BR060 300

 

 

Crèdits

Produït, gravat i mesclat per Jaume Pla als itinerants Paracetamol Studios.
Les cordes i les veus corals s’han gravat als estudis 44.1 per Toni París.
Masteritzat per Yves Roussel.

Cançons escrites per Jaume Pla.

Jaume Pla: veus, sintetizadors i guitarres.
Miquel Sospedra: baix i veus.
Aleix Bou: bateria electrònica i bateria acústica.

Col•laboracions:
Sergi Carré: programacions i sintetitzadors a “La promesa”.
Brossa Quartet de Corda: cordes a “La promesa” i “Som la carretera”.
Jose Domingo: veus a “Elvis”, “23 d’abril” i “Som la carretera”.
Vicky de Clascà i Gemma Solés: veus a “Elvis” i “El crit II (metafísica)”.

Fotografies de Noemí Elias.
Disseny gràfic de Ramon Ponsatí.

Gràcies a en Jordi Rudé i en Toni Molina per aquests anys i aquestes nits inoblidables. Gràcies a la família Bou-Puig i en especial a la Marina per haver-nos alimentat tan bé. Als meus pares i la meva germana per ser-hi sempre, a l’Ona per la seva paciència, al Quartet Brossa, Sergi Carré, Jose Domingo, Bikimel i Gemma Solés per la seva valuosa aportació en aquest disc, a en Toni Reca pel seu jersei vermell, a l’Adrià Cortadellas pel seu backline. I a Bankrobber per no posar mai barreres.

 

Nota de premsa (2014)

Mazoni reapareix amb un disc optimista i lluminós, un bri d’esperança en temps convulsos. “Sacrifiqueu la princesa” és un compendi de cançons pop on brillen les melodies, ara transportades a un paisatge completament nou. Un veritable gir copernicà en el so i la música de Mazoni. No es conforma amb pintar les parets. Ha tirat la casa a terra i n’ha aixecat una de nova. Ha sacrificat la princesa i ara anem per la reina. I la reina és electrònica. La reina enrampa.

Imaginem-nos un iceberg. Si el nou disc de Mazoni fós un iceberg, la punta serien les melodies pop: lluminoses, instantànies. Potser les cançons més directes que Jaume Pla ha escrit en molt de temps. El primer senzill, “La promesa”, és dinamita per les orelles: “No et diré que anirà bé, perquè és el que diu la gent que no et vol ajudar...” “Un petó per cada cicatriu” és còsmica i càlida, marcada per la seva línia de sintetitzador. I el passat perdut deixa pas als brots verds que neixen entre les cendres a “Bosc cremat”: “Som com un bosc cremat, inert en aparença però a punt per explotar de vida”.

La llista de joies melòdiques no acaba aquí. Què dir del sentiment d’absència que flota a “Membre fantasma”, de l’estira-i-arronsa afectiu i juganer d’”AILODIU”, del rock lisèrgic de “Biologia”, de la seca reivindicació d’”El crit” (“Tot el que és dintre de la llei en algun moment va estar prohibit”) o l’electrogospel amb què narra les últimes hores d’Elvis Presley. O l’ascetisme cinemàtic de “Som la carretera”, on Mazoni proclama que “no som la cançó, nosaltres som el so”.

“Nosaltres som el so”: tornem a l’iceberg i submergim-nos. Mireu bé tota aquesta música que s’amaga sota la línia de flotació. Música rica en colors, detalls i matisos, l’herència de Brian Wilson que flueix cap al futur. “Sacrifiqueu la princesa” representa un gir estètic nou i radical en la carrera de Mazoni. Les guitarres han desaparegut com per art de màgia i al seu lloc hi habiten els sintetitzadors i l’electrònica. Perverteix els ritmes, matisa el so, arrisca. Mazoni fa fluir cada cançó vers l’imprevisible.

“Som un bosc cremat”, sí. No té sentit mirar enrere, juguem a inventar-nos el futur. Acompanyem Jaume Pla en aquest túnel del temps que arranca aquí i no sabem on ens portarà.

 

Notes interiors


La princesa, oh sí, la princesa…

El sacrifici sempre ha sigut part de l’espectacle des que Déu li va dir a Abraham que sacrifiqués el seu fill per demostrar-li fidelitat. El sacrifici no és un simple acte de disciplina. La renúncia a allò que s’estima és tràgica i la tragèdia és èpica i romàntica.
L’èpica i el romanticisme del sacrifici són els ingredients que l’han posat en el “show business”. Sense sacrifici no hi ha bellesa? Pot ser. El que està clar és que és molt més bonic guanyar una partida d’escacs sacrificant, en aquest cas, la reina, i tot seguit fer un escac i mat, que guanyar-la per un peó promocionat.

Agafem el cas de la llegenda de Sant Jordi. Ens diuen que un drac atemoria un reialme i que per apaivagar la seva set de sang cada dia li oferien un pobre infeliç que es triava per sorteig. El cas és que un dia li va tocar a la princesa i la llegenda ens diu que el rei, que era molt just, va decidir que tot i que li feia molt mal donar la seva filla al monstre, no hi havia més opció que enviar-la a la mort.

Sí, home! Qui s’ho creu això?! Quina casualitat que el conte comenci precisament quan la princesa ha de ser sacrificada. La moralitat del conte és que tots som iguals però ningú sap dir el nom de cap dels desgraciats que van ser sacrificats abans. Tot el poble mastegat abans només és l’atrezzo necessari per fer la decisió del rei més lloable. Imperialistes!

Amic, jo et diré el que va passar. El rei, per evitar una revolta prenent una decisió que no hauria sigut compresa per part del poble, va tranquilitzar-lo dient que actuaria igual amb la seva filla que amb qualsevol altre dels seus súbdits. Un cop fet això va contractar amb diners de les arques reials el sicari que “casualment” apareix per allà just quan al drac ja li ve salivera.

La corona i la filla salvades. La mentida embolcallada per la mística del sacrifici sobreviu al pas del temps.

Jaume Pla

 

Lletres

Bosc cremat

No facis cas del que diuen
La veritat no és tan fàcil de trobar
El talp fa el seu tros cada dia
Res del que hem après es pot aprofitar

Som com un bosc cremat
Inert en aparença
A punt per explotar
De vida que comença

Les abelles t’entreguen la vida
Les espelmes moren per il•luminar
Tot té un sentit quan t’ho mires
Encara que costi d’explicar

Som com un bosc cremat
Inert en aparença
A punt per explotar
De vida que comença

Som com un bosc cremat
Inert aparentment
A punt per rebrotar
De vida novament

Un petó per cada cicatriu

Vine al meu costat
Frena l’inconscient
Has plorat en somnis
No pateixis més

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Acostant cadires
Llimant ganivets
Acompassant respiracions
Sincronitzant batecs

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Sincronitzant batecs
Sincronitzant batecs

La promesa

Sento cantar les granotes des del meu llit
Anuncien la pluja que ha de venir
I els seus cants omplen la nit de veritats
De certeses mil•lenàries i ancestrals
No són promeses buides, invisibles

No, no et diré que anirà bé
Perquè és el que diu la gent
Quan no et vol ajudar
Jo et diré mirant-te als ulls
Que si no surt com has pensat
Em tindràs al teu costat

No t’espolsis la gent amb paraules amables
No defugis problemes culpant als altres
Ni la natura és sàvia ni la gent bona perquè sí
Però si ens tenim a prop potser trobarem un camí
Sense optimismes fàcils però amb valentia

No, no et diré que anirà bé
Perquè és el que diu la gent
Quan no et vol ajudar
Jo et diré mirant-te als ulls
Que si no surt com has pensat
Em tindràs al teu costat


Biologia

Catorze dies flotant i amb el cap als núvols
Enllaçant la nit i el dia sense perdre energia
Feia temps que no em sentia així i t’ho dec a tu
Que m’has desfet el nus

Però el diumenge a la tarda quan surto a caminar una estona
No paro de veure parelles agafades de la mà
Tots fent la cara d’idiota que he vist al mirall
Quan he saltat del teu llit

I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d’especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s’han escrit a l’amor
No són poesia sinó biologia sense més

Rius de tinta enaltint un sentiment
Sorgit de l’ADN animal més la nostra ment
Com una pistola carregada en mans d’un nen
Cada cop més impacient

I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d’especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s’han escrit a l’amor
No són poesia sinó biologia sense més


Membre fantasma

El present flueix contaminat
Per la brossa del nostre passat
Com l’ambient que queda al menjador
L’endemà al matí del sopar de cap d’any

Sense cortines a l’habitació
Sento converses quan estic sol
Gairebé arribo a tocar coses que no hi són
Que se n’han anat lluny

I a la nit, dins el llit, a les fosques
Et sento com un membre fantasma
Que han arrencat del meu cos

L’absent present, l’absent present
L’absent present, l’absent present
L’absent present, de cop i bruscament
Tot és només el que és i res més

I a la nit, dins el llit, a les fosques
Et sento com un membre fantasma
Que han arrencat del meu cos


El crit

Res del que hagi servit abans serveix en aquest moment
Tots el passos endavant sempre han sigut violents
Les paraules amb sentit sempre han sortit d’un crit
El que és dintre de la llei en algun moment va estar prohibit

Cauen edificis immortals, cauen pensaments immemorials
Moren les històries que hem après, moren les creences ancestrals

Res del que hagi servit abans serveix en aquest moment
Tots el passos endavant sempre han sigut violents
Les paraules amb sentit sempre han sortit d’un crit
El que és dintre de la llei en algun moment va estar prohibit


A.I.L.O.D.I.U.

Voldria dir-te que et trobo a faltar i t’ho dic
Voldria dir-te que ets especial i t’ho dic
Voldria dir-te que m’ho passo bé amb tu i t’ho dic
Voldria dir-te que t’estimo i t’odio

I t’odio amb tot el meu cor
T’odio amb tot el meu cor

Voldria dir-te que em fas sentir bé i t’ho dic
Però que em fas perdre els nervis també, també t’ho dic
Voldria dir-te que jugues amb mi i t’ho dic
Voldria dir-te que t’estimo i t’odio

I t’odio amb tot el meu cor
T’odio amb tot el meu cor

a.i.l.o.d.i.u.
a.i.l.o.d.i.u.
a.i.l.o.d.i.u.


Elvis (Últim dia)

Gràcies per acompanyar-me al dentista
És una sort tenir-lo sempre disponible
Però això em fa molt mal necessito més calmants
És mitjanit però segur que tu me’n pots trobar més

Desperta el meu cosí i la seva dona
Tinc ganes de jugar a tennis una estona
Ei, malparit, no em facis córrer tant
El rei ja no pot més i el rei ja està cansat

I al llit m’espera “La recerca de la cara de Jesús”

Les quatre del matí, piano i rom amb cola
El gospel és la meva farmaciola
On s’ha ficat tothom? Em trobo malament
Em sembla que a l’habitació hi ha un parell de vàliums més

I al llit m’espera “La recerca de la cara de Jesús”

Són les set del matí i encara no tinc son
Em pendré un bany a veure si em relaxo
Obre el calaix i mira sí n’hi ha més
No pateixis, bonica, que al bany no m’hi adormiré

Llegint a trenc d’alba “La recerca de la cara de Jesús”
Llegint a trenc d’alba “La recerca de la cara de Jesús”


23 d'abril

Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

M’agraden les persones però em fa por la gent
M’agraden les persones però em fa por la gent
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

Carbasses al novembre, carxofes al febrer
Carbasses al novembre, carxofes al febrer
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat

Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre Roses i jo a Cadaqués

M’agraden les persones però em fa por la gent
M’agraden les persones però em fa por la gent
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

Teranyina

He estat espiant-te enmig de la foscor
Tres dies sencers sense dormir
Em cauen les parpelles però tot segueix igual
Dins el somni tornes a ser amb mi

Teranyina cristal•lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l’arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Cau la pluja fina i em surt sang del nas
Prendre decisions et fa valent
Però com puc refiar-me dels meus sentiments
Si sempre canvien constantment

Teranyina cristal•lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l’arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Un refugi que amb els dies empresona
És horrible no poder fugir

El crit II (metafísica)

3, 3X12 = 36 :6 són 6
+43 +9 = 58-41=17
+300=317
I si ho dividim per 3 ens donarà
105,666666666666666….

3 arrel quadrada de 9
7 arrel de 49
7 al cub 343
9 al cub 729
729

Logaritme
Logaritme
2, 8627275283179747
Logaritme (de 729)
Logaritme (amb base 10)
Integral
Derivada
Neperià


Som la carretera

No som el cotxe
Som la carretera

No som la cançó
Nosaltres som el so


 

Videoclips

La promesa

Un petó per cada cicatriu

A.I.L.O.D.I.U.