Crèdits

Jaume Pla: veu, guitarres, pianos i programacions
Jordi Rudé: guitarres
Miguel Sospedra: baix i veus
Aleix Bou: bateria i percussió
Genis Bou: Saxo tenor
Sisu Coromina: saxo alt

Toni Molina: bateria a "Se'm moren les plantes"
Davide Payser: violoncel a "El riu"
Genís Figa: darbuka i cajón a "El riu"

Produït per Jaume Pla.
Totes les cançons escrites per Jaume Pla excepte "La granja de la Paula" (Maggie's farm), escrita per Bob Dylan.

Gravat a Sonats Estudi i Paracetamol Studios per Titi Saurina i Tolo Torres.
Mesclat als estudis 44.1 per Toni París.

Agraïments: Als meus. Especialment a la família Bou-Puig per haver-me acollit a casa seva on s’ha gestat la major part d’aquest disc. A en Toni, en Davide i en Genís per la seva amable col•laboració i la seva valuosa contribució. A Bankrobber. A iCat Fm.

 

Nota de premsa original (2007)

Mazoni no ha trigat ni un any a publicar nou disc. I això que a Jaume Pla no li han sobrat les estones lliures. El seu hit No tinc temps va ser una veritable premonició, ja que 2006 ha estat ple de concerts, festivals, col•laboracions i també aventures com la Banda dels Lladres, acompanyant Pau Riba. Però les idees bullien al cap del músic empordanès i no ha volgut aturar-les. Just un any després d'Esgarrapada, Mazoni ja té nou disc al carrer.

Inquiet per naturalesa, Mazoni ofereix un disc multicolor, beneït per aquella curiositat que l'obliga a trencar el motlle cada vegada. Cadascuna de les cançons de Si els dits fossin xilòfons està plena de detalls i matisos, és un món en si mateixa. El talent melòdic s'abraça amb l'experimentació musical i posa de manifest la consistència d'una banda amb rodatge. Miquel Sospedra, Aleix Bou, Jordi Rudé, Sisu Coromina i Genís Bou han acompanyat Jaume Pla al llarg de 2006 i ja formen un engranatge perfecte.

Un disc arriscat i polièdric
El nou elapé de Mazoni és una obra arriscada i polièdrica on segueixen brillant les melodies que han catapultat Jaume Pla a la categoria d'orfebre del pop. Compagina la sensibilitat tropicalista de Se'm moren les plantes amb l'experimentació afrobeat de Llampec/Ull de vellut; ataca la psiquedèlia a Jeroglífics, flirteja amb el soul-pop a Memòria i explora noves vies expressives amb el violoncel i el cajón d'El riu. I també ofereix una versió explosiva del Maggie's farm de Dylan, La granja de la Paula,  adequadíssima en aquests temps de mileurisme.

Si els dits fossin xilòfons és un nou punt àlgid en la carrera de Jaume Pla. El músic empordanès atresora una trajectòria plena d'inconformisme. Va fundar la seva primera banda amb 13 anys i va anar acumulant projectes fins erigir-se en líder dels seminals Holland Park. Després d'un any viatjant per Europa, però, va abandonar la banda per dedicar-se exclusivament a Mazoni, el projecte amb què ha trobat la seva veu personal i també el reconeixement del públic.

Mazoni ha estat portada d’abril a les revistes Enderrock i Benzina i “No tinc temps” va ser cançó de l’estiu a iCatFM.

 

Lletres

El riu

Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

Queden enrere les cases entre els canyissars
amb roba estesa als balcons que mai veuré assecar
Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
i és el que em sap més greu
Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

Massa cansat per nedar i arribar fins els troncs
fang en els ulls aigua tèrbola dins els pulmons
Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
i és el que em sap més greu

 

La granja de la Paula

No penso treballar a la granja de la Paula mai més
no penso treballar a la granja de la Paula mai més

Em llevo al matí esperant que es posi a ploure
angoixat ple de pors que no em deixen moure
hauríeu de veure com em fa escombrar el carrer
no penso tornar a ca la Paula mai més

No penso treballar pel germà de la Paula mai més
no penso treballar pel germà de la Paula mai més

Em tracta com un gos i em paga una misèria
i em multa cada cop que em deixo la porta oberta
i encara em pregunta si m'ho estic passant bé!
no penso tornar a ca la Paula mai més

No penso treballar per la mare de la Paula mai més
no vull treballar per la mare de la Paula mai més

alliçona el servei sobre Déu, Home i Llei
mou els fils mentre el pare jeu com un rei
té seixanta anys però diu que en té cinquanta només
no penso tornar a ca la Paula mai més

No penso treballar a la granja de la Paula mai més
ni de conya penso tornar a ca la Paula mai més

Ho he intentat tot, per ser tal com sóc
però aquí si no ets com ells això serveix de poc
ells canten i tu ets l'esclau però ja en tinc prou
no hi penso tornar tan si neva com si plou
mai més

 

Memòria

Quan recordo certes coses i em miro per un forat
em veig sempre d'esquena escoltant cants de sirena
ancorat en un cul de sac

Quan recordo certes coses em sorprenc a mi mateix
aparellant mitjons a les fosques, refent el trencaclosques
mossegant l'ham com un peix

Visc enredat entre xarxes de mil pensaments
volteretes en el temps
lluny dels colors que il•luminen els camps a l'estiu
ofuscat sense motiu

Quan recordo el principi desfilo el meu jersei
ni la millor filadora amb el millor didal pot evitar fer-se mal
intentant refer-lo igual

Visc enredat entre xarxes de mil pensaments
volteretes en el temps
lluny dels colors que il·luminen els camps a l'estiu
ofuscat sense motiu

 

Cap al mar

S'obren els llums, són les sis, veig les cares inflades
cares amb ulls sense vida buscant comunió
agafo el metro, m'adormo i quan ja somiava
em desperto a l'ultima estació

I surto a fora, miro el rellotge
arribo a casa i busco la clau
i de sobte veig ben clar
que ho deixo tot i me'n vaig demà

Poso la tele i com sempre no sé de què em parlen
l'apago i m'arrossego fins la cuina per veure què hi ha per menjar
miro al carrer i el que veig em fa pensar en el que sento
les façanes fa temps que s'han de pintar

I em trec la roba, sento els veïns
i dono voltes dins el llit
i cada vegada veig més clar
que ho deixo tot i me'n vaig demà

cap al mar
fins al mar
vora el mar
mar endins

 

Llampec / Ull de vellut

Llampec-pec-pec-pec...
Ull de vellut.

 

Jeroglífics

Tinc la boca amb gust de sal
tens els ulls en espiral
sobre l'herba abraçats
si em punxes no em fas mal

Ara ens menjarem les pors
amb pensaments de colors
tatuats dins el cervell
ocultats dins el castell

Jeroglífics al teu cos
laberints que m'han confós
teranyines impacients
esperant en la foscor

Llepant caramels de mel
dins la torre de babel
ulls de canica que bonica
enfilats dalt dels estels

 

Se'm moren les plantes

Se'm moren les plantes no puc fer-hi res
per molt que les regui
se'm panseixen al cap de pocs dies
i no en sé el perquè

Se'm moren les plantes no ho puc evitar
per molt que m'hi esforci
alguns diuen que és el canvi de clima
però sé que no és veritat

Em posen a prova perquè saben com sóc
que no toco de peus a terra
que quan se'm demana no hi sóc
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus i perds el nord

Se'm moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l'esperança
compro llavors al florista
cada matí

 

I dius que el que em dius és veritat

Se'm moren les plantes no puc fer-hi res
per molt que les regui
se'm panseixen al cap de pocs dies
i no en sé el perquè

Se'm moren les plantes no ho puc evitar
per molt que m'hi esforci
alguns diuen que és el canvi de clima
però sé que no és veritat

Em posen a prova perquè saben com sóc
que no toco de peus a terra
que quan se'm demana no hi sóc
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus i perds el nord

Se'm moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l'esperança
compro llavors al florista
cada matí

S'està fent clar

Dins el llit amb les mans gelades
no pots dormir han fugit les fades
El cap no descansa
ets molt lluny de casa
Mires per la finestra
i ja s'està fent clar

 

Blanca és la neu, negre el fons del pou

Lliura'm del neguit que em corre per dins
lliura'm de la por que em crida des de la nit

Blanca és la neu, blau el cel
verds els ulls, negre el fons del pou

Reso cada nit per ser prudent i valent
reso cada nit per ser prudent i valent
però em miro al mirall i em veig poruc i temerari
blau al cel, negre al fons del pou

Free me, and take me to some place inside yourself
baby, your sweet touch my weakness and no one else

Lliura'm del neguit que em corre per dins
lliura'm de la por que em crida des de la nit

Blanca és la neu, blau el cel
verds els ulls, negre el fons del pou

Free me, and take me to some place inside yourself
baby, your sweet touch my weakness and no one else

 

Videoclips

La granja de la Paula

Memòria

El riu