BR056 300

 

 

Crèdits


Amor  secret

Lletra: Isaac Ulam i Jose Domingo
Música: Isaac Ulam

Isaac Ulam:  Veus i guitarres
Jose Domingo: Veus, castanyoles i percussions
Puter: Baix elèctric
Jordi Parés: Percussions

Lluna ballarina

Lletra: Isaac Ulam i Jose Domingo
Música: Isaac Ulam

Isaac Ulam: Veus i guitarra
Jose Domingo: Veus i guitarra
Puter: Contrabaix
Pere Fort: Acordió
Dani Ibáñez: Bouzouki

Invisibles

Lletra: Jose Domingo i Isaac Ulam
Música: Isaac Ulam

Isaac Ulam: Veu i guitarres acústiques
Jose Domingo: Veu, guitarra espanyola, orgue i percussions
Puter: Baix elèctric
Jordi Parés: Berimbao i percussions
Alberto Pérez: Violí i viola

Més enllà de tu

Lletra i música: Isaac Ulam

Isaac Ulam: Veus i guitarres
Jose Domingo: Veus i guitarra
Puter: Contrabaix
Pere Fort: Acordió

Tots els sants

Lletra i música: Jose Domingo

Isaac Ulam: Veus i guitarra
Jose Domingo: Veus, guitarra, castanyoles i percussions
Puter: Baix acústic i contrabaix
Dani Ibáñez: Llaüt
Jordi Parés: Percusions i flautí

Temps de sega

Lletra i música: Isaac Ulam

Isaac Ulam: Veus i guitarres
Jose Domingo: Veus, guitarres i percussions
Jordi Parés: Percussions, banya, berimbao i gralles

Navegarem

Lletra i música: Isaac Ulam

Isaac Ulam: Veu
Jose Domingo: Veus
Alberto Pérez: Violins
Jordi Parés: Percussions i clarinet
Dani Ibáñez: Oud

Immaculats

Lletra i música: Jose Domingo

Isaac Ulam: Veus i guitarra
Jose Domingo: Veu i guitarra
Puter: Baix elèctric
Jordi Parés: Flautes i percussions

Boirines

Lletra i música: Jose Domingo

Isaac Ulam: Veus
Jose Domingo: Veu i guitarra
Puter: Contrabaix
Alberto Pérez: Piano

Carrer de l'Esperança

Adaptació del tema "Passeig del Carme", de Pere Tàpias.

Isaac Ulam: Veus i guitarra
Jose Domingo: Veus
Puter: Contrabaix
Pere Fort: Acordió
Alberto Pérez: Mandolina

Gravat i produït per Isaac Ulam i Jose Domingo a casa de l'avi (al carrer de l'Esperança de Blanes) i a casa de Montferran.
Contrabaixos, baixos elèctrics i baixos acústics gravats a la Porta Còsmica de Palma i a Sineu (Mallorca).
Flautes, llaüts, bouzoukis i clarinets gravats a Khan Cartró (Girona).
Violins, violes, piano i mandolina, gravats per Alberto Pérez a l’estudi Sol de Sants (Barcelona)
Mesclat a Sol de Sants per Jose Domingo, Isaac Ulam i Alberto Pérez.

 

Nota de premsa (2013)

Dos vells amics, Isaac Ulam i Jose Domingo, es troben per cantar i per fer cançons. Però no unes cançons qualsevols: volen escriure cançons de tota la vida, cançons populars, cançons per cantar amb els amics. Cançons d’ara i d’aquí, però que segueixen fidelment els patrons tradicionals. Escriuen jotes, havaneres, cançons de treball… Dos trobadors moderns que busquen les arrels, dialoguen amb la tradició. I així neix aquest projecte, “Temple d’aigua i llum”.
 
Isaac Ulam és un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època. Perquè la seva sensibilitat, el to únic de la seva veu, indiquen que no és un músic com els altres. Després d'un primer disc, ‘En els prats més llunyans’ (2009), que ostenta la categoria de peça de culte, va sorprendre l’any 2012 amb un excel•lent successor, ‘Murtra’, nova joia d’aquest brillant artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica, però també mediterrània.
 
José Domingo va ser, al tombant del mil•lenni, vocalista i líder del grup indie gironí Psychoine, amb qui va publicar els discos “Vanity” i “Shades”. Ja en solitari, el segell francès Stupid Competitions es va fixar en ell quan viatjava per Europa per publicar una joia de pop de cambra, ‘Suddenly’. Més tard vindria ‘En la distancia’ (2011), on canviava l’anglès pel castellà i comptava amb la participació de Maria Rodés. Sempre fidel als trets diferencials de la seva música, a unes extraordinàries melodies que canten a l’amor amb dosis d’ironia i de bohèmia.
 
La relació entre ells dos ve de lluny, de quan van coincidir al barri vell de Girona i Isaac Ulam feia les cançons que formarien “En els prats més llunyans”. Jose Domingo va ser tot un catalitzador perquè aquells diamants en brut s’acabessin enregistrant. Van començar a tocar junts. Van distanciar-se. Es van retrobar un cop i un altre. I inevitablement van tornar a sorgir les ganes de col•laborar, reprenent un vell projecte que havia nascut en aquells hiverns freds de Girona, basat en l’amor comú pel cançoner popular.

Serien capaços d’escriure cançons intemporals, melodies que a la primera escolta tothom identifiqués com a populars o tradicionals? Aquesta era l’aposta. I el resultat, que arriba després d’uns quants anys i encara més aventures, és aquest “Temple d’aigua i llum”.

 

Lletres

Amor secret

Portaràs menjar dins un farcell, lluint una flor als teus cabells. A cada passa arribaràs més lluny, amb els ulls ben desperts. Et mullaràs els peus dins l’aigua fresca del riu i mai ningú sabrà del meu amor secret. Recollint ginesta pel camí tot cantant sota els pins. Jo et veuré arribar amb un vestit blanc entre el blat. Rere d’uns matolls t’enfilaria, ni farcell ni vestit ni blat ni tonteries! Si et veiessis com jo et veig t’espantaries!

Lluna ballarina

El vent calent que arriba al port avui ens duu la primavera. Enmig del mar, els mariners s’obliden de les seves penes. He estat tants anys a la teranyina llevant les xarxes amb les meves mans... sabent que tu m’esperaries vora el mar. Sota aquesta lluna ballarina jo et voldria despullar per adorar-te. Als teus peus de verge hi posaria l’escuma dels set mars per protegir-te, i així dansar amb tu fins la matinada, per ofegar els pecats que el vi ens oferia. La llum del far, un cel de plom i un fanalet brillant en terra. Ja et veig de lluny i és tan bonic saber que tu encara m’esperes. He estat tants anys a la teranyina...

Invisibles

Invisibles pels camins, perseguits creuant la frontera, anem fugint dels nostres crims,
som foragits a la nostra terra. Des del cim del Matagalls, les Guilleries eren nostres. Entre els arbres, amagats, on ben aviat ens penjaran. No ens espanta pas la mort,
tots sabem que ens ha d'arribar. Des del cim del Matagalls, les Guilleries eren nostres. Entre els arbres, amagats, on ben aviat ens penjaran. Invisibes pels camins, creuant la frontera.

Més enllà de tu

Orfe com les veles d’aquest vell vaixell, vaig brandant tot mar endins, tan lluny dels demés, que me n’he oblidat de com tu eres. Tot el que tenia ara és ofegat. Ni el record més bonic, ni el petó més dolç podran aixecar-me mai d’aquest desconsol. I he descobert que més enllà de tu ja no tinc res, només aquest vaixell que m’omple de vida. Que el vent et porti lluny, tan lluny de mi, tan lluny com pugui!

Tots els sants

Si poguessim tenir una nit per nosaltres, marxaríem tots dos corrent pels camins. Els llençols al balcó penjant morts de riure i els ocells cantant als coixins. Si poguéssim estar una nit sencera tu i jo sols, i ningú més... Les campanes picant les hores a l'aire i els gats baixant pels carrers. M'imagino tots els sants parlant de nosaltres mentre tu i jo ja estem ben lluny! M'imagino tots els sants buscant-nos per casa mentre tu i jo dormim agafats! Molt abans de que el gall canti de matinada i els homes s'aixequin per anar a feinejar, tornaríem corrent pels camins cap a casa. I aquí no ha passat res. M'imagino tots els sants parlant de nosaltres mentre tu i jo ja haurem arribat.

Temps de sega

Llarg ens espera el dia! És l’hora bona per segar. Les males herbes s’apoderen d’alguns homes que s’han adormit. I jo espero com un boig que el sol em cremi, igual que ahir. Segurament vindràs com sempre, contenta a l’hora d’esmorzar. Desitjo amb tot el meu cor que, suada, arribis fins a mi i em donis mitja poma i aigua, mirant-me als ulls, feliç.

Navegarem

Si tot el que has viscut s’esborra, dorm profundament. Allà on anirem no hi ha ciutats, tan sols hi ha un mar immens. I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó, per sobre les onades, amb el nostre cor il•luminant la nit. Enrere quedarà el dolor i totes les pors, i el mal que vàrem fer. I amb les mans aixecarem aquest palau de llum enmig de l’espigó. Perquè ja no ens queden més paraules ni temps per perdre en va. Hi ha massa gent seguint uns titelles com un ramat de xais. Oferirem la nostra veu per cantar cançons de mariners, i de nit avançarem lluitant ferotgement per viure un dia més. I navegarem tots dos en aquest vaixell sense timó, per sobre les onades, amb el nostre cor il•luminant la nit. Perquè ja no queden gaires homes tan valents!

Immaculats

Purificarem els nostres cors amb la flama nova d'aquest foc i, amb les cendres a les nostres mans, ballarem brillant immaculats. Entrarem tots junts al fons del bosc amb els ulls oberts plens de colors i, amb les dues mans fent de mirall, ballarem brillant immaculats. Ballarem brillant immaculats amb les cendres a les nostres mans. Amb els nostres ulls plens de colors entrarem tots junts al fons del bosc. Sembrarem de nou les velles llavors. Formarem un cercle agafant-nos ben fort. Ballarem brillant immaculats.

Boirines

Camines sobre l'horitzó que marca aquesta mar serena, ignorant la meva presència. Lentament vas seguint el sol fins allà on moren les onades, allà on morí el nostre amor. I quan trenqui la matinada la fragilitat del meu cor, les boirines s'enduran el teu record. T'apropes com un antic somni que arrossega tots els vells amors. I quan trenqui la matinada la fragilitat del meu cor, les boirines s'enduran el teu record.

 

Imatges en viu

Amor secret

Invisibles