BR091 300

 

Crèdits

 

L'Hereu va ser gravat i produït per Arnau Vallvé a l'estudi Can Sons. Masteritzat per Yves Roussel.

Música: Ran Ran Ran

Lletres: Ferran Baucells

Excepte 'Vora el foc', amb música i lletra de Maurici Ribera.

Ran Ran Ran són Ferran Baucells i Jordi Farreras.

Han participat en aquest disc: Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, la Parròquia Ultra-Local, Armand Rodríguez, Arnau Vallvé.

Portada: Itziar Goñi

Disseny i maquetació: Ramon Ponsatí

Moltes gràcies als nostres amics i famílies, especialment al David & Mansi & Zoe, l'Armand & Bego, l'Arnau Vallvé, l'Itziar Goñi, Raül & Carme i tota la parròquia d'Ultra-Local Records, Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, Jordi Ibáñez, Lluís Paloma, el Mamut Traçut, The Chicken Shake, Fuck & Young, al col·lectiu Hi Jauh USB?, Bankrobber... i a en Meli, l'autèntic hereu!

 

 

 

Nota de premsa (2017)

"Adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va..."

Després de construir el seu primer àlbum amb retalls de tres demos primigènies ("Més brots", "Tot OK stop" i "L'Encyclopèdie"), ara Ran Ran Ran presenta per fi un recull de temes completament inèdits. El nou disc "L'hereu", enregistrat i produït per Arnau Vallvé (Manel), conté 13 cançons que constitueixen una sola història, un relat que s'obre i es tanca en si mateix.

L'hereu de la nostra història és quotidià i alhora extraordinari. És aquell personatge que tots hem volgut ser en alguna ocasió. I alhora, aquell que maleïm quan ens trobem en la seva pell. És el que fuig i el que s'enyora. Un bon minyó i també un proscrit. El que ha de dir adéu, el que voldria tornar i el que descobreix que res no és el mateix quan tornes.

Cada etapa d'aquest viatge és una cançó. "Ee ja nai ka" és un cant a l'amor però també el presagi de l'escapada. L'hereu s'amaga en coves i navega amb vaixells, somnia paisatges impossibles ("Unicorns a l'Àrtic") i veu com se li desperta la nostàlgia. "Homecoming song" i el primer senzill, "I un vers", marquen la tornada i el sotrac de la realitat: "Un somni inventat no és més que un somni inventat". Un cop assumit això, tot seran noves fugides endavant.

Amb aquest nou projecte, Ran Ran Ran es manté fidel a la seva fórmula, un so cru i frenètic, amb la guitarra elèctrica i la percussió com a principals protagonistes. La veu serena de Ferran Baucells en contrapunt amb els redobles histriònics de Jordi Farreras, units tots dos per una connexió magnètica, quasi umbilical. El color del disc també es beneficia pels cors de Martina Borrut (Mad'zelle), a més de tota una colla d'amics col·laboradors.

Publicat poc més d'un any després que el primer disc, "L'hereu" és la resposta urgent de Ran Ran Ran per seguir viatjant per tot el país i més enllà amb les seves cançons. Després de tocar a tot arreu l'any 2016, des de botigues de discos fins a petites sales o festivals com Primavera Sound, Embassa't o Era, ara l'objectiu és no parar i que les noves cançons, com l'hereu, viatgin fins als llocs més insospitats.

"I el disc va girant..."

 

Lletres

EE JA NAI KA

Treus el cap i et desfà amb la mirada

Trobes l'or que mai no hauries pensat

De trobar ni tan sols acostar-te

Que un i un siguin dos ja no és tan clar

Et desvetllen a la matinada

Somnis d'un cirurgià

Mentre et cus amb un fil d'Ariadna

Per no perdre't mai més de veritat

Pel matí vols ser rosada

Per la nit un grill cantant

Una cançó que et feia por d'ensenyar-me

No has pogut mai amb els lalalà

No cal pas que amaguis les cames

Tots pensem que som bons i especials

Quan et veig tan bonica em desarmes

Jo sentia tan ferm el meu pas

Insensat, ara fuig, ara corre

Crida el cirurgià

Que t'esperen tants llibres, tants contes

Que ja tenen escrit un final

Pel matí vols ser rosada

Per la nit un grill cantant

Una cançó que et feia por d'ensenyar-me

No has pogut mai amb els lalalà

L'HEREU

Un, dos, tres hiverns hauran passat

Com un hivern de soledat

Un camp arranat just després de segar

Adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va

I aquell bigoti sota el nas

És un dimoni entremaliat

Pensa la dolça Montserrat

I adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va

Que es veu que algú ha anat preguntant

On estava la nit que es va

Trencar el silenci allà a ciutat

I adéu-siau, adéu, l'hereu se'n va

Sap tantes coses d'amagat

I té tants deutes per pagar

Però ja li deia l'àvia

'Ja pots córrer

Que al final t'enganxaran'

LA COVA

Quantes històries

Que em volten pel cap

Tantes llegendes

Oblidades a ciutat

Que allà dalt

A Queralt

Van trobar una Verge

Amb una oreneta a la mà

La veritat que hi ha dies

Que penso que això

Em podria passar

Baixo al corral

O pujo al tros

Netejo merda

I m'empasso l'arròs

Voldria ser com Sant Jordi

Matar la fura

Quedar-me amb la princesa

I anar sempre amb l'armadura ben brillant

La veritat hi ha tants dies

que penso que això

Em podria passar

Tinc dos consells

L'un no és veritat

L'altre és tan vell

que el millor es oblidar'l

I seguir el camí

D'aquell savi que un dia

Li van perdre el rastre

A muntanya i d'allà no va tornar

Va entrar dins el bosc

No va tornar

Hi ha qui diu que el van veure

Entrar en el mar

I no tornar

La veritat que hi ha dies

Que penso que això

Em podria passar

LA CANÇÓ DEL LLADRE

I el temps passa lent

Però el temps se'ns acaba

Que el temps passa lent

Però el temps se'ns acaba

I no, no, ningú

No li ha vist la cara

No, no, ningú

No li ha vist la cara

Bé, bé, germans

Posem-nos en marxa

I vós, aneu pensant

En qui fa un temps va robar-vos

I no l'heu vist més

hi penseu amb recança

'Si fos al meu davant

Li clavava una llança'

I el temps passa lent

Però el temps se'ns acaba

Que el temps passa lent

Però el temps se'ns acaba

I no, no, ningú

No li ha vist la cara

No, no, ningú

No li ha vist la cara

Però un meu cosí

Vestit com un àngel

Ens mostra el camí

Ens trobem amb el lladre

Penjant dalt de tot

D'un fort i vell arbre

Li diu 'que tinguis sort,

Miratge o llinatge,

Que el que és de valents

És guardar l'espasa

Oh, pobre esperit,

El que va penjar-te'

I el temps passa lent

Però el temps se'ns acaba

Que el temps passa lent

Però el temps se'ns acaba

I no, no, ningú

No li ha vist la cara

No, no, ningú

No li ha vist la cara

CAPITÀ

Mare, jo vull ser un home bo

De pas tan ferm

Un capità

De petites coses

Que al final

Ens són tan importants

Vaig buscant allò que és bo

Allò que és cert

Allò que no trobar

Només ens pot dur que maldecaps

I en acabat no tornar

No tornar

Mare jo vull ser un capità

D'aquells

Difícils d'oblidar

TRES

Tens mans d'equilibrista

I ulls de fang

M'enredes amb artistes

I prens vi blanc

Fa dies que hi rumies

Si oblidar

Igual vas plorar un dia

Tot ve i se'n va

Ets una especialista

Et podries doblar

En alguna escena trista

De les de plorar

On sonen melodies

Que et va composar

Un jove violinista

En re, mi i fa

Qui vulgui poesia

Ja es pot mullar

Jo faig com el de Ribes

Anar fent i en paus

UNICORNS A L'ÀRTIC

Passen coses arreu del món

A l'Àrtic troben unicorns

Just quan pensaves saber-ho tot

Ara ens surten amb això

I tu a la feina estàs planxat

El teu cap és un corcó

I aprofites que tot just gira el cap

Per traçar una expedició

La vas trobar remenant llibres

Et va somriure o potser no

Li vas tornar el teu mig somriure

Ella va cridar de cop:

'Que ja ho saps que hi són

però no veus on són'

Si haguessis nascut

Fa un dos-cents anys

Ho tindries més clar tot

Que amb mecanismes tan estranys

La veritat se'ns en refot

VIOLINS

Amb violins i flors

I uns darrers retocs

Tot engalanat

És un dia gros

Un somriure i plors

L'àvia diu 'No, no

Jo quan era jove

Tot era millor'

I li darem la mà

I li entreguem el cor

Només tinc aquest pa

No tenim res millor

HOMECOMING SONG

Si t'he enxampat a vers canviat

Abans no t'acabis d'espantar

No voldria pas fer-te esperar

Però has de ser conscient

Que el disc va girant

I no em vull fer pas l'important

Però si sóc l'hereu, sóc el més gran

El que volta pel món i va buscant

Regals per tothom

Unes flors t'he portat

I l'únic que em dius

És que t'has casat

I el disc va girant

I sonen cançons que havíem escoltat

De dos trobadors que t'agraden tant

Tot i viure en països tan llunyans

Tu creies en ells

Però en mi no hi vas creure mai

'Que un somni inventat

No és més que un somni inventat'

I em quedo aturat

Intentant mesurar

Que al final cinc anys

Només són cinc anys

I si és qüestió de temps

O d'anar tirant

Per què et vas casar?

Per què et vas casar?

I ara entra l'acord

Que ens agradava tant

Penso que és l'últim cop

Que ho estem escoltant

I el disc va girant

I UN VERS

I ara bé

tampoc sabria què fer

si em diguessis que m'estimes

que podríem passar junts uns dies més

I ara bé

tampoc tindria cafè

ja ho diuen, tot canvia i igual es mou

però al final no ha canviat res

i ara ve

quan et dic que em conec

que tot i el meu somriure

alhora enyoro uns altres temps

I ara bé

recordes aquell vers

que dius que tan t'agrada

en realitat el vaig robar a algú molt més llest

I hem saltat tots el marges

I hem voltat per l'univers

Sense massa equipatge

El que ens agrada més o menys

O més o menys

SABOTATGE!

Als moments de la nit

Que tan fàcil separen

El divendres fugint

D'un radiant i nou dissabte

Fingim riure i ser

Els millors de la sala

Però també som d'aquí

I se'ns veu a la cara

Veus oh veus

Veus veus que escoltes

Són a dins del teu cap

Sonen fort

Donen voltes

I seiem en un parc

Inventem un llenguatge

Que no vulgui dir res

Que només sigui imatge

Sorprenentment t'entenc

És la son que agermana

I quan els dits t'assenyalin

Cridarem sabotatge!

QUAN DAVALLA L'ESTIU

En somnis t'enfonses

I en cels vas volant

Vius a un cop de cotxe

Podríem quedar

Quan davalla l'estiu

Quan davalla l'estiu

Ja no queden noies

A la vora del riu

Quan davalla l'estiu

Quan davalla l'estiu

Ja no tota

Cuca viu

L'aigua gelada

Et desvetlla els sentits

Sents la sang com corre

I no penses en mi...

VORA EL FOC

Se'ns esgoten, s'esvaeixen

Totes les emocions

Ja s'acaba, escasseja

El poc oxigen

Ho hem de reparar

Posar-hi un remei

Vora el foc

Absorbeixen, no desprenen

Incandescents

Flames roents

Forns i lapides

Provoquen certa nostàlgia

Simbolitzant senyals de desgràcies

Vora el foc

Una parella

Dues parelles

Desprenen certa passió

La ceguesa ja s'encén

Cuita a foc lent

Les ganes et cremen

He intentat de tot, intents

Salten espurnes i és dijous

Apa va que ens en sortirem

Apa va que ens en sortirem

Vora el foc

 

 

Vídeos

I un vers


La cançó del lladre


L'hereu