BR104 300

 

 

Crèdits

Música i lletra; veu i guitarres: Carles Dordella.

La lletra de "L'ànima de les flors" és una perla d'en Joan Maragall.

Produït enregistrat i Mesclat per Roger Gascon a Gate 24 l'estiu de 2019.

Masteritzat per en Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Les il·lustracions i el disseny són de la Marta Guijarro, que hi ha aportat la primavera.

En Roger Gascon ha regat les cançons amb unes bateries i percussions exquisides, pianos, orgues, sintetitzadors i tota mena de tecles (hi ha mil cosetes més que ha tocat per aquí i per allà, com pluja fina entre arrels i llavors). En Kenneth Santos ha tornat a ser essencial, concebent el projecte quan encara era llavor així com il·luminant la terra fèrtil amb les seves guitarres elèctriques. L'Arnau Pujades ha deixat per a la posteritat delicats pianos i altres tecles, a més dels riures que va arrencar mentre plantàvem. L'Ester Umbert ha tornat a elevar la categoria del treball amb la màgia del seu cello. Els detalls que ha plantat en Pau Torrens amb la seva característica veu, encara després de dècades de compartir música i vida amb ell, en segueixen emocionant. En Xavier Artigas ha deixat la seva empremta al disc amb el theremin, però la seva empremta més gran sempre estarà al meu cor. En Pep Seguí, amb el seu trombó, ha aconseguit fet germinar esplèndidament la cançó Sol de vidre. I gràcies a en Ricard Ros amb el low whistle D, a la Marta Barbero amb el violí i a en Rubén Fajardo amb el buzuqui, la cançó I a qui vulgui escoltar ha florit amb els colors que la vaig imaginar. Per acabar les col·laboracions (i el disc) les veuetes de la Laia, la Gisela i la Leia (les cosines Dordella, amb el permís de la Júlia) ens recorden qui són les nostres llavors.

Aquest treball no hauria estat possible sense tots ells, però tampoc sense tota aquella gent que em fa sentir arrelat. Gràcies a la família que em van plantar, a la família amb qui ens reguem dia a dia (la flor més maca de la meva primavera i les nostres dues llavors) i als amics i amigues, que han crescut i creixeu al meu costat, compartint el camp, tant quan està moll com quan està sec. Gràcies també als jardiners de Bankrobber i a tothom d'una manera o altra ha contribuït que l'Espiadimonis segueixi volant fins aquí. I si has collit aquest fruit, gràcies també a tu.

 

Nota de premsa (2020)

L'Espiadimonis és el projecte personal de Carles Dordella, qui va ser baixista i cantant de Les Philippes. El seu primer disc, "Estimar la vida o témer la mort" va aparèixer l'any 2018 i es va presentar en festivals com Barnasants o Aphònica. Ara reapareix amb "Arrels i llavors", on aprofundeix en la seva recepta de cançons d'amor i de lluita, de nou amb Roger Gascón a la producció.

"Arrels i llavors" es desclou com un matí amb l'instrumental "Exordi", s'expandeix tot seguit amb la psicodèlia de "Som com sou" i esclata de llum amb "Himiko", un single d'orfebreria pop de tall clàssic. El disc avança tot compaginant cançons d'obert discurs polític ("Fars", "El pres i el carceller") amb moments més íntims ("Sol de vidre") o melodies de pop radiofònic com "Que no deixi de ploure mai". També adapta el poema de Joan Maragall "L'ànima de les flors".

El signe d'identitat de L'Espiadimonis es referma en les cançons pop de factura perfecta, de tarannà acústic i marcades per unes melodies rodones i addictives. A més de Carles Dordella i Roger Gascón, que han tocat el gruix d'instruments, al disc també hi col·laboren puntualment la resta d'ex-Les Philippes (Kenneth Santos, Pau Torrens i Xavi Artigas) a més d'Ester Umbert (cello), Arnau Pujades (pianos) i Pep Seguí (trombó). La portada és obra de Marta Guijarro.

 

Lletres

 

SOM COM SOU

Som la pluja som el sol

som l'arrel i la llavor

som el fruit i som la flor

som el vent som l'insecte

som tu i jo

De l'hivern fins la tardor

des de l'alba a la foscor

des del llamp i fins el tro

som el temps que hi cura tot

som tu i jo

Som com sou

som vosaltres

i tots junts som igual que ells

ells són tu

tu ets la terra

Som el bosc

tu ets la fera

soc qui et talla les cadenes

som el camp

tu ets qui el llaura

Som la lluita i som l'amor

som la vida i som la mort

som el feble i som el fort

som protesta

som el poble que ho pot tot

 

HIMIKO

És en cada instant

on hi neix l'essència de l'eternitat

les estrelles sempre diuen la veritat

Aturem el temps

i fonem-nos amb l'espai

transformem-nos en allò que volem ser

Vull ser llum de les brases

vull ser foc de l'infern

que t'escalfa en una nit d'hivern

Un llamp talla el cel

i es multiplica l'univers

i podem ser tots allò que sempre hem volgut ser

Vull ser sorra de platja

vull ser roca de riu

una carícia en un matí d'estiu

Vull ser llum de les brases

vull ser foc de l'infern

que t'escalfa en una freda nit d'hivern

 

VENCEDORS I VENÇUTS

Hi ha vencedors i vençuts

i has de triar on ets tu

hi ha vencedors i vençuts

Uns tenen la força del foc i l'escut

i retorcen la llei per fer el que no és just

els altres s'asseuen i aixequen les mans

i criden no passaran

Uns diuen a qui pots estimar i a qui no

en funció de com sigui el teu cos

els altres no creuen en dogmes d'amor

i et diuen que escoltis el cor

I el consol amarg de ser un vençut

és no tenir res en comú

és no tenir res en comú

amb els vencedors d'aquest món

Hi ha vencedors i vençuts

com hi ha somiadors imbatuts

que creiem i cantem que si junts estirem

l'estacadel món tombarem

Hi ha vencedors i vençuts

i has de triar on ets tu

hi ha vencedors i vençuts...

 

FARS

Sou fars allunyats del seu mar

un mar que els enyora i els promet no oblidar

i una onada creix

i una onada canta

i amb cada sol que neix

la roca més s'espanta

I resistiu

no us apagueu

necessitem la llum que feu

Fins en la foscor el vostre raig escalfa

A la roca creix la por i el mal s'escampa

I l'aigua escolpirà

amb la força i la constància del qui sap que guanyarà

I la pedra es trencarà

en la il·lusió de ser immutable

I farem caure els murs

i amb les forces renovades construirem un nou futur

I esguinçarem la pell del brau

i tornareu al nostre costat

som el vostre mar

I resistiu

no us apagueu

necessitem la llum que feu

 

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu a ver llençades?

Qui sia, tan se val.

Aquelles dues flors no están pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M'han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,

-elles deuen pensar-;

mes ara el nostre brill al poeta encanta

i això mai morirà"

 

QUE NO DEIXI DE PLOURE MAI

Plou

el vent fa una cançó que tot ho mou

la dansa de les fulles anuncia la tardor

els últims compassos de l'estiu

ja ressonen com si fossin el record

d'un temps mort

Plou

i sota la pluja esteu ballant

i us feu una abraçada com si no hi hagués demà

i tu li dius que no l'oblidaràs

i que mai ningú no la podrà estimar

com tu ho fas

I saps que malgrat el que li diguis marxarà

quan l'estiu s'hagi acabat

I pregues perque no deixi de ploure mai

Plou

les gotes regalimen rostre avall

es barregen amb les llàgrimes que vols dissimular

quan sents que et diu que no t'oblidarà

i que sap que mai ningún et podrá estimar

com ho fa

I saps que malgrat el que li diguis marxarà

quan l'estiu s'hagi acabat

I saps que malgrat el que l'estimis marxrà

quan l'estiu s'hagi acabat

I pregues perque no deixi de ploure mai

 

I A QUI VULGUI ESCOLTAR

Obriu bé les orelles i tanqueu els ulls

sou els nets de l'1 d'octubre i els fills de l'orgull

Vau respirar a casa les llàgrimes que vam plorar

veient les garrotades que vam encaixar

Els nostres avis, d'empeus, donant lliçons magistrals

als covards amb uniforme i porres  les mans

i a qui vulgui escoltar

Van protegir les urnes amb la legitimitat

d'un passat antifranquista i un futur de llibertat

I vam votar, collons, i tant que vam votar!

i en sou hereus i testimonis i mai no ho heu d'oblidar

Els vostres, d'empeus, donant lliçons magistrals

als covards de la toga i masses a les mans

i a qui vulgui escoltar

 

SOL DE VIDRE

Sovint he deixat d'escriure

pensant que demà ja en sabré més.

I si mai deixo de viure

creient que a viure se n'aprén?

I has encés un sol de vidre

que ha fet ombra a tots els meus estels

I junts hem llegit un llibre

que diu que a estimar...

...no se n'aprén.

 

EL PRES I EL CARCELLER

El món s'obre a cada instant

cal saber jugar el que m'univers

ens ha donat

Mai ningún no m'ha ensenyat a somniar

Mil realitats possibles són allà

només cal sortir-les a buscar

Obre el cor i tanca els ulls

tanca els ulls

I què diran?

I què pensaran?

I en quina cort em jutjaran?

I quan dimonis me n'adonaré

que soc el pres i el carceller?

Som com un riu:

des del cim fins al mar sempre viu

Som diferents en cada moment

som com el vent

la nostra força és transparent

Som com el mar

amb més poder del que sabem

Som com el sol

som el motor que tot ho mou

Som música, som art

Som el bé i som el mal

I què em faran?

Em faran mal?

Ai què en faran de mi?

I quan trigaré a descubrir

que soc víctima i botxí?

I què dirán?

I què pensaran?

I en quina cort em jutjaran?

I quan dimonis me n'adonaré

que soc el pres i el carceller?

 

ARRELS I LLAVORS

Dia de Tots Sants

fa sol i les fulles dansen amb el vent

el carrer és ple de gent

les flors perfumen l'ambient

i els cementiris són oberts

plens de famílies i records

plens de somriures i de plors

plens d'arrels i de llavors

d'arrels i de llavors

I entre les històries que xiulen els xiprers

em dius que hi ha una noia que jo no sé qui és

però que el seu cor és tan gran

que un cop que hi has entrat

no en vols sortir mai més

però que res és sempre ràpid

que els esculls seran eterns

que ningú ha dit que fos fácil

però que vols el meu consell

I em mires i dius:

"Avi, tu què faries, què li diries? Aaaaaa"

I et miro i dic:

"Ai! Jo què faria què li diría? Aaaaaaaaa

Avui si fos viu, et diría que vas tard

que un segon d'Incerta Glòria

val per una eternitat

Avui si fos viu, et diría que endavant!

que les impressions canvien

quan t'ho mires des de dalt"

Dia de Tots Sants

el sol s'està apagant, la lluna va pujant

i ja ha marxat la gent potser fins l'any vinent

i el cementiri va tancant,

només quedem tu i jo

i aquesta intensa olor

d'arrels i de llavors