordobés: Veus a 4.
Ruth Barberan García: Trompeta a 5.
Florenci Ferrer Prat: Mig teclat a 12.

Totes les cançons i direcció del disc: Carles Sanjosé.
Prepreducció: Carles Sanjosé, Miquel Sospedra, Pep Mula, Richie Álvarez i Narcís Coromina.
Producció: Ricky Falkner.
Gravació i mescla: Blind Records.
Masterització: Ferran Conangla.
Fotografia: Tanit Plana.
Disseny gràfic: Ramon Ponsatí.

"Mare de la meua mare": Fragment de cançó tradicional valenciana.

 

Nota de premsa (2010)

Sanjosex ens lliura l'esperat tercer disc, un d'aquells que fan olor de clàssic, condemnat a fer-nos companyia durant un bon grapat d'anys. Al marge d'un camí, amb producció de Ricky Falkner, representa la consolidació del músic empordanès entre els grans noms de la Cançó.

Per prendre perspectiva cal allunyar-se del camí, enfilar-se i guanyar distància. Des del marge, Carles Sanjosé es mira al mirall per veure qui és i d'on ve. O millor dit: qui som i d'on venim. I ens convida a submergir-nos molt més enllà de la quotidianitat que suggereixen les lletres.

Carles Sanjosé fa neteja: mentre treu la pols i escombra la casa, aparta també les noses que el distreien i apunta a les essències profundes. A la música pop en sentit estricte: la que tots portem escrita a l'ADN en siguem o no conscients. Perquè aquest disc beu de fonts tel•lúriques i alhora té els peus fermament clavats a l'avui. Sense renunciar a la seva personalitat ni al seu so, Sanjosex busca i troba les essències, una música amb vocació de cordó umbilical d'una terra i de molts segles.

Ho comprovem ja d'entrada amb la cançó Animal salvatge, que obre el disc i que serà el primer videoclip. Una bona notícia que ens recorda l'excel•lent acollida que van tenir els anteriors discos de Sanjosex. Temps i rellotge (2007) va ser destacat entre els millors de l'any per El Periódico, Avui, Rockdelux, Enderrock, Mondo Sonoro i Benzina. A més, Sanjosex és un asidu dels principals festivals del país (Primavera Sound, BAM, MMVV, Altaveu, popArb...) i també sona amb insistència a diferents sèries de TV3: si primer va ser Porca Misèria, aquesta temporada és Ventdelplà qui aposta per la música de Sanjosex.

 

Lletres

Animal salvatge

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te

Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària

En les ombres de la nit
Un paisatge m'acompanya
Jo m'estiro al seu costat
Esperant la matinada

Et miro i no se què ets
Una vida deslligada
Quan t'aixeques al matí
Ja comences a esverar-te, i ara

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més

Et miro i no se què ets
Potser un animal salvatge
Que t'estires al meu llit
Només per poder mostrar-te

Et miro i no se què ets, no
Un misteri que em reclama
Una vida en endavant, sí
Una terra solitària

Et pregunto què haig de fer
Però si jo ja ho feia
I m'expliques què haig de dir
Però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va
I jo ja ho sabia
Cada cop et miro més.

Futur incert

Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment.

Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes

Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans

Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes

Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja

Corriol

Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
De petit no m'ho havien explicat
Costa d'acceptar que les coses van canviant
Simplement redefinir la manera de sentir
Però no accepto els canvis que hi ha hagut
Ideals que s'han perdut
Potser és que he llegit massa llibres d'altres temps
Potser m'he creat un bell lloc dins del meu cap
Però hi havia un temps de veritat
Tot allò per mi ja s'ha acabat

Busco un lloc meu

Refranys antics
Sense sentit
Paraules que s'han esvaït
Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Busco racons que recordo que tots els amics hi anàvem
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat
Busco un lloc meu
Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
Tot això no m'ho havien explicat
Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat

Busco un lloc meu

Enyoro un temps mai viscut
Que em van explicar de petit a casa
Enyoro un lloc que potser era una país
Però ara veig només
Un piló de gent fent cua.

Són instints

Un amic m'ha trucat
Aquest matí s'ha llevat
I feia un gran dia
Per un moment li ha semblat
Que tot era molt més clar
Que tot ho comprenia
Diu si avui vull anar
A veure aquella presó
Que hi ha a dalt a Sant Julià
És un lloc misteriós
A sobre el Congost
Després de Celrà.

Són instints que tenim
Sensacions que vénen de dins

Allà dalt m'ha explicat
Que una amiga ha deixat
El noi amb qui estava
I és que últimament
No se'ls veia contents
Ell ja s'ho imaginava
Diu que va començar
Quan li van presentar
Aquell noi ple d'alegria
Es varen mirar
Van riure i ja està
Ell ja ho intuïa
I jo li he preguntat
Com està l'amic que han deixat?
I està encantat de la vida!
Quan la cosa no va
Val més deixar-ho estar, no furgar la ferida

Són històries de sempre
Errors i encerts
I és que costa d'entendre
Per què, per qui, per on...

Una casa amaga un misteri
Una pedra té molts i molts anys
Una vida ve d'una altra vida
És fàcil caure en paranys
Són instints que tenim, històries de sempre
Són cançons que costen d'entendre

Espai llunyà

Cansats del dia a dia / Potser hauríem de marxar
Cap un espai llunyà / Un país o una illa
Voltar per tot el món / A veure què ens espera
Deixar-ho tot enrere / I no tornar mai més

En un espai llunyà
Sense interessos ni tensions
No hi haurà preocupacions
Flotarem en la sorpresa

Que bonic és recordar
Les colònies a la Cot
Que guai va ser pujar
Al volcà de Santa Margarida...

Caminant per Romania / Entre boscos i castells
Vaig veure com creixia / L'alegria dintre meu
Fent ruta pels Urals / Perduts a la Mongòlia
Quan algú ja ens coneixia / Vam marxar sense dir res

Buscàvem per Istambul
Una veritat com aquell temple
D'orient a occident
Tu volies el punt mig

Per satisfer el teu desig
Vam buscar sense parar
Tresors immaculats
I Pamukale ens va trobar

Te'n recordes de París? / A l'arc de la Défense
Pujant la Tour Eiffel / Anècdotes precioses
En un cràter circular / En un viatge lunar
Podrem fer l'amor / A gravetat set vegades inferior

En un futur proper
Només viatjarem
Les nostres relacions
Seran molt més senzilles

Serem observadors
La mandra de parlar
Serem humans llavors?
Llunyans a la mirada

La pura realitat

Cada dia de la vida
M'aixeco diferent
Ahir estava a la glòria
Avui molt malament

M'invento mil històries
Per veure-ho tot més clar
Però quan tinc la teoria
La pura realitat la fa canviar

Faig la llista de les coses
Que vull arribar a fer
Em marco els objectius
Hauria d'anar bé

Defujo frustacions
Buscant una sortida
Però no existeix la brúixula
Que indiqui com anar per aquesta vida

Hauré de respirar / Mirant cap a l'orient
Hauré de fer tai-xi / Hauré de fer un bonsai
I és que provo mil maneres de trobar el meu benestar
Em miro i em pregunto fins on puc arribar
Sense perdre el nord

I és que faci el que faci
Tinc la sensació
Que he donat molt més
Del que no he rebut jo

Buscant la veritat
M'he trobat mitja mentida
Però si tinc una moneda
Tot funciona ben de pressa i de seguida

De petit ho imaginava
Tot molt més senzill
Jo vull ser bomber
Tenir dona i fills

M'aixeco aquest matí
Mirant per la finestra
I penso en quantes coses s'han de fer
Fins arribar a la funesta

Hauré de meditar / Mirant el sol ixent
Hauré de fer tai-xi / Hauré de fer un bonsai
I és que provo mil maneres...

Content i bé

Hi ha dies que em despertes
I te'n vas a treballar
Faig les coses de la casa
I m'aturo a esmorzar
I mirant per la finestra
Veig els arbres del carrer
Com m'agrada aquesta vida
Estic content que vagi bé

I just ara me n'adono
Que estic fent una cançó
Feia dies que no en feia
I m'agrada aquest to
Quan les coses s'aclareixen
Tot funciona molt millor
Rento els plats, estenc la roba
Faig el llit i trec la pols.

A vegades estic trist
No hi ha llum a la rodona
N'estic fart del món dels homes
I em tenco a casa meu
Tu no hi ets i tot és meu
Busco un lloc per cada cosa
Si ho deixo tot molt bé
Jo content i tu també

I és que no puc dir que no
Tot ben net és molt millor
Molt millor
Ton ben clar i net
Amb els ulls oberts

Techno

On és el contrapàs
On la moxiganga
On el ball rodó
On la contradansa

On és el ball de déu
On són les corrandes
La dansa de la mort
On, el pallarí?

No som res

Quan estàs bé
Es veu tot tan clar
Però no som res
Ens deixem portar
Com fulles pel vent

Sé molt bé que des d'aquest lloc
Es veu tot tant clar que a la vista enganya
Aquest terra que sembla dur
Demà segur serà tot de sorra

Mira amunt, t'està caient
Una sorpresa que no esperaves!
Cantant sense ser conscient
No podem fer res quan hi ha un accident.

I ara cauré
I tu ho veuràs
Ja falta poc
Jo no veia res
D'aquest forat

I ara mires amunt, estàs plorant
Veus que ningú t'ajuda
Sol en un forat incomunicat
Estàs plorant però lluites

Ho veus tot fosc, ningú et fa cas
Però potser això és mentida
Era abans que no veies res
Ara t'ha tocat el cantó fosc de la vida

Penjat d'un fil s'hi està tant bé!
Un fil tiré
Cauré, cauré
Penjat d'un fil s'hi està tant bé!
Cauré, cauré

Aire!

Un moment de suspens
Per agafar aire
I tornar a començar
De bell nou
Intrigat
A veure què passa
Sense res a les mans
Essent lliure
Tu què mires
Faig el que vull amb la vida
Puc tornar a començar
Tan cansat d'aguantar
Aquelles mirades
No són ells ni sóc jo
És el lloc
És el temps
Però estic cansat de ser amable
No tinc por de parlar
Vull ser lliure
Tu què mires
Faig el que vull amb la vida
Puc tornar a començar

Busco una mirada
Busco una paraula
Que m'ajudi a respirar

No hi ha cap senyal
Que m'indiqui on anar

Busco una mirada
Mira com s'amaga
Ara sé que haig de marxar

Bob Dylan

Et vull donar les gràcies per les cançons
Que quan era petit jo cantava
Assegut a darrera el Renault 12
Escoltant les melodies sense saber què deien
Jo juraria que a mi em van fer
Amb la música de fons del Desire
I no sóc l'únic, ja ho se
Però m'és igual vull agrair-te
Que un dia et posessis a escriure

Reinventant-te constantment
Buscaves noves formes d'emocionar-nos
I tot això ho has acabat patint
Però tu què esperaves? Ets només un home
M'imaginava tocant amb tu
Que potser ens coneixíem i m'ensenyaves
Eren somnis de nen petit
Quan encara no sabia
Ni què em trobaria

Vas ser el mag de les emocions
Ple de contradiccions i dubtes
Va ser el blanc de les raons
Aquesta societat no vol rebel•lions
Ets tan fàcil de criticar
Però tu has sigut més llest que una fura
Amagant-te o mostrant-te
O canviant el que volies, segons convenia

T'agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
T'agraeixo les cançons que m'han arribat a dins
T'agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
T'agraeixo tot l'esforç per canviar la societat

 

Videoclips

Animal salvatge

Futur incert

Corriol