BR082 lapolsilera 300

Un projecte Guillamino i Oriol de Balanzó. Amb la col·laboració d'Òscar Dalmau, Núria Feliu, Francesc Borrull, Lita Torelló, Jordi Beltran, Joan Colomo, Joan Eril, Martí Sales dels Surfing Sirles, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l'irreverent El Gordo del Puru


Nota de premsa (2016)

"Qui no vulgui pols..."

Bé, doncs hi ha qui en vol, i en vol dues tasses. Cas per exemple d'Oriol de Balanzó i Pau Guillamet, emmascarats sota el nom "La pols i l'era" amb la missió de deconstruir el pop català, o alguna cosa que s'hi assembla. I a més embolicant a tot quisqui. De Núria a Núria: de la Feliu a la Graham y tiro porque me toca. Sempre sota el mestratge del groovefather Òscar Dalmau, han rebuscat per les cubetes antics singles de ie-ié dels 60, perles encara massa oblidades, per extreure'n ara un beat, ara un riff, ara una frase. I jugant amb aquests elements han vestit un cançoner completament nou però impregnat de l'esperit d'aquella època. Una gran dicotomia sonora. Una marcianada amb cap i peus, però una bona marcianada al cap i a la fi. Per perpetrar atemptats com aquests mai es pot actuar sol. I com que la broma era massa seriosa com per no compartir-la, han embolicat en l'aventura tot un exèrcit de franctiradors sorgits de diferents generacions de la nostrada escena musical. Així, reivindiquen noms com Francesc Burrull, Núria Feliu o Lita Torelló convidant-los a fer nova música al costat de noms de darreríssima hora. Noms que, de fet, també sorprenen uns al costat dels altres: Joan Colomo, Joan Eril, Martí Sales dels Surfing Sirles, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l'irreverent El Gordo del Puru. A més de les veus radiofòniques del propi Òscar Dalmau (que, eps, s'ha animat a cantar!) i d'un Jordi Beltran que ens guia pel disc en plan American Graffiti.

 

Lletres i crèdits

Toni Molina: bateria

Gerard Cantero: baix

Genís Bou: saxo

Cristian Pallejà: trompeta

Anna Casas, Marc Pitarch i Mar Abella: coros

Pau Guillamet i Oriol de Balanzó: composicions, programació, veus, piano, guitarres, Hammond, elka, percussions i un llarg etcètera

Mescla i enregistraments addicionals: Cristian Pallejà i Ferran Resines

Mastering: Juanjo Muñoz, CatMastering

Gravat a casa l'Oriol i als estudis Caballo Grande

Disseny i direcció d'art: Gloria Bonet

Edició i management: Bankrobber

Fotografies: Noemí Elías

Vídeo: RV Films

 

És lluny

Vaig comptant els dies

Compto els minuts

Cada segon que passa penso que vull tornar amb tu

I jo aquí picant pedra

Tot sol al despatx mentre tu

per les fotos que penges sembla

que menges gelats a Begur

Arriba l'estiu

tot es veu millor

Tanta calor que el desig em fon

Sempre enganxat al ventilador

Només la mandra em refresca

Un mosquit tigre em pica

Són quarts de vuit

Tu-tu-pà tu-tu-pà ja comença

Tots ballen i remenen el mmmm

I quan tornem a la feina

Embussos, multes,rebuts, neguits

Espero que quan et torni a veure

Seguim parlant-nos a crits.

 

Le llamaban el Fiera

Un petó també és tan poca cosa

Tu que camines

Camines per la vora

Acosta't, porta'm al Set Portes

I després un taxi fins a dalt a Collserola

Entelem els vidres, fem el foc i el fum

Deixem els putus mòbils una estona ben lluny!

Tens un posat tan estrany

Mai no sé que és el que estàs pensant

Et repentines amb clenxa amb aquella mirada distant

I quan em deixes a casa, va i em dius:

"Fins demà"

Nena, ja saps quètinc entre les cames

Dues rodes, fum i molt perill

T'esperaré a sol i serena

I a mitjanit et faré un...

Allò va ser flor d'un estiu

Somriu, recorda i ho reviu

Arrossegava el cor dolgut

És la manera

de mirar enrerei saber que si has viscut,

tot és perdut.

Era un cretí, fosques ulleres

Allà a les Tres Torres le llamaban "el Fiera"

No em vas fer tan mal com haguessis volgut

És la manera

de mirar enrerei saber que si has viscut,

tot és perdut.

Nena, ja saps quètinc entre les cames

Dues rodes, fum i molt perill

T'esperaré a sol i serena

I a mitjanit et faré un fill.

 

Poca cosa

Som poca cosa. Som tan poca cosa.

Sóc tanpoca cosa quan ens creuem ni em saludes

Tan pocque el teu gos no vol les meves carícies

Ningú, així em diuen els del banc

Perquè no arribo al teu catxet per ser un error important

No tinc segon pis, els teus tacons són alts

I unes cames llunyanes com veles blanques al mar

Però he practicat dur amb la mètrica i la rima

I tinc el flow per arribar a tu. Perquè et desitjo. Vida

Som aquí cantant, fent-ho dur

Cada vers és fet pensant en tu

Sóc tanpoca cosa que vull ser-ho tot

La llista és llarga, anem per feina que el temps estreny un poc

Amb el teu vistiplaui el micròfon calent

Els cantaré a l'audiència que em tornes boig, amor meu

Mira aquí baix, això també és Univers

No tinc planta ni alçada, però tinc el ser del meu vers

I el saludo, en la nocturnitat delteu llit

Des del transistor de la ràdio en directe

El teu poeta petit

Menys és menys, no hi ha res a dir

Parlarem quan surtis del llit.

Tens, i ho saps, una cosa diferent

Que ens té atrapats en processó de lluïment

 

No ho sabries mai (meslat i agitat)

T'esperaré aquíal davant

Fins i tot avui que plou tant i tant

M'he estat arrossegant

Des de ja fa massa anys

Quan surts de treballar

Jo amagat darrereun diari

Faig veure que trobo de cop i volta

i et convido a fer un bon vi

Et podria matar. I tu,

no ho sabries mai.

No et podria estimar ningú,

amb aquest posat tan guai.

Fa de molt mal i mal pensar

Que tu volguessis algú altre

Em llançaria al fons del mar

de d'allà dalt on tu ja saps

Tres gotes cauen del rellotge

Em despista la fred, la neu i el teu

posat ferotge.

Com si jo fos en James Bond i tu la Moneypenny

Et podria matar. I tu,

no ho sabries mai.

Com si jo fos en James Bond i tu la Moneypenny

No et podria estimar ningú,

amb aquest posat tan guai.

I quan surts de treballar

Jo m'amago rere del diari

I quan surts de treballar

faig veure que topo amb tu

i acabem... shake it, stir it.

 

Xoc de trenes

Veig... veig com t'atures i em mires

Gires el cap i fas veure que et pentines

Quan no et saludo no ésque em talli,és que tinc tantes palpitacions

I a la guixeta haig de dir-te que hi guardo algunes fotos de tu en banyador

Jo t'ho dic de veres que et desitjo

Les teves trenes com l'Stairway to heaven

Quan et trec a ballar fas veure que no t'agrada

fas aquella cara com si no anés amb tu

Però frec a frec la faldilla va fent-se present i

s'escalfa l'ambient

Ai com t'hi poses,Déu meu!

I ves què dira la gent

Però aprofita el moment i no surtis corrent

perquè

Jo ja no sócjo

Ja no freno,ja no tinc control

I tu ja no ets tu

Tira'm les trenes, ves que pujo

Arramba't a mi

Un tren bala i un exprés de mitjanit

xoquen, cremen, ballen, riuen i se'n van a dormir

Mira que ets bufona i no t'havia vist de prop abans

Dos o tres copes ho podrien canviar tot per sempre

Quan no éremtan grans, jugàvema metges i encara a vegades em deies

algun secret a cau d'orella i jo em posava a tremolar

No fèiem plans

No no no dubtavem tant

Tot era nou i brillant

i estava bé o mal i ara t'estic mirant

i ja no responc perquè

Jo ja no sócjo

Ja no freno ja no tinc control

I tu ja no ets tu

Tira'm les trenes, ves que pujo

Arramba't a mi

Un tren bala i un exprés de mitjanit

Xoquen,cremen,ballen,riuen,se'n van a dormir

 

Tant de temps

Tant de temps que ha passat

Dintre meu, tanta nit

L'arbre humit, observant.

Com trenca el cel cap al clar.

Ningú ho sap però si no fos

per aquest jo que està amatent

es podria escapar el vostre temps

a un altre lloc, un pensament...

...esgotat

dintre meu, tanta son

Descanseu. Jo me'nvaig

aquí dins, vigilant

Ningú ho sap però, si no fos

per aquest jo que està amatent

Es podria escapar el vostre temps

a un altre lloc, una altra gent

si m'adormo com ho feu tots

m'abandono de cap i cos

Es podria esborrar aquest moment

a un altre lloc, a un altre temps

Es podriaescapar el vostre temps

a un altre lloc,una altra gent

Si m'adormo com ho feutots

m'abandono de cap i cos

 

El món s'acaba aquesta tarda

Aquell lloc on vam estar fa temps ençà

Ara hi passo en cotxe, ja res no és igual

Quantes carreteres per on hem passat

Ara rai que ja sabem on van

Unes ombres creuen just pel meu davant

M'aturo, baixo, camino i les vaig a trobar

Un marrec, la mare van acomprar el pa:

"Ves amb compte,fill,que el cor és fàcil de trencar"

Tantes abraçades que ens van consolar

Ara rai que sabem estimar

Aquella noia em crida del voral estant

m'aturo, baixo, camino però ja se n'ha anat

Ombres,murs,parelles al marge

Al teu pit una nova marca

Aquell sol ja quasi no escalfa

Cada,cada cop

Cada,cada glop

Cada,cada cop

Baixa,baixa tot.

Unes ombres creuen just pel meu davant

M'aturo, baixo, camino i les vaig a trobar

Per allà on camines

Deixes un rastre de nostàlgia.

Viu aquest dia.

Que el món s'acaba aquesta tarda

 

Sense brànquies

El meu amor és l'animal més gran del món que es dessagna

enfila un per un tots els estels i sabràs la llargada exacta

De la ferida exhuberant i enganxifosa

és verema de sang, és la fruita més dolça

baixa coll avall un doll enorme

és lacanià,és wagnerià, paraguaià

I jo sense brànquies

Privats de nom

abraçant l'amor

lliurats l'un amb l'altre

Només vivim per aquest amor

tendre és l'anhel

però eixordador

Sense temor

dolç afany seductor

El meu cor en ton cor

un sol alè, una visió

Ens vam trobar fora d'un bar,era molt fosc

vam dir esquizofrènia

Quan no tens res no esperes res

i pots anar molt més per feina

Ho teníemclar, ho tenim molt clar

és unicorni el que volem and I just met you.

Hey, I just met you and this is crazy so, here's my number

and call me maybe

 

Vídeos


És lluny

 

Le llamaban el Fiera