Crèdits

Isaac Ulam-guitarres, veu, percussió, melòdica.
Simona Bennett-coros i bombo.
Jordi Carreras-guitarres, veu i xilòfon.
Txutxi Izquierdo-bateria i percussió.
Jose Domingo-guitarra, veu, percussió i xilòfon.
Vile Hollanti-sintetizador i baix.
Javi Galván-baix.
Malba Vila-piano, coros, flauta.

Música i lletra-Isaac Ulam.
Excepte "Jeremiah Johnson", lletra d'Ilán Sánchez i Isaac Ulam.
Sessió 1: gravat per Paco Jordi a la caseta blava.
Sessió 2: gravat a la casa de beneficència a Girona entre el març i abril de 2008.
Mesclat i produït per Jose Domingo i Isaac Ulam.
Masteritzat per Xisco Albéniz a Palma de Mallorca.
Fotografies-Katai Stinestra.
Fotografia Isaac i Simona-Joan Costafreda.
Disseny-Jose Domingo i Isaac Ulam.

Moltes gràcies als del replà, Jose Domingo, Rafel Comas i Fohen Records.
Amb amor a Simona Bennett.

 

Lletres

Llop

Un home de neu
La pluja el mulla
i si s'espera a demà
pot ser que es desfaci

I pengen del sostre
del sostre de fusta
dues bales de blat
que pot ser que caiguin

I vaig pintat com un llop
Potser no sé viure
i començo a pensar
que estem fets l'un per l'altre

Oh! Vius dins l'aigua
i no t'ofegues
camines sol per un camí nevat
tot nevat
tu i jo nevats

Desperta, ja saps que falta poc
per oblidar qui som


Petita pellroja

La lluna brilla per sobre teu
brisa marina, gotes de sang
vora el riu les noies cacen
tot aquest cel s´està trencant

La vaig trobar rere un volcà
ella portava llenya i menjar

Em va recollir en un infern
petites llums, màgics balcons
la seva mà en el meu braç
un camí nou per sobre els morts

La vaig trobar fora d’un bar
ella portava cargols de mar

I era senzilla com un trineu
tota la tarda i tot l´estiu
jugàvem com feres prop de l’estany
allà on els humans no poden entrar

I et vas escapar i em vas deixar
unes maduixes hi un barret blanc

Temps

El gos s'ha perdut
no l'hem trobat
algun caçador
se l'ha quedat

i torno a casa
amb el cor trencat
sense el gos

avui he somniat
que arribava tard
que veia un colom
i volava amb ell

I dins del bosc
no se sent el soroll
dels demés

I volgut ser així
i he patit així
i t'he donat un cos
i m'he adormit amb tu

I res no és igual
ni les fonts ni els bars
lleuger em passejo
Avui no he dinat

I entre els arbres
enterro un conill
que era mort

Per tu no he fet res
res massa important
però m'ho passo bé
capbussant-me en el mar

I vestir-me de dona
i tocar el tambor
al replà

I hem desfet el llit
i ens hem estimat
adorant la llum
que ens ha despertat


Casa de beneficència

Jo no sé esperar
jo no sé esperar

No vull més gent a casa meva
Han embrutat totes les finestres

i ja són prou grans
com per trencar-ho tot

No sé si haig de trucar
a la casa de beneficència

No vull més gent a casa meva
No esperaré indefinidament

Mags i funambulistes

Mags i fonambulistes
alquimistes de la realitat
Us entrego la meva ànima
ja que no en puc fer ofrena
a la dona que jo estimo
a la dona que jo canto...

Llargues estades en un foc indescriptible
En part de joia i altra part de delit

Obrers i dramaturgs
alquimistes de la son
Us entrego la meva ànima
ja que no en puc fer ofrena
A la dona que jo estimo
A la dona que jo canto...

Llargues estades en un foc indescriptible
En part de joia i altra part de delit

Mags i fonambulistes
alquimistes de la realitat
Us entrego la meva ànima
ja que no en puc fer ofrena
a la dona que jo estimo
a la dona que jo canto...

Llargues estades en un foc indescriptible
En part de joia i altra part de delit

Com els gats

En els prats més llunyans hem dormit
recoberts amb l'escorça d'un pi
protegits per un tigre i un nan
al davant d'un castell embruixat

I hem trepitjat el raïm
sense por, sense por
amb els peus beneïts
pel suc del raïm

I amb els ulls vidriats
com els gats, com els gats
saltant, miolant i xisclant
com els gats, com els gats

I en fons de la terra he trobat
una forma idèntica a mi
al damunt d'una bola de foc
no parlava i tenia vuit caps

I m'he dedicat a fer un forat
i l'he enterrat cap per avall
amb els peus ben orientats
mirant el sol, mirant el sol

I he aguantat fins a l'abril
i he sortit i he sortit
aquest estiu ens l'endurem
a collir raïm a l'Empordà

Noies índies

Noies índies recorren els antics camins gastats
Plata fumada, presagis de joves morts
Descobreixen desolat al vagabund i el maten
Perquè fins i tot ell ara ja és culpable

Ulls sense pietat, paraules sense diàleg
i és tard i quasi ningú no  pot dormir
De les boques anestesiades tan sols es desprèn
la puresa de la mort en vida...

Ulls sense pietat, paraules sense diàleg
i és tard i quasi ningú no  pot dormir
i de les boques anestesiades tan sols es desprèn
la puresa de la mort en vida...

Noies índies gemeguen oblidant el seu passat
Lleugeres ombres esborren les siluetes dels soldats
destrueixen els tambors i algunes flautes
estripen els vestits i les polaines

Ulls sense pietat, paraules sense diàleg
i és tard i quasi ningú no  pot dormir
de les boques anestesiades tan sols es desprèn
la puresa de la mort en vida...

Cercles

Demà potser serem perfectes
podrem fer tot el que desitjàvem
Llepar la flor i obrir les portes
del palau

Recuperar la nostra vida
on l'hem deixat

Avui ningú pot aixecar-se
i en uns instants tot seran flames
i cremarem i farem cercles
i espirals de llum

Damunt dels cims tots els isards
se salvaran


Jeremiah Johnson

Ha aixecat la mà i el seu enemic ha dormit
uns soldats li han dit que trepitji el gran secret
Segueix les petjades encara marcades en la neu...

Mai ningu l’ha pogut adreçar
La barba està plena de llums i colors
Segueix les petjades encara marcades en la neu...

I un infant mut i una dona que no diu res
L’infidel sospir reposa enmaduixat
Segueix les petjades encara marcades en la neu...

Ha aixecat la mà i el seu enemic ha dormit
uns soldats li han dit que trepitji el gran secret
Segueix les petjades encara marcades en la neu...

Ella i tots els àngels

Ella i tots els àngels avui s'obliden de mi
I em deixen tot sol en un lloc extrany
Damunt tens el cordill que et permet estar dret
Enmig del control de les teves funcions