BR055 300

 

 

Crèdits

Escrit i produït per Jaume Pla.
Gravat a Kay Studios i Paracetamol Studios per Nyanyu Castaño i Jaume Pla.
Masteritzat per Yves Roussel.

Jaume Pla: veu, guitarres i tecles.
Miquel Sospedra: baix
Aleix Bou: bateria

Disseny gràfic de Ramon Ponsatí.

 

Nota de premsa (2013)

Mazoni porta fins al límit allò de destriar el gra de la palla. El que havia de ser un elapé s’ha transformat, a base de buscar-ne l’essència i fer una reducció de les seves propietats, en un senzill de dues cançons.

Dues cançons... però quines cançons! Les dues millors cançons que tenia a l’abast. Dues cançons brillants com dos sols que mostren la cara més optimista de Mazoni, més esperançadora. Dues cançons d’amor en sentit estricte. Dues cançons d’amor per temps d’incertesa, dos raigs de sol que travessen els núvols i ens dutxen zenitalment amb la seva llum.

Aquest és el disc de Mazoni per l’any 2013. Un single que no és preàmbul ni anunci de res més, sinó una obra complerta, que s’obre i es tanca en si mateixa. Perquè a vegades, el que val la pena dir es pot concentrar en tan sols dues cançons.

‘Magranes molt’ parla, segons explica Jaume Pla, “sobre com les situacions adverses ens obliguen a transitar per nous camins. L'oportunitat de descobrir coses noves, en aquest cas l'amor, apareix en trencar la rutina encara que sigui per força”.

‘Purgatori’ parla “del fet de desfer-nos d'allò que no és essencial. Això no només ens fa més feliços sinó que converteix la nostra posició en inexpugnable. Si no tens res, no et poden amenaçar amb res”.

 

Lletres

Magranes molt

Jo robava panderetes però ara em falla el pols
Vaig plegar i això em va fer canviar
Obligat a passejar per nous carrers
a sota un magraner t'hi vaig trobar a tu.

Magranes, magranes, magranes molt!

Preocupar-se és ocupar-se abans d'hora
Em fa ràbia haver perdut tant temps
Però ara entra dintre dels pronòstics
que les coses acabin bé.

Magranes, magranes, magranes molt!

Oh, líquens d'Islàndia, ja era hora
que el futur em semblés transitable
Oh, oh!

Obligat a passejar per nous carrers
a sota un magraner t'hi vaig trobar a tu.

Oh, líquens d'Islàndia, ja era hora
que el futur em semblés transitable
Oh, oh!

Magranes, magranes, magranes molt!

 

Purgatori

Cauen les fulles una a una
Gronxades pel vent, baixant pel torrent
Camino tot sol i en el silenci
Escolto una veu dintre meu que creia oblidada

Em diu que torni cap a casa
Que pinti parets, que estripi els llibres
que llenci la roba, que cremi mobles
que truqui els amics per celebrar que no tinc res

Ja ningú pot amenaçar-me
de treure'm res, de dir-me qui sóc
de dir què haig de fer, de governar-me
Sóc jo qui farà, sóc jo qui dirà...

M'havia de guanyar abans de guanyar-te
I ara que no tinc res per oferir-te
Puc dir-te que t'estimo sense cap por
Sense cap por...