Crèdits

Aleix Bou: bateria
Toni Molina: bateria
Miguel Sospedra: baix
Pau Arumí: baix
Paco Jordi: guitarra elèctrica
Guillermo Martorell: guitarra elèctrica
Paco Jordi: guitarra elèctrica
Jaume Pla: veu, guitarra elèctrica i acústica, piano i baix
Gemma Solés: veu
Carles Sanjosé: veus
Genís Bou: saxo tenor, saxo alt
Jack McGee: trombó
Richie Álvarez: teclats

Produït per Jaume Pla
Totes les cançons escrites per Jaume Pla excepte "Cançó 7a en colors", de Pau Riba
Enginyers de so: Titi Saurina, Tolo Torres
Gravat a Sonats Estudi
Mesclat a Paracetamol Studios
Direcció d'art: Ramon Ponsatí

Agraïments: a la Judit, a la meva família, a tots els que heu tocat (ha sigut una jam de puta mare!), a en Titi i en Tolo (i la Maria) per la seva simpatia, a Bankrobber

 

Nota de premsa original (2006)

Vols perdre’t entre la boira i caminar per boscos encantats? O prefereixes visitar àrees de servei a deshora i acabar llançant-te a un pantà? En aquest viatge pels alts i baixos de la vida t’hi acompanya Jaume Pla, fins fa poc compositor principal de Holland Park i avui dedicat en cos i ànima al seu projecte personal, Mazoni.

Després d’una perla tan exquisita (i oculta) com “7 songs for a sleepless night”, Mazoni lliura el seu primer elapé en català, “Esgarrapada”. Un disc on recull l’herència de Holland Park i demostra que maduresa i espontaneïtat no són una contradicció. Per aconseguir-ho, s’ha envoltat de músics excel•lents de bandes com Sanjosex, Le Petit Ramon, Guillamino, Mr. Hubba, Chop Suey... que han s’han involucrat en el que en Jaume considera que va ser “una jam de puta mare”.

Jaume Pla és un cul inquiet de la música. És un escriptor de cançons: ja era conegut el seu talent natural per escriure grans melodies. És un productor: embolcalla les cançons amb un tractament musical exquisit, carregat de detalls i matisos, vestint-les amb uns arranjaments que demostren que l’armari de Mazoni és molt ampli. És un orfebre del pop que ara amplia registres i eixampla el seu horitzó musical.

“Esgarrapada” és un trencaclosques on hi conviuen descàrregues de punk sense treva, psiquedèlia hipnòtica i pop sense additius. Sap ser hippy i punk alhora, igual que Neil Young. Sense despentinar-se, com Paul Weller. I divertint-se tant com els Super Furry Animals més heterodoxos. Com els gal•lesos, Mazoni signa uns quants hits aptes per a la pista (“No tinc temps”, “Gised”, la urgent “Esclatasangs”). Quants cops ha sentit una cançó en català al Razz?

 

Lletres

Gised

Oh! se't veu la pell tan clara
Oh! tan pura la mirada
Tots t'hem somiat alguna vegada
Ets la que ens fa escriure cançons
Ets la que ens fa trair un germà
Ets la que ens fa sentir vius
La que ens empeny a la foscor
Ets la que fa estimbar els vaixells
Amb cants que et xuclen el cervell
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
Sense dir res

Oh! se't veu la pell tan clara
Oh! tan pura la mirada
Tots t'hem somiat alguna vegada
Tota la vida ens has confós
Canviant de cos quan es fa fosc
Però si sabem el que sentim
L'instant quan gairebé et tenim
Ets la que fa estimbar els vaixells
Amb cants que et xuclen el cervell
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
Sense dir res

Com he arribat aquí

Posa l'intermitent i aparca en bateria a l'àrea de servei
Curtes i llargues ressegueixen l'ap-7 en la nit
Dos a la barra parlen, un mira la tele i diu: són tots uns fills de puta
Ell li demana un cafè a la noia del cervell adormit
I li mira el cul quan es gira en un acte reflex i sense sentit
I les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis
Com he arribat aquí?
Camí del servei sofàs que relaxen màquines de joguines per a nens
Natura morta nascuda de l'avorriment
Es renta les mans mirant-se al mirall sota un llum fluorescent
Li sona la cara aparta la mirada és dur ser un mateix
I d'un cop de puny trenca el vidre en un acte reflex i sense sentit
I les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis
Com he arribat aquí?
I la pluja desperta de sobte quan ell puja al cotxe intentant fugir
I les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis
Com he arribat aquí?

No tinc temps

A cavall de dos llocs, despullat vers el món,
esquivant decisions, somiant que perdo avions
No tinc esma per a res, tants anys i només he après

que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc

Em convides a dinar i a mig àpat me n'he d'anar
em sap greu de debò però faig tard a no sé on
Tot a mitges cap per avall, tot fet i deixat estar

no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc

Esclatasangs

qualsevol dilluns hi pensaràs
qualsevol dimarts m'estimaràs
qualsevol dimecres sortirem
qualsevol dijous ens ho farem
qualsevol divendres viurem junts
qualsevol dissabte serà dur
qualsevol diumenge ho deixarem
i qualsevol dilluns hi pensaràs
esclatasangs

Perduts en la boira

Càlida i fresca com les primeres nits d'estiu
suau i ferma com tu quan somrius
la llum que ens envolta neix aquí al nostre costat
totes les mentides neixen de la veritat

Perduts en la boira però agafats de la mà
ja no hem de demanar perdó mai més
mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temps

Calor de ciutat bruta i rovellada per mil motius
que ens abraci l'aigua i dormim al llit del riu
adonar-se de tot no és cap cosa dolenta
el vent s'ho emportarà si estàs prou atenta

Perduts en la boira però agafats de la mà
ja no hem de demanar perdó mai més
mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temps

 

Que sí, que sí, que sí

Escolta'm i mira'm a la cara quan et dic
és el moment dóna'm la mà
no pensis res deixa't anar
sí, ja sé que tens motius per fer-te'n desdir
però aquesta nit les estrelles han sortit per tu i per mi

Escolta com canten les filles del bosc
només un cop cada set anys
si vols podem anar prop de l'estany
demà és una paraula que no hauries de dir
aquesta nit les estrelles han sortit per tu i per mi
que sí, que sí, que sí
que sí, que sí, que sí
aquesta nit les estrelles m'han dit a la orella que vindràs amb mi
el somriure que amagues diu que te'n mors de ganes
diga'm que sí.

De mans i peus

Dius que estem lligats de mans i peus
dius que ja no truques els amics
dius que el que et diran ja ho tens sentit
dius que el dia a dia és una creu

Jo mateix et compraria els claus si així calles i em deixes en pau

Des del teu seient d'espectador
dius que t'ho podries fer millor
dius que res serveix per res
dius que el dia a dia és una creu...

Jo mateix et compraria els claus si així calles i em deixes en pau

Virgínia i el pantà

S'obre la porta i en surt un crit ofegat
gira la cara i la trena se li desfà
plora pel poble i les llàgrimes no toquen el terra
s'evaporen en la intensa calor d'un dia d'agost

Corrent sent la veu del pantà que la crida
i hi arriba ajudada pel vent
els punys clou amb força ajunta les cames
respira profundament i salta deixant les preguntes a dalt

La seva germana pregunta si l'han vist passar
la veu li tremola quan intueix on pot haver anat
plora pel poble i les llàgrimes no toquen el terra
s'evaporen en la intensa calor d'un dia d'agost

Corrent sent la veu del pantà que la crida
i hi arriba ajudada pel vent
no hi ha ningú a la vora però n'està segura
encara es pot sentir el patiment i crida i ressona per tota la vall

 

Ulls de gat mesquer

Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
un matí qualsevol et lleves i ja no hi són
tota una llàstima que encara em costa de creure
eren tan precisos en la foscor

Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç per petons de sucre i llàgrimes de sal

Jo tenia ungles esmolades com puntes de llança
podia pujar cada nit al teu balcó
però me les he trencat tocant acords impossibles
i ara ja no surto de l'habitació

Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç sobre petons de sucre i llàgrimes de sal

Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
i ara miri on miri tot ha perdut l'encant
vaig fer el camí al revés per si els trobava
però els ocells s'havien menjat les engrunes que havia deixat

Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç per petons de sucre i llàgrimes de sal
caminant descalç

Qualsevol dimarts m'estimaràs

qualsevol dimarts m'estimaràs, qualsevol dimarts m'estimaràs, qualsevol dimarts m'estimaràs...

Sento el teu ritme que m'enrampa els sentits
sento cants hipnòtics dins el ventre de la nit
sento com m'observes des dels arbres, des dels arbres
sento com em crides en la nit.

 

Videoclips

No tinc temps

Esclatasangs