BR084 lescruet 300

 

 

Crèdits

Les Cruet som:

Narcís Prat. Bateria.
Oscar Montero. Baix.
Xavi Garcia. Guitarra.
Laura Creuhet. Guitarra i veu.

Gravat i mesclat a l'estudi CalaCari de Santa Maria de Palautordera per en Mau Boada.

Masteritzat a Ultramarinos per Víctor Garcia. 

 

 

Nota de premsa (2016)

On són les entranyes del bosc? Què comparteixen arbres i asfalt, carrers i muntanyes? I què ens hi agermana? El crit. Un crit estripat, primigeni, d'abans del llenguatge, de sota el niu on es forgen les paraules i les emocions, del fons del pou de la felicitat i la pena. L'energia vital que ho mou tot i ens posa els pèls de punta. El vincle de les persones amb el món.

Així crida la Laura les cançons de Les Cruet: deixant-s'hi la pell i escorxant la teva, abolint el que ens separa. Les seves cordes vocals vibren tan fort que automàticament qualsevol guitarra s'ha de fer elèctrica i tota bateria, pura contundència. Parits en un vòmit especialment creatiu l'any 2013, es nota que la dotzena de temes de Pomes agres estan fets per quatre persones arrelades al Montseny i al hardcore: la melancolia i la introspecció que els van originar van transformar-se en garrotades emocionals i distorsionades que deixen corprès.

Les lletres són una exaltació a viure amb totes les conseqüències. No són gens ingènues i sí molt genuïnes, plenes de força i veritat: «Si li espantés el futur, no ho faria / per tant, no el tem / caminant descalç, xiulant, creuant la ciutat / amb el cap ben alt, sense fre», «I al final un cavall adelanta un camió», «Ens enfilem als arbres, no baixem / sense estrella que guia a cap portal»

Els membres del grup han tocat a grups com Zeidun, La Célula Durmiente, Assot o Els Surfing Sirles i es nota: formen part de la saba roquerola de Sant Celoni. El disc l'han gravat a casa seva, que és on té l'estudi en Mau Boada. Són una comunitat musical de cap a peus, com els Novos Baianos o els MC5, i es nota que tenen la música a l'arrel del bigoti, la practiquen com qui fa un sofregit, com qui fa l'amor, com qui va a recollir als nens a col·legi.

Les Cruet són un cop de puny melòdic i bestial, una barreja de Janis Joplin i Exene Cervenka dels X, de punk ibèric 5 Jotas i ruralitat animista quotidiana. No hi ha res semblant: són una torrentada, un revulsiu, una alegria furiosa. Pomes agres és el seu primer disc, només un grapat de cançons, i, tanmateix, l'adhesió és instantània: se't queden gravades al cap, reconeixes la crida atàvica, el senyal pactat, i sense pensar-t'ho dues vegades, arrenques a córrer cap a allà on van.

 

Lletres


CREURE

si li espantés el futur, no ho faria/ per tant, no el tem/ caminant descalç, xiulant, creuant la ciutat/ amb el cap ben alt, sense fre o fent-ho veure/ decidit, només dubtant/ si el camí serà prou arriscat/ sense fre, o fent-ho veure o fent-ho creure/ si li espantés el futur, no ho faria/ per tant, no el tem.

NÚVOLS DAURATS

núvols daurats, enganxats amb suor/ nits de claror total per embalar/ t'enyoraré fins al final/ núvols daurats, pedres dansant, dies d'amor per emmarcar/ t'amagaré dins el meu cap/ t'enyoraré fins al final/ somnis, savis i unicorns/ calamars i lluentons brillants/ i al final un cavall adelanta un camió/ un fort impuls i una explosió/ núvols daurats, pedres dansant, dies d'amor per emmarcar/ t'enyoraré fins al final/ núvols daurats enganxats amb suor/ nits de claror total per embalar/ t'enyoraré fins al final/ t'amagaré dins del meu cap.

FOLLS

folls de terror, que se us cremin els ulls/ folls de la mort, trobareu ben segur/ folls de terror/ folls de la mort/ inútils déus, sense destí: reseu sense resposta/ folls de dolor, eunucs de mort, reseu sense resposta.

PALS I TRONCS

sento, sento, sento que tinc ganes/ tinc ganes de fer-me una cabana/ allà sota aquell arbre i no sortir-ne/ que els dies s'allarguin tant com vulguin/ aquí sota no hi ha temps, només ortigues/ salta, vigila i no ensopeguis, això és una trampa, no hi veig cap vidre/ simples fets poc importants/ els peus negres dins el fang/ em creix herba del cap.

INSTANTÀNIA

tot el nostre ser és res quan res no vol/ sobreviure és quan morir no es vol/ quan el sol surt a l'hivern/ quan la sort corre per aquí/ no anirem pas a l'infern/ jo em vull quedar sempre aquí/ la llum ho inunda tot/ saturant tots els colors/ deixa córrer l'aviram/ que el vent ja els guiarà.

BUSCA'M

amagada sota fulles i arbustos en silenci/ esperant que em trobis tu/ sorollets del bosc, em pica tot el cos i el batec del cor/ insectes que caminen per la pell, camuflar-me entre els racons del bosc/ 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30/ respiració per sota lo normal, no passa res, m'ho faig jo sola/ respiració per sota lo normal, m'ho faig jo sola, estic jugant/ sorollets del bosc, em pica tot el cos i el batec del cor/ insectes que caminen per la pell, camuflar-me entre els racons del bosc/ 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30, 29 i 30.

CAURE MORT

dins la caixa dels peluixos m'he trobat/ una rata morta de veritat/ i quina tristor que sento de veure't/ morir ben acompanyat/ enverinat, enverinat, enverinat/ dins la capsa dels peluixos has triat morir ben acompanyat/ i quina tristor que sento de veure't/ quina tristor em fa tot plegat/ enverinat, enverinat, enverinat.

ANEM PERDENT

i on són els meus records/ enterrats en un sot/ i ara que els vull trobar/ potser faig massa tard/ i on són aquells sorolls/ que escoltava abans/ i on deu ser el meu abric/ que m'abrigava tant/ ja fa massa temps que no comptem els trens/ ja n'hem perdut uns quants/ tot és recargolat/ metàfores a part i anem pel camí pla/ i on deu ser el meu esclop/ és marró o és groc?/ sota el coixí del gos del veí/ el gust és més amarg, tot sona diferent/ i d'un ull ja no m'hi veig/ el gust és més amarg i em pica sempre el cap i ja no em crec res!

OCELLS

farem volar ocells, farem volar ocells de paper/ i vinga com riurem, i vinga com riurem, ens enfilem als arbres, no baixem/ sense estrella que guia a cap portal, cruïlles de camí ral/ fletxes i vectors/ donant voltes i voltes, confonent dalt i baix/ ens enfilem als arbres, ens enfilem als arbres, ens enfilem als arbres/ no baixem/ farem volar ocells, farem volar ocells de paper.

TERAPÈUTIC

i potser vindré a buscar tot allò que em vaig deixar/ semblen banalitats però només dir-ho ja és terapèutic/ i potser ja no ho tindràs, m'has deixat de maleïr, ja sé que han passat molts anys/ però només dir-ho ja és terapèutic.

A PEU

no cal rumiar-s'ho tant i tant/ ja s'ensuma sota la porta/ no caure en normalitats i tal, si al final tots anirem a peu/ no serveix de res, de res, enganyar-se a un mateix/ inventem-nos la realitat i una bonica mentida/ però que sigui nostra, però que sigui nostra/ potser fes-ho tot de nou, al teu gust i al teu color/ subestima la veritat, això és tot teu i t'ho has guanyat/ però que sigui nostre, però que sigui nostre.

B/N

blanc i negre de records/ ombres blanques, fums de vapor/ sacs de sorra i rellotges de sol/ fil i agulla, llums de la por/ anys fa!/ mai més m'he tornat a enrecordar/ del que podria haver estat/ la memòria em fa caure en un forat.

 

Vídeos