Crèdits

Aquest disc ha estat tocat per:

Isaac Ulam: guitarra acústica i veu
Simona Bennett: veus
Paula López Bermejo: veus
Kiko Barrenengoa: guitarra elèctrica, violins i veus
Lluís Bestard: Bateria i percussions
Puter Puigsever: baix i veus
Alberto Pérez: melòdica i piano

Pitu Noguer toca el clarinet a "Objecte pur".

Vull donar les gràcies a tots el musics que han participat en aquest disc, així com a tots els que m'han ajudat en les diferents etapes del procés, en especial a Pep Toni Ferrer. Agrair la cura i l'amor que ha posat l'Alberto en la gravació, la producció i la mescla del disc als estudis Soldesants (Barcelona) A Lluís Bestard per donar-me l'empenta, la confiança i l'amistat. Gràcies a ell aquest disc ha esdevingut un fet. A La gent de Bankrobber per acollir-me en la seva família. "Desitjo que tothom pateixi el menys possible" Aquest disc esta dedicat al meu amic petit Albert Peiró Manrique.

Simona, per a tu no tinc paraules. Desitjo de tot cor que siguis molt feliç.

Edu, Mònica, Ricard, Beli i Leo us portaré sempre al cor.

Isaac Ulam

 

Nota de premsa (2012)

Aromàtica i mediterrània, les qualitats de la murtra bé podrien aplicar-se a les cançons d'Isaac Ulam. És un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d'un altre lloc o d'una altra època.

Anem a pams. Isaac Ulam no és un músic com els altres. La seva proposta artística és radical, insubornable. "No som gent disposada a acceptar a un compromís que ens faci esclaus per sempre", canta a "Estranys". És potser per aquest motiu que, fins avui, només ha arribat a algunes orelles afortunades i el seu primer disc, "En els prats més llunyans" (2009), ostenti la categoria de peça de culte. Ara és hora de trencar la maledicció amb un excel•lent successor, "Murtra", nova joia d'aquest brillant artesà del folk en la seva accepció més weird i psicodèlica.

A "Murtra", Isaac Ulam descobreix un nou univers, igualment místic però ara més lluminós i obert als quatre vents. Ja li coneixíem la capacitat de tocar l'ànima amb la punta dels dits, d'emocionar cantant des de la malenconia. Ho torna a fer amb udols intimistes com "Estranys" o "Fugitius". Ara, a més, ens sorprèn amb melodies lluminoses, unes tornades que emocionen i que és inevitable retenir. Qui es pot resistir a càntics com "Viure amb tu", "Dona ocell" o "Objecte pur"?

Ens vénen més coses al cap: Isaac Ulam és silvestre. Hippy. Magnètic. És Pau Riba i Bill Callahan. És San Francisco l'any 67. És una branca que es trenca en un bosc ple de neu. És un western per la Costa Brava. Un ésser salvatge i lliure. Èpic. I extremadament romàntic: "Algun dia serem dos estranys atravessant el país en un cotxe robat".

Que la murtra us obri els sentits i us faci alçar la vista. Cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent!

 

Lletres

Viure amb tu

Viure amb tu és com trobar una flor
una terra on somiar i tot un món
a les teves mans

Tot el que veig des d'aquest turó
cada arbre, cada ocell i cada forma de llum
et pertanyen a tu

I més forts que dues arrels
somiant que encara fa bon temps
i a les nits regnen els estels

I hem sentit el crit ferit
ofegat i esfereïdor d'un lloc fosc
d'una estranya ciutat

Vull donar-te tot allò
cada cosa important que no es veu
però hi és igual...


Estranys

I tanmateix el rei ens va oferir el seu castell, una ciutat i les estrelles
Però no som gent disposada a acceptar un compromís que ens faci esclaus per sempre
Perquè a la terra on vivim no està permès rebutjar allò que ells t'ofereixen
i resignar-nos a ser com un sol trist sense llum i a viure com estranys

I condemnats vam viure molt de temps fora dels murs d'allà on els dos vam néixer
se'ns va acabar la pena i vam tornar a trepitjar aquells carrers del poble
I el rei va morir i uns altres homes van fer unes noves lleis
substituint el rei mort hi van posar un ocell que governava des de l'aire

I ara tothom ha oblidat I tothom canta cançons i fa l'amor amb qui desitja
i el nou ocell ha permès que els homes siguin com són i deixin de ser estranys

Surt un monstre

Bufa el vent i surt un monstre
i ben mirat sóc jo qui plora
assaborint l'amarg retorn
de tots els esperits del temple

I a poc a poc se'n va la dona
que un dia ens va donar un camí
però no hem sabut mai com fer-ho
i ella ha marxat per sempre

La lluna al cel està sagnant, ferida
i un home executat de matinada
i un bou famèlic llaura un camp de sègol
i a poc a poc se'n va la dona

I ara som els cavallers
aquells homes valents i forts
i suportem el pas del temps
d'una vida a camp obert

I el desitg de prendre part en l'univers
barrejat amb el plaer de viure amb tu
i un vaixell de pesca ens portarà
navegant fins a un port on començar de nou


Objecte pur

He agafat amb les mans brutes
un objecte en estat pur
i al moment l'he deixat caure
i per uns instants ha quedat suspès i il·luminat

És una esfera plena d'aigua
que tot ho torna transparent
l'he tret fora de la casa
i l'he esclafat d'un cop ben fort amb un martell

Cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent

I clavo els dits a dins la terra
com dues urpes de corall
voldria ser una olivera
que em vegin tort, encorbat i embogit per el vent

Porteu-me al centre de la terra
Vull viure envoltat de llops
Un foc em cremarà per dintre
i us deixaré la casa plena de miralls

Cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent

Hawaii

On ets? Per què has marxat?
Si teníem un bitllet directe a Hawaii
I jo era el foc, la sorra i el vent
i tu el port, les mans el miracle i el cel

I volia tocar, saber, sentir
i viure pescant i fent l'amor amb estranys
Però a cada racó, a cada hostal i a cada mirall
sempre et veia a tu

I me'n vaig haver d'anar
i aprofitar el bitllet d'avió
i per fi viure sol a Hawaii

I què has fet amb tot el teu or?
Potser la lluna t'ha ofert
un temple en la nit
i de cares al nord
emprenc el camí que em durà a tu
i et segrestaré amb un cavall

Ni tu ni jo controlem el futur,
així que el millor serà que ens dediquem a pescar
I com una flor el món s'obrirà
i un grup reduït de soldats anunciaran el final

I algun dia serem dos estranys
travessant el país amb un cotxe robat

Perfums i aigua

I molt aviat un cavall embogit
Portarà arrossegant als teus peus primavera i estiu
I al final de la tarda seràs
la perfecte caiguda de llum i l'origen de tot

I tot amb tu és amor
Perfums i aigua
I tot amb tu és pau
Perfums i aigua

I una font fas brollar dins dels murs
I no deixes que em mori de set on sóc presoner
I al damunt del meu cap l'infinit
Quan arribi el primer raig de sol em veuràs arribar

I tot amb tu és amor
Perfums i aigua
I tot amb tu és pau
Perfums i aigua

El sol i el rei

El rei rebutja la plata i l'or
i amb les mans buides s'agafa al sol
I el sol el crema i el rei cau de genolls
I cap home podrà arribar mai fins al sol

Com una rata ell fuig de la llum
Recull formigues i engrunes de pa
I el sol se'n riu del rei destronat
I el crema i l'encén amb la seva llum

I alguns homes volen i van cap al sol
Amb robes lleugeres i càntics d'amor
I cauen abans d'arribar al seu esplendor
Cap home podrà arribar mai fins el sol

Dona ocell

Emprèn el vol, dona ocell!
Emprèn el vol, dona ocell!
I un déu antic et bufarà les ales
I tot el cos, i tot el cos
I em donaràs el pit dins d'una roca
Si tinc fam, oh si tinc fam!

Som dos ocells que volen lluny
Som dos ocells que volen lluny
Tenim la boca plena de maduixes
Que hem robat, que hem robat
No ens queda massa temps per perdre
És estiu, oh és estiu!

Emprèn el vol, dona ocell!
Emprèn el vol, dona ocell!


Fugitius

Omple el buit de les paraules
amb el cant, un cant d'ocell
viu amb mi prop dels rails
Allà on es veu net l'horitzó

I sigues amb mi un ferm pilar
un cos nu naixent a dins d'un volcà

I agafa't a mi com la gebrada
s'agafa als brins de l'herba tendra
Mostrant en tot moment la màgia
Que es fa present als camps sembrats

I mor amb mi en algun lloc
allà on la mort no sigui un plor ni un dol

Fugitius com els estels
Junts brillarem en l'univers

 

Videoclips

Objecte pur

Hawaii