BR076 Inspira 300

 

Crèdits

El disc ha estat enregistrat a “La Moleria” durant el maig, juny i juliol de 2015
Gravat i mesclat per Dario Vuelta
Totes les cançons escrites per Jordi Lanuza
Produït per Inspira i masteritzat per Yves Roussel
Jordi Lanuza: guitarres acústiques, guitarres elèctriques i veu
Cristian Diana: guitarres elèctriques
Fer Acosta: segones veus i omnichord
Dario Vuelta: baix
Xavi Molero: bateries i percussions
Han col·laborat en aquest disc:
Dani Ferrer: sintetitzadors a “Al meu davant”, “ Vius”,
“Runes i martells”, “ Tot l'aire” i “Eterns”
Anaïs Pascual: segones veus a “Vius”
Pau Vallvé, Víctor Moncayo i Valen Nieto: coros a “Algun dia”
Fotografies de Noemí Elías
Disseny i maquetació a càrrec de Ramon Ponsatí i Inspira

 

Nota de premsa (2015)

Hi ha cançons que parlen de tu. Hi ha cançons escrites des del jo. O cançons que es miren el món en tercera persona. En l’univers d’Inspira, però, les cançons s’escriuen en plural. “Greta” és un disc que parla de nosaltres. De com afrontar junts, colze a colze, les noves situacions i reptes que la vida avui ens planteja.

Inspira és ja un grup de culte de l’escena barcelonina. Després de 10 anys de trajectòria i tres discos amb un creixent reconeixement de públic i crítica –“Cova Placenta” (Cydonia, 2008), “Escapistes” (Amniòtic, 2010) i “Amunt!” (Amniòtic, 2013)- ara presenten una nova mutació amb “Greta” (Bankrobber, 2015), on les personals melodies de Jordi Lanuza, delicades i a la vegada poderoses, brillen amb llum pròpia apuntalades per una banda consolidada i més elèctrica que mai, amb Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria), Cristian Diana (guitarra elèctrica) i Fer Acosta (Omnichord). A més, també aporten el seu gra de sorra al disc amics com Dani Ferrer (Love of Lesbian), que ha enregistrat tots els sintetitzadors del disc.

“Greta” és un disc de revelacions ("quan de cop la vida ens fa entendre la partida que per dins jugàvem"), de descobrir tot el potencial que amaguem dins nostre. Un disc de benvingudes lluminoses ("ara has arribat per fer-ho tot més clar que abans") puntuades amb petites gotes de nostàlgia. Però sobretot carregat d’optimisme en la seva dimensió més enèrgica. Cançons èpiques, radicalment romàntiques. D’alliberament: "Seguirem desfent els nusos, les històries que algun dia ens van fer mal”. Un disc que parla d'amistat, d'amor, d'espiritualitat. Inevitablement parla també d'algunes misèries quotidianes, però mai aconsegueixen desdibuixar l'energia positiva que desprèn tot el disc.

Aquesta mirada col•lectiva la trobem en les lletres de Jordi Lanuza però també en el paper que ha jugat la banda en tot el procés de creació del disc, produït per primer cop per ells mateixos. Inspira mai havien sonat tan elèctrics, tan electritzants. Intensos. Entre tots catapulten cada cançó fins a l'esclat, teixint capes de veus que es balanceigen perfectament entre l’èpica i l’intimisme, dibuixant unes tornades que ja cantes a la segona escolta. El complex univers sonor d'Inspira, amb les seves dinàmiques i girs harmònics sorprenents, se'ns fa ara més proper i directe, buscant l'essència de cada cançó i apostant per noves sonoritats més sintetitzades.

Ho descobrim ja d'entrada amb el tema d'obertura i primer senzill, "Al meu davant", amb els seus addictius "aaaahs" que, quasi sense temps de reacció, ens aboquen a l'optimisme a tomba oberta d' "Eterns" i tot seguit en l'abnegada esperança d' "Els nusos". Amb "Podríem ser" ens omplim els pulmons d'aire pur mentre s'obre davant nostre un món ple de possibilitats. En contrast, "Algun dia" és una maledicció carregada de ràbia contra aquells que ens volen tallar les ales pels seus interessos. El parèntesi nostàlgic del disc arriba amb "El carrer Nou", compendi de records i bicicletes. Recuperem l'energia amb "Runes i martells", la intensitat amb "Els nous instints" i una certa inquietut en "L'espantaocells", per tornar a veure la llum de manera diàfana amb "Tot l'aire", filigrana de pop de cambra que podries xiular a la primera. Finalment, "Vius" exerceix d'epíleg i sintetitza l'esperit del disc, empenyent-nos a afrontar els reptes i canvis que la vida ens proposa.

Inspira han traçat un pla per ser, per un moment, eterns.

 

 

Lletres

AL MEU DAVANT
quan de cop la vida/ ens fa entendre la partida/ que per dins jugàvem/ mentre ens inventàvem/ i tantes històries/ i altres que ens esperen/ de les nits sense final/ les que no s’acaben mai/ quants detalls observes/ des de la mirada immensa/ la que et deixa veure/ com segueix tota l’escena/ i de sobte ens hem trobat/ abraçant els canvis/ i ara sabrem on trobar/ tot l’alè que ens calgui/ ara has arribat per fer-ho tot més clar que abans/ quan no eres al meu davant

ETERNS
saps que la vida cura ferides/ noves o antigues, però mai les oblides/ quan les abrigues cauen adormides/ cantes i esperes alguna sortida/ i estàs esperant, estàs esperant/ les millors escenes i el millor final/ que pots esperar, només pots anar endavant/ hem traçat un pla per acabar/ amb tantes obvietats que tant ens costen d’oblidar/ hem triat de veure-ho molt més clar/ de viure-ho tan real, a ser per un moment eterns/ ara respires mentre van arribant/ aires que tornen que ja coneixies/ i estàs esperant, estàs esperant/ les millors escenes i el millor final/ que pots esperar, només pots anar endavant/ hem traçat un pla per acabar/ amb tantes obvietats que tant ens costen d’oblidar/ hem triat de veure-ho molt més clar/ a viure-ho tan real, a ser per un moment eterns

ELS NUSOS
on s’amaguen les paraules que alguns dies empassàvem?/ ara ens deixen sense forces, sense ganes, sense reptes/ com les cartes que pensàvem però que mai no escrivíem/ celebrem els temps que tornen, melodies que ens regalen/ que ens fem nostres al moment/ seguirem desfent els nusos/ les històries que algun dia ens van fer mal/ i totes les pors, que ens pesen/ deixarem d’arrossegar-les al caminar/ tots els dubtes que ens cremaven, avui deixen respirar-nos/ i les trampes que trobàvem, ara vénen a buscar-nos/ la distància que ens separa, ens esborra mentre passa/ fent algunes acrobàcies tornarem a dibuixar-nos/ a poder tornar-ho a fer/ seguirem desfent els nusos/ les històries que algun dia ens van fer mal/ i totes les pors, que ens pesen/ deixarem d’arrossegar-les al caminar

PODRÍEM SER
podríem ser com l’aire/ que arriba quan fa falta/ obrir de cop les portes/ per ventilar les cases/ podríem ser poetes/ poder descriure els reptes/ reviure mil escenes/ d’aquelles que ens sorprenen/ i ens deixen tan motivats davant el compte enrere/ ressituar i creure en el que esperes i esperes/ podríem ser més àgils/ i córrer molt més ràpid/ tenir alguns poders màgics/ per ajudar els més fràgils/ podríem ser grans mestres/ i mai deixar d’aprendre/ que esperes les vivències/ que et sumen i que et resten/ ens deixen tan motivats davant el compte enrere/ ressituar i creure en el que esperes i esperes/ podríem ser finestres/ trobar-nos cada vespre/ poder espiar les llunes/ i a totes les estrelles, tan belles

ALGUN DIA
cada pas que feu en fals ens trenca/ ens ofega i ens fa mal per sempre/ cada cop que giro el cap enrere, veig les naus tan impacients que esperen/ mentres arriben poc a poc, allà on crema el vostre foc/ cada dia és més pesat el veure-us/ que la misèria se us emporti lluny d’aquí/ mentre amago tanta por/ amb cançons que ho trenquen tot/ algun dia les paraules/ que escopíeu contra tots/ ja cauran a sobre vostre/ i coneixereu la por/ cada grau de tanta indiferència/ que portem tots al damunt i ens pesa/ ens ensenya a ser més forts/ a enfonsar-vos poc a poc/ algun dia les paraules/ que escopíeu contra tots/ ja cauran a sobre vostre/ i coneixereu la por

EL CARRER NOU
dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots/ tantes runes i racons, allò ens feia molta por/ tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats/ no erem més que adolescents quan res importava gens/ quan anàvem contra tot, el que ens havien dit/ i voler saltar les normes i el que era prohibit/ invocàvem esperits amb ouijes especials/ érem els més atrevits i res ens feia aturar/ quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop/ enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors/ agafàvem velocitat, res ens feia aturar/ espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits/ anàvem a l’habitació, on ens trobàvem tots/ i les llums de tants colors, que ens van treure la son/ i ballàvem a les fosques, les millors cançons/ ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons/ i aquelles nits plenes de màgia/ que no sabíem acabar del tot/ la casa on tots ens refugiàvem/ l’habitació del carrer nou

RUNES I MARTELLS
quants motius et faran fluir/ amb la vida i tot el que hi veus/ néixer a dins/ pots triar el que et fa oblidar/ o escoltar el que és teu/ i et sorprèn mentre ets viu/ abraçant les runes i els martells/ que han fet aixecar promeses / i objectius que avui estan fets/ de tants motius per seguir vius/ ara seus, davant l’ansietat/ la que es com un puny, la que arriba de lluny/ i després, hi haurà més parets/ que hauràs de trencar per poder començar a abraçar les runes i els martells/ que han fet aixecar promeses/ i objectius que avui estan fets/ de tants motius per seguir vius/ fas encendre les victòries/ i t’apagues fins demà al matí/ reps les forces que demanes/ i les guardes per seguir el camí

ELS NOUS INSTINTS
llença records tan ferits/ mou-te i prova de sortir d’aquí/ aire, que et fa ser petit/ fes-ho, escolta els teus nous instints/ i així serà poc a poc/ sembla que ja ho veus millor/ perds tots els papers, allò que has après/ trenques amb tantes parets presents/ cercles que ja vas tancar/ d’altres que ja s’obriran davant/ i ara et sents molt més fort/ sembla que ja ho veus millor/ i ara et veus més a prop/ sembla que has perdut la por

L’ESPANTAOCELLS
tantes nits t’hem esperat per veure’t/ i com sempre que has tornat, ens ensenyes a perdre/ els colors que hem oblidat, ens resten/ i els motius per somiar, els espantes com sempre/ les mirades còmplices faran oblidar-nos del món/ abraçades tòxiques, que fan allunyar-nos de tot/ ara voldrem tornar/ apreciar més cada pas/ a tornar a ser de veritat com abans/ massa dies, massa nits trencades/ ha tornat l’espantaocells a espantar-nos amb ganes/ pel matí tornarem aquí, on tot és tan viu i res pot morir/ ja ens has vist prou pel teu camí/ ja no ens trobarem mai més així/ has fet que volguem tornar/ apreciar més cada pas/ a tornar a ser de veritat com abans

TOT L’AIRE
cantes i no trobes les paraules/ i t’arriben mentre cantes/ les estones oblidades/ que t’han fet conèixer els moments més febles/ mentre cantes, a la vida i a les trampes/ a l’oblit i a l’esperança/ als records i a l’enyorança/ que de cop t’ensenyen/ que tot és possible/ quan deixem enrere/ els motius de sempre/ i cantes, i proves d’afinar les melodies/ que dins teu ressonen/ van enfilant amunt/ més enllà del teu cap/ caminarem plegats/ recuperant tot l’aire/ que ens cal per continuar / lletres, que en el fons només assenyalen/ que mai deixarem d’aprendre/ les paraules apropiades/ les que ens fan entendre/ que res és per sempre/ i més ens val creure-ho/ més ens val saber-ho

VIUS
surts, et trobes fora, amb la ciutat de ple/ sents la nit que marxa i no pots fer-hi res/ no hi ha ningú més, ni tan sols el temps perdut/ el camí, que no recordes, no saps on era ahir/ al teu cap, carrers i mantres, que et porten fins el llit/ recordant la nit, repassant cada motiu/ que us ha fet sentir tan vius/ veus com ara marxes, sense sortir del llit/ passejant, seguint el sostre, amb els ulls plens de nit/ recordant amics, mentre tot el que descrius/ us ha fet sentir més vius/ dorms i els somnis vénen/ i et porten allà on vols/ sempre et sorprenen, hi arribes mentre dorms

 

 

 

Vídeos