Crèdits

Jaume Pla: veu, guitarres, piano, theremin i programacions
Jordi Rudé: guitarres
Miquel Sospedra: baix i veus
Aleix Bou: bateria
Toni Molina: bateria electrònica, percussió i veus

Col·laboraciosn:
Davide Payser: violoncel (2, 4)
Carles Sanjosé: veu (10)
Jordi Brugués: guitarres (8)
Pau Guillamet: producció addicional (7)

Produït per Jaume Pla
Totes les cançons escrites per Jaume Pla (Edicions Pickpocket)
Gravat per Jordi Brugués i Jaume Pla.
Mesclat als itinerants estudis Paracetamol a Villa Luz (Corçà)

Quadres pintats i cedits per Xevi Vilaró.
Disseny gràfic: Ramon Ponsati

Gràcies:
Als meus. A en Xevi Vilaró per oferir-me el seu art. A les quatre germanes Rosich i família per donar-me l'oportunitat de gravar a l'incomparable espai de Villa Luz. Davide, Carles, Jordi Brugués, Guillamino, Ramon Faura i Bankrobber.

Dedicat a totes les rates que es busquen la vida.
Apujeu el volum!

 

Nota de premsa original (2009)


Exigim eufòria, amb la felicitat no n’hi ha prou. Així de nihilista es presenta Mazoni a “Eufòria 5 – Esperança 0”. Ressaca, caos, psiquedèlia, mala llet, recerca, curiositat i llibertat governen el disc més honest, inconformista i sincer de Mazoni.

En el partit d’avui s’imposa amb rotunditat el plaer efímer, elevat a cotes obsessives. Però la lliga és molt llarga, i aquesta societat hedonista aixeca la vista i es troba a la deriva davant un horitzó incert, mancat d’esperança. Són les cares i les creus de les “24 hour party people”.

Musicalment, el disc és un resum de la història de la música de les darreres dècades, dels 60 fins a l’actualitat, amb l’energia del rock com a generador de catarsi. Dins una mateixa cançó podem viatjar de la psicodèlia dels 60 a la dels anys 90, dels Stooges al post-punk del segle XXI, de la melodia als sons africanitzants. Guitarres i electrònica. Theremin, cello i kalimba. “Eufòria 5 – Esperança 0” destaca especialment pel seu tractament del ritme, amb la col•lisió de dues bateries que són eix i motor del disc.

El nou disc de Mazoni el publica Bankrobber i apareixerà al febrer en tres formats: CD, vinil i descàrrega digital.

Jaume Pla, ànima de Mazoni

Nascut l’any 1977 a la Bisbal d’Empordà, Jaume Pla va fundar la seva primera banda amb 13 anys i va anar acumulant projectes fins erigir-se en líder dels seminals Holland Park, amb notable ressò en l’escena indie de Barcelona.

Després d'un any viatjant per Europa, va abandonar la banda per dedicar-se exclusivament a Mazoni, el projecte amb què ha trobat la seva veu personal i també el reconeixement del públic. Ho va confirmar amb discos com "Esgarrapada" i "Si els dits fossin xilòfons", amb cançons com "No tinc temps" (cançó de l’estiu a iCatFM) i "La granja de la Paula" i també amb actuacions als festivals més prestigiosos, des de Primavera Sound, BAM, PopArb i Altaveu fins al texà South By Southwest.

A més de Jaume Pla (veu i guitarra), actualment completen la formació titular de Mazoni els músics Miquel Sospedra (baix), Aleix Bou (bateria), Toni Molina (bateria i percussions) i Jordi Rudé (guitarra i teclats).

Les cançons

Eufòria: “No sóm memòria ni trajectòria, tan sols un punt aïllat. No n’hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria”. Un primer senzill amb vocació de retrat generacional, amb una forta dosi de nihilisme. Musicalment consta de dues parts extremes. En la primera hi veiem el present descrit com un seguit d’intencions frustrades en busca del plaer, mentre que la segona és un dubte interior que es transforma en crit d’auxili. La música combina hàbilment les dues bateries i ens empeny a abandonar el poc sentit comú que ens queda.

Ei, que surt el sol: Els Beatles i The Cure com a vasos comunicants entre la melancolia i la diversió, entre el mal moment i el bon humor. “Escoltem la cançó de l’aranya que ens feia por de petits” i deixem que un piano sorgit de les ombres ens acompanyi a l’alba.

Apocalipsi now: Sense pèls a la llengua i encomanant-se a l’esperit alliberador del rock, Mazoni carrega contra la publicitat, el periodisme escombraria, el futbol i l’adotzenament de la cultura. Unes quantes frases per emmarcar: “Hi ha més ionquis en un camp de futbol que a qualsevol discoteca”, “Preocupats per fomentar la lectura i no pas perquè tothom llegeix el mateix”, “Flaixos de 25 segons on les pells són sempre tan fines i les mirades com fel•lacions”...

3 moments: “Saps que tens un amic quan el silenci no pesa” Mazoni recupera el món oníric de 7 songs for a sleepless night en una cançó que transita i t’arrossega, com un riu, per tres estats de reflexió interna.

Mala llet: Un atac de nervis fet cançó.

Caputxeta: Podria ser una pel•lícula però és la cançó més personal del disc, amb més referents cinematogràfics que no pas musicals. La tensió creix i creix per acabar-nos deixant un final obert, amb totes les respostes (si n’hi ha alguna) colgades per la neu.

Inspira, conspira: La burocràcia robotitzada ens examina primer el cos, després la vida sencera. Kraftwerk colonitza la tornada més enganxosa del disc.

Bruixes ens retorna el neguit que teníem, de petits, quan ens endinsàvem al túnel del tren de la bruixa. El so Manchester es dóna la mà amb les pel•lícules de sèrie B dels anys 50.

(Fals) infinit: Potser l’única cançó del disc on la serenitat s’imposa al caos i la confusió,  acceptant però que moments com aquest no poden durar per sempre.

Cercles: La llum al final del túnel, el costat pop de la psicodèlia. “Miro el teu rostre entre cireres d’arboç”. Carles Sanjosé (Sanjosex) col•labora en les harmonies vocals.

 

Lletres

Eufòria

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comtat de Wales els joves es pengen dels arbres

Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres
Però ara no em diguis res que m'espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia
Si per voler-ho tot, t'has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria


Ei, que surt el sol!

M'aturen els mossos i em treuen tres punts
pugem a un taxi i ens vol estafar
però m'és igual, avui estic de bon humor

Arribem a casa i escoltem The Cure
la cançó de l'aranya que em feia por de petit
Caminem de quatre grapes a les sis del matí
com si el pis fos la sabana i nosaltres
gaseles i felins

Ei estira't aquí que surt el sol i no vull dormir.

It's been a hard night's day and I been drinking like a sponge
It's been a hard night's day we should be sleeping like dogs
but when I get home to you, tell me baby what we're gonna do
that make us feel all right, all right

Ei estira't aquí que surt el sol i no vull dormir.


Apocalipsi now

El món de les ombres s'il·lumina amb flaixos de vint-i-cinc segons
on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel·lacions
Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna
ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna
Tan se val, tots ho fem, tots comprem, però qui compra és sempre esclau
Apocalipsi now

Sentim tertúlies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent
com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments
Periodistes que busquen l'escletxa on la vida es torna grotesca
construint la llei a base d'excepcions amb la convicció d'una secta
La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por, per dir-ho suau
Apocalipsi now

Quan el davanter enganya a l'àrbitre i aconsegueix un penal pel seu equip
tothom el considera un heroi però no és res més que un mentider mal parit
Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca
vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca
Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau
Apocalipsi now

Preocupats en fomentar la lectura i no pas perquè tothom llegeixi el mateix
autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix
Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla
ja us podeu quedar assentats a les fosques jo deserto i me'n vaig a fer guerrilla
Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau
Apocalipsi now


Tres moments

Com un caçador seguint petjades
com un saurí buscant aigua
guiat només per l' instint
Aliè als comentaris
deixant de vegades el camí
sempre ha estat així

i he decidit no decidir...

Divendres al vespre, fa 20 minuts que estem atrapats al cotxe,
i com nosaltres, infinites files de llums vermells frisant per canviar-se inútilment de carril
Quantes converses avorrides, discussions acarnissades
i pensaments prohibits succeint al mateix temps.
Però aquí dins ningú diu res i és millor així.
Saps que tens un amic quan el silenci no pesa.
Estic molt cansat, els ulls se'm tanquen,
sento sirenes llunyanes d'ambulància abans de perdre la consciència

Vull viure en un lloc on l'àmbar del semàfor signifiqui frena enlloc d'accelera
on no senti una mà invisible empenyent-me
sense cels retallats

Mala llet

La mala llet em posseeix com un dimoni
em corren mil formigues per sota la pell
La mala llet m'enfonsa els peus en el fang
m'ha ennuvolat el seny, m'ha enverinat la sang

Mala llet.
Mala llet.

Escolto les paraules que surten de dins meu
i em quedo tan sorprès com tu quan les sento
És un odi dirigit a totes les coses
no m'estic justificant t'ho dic tal com ho sento.

Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.

Caputxeta

Fa dues hores que hauria de ser aquí, em sembla que s'ha perdut
dins el refugi el foc sembla que es dona per vençut
l'avorriment s'escampa i marceix les flors
mentre a fora cada cop neva més, cada cop és més fosc

Lluny dins el bosc la Cristina camina
trepitja branques d'alzina i agulles de pi
veu una llum més enllà del molí
darrera seu a cada pas la neu es menja el camí

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

Dins la butxaca de l'abric vermell amb caputxa
porta les drogues que li han demanat per aquesta nit
I ara ja dubta de si pateixen per ella
o només pel que porta dins el seu abric

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se't vol menjar.

L'endemà al matí surten a buscar-la i el verd és més verd
i el blau més blau enmig del blanc
Però no hi ha petjades, ni crits d'auxili,
només silenci.

Inspira, conspira

Escàner de pupil·la
Examen capil·lar
Mostra d'adn
Anàlisi de sang
Pes, alçada
Empremta digital
Anàlisi d'orina
Historial dental

Inspira, conspira
Inspira, conspira
Inspira confiança

Número de compte
Ingressos anuals
Arbre genealògic
Antecedents penals
Vehicles al teu càrrec
Codi postal
Pòlissa de vida
Seguretat social

Inspira, conspira
Inspira, conspira
Inspira confiança

Número de compte
número de compte
número de ves en compte que no te´l vegin...

Inspira, conspira
Inspira confiança

Bruixes

Bruixes, bruixes...
han baixat a la ciutat portant la desgràcia a tot arreu
Bruixes...
pous i llacs enverinats, epidèmies als conreus

Bruixes...
histèria col·lectiva, tots estem sota sospita.

(Fals) infinit

Beneïdes mans que et ressegueixen
que geografien el teu cos
paisatge errant de carn i os
cementiri de neurones sobreestimulades

Ciutat humida a través del vidre
ara que res és el mateix
no hi voldria tornar més
com un cargol em tanco dins la closca

Pupil·les finalment emmirallades
respiracions acompassades
sensacions d'un fals infinit

El cos s'entrega sense lluita
els pensaments es dilueixen
i a poc a poc ens adormim
i a poc a poc ens adormim

Cercles

Cercles, cercles
Donem voltes fins a l'infinit
Cercles, cercles
Dibuixats en tots els teus sentits

Tot el que diguem ja s'ha dit abans
No vull mirar enrere, tu no vols mirar endavant
Si passat i futur queden lluny, més lluny anirem

Miro el teu rostre entre cireres d'arboç
Hem d'anar de pressa aviat es farà fosc
Al capvespre el cel s'encén i els ratpenats surten a fer un vol
Ombres
Herba negra sota els nostres peus en la nit

 

Videoclips

Eufòria

Ei, que surt el sol!

Caputxeta