BR085 ratpenat 300

 

 

Crèdits

 

Lletra i música: Isaac Ulam

Gravat i produït per Isaac Ulam als estudis Murtra (Blanes).

Mesclat per Román Gil.

Masteritzat per Juanjo Muñoz a Catmastering.

Isaac Ulam: veu i guitarra

Román Gil: guitarra i veus

Leonard Kowalsky: piano, teclat i sintetitzadors

Dani Ripperton: baix

Javi Arcabuz: bateria

Amb la col·laboració vocal del Cor de Cambra Sota Palau, dirigit per Josep Maria Guinart.

A "Un únic foc" han col·laborat Lluís Bestard a la bateria, Àlex Fuentes al trombó i Toni Gallart a la trompeta.

Portada original d'Isaac Ulam.

Agraïments: Daniel Rufino, Joan Vissi, Javier Calvete, Blanca Bertran i tots aquells que han estat al meu costat en aquest projecte.

 

Nota de premsa (2016)

Després d'una llarga travessia per la foscor, Isaac Ulam ha vist la llum.

Han estat tres anys de periple descontrolat per la caverna, seguint el rastre d'una espurna de llum que en molts moments va resultar ser un miratge, un esquer pervers que el conduïa encara més endins de la foscor. Fent tentines pel laberint, girant en cercles, finalment ha aconseguit trobar la sortida i ara un paisatge diàfan s'obre davant seu. Ha sobreviscut per explicar-ho i n'ha ressorgit amb una mirada nova i neta sobre el món.

"Ratpenat" és la crònica viscuda d'aquesta odissea. Un procés en clau vital però també de presa de consciència col·lectiva. Amor extrem i mutant en formes. Clams contra els banquers bandits. Cohen. Dylan. L'elegia per un amic mort massa jove. La il·lusió per les coses que tornen a començar. El misteri i la màgia.

Construït des de la sinceritat més radical, per fer aquest disc Isaac Ulam no en feia prou amb escriure les cançons i interpretar-les. Havia de controlar el procés des de l'inici, gravar-ho tot ell mateix, com un artesà gelós. Per fer-ho, es va construir un estudi a casa, a Blanes. Però per construir l'estudi, abans havia de serrar amb les pròpies mans la fusta de les parets, equipar-lo de zero i fer-lo habitable. I mentrestant, seguia pintant compulsivament, al mateix temps que es posava a rodar una pel·lícula. Projectes que es toquen i que encara segueixen a la caverna, però que un dia veuran també feliçment la llum.

Extrem, descontrolat, desmesurat. Aquests adjectius es queden curts quan parlem de "Ratpenat". És una òpera demencial, que voreja tot límit i passa de la intimitat espartana a la superproducció amb la intervenció d'una coral sencera. Folk de cambra, electrònica industrial, heavy metal. Ara ràbia, ara lament, ara serenitat. I el talent intacte, innat, per escriure cançons sempre corprenedores.

El ratpenat ha aconseguit sortir de la caverna i ha creuat el riu. Amb la seva música, ens ajuda ara a descórrer el teló rosat que ens han volgut posar davant dels ulls i a recobrar la puresa.

 

Lletres

UN ÚNIC FOC

Heu idolatrat un pobre escultor/ Per haver esculpit el vostre redemptor/ I tu pobre escultor/ Que ets un fabricant/ De déus de fang/ Ben coberts amb or/ I tu saps que tan sols són les restes/ De trista terra contaminada/ Ells sempre voldran dividir i guanyar/ Drogar el pensador, no deixar abortar/ O insultar el rei o dormir als parcs/ Posar murs allà on no hi han de ser/ Perquè ells tot el que fan és per diners, amargura i maldat/ Poble lluitador, no us desespereu/ No escureu mai més les restes del plat/ Del bon president o del nou partit/ Si el foc és déu i les flames els humans/ Siguem una explosió de foc/ Envers l'abús de poder i d'injustícia.

EL NOSTRE VINCLE

Una mà recull el què has llençat/ Allò que ja mai més no tornaràs a tenir/ I l'escut d'espart no ha aturat/ El cop d'un déu rabiós que s'ha cansat de donar/ Que n'ets de clara i estàs entre les ombres/ Perduda i rebutjant l'amor del nostre vincle/ I jo forçat a destruir del tot el nostre vincle/ I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el què vaig ser per tu/ El llampec retruny a l'horitzó/ Fort, tan fort, que em desconnecta de tot/ Protegint-me dins d'un formiguer/ Fent-me petit i decidit a canviar/ Que n'és d'absurd el present/ Si vius i mors/ Portant el teu turment i jo el meu damunt l'esquena/ I proves d'arrencar amb les dents el nostre vincle/ I d'un tall per fi acabar amb mi i amb el que vaig ser per tu.

MONTSERRAT

Porta'm a un lloc assolellat/ Il·lumina'm, oh Montserrat!/ En els teus ulls es dibuixava un mar/ Un mar salvatge amb onades gegants/ Cada estiu jo et comprava un gelat/ Tu somreies i se't desfeia a les mans/ Massa aviat te'n vares anar/ I cada dia jo et trobo a faltar/ Oh, Montserrat!/ Oh, sóc amb tu!/ Ets somiada blanca, espurna de cristall preciós/ Que el vent s'ha endut i ara tu, tu viatges sense cos/ Quantes vegades trista, perduda caminant de nit/ Jo era a prop i la mort t'ha fet omnipresent/ Reina salada, lila, la flor que va sortir de tu/ Estàvem junts en aquell castell de perdedors/ Et canto, amiga Montse, tempesta de passió i dolor/ I ens vam cremar en el foc del nostre paradís.

ORIGEN

Així se'ns mostra el present, daurat, lúcid i despert/ Després d'aquella allau d'innombrables pors/ Convé que utilitzem cada instant per tal de combatre el patiment/ És massa trist ingerir un verí conscientment/ Obre'm, vull brillar desprotegit/ En el segment del nou dia/ Porta'm a aquell indret tan lluminós/ Origen de la flama i el foc/ Ara girem perfectes circularment, movent-nos en l'espai/ I probablement canviem la nostra pell com les serps/ Obre'm, vull brillar desprotegit/ En el segment del nou dia/ Porta'm a aquell indret tan lluminós/ Origen de la flama i el foc.

HE CREUAT EL RIU

He creuat el riu i he vist la llum il·luminant el capitol/ I a dins uns homes que sempre han mentit/ I a les portes un captaire demanant/ A sota dels balcons/ Les orenetes abandonaven els seus nius/ I jo empès per la tristor he caminat/ Buscant algun refugi per la nit/ Vull viure i ser real/ Ja no en tinc prou amb somiar/ Ni dir-te que he canviat i que ara tot és diferent/I que tu tornis tan sols per pietat i em tornis a amagar el que sents/ Els més valents prendran/ Totes les places i jardins de la ciutat/ Executant sense pietat/A tots els lladres, els polítics i els banquers/ He creuat el riu i he vist la llum il·luminant el capitol/ I a dins uns homes que sempre han mentit/ I a les portes un captaire demanant/ Vull viure i ser real/ Ja no en tinc prou amb somiar/ Ni dir-te que he canviat i que ara tot és diferent/ I que tu tornis tan sols per pietat/ I em tornis a amagar el que sents.

TAURUS

Amb la claror del nou matí, jo et muntaré, reina gitana/ Encara el firmamanent és ple d'estels/ I tu em despenges/ D'una creu en flames/ A dins de la casa de cristalls i flors/ Veurem brillar Saturn, dona salada/ Bèstia de foc, reina gitana/ Dents de tauró/ Som impotents davant l'esclat que engendra el monstre/ Tall d'embrió, cos de sirena/ Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa/ El firmament és ple de nius/ Ocells volant lluny del desastre/ Un viatger interestelar/ Ha decidit comunicar-se amb mi/Som intervals de temps i espai/ Em diu drogat el missatger del mal/ Bèstia de foc, reina gitana/ Dents de tauró/ Són impotents davant l'esclat que engendra el monstre/ Tall d'embrió, cos de sirena/ Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa.

TERRANOVA

Són morts que no descansen/ A la verbena de Sant Joan/ És l'empremta que ja s'ha esborrat/ L'instant que mai més tornarà/ I jo tinc suor freda i, de tant en tant/ Me'n vaig tan lluny per no fer-te mal/ De tant ensopegar/ La pedra s'ha esmicolat/ I el meu amor s'ha perdut en el temps/ La princesa ja té pretendent/ No cal que et manifestis/ Tu ja no tens ni mai tindràs poder sobre mi/ Empresoneu-me ara o deixeu-me en llibertat/Jo he crescut sense lliri a la mà/ L'escorpí va injectar-me el verí/ El braç no cau ni penja/ I el més preuat, la llibertat, té un preu massa car/ És més que un sentiment/ La plenitud del lladregot/ És aquell que ara diu el pregó/ El culpable d'un combat a mort/ La pressa ja no mata/ I el presoner troba la pau a dins la presó.

INVENCIBLE AMOR

Tu mors perquè jo pugui veure el sol/Jo visc gràcies a tu/ En pau, jo et reconec sense un cos/ Perquè tu ets tot per mi, el mar envers la forma indestructible/ Et sento tan i tan a prop de mi, encara viu/ Vaig ser les teves mans tocant les mans/ I els cabells de la meva mare/ I ho sé perquè sóc una part de tu/ Jo sóc la part que ha incendiat els temples deshonrats/ Perseguidors, covards/ Sóc la llum entrant per les parpelles/ El cel obert, el pou i sóc l'aranya encargolada en el seu niu/ I aquesta força que ens aixeca del desastre/ L'impàs entre la mort i la vida de pare i fill/ Ara et reconec en tots els moviments de les constel·lacions/ De primavera fins a hivern/ A tu et cantaré i t'ofreno en cadascun dels meus amors/ I amb la força de la meva veu.

VICTÒRIA I SANG

Dits encargolats surant pel riu/ La donzella de la mort t'escurça el temps/ I tu en el teu govern et sents segur/ Un govern que està podrit de tant mentir/ Aquest poble serà ungit i esperarà/ A que un mar negre engolleixi aquest poder/ Un poder tan corrosiu no ha d'existir/ Que és injust i afavoreix només els seus/ Victoria i sang/ Oh, i sang!/ I ara demanes el perdó dels déus/ Però aquí no hi ha clemència ni perdó/ Sols el tred indiferent del teu botxí/ I aquest fred glaçat que arriba des del nord/ No hi haurà cap protecció per tot aquell/ Que utilitzi el seu poder per subjugar/ Sou tan pobres d'esperit que ni tan sols/ Mereixeu està de peu i respirar/ Victoria i sang/ Oh, i sang!

LA VALL DE LA MORT

Tant de bo pogués ser fort/ Com ho era abans de tornar a la Vall de la Mort/ I sortir a buscar tota aquella llum/ Que m'està esperant, un cop més, lluny d'aquest poble/ Vull atravessar ciutats/ Conviure amb estranys/ Dibuixar-te cada nit/ En el cel, oh, en el cel/ Aquí a la vall no passa el temps/ Tothom s'ha conformat i ha deixat de lluitar/ I ara sóc com un gos rabiós/ Que ha embogit i no té cap mena de por/ Faré girar molins de vent/ Pujaré a dalt d'un tren/ Saltaré directe al buit/ A l'espai, a l'espai.

TEMPESTA

Arriba la tempsta i el seu malson/ Que mai ningú s'oblidi dels esguerrats/ Ells sempre han viscut condicionats/ I tu que tot ho tens vius amargat/ Desperta, arrisca/ O more't/ D'un tret a les dents!/ Jo n'he vist molts com tu en el camí/ La seva ment il·lusa els fa pensar/ Que estan per sobre del bé i del mal/ I riuen entre dents amb impunitat/ Ministres, basura/ Que mor/ D'un tret a les dents!/ Puc viure amb l'addicció o la santedat/ Sovint m'he destruït sense motiu/ Jo sóc la viva imatge de l'esguerrat/ Aquell que pica abans de preguntar/ L'ampolla, l'agulla/ Se'm clava a les dents/ Se'm clava a les dents!

TALAIA

Mai s'acaben les penúries/ El tall del carnisser/ L'impacte del martell al front/ I és quan començo a plantejar-me/ Si l'àngel protector/ No és un impostor/ Oh, les veus diran que mai no he estat a temps/ Oh, però jo sé que he fet el que he pogut/ Oh, la combustió de formes celestials/ Oh, i homes devorant-se entre ells/ Al damunt d'una talaia/ Puc veure el búfal blanc/ Allunyant-se cap al nord/ Esmorteït es difumina/ Perd la protecció/ I mor als peus del sol/ Oh, que mil dimonis caiguin de genolls/ Oh, davant la forma opaca del senyor/ Oh, i aquí les llàgrimes no paren de rajar/ Oh, engrunes que ara ens porten enganyats/ Oh, directament al centre de l'infern.

ATÀXIA

Si tu ets vida, jo viuria sempre amb tu/ Si tu ets mort, jo moriria sempre amb tu/ Si tens ràbia acumulada, jo també/ Perquè tinc ferides i cicatrius dintre meu/ L'home modern serà destripat/ Pels seus semblants embogits i malalts/ Fruit de la seva ambició/ Quantes majories enganyades tan fàcilment/ Cal que destruim i sortim de l'engany/ I deixar de veure'ns projectats en un futur/ Prou d'hipocresia i de monstres del passat/ Perquè l'únic tresor és a dintre teu/ I res extern et podrà satisfer si els teus fonaments/ Estan podrits i corcats.

ELEKTRA SATAN

Es com tornar a caure per un barranc/ De cop talla un embrió/ I una veu que et va dient "tu mai has sigut bo"/ Els moviments són incontrolats/ Les bèsties governaran/ Pietat, si us plau, pietat, no tinc on caure mort/ Oh, amor, allunya't de mi!/ Oh, amor, allunya't de mi, és massa tard!/ I sol, hauré de caminar/ I no pensar mai més en tu/ El trobaran amb una agulla al braç/ Els peus freds i els ulls tancats/ El meu amic és mort, és mort al descampat/ I jo li vull fer un últim petó/ Els seus llavis són els meus/ I la seva mà, l'impuls/ Serà el meu impuls/ Oh, amor, allunya't de mi!/ Oh, amor, allunya't de mi, és massa tard!/ Sol, hauré de caminar/ I no pensar mai més en tu.

ESPURNA DE LLUM

Tu i jo ens enlairarem/ I serem miracle que obre les aigües/ Vivint i morint/ Agafant-nos fort a un clau roent/ Sense res viurem/ I ens aixecarem per sobre dels homes/ I l'ull assassí d'un tauró/ Ens portarà al regne del sol/ I esperant, esperant estripat una petita espurna de llum/ On no hi ha esperança/ Allibereu-me, allibereu-me d'aquesta presó/ Que són les paraules/ Petita de mans d'argent/ Deixa'm omplir-te el cos de flors/ D'antics càntics ancestrals/ D'aquells guerrers caiguts lluitant/ Esperant, esperant estripat una petita espurna de llum/ On no hi ha esperança/ Allibereu-me, allibereu-me d'aquesta presó/ Que són les paraules.

RATPENAT

Temptes l'home amb abundants plaers/ Que un cop són assolits, en generen més/ I esclaus com ara som del nostre desig/ Viurem tan sols per ell/ I a les nostres mans tot allò que hem posseït/ S'esvairà com el sol/ Noticíes meves arriben a tu/ Ja saps que no sóc mort i que he sobreviscut/ Vivint en la foscor, embogint tot sol/ I un ser violent i lleig jo he engendrat/ Amb la forma del ratpenat/ Per poder viure en aquest món/ Sóc mort i renaixement/ Tinc un peu a l'infern i un hivern que no s'acaba mai/ Veig camps de refugiat/ Espelmes als terrats/ I un cor trencat per la meitat/ Fort, fort, fort, cridaré tan fort que tu et tornaràs cançó/ Plens de sang, ratpenat i jo som allò que sempre t'ha espantat/ Si arribes a dalt del cim/ L'abisme és als teus peus/ Tu em portes dins d'una onada/ I em deixes entrar dins teu/ Trepitjo terra sagrada/ Accepto el meu passat/ No espero ni tinc cap pressa/ El temps farà justícia.

  

 

Vídeos

He creuat el riu