BR103 300

Crèdits

Aquest disc ha estat enregistrat en directe i mesclat a la Moleria durant l'última setmana de novembre del 2017.

Totes les cançons i les lletres són de Jordi Lanuza.

La producció musical i els pianos han anat a càrrec de Pau Vallvé.

De la part tècnica se n'ha encarregat el Dario Vuelta.

El màstering l'ha fet el Victor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Les fotografies són de Pau Vallvé.

El disseny i la maquetació han anat a càrrec de Ramon Ponsatí.

Gràcies a la familia i als amics, pel suport rebut durant tots aquests anys.

 

Nota de premsa (2018)

Jordi Lanuza és l'ànima d'Inspira, tot un grup de culte de l'escena barcelonina. Ara aparca puntualment el seu projecte principal –i tota l'electricitat que implica- per presentar un grapat de cançons que només poden ser cantades en primera persona. "Com a casa" és el seu primer disc en solitari, signat amb nom i cognom. "Com a casa" ens presenta la faceta més íntima del seu autor. Jordi Lanuza se serveix tan sols de la guitarra acústica per acompanyar les cançons, unes melodies delicades però a la vegada poderoses, lluminoses i càlides. Unes cançons que es presenten en la seva naturalesa més primigènia i pura, tal i com s'han compost originalment, tal com es cantarien en l'estricta intimitat de la llar. En aquest disc no hi ha trucs, no hi ha artificis, buscant una producció que passi desapercebuda, més enllà d'alguns detalls subtils. Per aquest motiu, Jordi Lanuza ha volgut enregistrar les cançons amb la complicitat dels seus amics de sempre, amb Pau Vallvé a la producció musical i afegint alguns pianos, i Darío Vuelta al control tècnic, en un entorn tan familiar

 

Lletres


Continuar

Desperts, hi ha massa llum a fora

i ens fa comptar les hores

del que ens queda per fer

portem les claus i les victòries

i dius que són les bones

que arriben per moments

Deixem la porta oberta

que tornin les sorpreses

que seguirem provant de continuar

i arribaran d'urgències

les restes de les guerres

les que vam llençar per continuar

però ja no ens faran ferides

Després d'aprendre la jugada

de totes les vegades

que ens vam equivocar

tornem, per veure en la distància

les més de mil paraules

que vam deixar plantades

sumant totes les forces

i caminar amb les ganes

de l'últim que farem

Deixem la porta oberta

que tornin les sorpreses

que seguirem provant de continuar

i arribaran d'urgències

les restes de les guerres

les que vam llençar per continuar

però ja no ens faran ferides

 

El sol i la nostàlgia

I ara, aquí, estem només nosaltres

dins de versos per ser inoblidables

passaran els anys i tots els viatges

i seguirem aquí només nosaltres

I després de mil histories,

celebrem que finalment

només compta el present

Tan sols ens queda

ser honestos amb nosaltres

ser-ho amb els altres

i no preocupar-se

de les coses que ens apaguen

I ara aquí estem només nosaltres

sembla que ens movem pel mateix mapa

fugirem aviat de matinada

abans no arribi el sol i la nostàlgia

Dibuixant les trajectòries

i els finals més esperats

que haurem imaginat

Tan sols ens queda

ser honestos amb nosaltres

ser-ho amb els altres

i no preocupar-se

de les coses que ens apaguen


Els límits del mar

Has estat en un lloc familiar

has tingut sensacions similars

t'han passat melodies pel cap

les cançons que t'han fet naufragar

T'has trobat entre la terra i el mar

has dubtat seguir adormit o despertar

Com quan creus que et vas recuperant

quan t'asseus a les pedres gegants

i el que veus son els límits del mar

i als teus peus tota la immensitat

Vas pensar

potser en deixar-ho per demà

però ara saps

que només queda despertar

despertar

prou dormir i despertar

 

Com a casa

Tots portem un tros d'allò

que no volem, que rebutgem

però continuem sense poder

deixar a un costat per sempre allà

el que hem après i no ens serveix

ni ens servirà més endavant

Però aquí és com a casa

on quedàvem amagats

i aquí és com les hores

que passavem assajant

M'he enfonsat per abraçar

aquells records que eren allà

tan adormits, com aturats

M'he adonat que tot es mou

quan ja ha parat i ja no plou

d'ara endavant tot serà nou

Però aquí és com a casa

on quedàvem amagats

i aquí és com les hores

que passàvem assajant

 

Mentre dorms

Els teus ulls recorden miracles

és quan somrius que ja arriba el sol

aquell blau que em sembla com màgia

és com un truc que amagues quan dorms

Els camins que a fora t'esperen

per poder coneixe't

per veure't ballar

els matins que t'hauran vist créixer

i aquells que s'esperen

per veure't passar

I ara descanses, t'observo

i et canto aquelles cançons

que et cuidaran mentre dorms

Que els teus dies siguin amables

i les melodies facin arrels

I quan la vida et posi més trampes

i no et quedin ganes de mirar endavant

prova de cantar-ho en veu alta

veuràs les paraules com van encaixant

I ara descanses, t'observo

i et canto aquelles cançons

que et cuidaran mentres dorms

 

La cançó es fon

Deixa't caure del tot

deixa't veure-ho de prop

deixa't perdre el control

prova de descobrir l'error

Deixa't somiar cançons

deixa't oblidar els malsons

deixa't recordar els petons

prova de mantenir l'acord

mentre la cançó es fon

 

Amor absolut

Sempre has de ser valenta

caminar desperta

amb els ulls més tendres

i que la vida et faci veure

amb la mirada oberta

dins d'aquesta festa

on l'amor que hi deixes

sempre suma i mai no resta

I ara arriben del futur

lletres que parlen de tu

i de la història

que haurem viscut junts

parlen d'amor absolut

Sempre hi ha un moment que es trenca

el que menys t'esperes

però en aquesta festa

l'esperança queda oberta

I ara trobo uns versos del futur

lletres que parlen de tu

i de la història

que haurem viscut junts

parlen d'amor absolut

 

Perdre pedres

Mira com ha anat, tot ha començat

a tenir el seu lloc i el que ens ha costat

sempre ens ha agradat dibuixar un bon pla

i anar sense frenar quan ho hem tingut més clar

A moure'ns sense por

i poder estimar de nou

mentre a fora plou

Hem arrossegat pedres d'amagat

fins anar a parar allà on hem arribat

d'ara en endavant anirem sumant

oportunitats que ens donaran la mà

I anem ben abrigats

per moure'ns sense por

mentre a fora plou i plou

Sembla que al final el més important

és saber triar i no deixar mai

de perdre pedres

Diuen que al final el més important

és saber triar i no oblidar mai

de perdre pedres

 

Morts al campanar

Hi ha mil capes de fang

que pesen sobre els vostres caps

no hi ha càrrega més gran

i és la que us ha tocat portar

I digueu-me com podeu

fer veure que dormiu tranquils

I creure en un déu

que no existeix i no ho veieu

Teniu fred i malestar

dins la vostra ànima

No sabeu cap on mirar

quan toquen morts al campanar

Guardareu els secrets

com ho fan les parets

tot el que feu ens resta

ens quedarem sense res

i per fi no tindrem res més a perdre

I de sobte la veritat

acabarà per arribar

serà d'hora o serà tard

ja podeu anar-vos preparant

Ara el que és més important

que seran les mil capes de fang

les que us vagin apagant

que per dins us vagin assecant

per dins us vagin assecant

i que per dins

Guardareu els secrets

com ho fan les parets

tot el que feu ens resta

ens quedarem sense res

i per fi no tindrem res més a perdre

I ja, per fi

i per fi no tindrem res més a perdre

 

La imaginació de tots

Amagat en un racó

a dalt del món

on res es mou

on la ficció, la realitat

es van mesclant

on hi ha els records

on hi ha els colors

la imaginació de tots

Aquells preuats tresors

que espero trobar de nou

i vaig esperant

vaig esperant

Serem part de la cançó

que ens fa ballar i ens treu la por

i ens deixa sols davant l'opció

de ser qui som i no il·lusions

i tot es mou i res no pot ser millor

i tant de bo al final

a fora guanyin els bons

 

Gotes d'esperança

Aquestes són gotes

d'esperança, d'esperança

que venen a buscar-te

són gotes d'esperança

que plouen i plouen per mullar-te

Per mullar tots aquests camps

incendiats de nostàlgia

i al final s'inundaran

i ja no hi haurà trampes

Són gotes

d'esperança, d'esperança

i plouen per mullar-te

 

Vídeos