Crèdits

Totes les cançons escrites i produïdes per Pau Guillamet (Guillamino) excepte "Cold Blooded Woman" (Memphis Slim)

El disc s’ha fet entre Barcelona, l'Empordà i New York, sobretot entre novembre 2007 i abril de 2008. Beats fets a per tot al portàtil anomenat "Grillbar II". Veu, secció de vents, harmonium i percussions gravats a l'Empordà. Piano i bateria gravats a St. Peter's Church - Milford (Connecticut).

Mesclat per Dive Dibosso i Guillamino a SupaKanja. Masteritzat per Fernando Álvarez a 440Mastering, Madrid.

Baix elèctric a “La vida” i “Pèl moixí”: Pau Arumí
Veu a “Make it all”: Rakel Salazar
Secció de vents a “La vida” i “Cold blooded woman”: Genís Bou, saxo tenor i baríton; Francesc Sala, trombó; Raül Gallego, trompeta.

Disseny gràfic i imatges de Ramon Ponsatí
Consell i feedback musical: Jordi Rudé, Pau Arumí i Ruth Fernandez (us he matxacat, sorry)

Agraïments:

A la meva Ruth, estic molt enamorat nena!
Pares, familia, sempre hi sou, moltes gràcies
Saludus a en Gabrielet, ahí queda, ja ho llegiràs d'aqui uns anys fillol.
Àvia Angelina, sort que vàrem poder parlar força els últims dies, la “Cançó dels avis” és per tu, ens veiem amb l'avi allà. Petonets!
Amics, sempre penso en vosaltres encara que no ens truquem o veiem sovint, pasa la vida, pasaaaaa la viiiiida!
Bankrobbers, gràcies per tot! Fem un bon equip, confio en vosaltres, confieu en mi, sous els meus mens! Fuck yeah!
Al meu cosí Rodri (un autèntic Guillamino) per la seva hospitalitat a Milford.
Al Dive, Santa paciència, gràcies tio t'has enrollat, un gust currar amb tu.
Rakel Salazar, we've made it!! gràcies per ficar-te tant en el tema i posar-li lo que li faltava, You!
Genís, Raül i Francesc, molt bona la bufada!, ha quedat una secció molt empordanesa que és el que volia, Mil gràcies!
Yacine Belhacene, per la inspiració, la veu i la llum.
David Mallorquí, gràcies per la feina feta i la tarda Garriguellenca. A la propera sí!!
Reverend Andrew G. Osmun thanks for letting me in and trusting. May God be with you.

A tots aquells amb qui he compartit projectes en aquests últims dos anys, que de segur m'han influït i dels que he après moltes coses: Josep "En/Doll" Pedrals, Manuel "eXile" Garcia, Cobla "Música de ball" La Bisbal Jove i tots els que hem anat fent coses, Nour, Damo, equip Reactable, Mar Abella, Linn Youki, Dedo, Llibert Fortuny, 12Twelve, Tarannà, David Carabén, Marcel•lí Antúnez, Jordi Brugués, Marc Roma de Batabat, Cabaret Elèctric, Francesc Fàbregas, Manel Montañés i Oriol Pérez Treviño, a tots vosaltres One love!

Al veure món. Sense viatjar i conèixer sí que minvem i ens enclaustrem.
Novament, gràcies a tota la música, i al hip hop en particular, el viatge a Nova York em va fer pensar-hi.

 

Nota de premsa (2008)

“Guillamino és realment algú a qui cal vigilar”, escrigué Gilles Peterson arran del llançament japonès del músic barceloní. “Ho té tot: soul, beats, veu, idees...” Tots aquests elements s’intensifiquen en el seu tercer disc en solitari, Les minves de gener, que aprofuendeix en el genuí so Guillamino. Un maridatge entre electrònica i música negra que ha comptat amb el talent de Dive Dibosso (7 notas 7 colores) a les mescles i que consolida Guillamino com un dels músics més sorprenents i imprevisibles de l’escena barcelonina.

Guillamino retorna al carril central de la seva carrera musical, recollint el testimoni dels discos 1 dia (2003) i Somnis de llop (2005), aclamats per la crítica. Portava dos anys de viatge. Han estat temps d’intercanvis i descobertes musicals ben diversos (sardana, hip hop de joguina, cançó transoceànica, bandes sonores...) però també un viatge físic, per geografies que ara impregnen els nous sons guillaminers. De Birmània a Nova York. El mestissatge que proposa Guillamino representa l’altra cara del so Barcelona. Menys obvi, més profund.

L’electrònica és l’eix vertebrador, l’element base de tots els temes de Les minves de gener. Guillamino en fa un ús càlid, humà. Beats escrits a mà que busquen el groove, amb l’ajut de la guitarra espanyola. El color l’hi posa la veu, que cada cop reivindica més la seva faceta de soulman. I el toc final, les espècies que arriben d’arreu del planeta, amb aromes que ens remeten ara a Orient, ara a l’Àfrica negra. Guillamino busca les arrels profundes de la música de ball.

De Barcelona al Japó

Guillamino és un rodamon de la música. Ha publicat la recopilació internacional Atzavara (Third Ear) i ha actuat al Japó, Xile, França, Alemanya, Itàlia... La seva electrònica d’autor ha sonat a la BBC de la mà de Gilles Peterson i John Peel. També ha posat música a les campanades de cap d’any 2008 a TV3.

Què són les minves de gener?

Al gener, el nivell del mar baixa notablement en situacions anticiclòniques, com va descobrir al s.XIX Eduard Fontserè. La garota ho pateix especialment, en quedar sobtadament fora de l’aigua. Les minves de gener ens remeten també a certa bonança impròpia de l'hivern, que fa somniar amb l'arribada de la primavera llunyana, tal com va glossar el poeta Joan Maragall.

 



  Comentaris sobre les cançons, per Pau Guillamet:

Kyawktada: La porta s'obre, sonen els patala, ci, linkwin, pat waing i la veu trencada de Di Kanar Manut, samba fosca de guitarra, orquestració clàssica de Birmania i un caminar de treset fugint a tota velocitat del dance.

Deslligada:  El bon marit al Casio, la dona somrient porta el ritme amb el seu tel•ler. Festa de la lluna plena en un temple a Nyawng Shwe. La tranquilitat  i la pau viuen en el teu record. Quanta feina i quant somniar despert, provem-ho sense pensar!

Les minves de gener: Piscines fan panxa ja, jardins per escombrar. Beat, piano, veu i desitjos d'estiu. Passi ja l'hivern, passi.

Emre (can't stand):  Tampur, baix, beat i bpm sense concessions, un tema dur que no es pot aguantar, la lletra vull dir, tocat en un erm, sota zero.

Pèl moixí:  Trajectes curts per la teva esquena, t'invoco amb percussions, sense llençols, començem a volar, tempo de 69bpm's, no corris, encara.

Make it all: Junts, treballant tot l'any, tornarem a marxar, toco la pandereta, canto per tu, puc esperar, pausa, m'ho penso...si! estribillo, tu i jo.

Mahabandoola: Rangún (Yangon), cantonada entre Mahabandoola Road i Sule Pagoda. Crema la nit, descalços resen amb floretes al cap, grills canten. Al carreró del darrera, festa major amb nens i nenes imitant la Christina Aguilera que sona distorsianada pels altaveus trencats.

Cold blooded woman: Constants frenassos i adelantaments de vents, riff de guitarra machacón, boom-bap i un blues dels de sempre.

Heartache pains: Coros de Talkbox, violins de l'Opera House i guitarra elèctrica del de la cantonada:  Uooouuu!!!!!  El mal dels mals de cor de cada dia, mil agulles que se'ns claven, old skool sampling maltallat. New York state of mind.

Cançó dels avis: només si ens deixessim sentir-nos petits i vulnerables quan ens hi sentim, guanyariem tota la força, entendriem tots els camins, tindriem la pau dels avis.Fem-los costat.

Sensi: Es tanca la porta, el fum ens emborratxa, un bou donant voltes en cercle, res a fer en tot el dia. Trance de claps i més claps, un mini pais de campanetes en un prat, no entenem res però ens agrada. ¡Que lindo!!! (diu la dona???) (Sensi story not melhor, better Sensi???)

Si no haguessis de tornar: Una moto chunga trenca el silenci, si no haguessis de tornar, crits que entren per la finestra, si em volguessis escoltar.  Harmonium que modul•la el mal rollo, canvi de tempo, tensió de fons, emocions soterrades, baix despiadat, charles com sables, viuen els dimonis dins del cap.

La vida: Diumenge al matí, la banda de l'esglesia. Com explicar-se tot això? La vida? mal gust de boca? beu aigua!  One two three and!  la vida, you know...

 

Lletres

Deslligada

Certes coses m'has escrit
mai no serà prou llegir-
les torna-hi que no t'he sentit

Hi ha silencis que m'han dit
tendre és tot allò proscrit
creix a dins el meu neguit
torna el viatge sense mi

Deslligada del teu preocupar
vora la finestra em trobaràs
les mirades costen d'aguantar
prova a fer-ho però sense pensar

Tret d'un somni ben tornat
mig ull teu tan verd i blau
límits empresonen al nen gran
estones on poder respirar, però

Com el sol de bon matí
tot es torna tan senzill
no vull perdre't mai de mai

Deslligada tot ja t'és igual
corro fins la porta ja hi veig clar
si volguéssim fugiríem volant
provarem ho però sense pensar

Les minves de gener

pedres que s'enfonsen, després de volar tan poc
les garotes a la platja prenen el sol
pentinades per els llamps i trons d'ahir a la nit
les atzavares dormen..al seu bressol

costes assolades per records que bufen fort
tramuntana tants de dies mals de caps i prou
esquitxat-nos diu el mar, un any nou us portarà
a l'agost.... nedant fins l'altra vora...
són 3/4 d'hora ben bons

calmes garotaire buscaràs
minven aigües ancorats enllà,

promesa de millorar amb el temps vindrà
una tarda rere l'altra ves-hi rumiant
amagades, blanques les flors del febrer esperant
sense solucions tu i jo i tothom nem tirant

jardí per escombrar, piscines fan panxa ja,
el doble fons ens farà bo per ara
però hi ha forats més fondos on no hi neva ni plou

calmes garotaire buscaràs
minven aigües ancorats enllà,
les onades tornen ja ho veuràs
sense un gran horitzó mai no s'hi veu prou clar

Emre (can't stand)

long into the deepest disgrace
none of this is really taking place
quietly dust falling on me
pityful is the dawn in these streets

I can't stand what I feel

I keep doing what should be done and just push things on and on
wish the clouds will not be back for a very long long time
never let these fears come near was the first mistake, what a mistake!
never letting, never took me so long

I can't stand what I feel

Pèl moixí

Pèl moixí que no es veu
descoberta sense preu
temps de sega i anar a peu
pels camins florits del teu cos que jeu

Em sap greu, la pell tacada després
m'aferro a tu un veig que ja no faig peu
no en sé més, no en tinc prou
sempre em tomben al primer revolt
ben al fondo del mar, tots els vells amors s'han enfonsat
seguirem esquivant trons i llamps

Make it all

You and I, never ending, then work is done,
free time just depending on the last call
it's fine, I can wait for you
late night finally speakin' true

You and I make it all
you and I

Feels like nothing can be new
Still no chances, day is over, am a keep it getting closer
Just this time between what matters now and what matters next there is you
there's only you

You and I make this all
you and make an all
you and I make this, aaah
you and I make just one

Cançó dels avis

costa sempre tan de creure
que aquests ulls es tancaran
(1 bon dia)
no fas res més que pensar
i m'ho tornes a explicar
(t'he dit mai que)

sempre dius que estàs ben
sempre dius que estàs a punt de...
sempre dius que estàs ben
trist i sol

la tardor fa temps que ens ha vingut a buscar
però el que és bo es fa esperar
(hi ha 1000 coses)
que mai no ens hem preguntat
sempre ens quedarà tota l'eternitat

sempre em costa anar-te a veure
i t'imagino sempre allà
(si Déu vol demà)
vindreu tots a dinar
però després tot torna a començar
(quan se'n van tu)

sempre dius que estàs ben
sempre dius que estàs a punt de...
sempre dius que estàs ben
trist i sol

Si no haguessis de tornar

Si no haguessis de tornar
Si em volguessis escoltar

Trampes que trepitjo conscient de tornar-hi
si em volguessis escoltar
Frases que pronuncio sovint sense pensar-hi
si no haguessis de tornar

Monstres i dimonis sempre buscant
una escletxa per poder-me enxampar
Núvols negres al voltant del meu cap
la mirada m'han entel·lat

Si no haguessis de tornar
Si em volguessis escoltar

tensa calma desapareix només mirant a dins
si em volguessis escoltar
innombrable mal de cor, no hi ha res que t'espanti
si no haguessis de tornar
si no haguessis de tornar

La vida

la vida són 3 baixades, 2 corbes tancades i una bona pujada
la vida són 3 baixades, 2 corbes tancades, i 1000 mans i veritats encaixades

puja el volum que aquesta m'agrada
que en farem de mi, amb aquesta cara
que farem avui amb el rebost buit
si no tens el dia, noi, que en farem de tu

des que la nit desapareix sota els fluorescents cansats
no se'ns tanquen prou els ulls i la feina no s'acaba mai
mai no s'han de comptar els anys que queden
mai les presses han sabut que ens espera

la vida són 3 baixades, 2 corbes tancades i una bona pujada
la vida són 3 baixades, 2 corbes tancades, i 1000 mans i veritats encaixades

puja el volum que aquesta m'agrada
que en farem de mi, amb aquesta cara
que farem avui amb el rebost buit
si no tens el dia noi, que en farem de tu


 

Videoclips

La vida

Emre (can't stand)